L'hora clàssica

El pianista sevillà Juan Pérez Floristán torna al Palau de la Música Catalana, dins el cicle dedicat als grans intèrprets del piano. A l'Hora Clàssica l'hem volgut entrevistar per parlar de la seva relació amb el piano, però també amb la crítica musical, les xarxes socials, youtube i fins i tot el cinema i el teatre. Al final del programa, us fem cinc cèntims del llibre que Jaume Radigales acaba de presentar: un volum dedicat a la història de l'òpera catalana, un gènere que encara no està prou ben estudiat al país.

El baríton Àngel Òdena celebra aquest any 25 temporades cantant en produccions al Gran Teatre del Liceu. A l'Hora Clàssica parlem amb ell perquè ens expliqui la seva experiència en el món de la lírica, com veu el panorama actual a través de la seva trajectòria i ens descobreixi, posats a fer, les músiques que més li agraden. Al final del programa, dediquem una estona a parlar del darrer disc del director Aarón Zapico, en què recupera músiques escrites per a la Catedral d'Oviedo. 'Sancta Ovetensis' és una petita joia que té com a protagonista un compositor pràcticament desconegut, Joaquín Lázaro, i que ens ajuda a conéixer una mica millor el patrimoni musical hispànic del segle XVIII, habitualment infravalorat.

Feia 35 anys que al Liceu no es representava "Il trittico" de Giacomo​ Puccini, una òpera que en realitat en són tres: "Il tabarro", "Suor Angelica" i "Gianni Schicci". El compositor de Lucca va concebre aquesta peculiar creació inspirant-se amb la "Divina Comèdia" de Dant, de manera que cadascuna de les parts representen -salvant moltes distàncies- un infern, un purgatori i un paradís molt terrenals. N'escoltem alguns fragments, i també escoltarem les explicacions de la soprano albanesa Ermonela Jaho, amb qui ens acostem al personatge de Suor Angelica i que ens explica la seva interessant manera de concebre els assajos, les funcions i l'òpera en general. Al final del programa, ens fem ressò d'un llençament discogràfic recent. La fundació Juan March, de Madrid, proposa amb "Flamencos" una relectura d'algunes composicions de Falla, Granados i Albéniz, que van ser inicialment pensades per a una cantant lírica, però que admeten també una interpretació, amb matisos molt diferents, per part d'una cantaora. La pianista Rosa Torres-Pardo i la cantaora Rocío Márquez són les encarregades d'oferir-nos aquesta revisió que ens ha sorprès molt gratament.

Mateu Fletxa va ser compositor i monjo del monestir de Poblet, on és enterrat. D'ell en sabem més aviat poca cosa, però tots els indicis ens porten a pensar que tenia un sentit de l'humor molt particular. La millor mostra són les seves "Ensaladas", on barreja idiomes, estils i gèneres musicals de manera magistral. El quartet vocal Cantoría n'acaba d'enregistrat unes quantes, d'aquestes "Ensaladas", i els seus membres ens explicaran què s'amaga darrere de la música d'aquest personatge únic. A la part final del programa, parlem del Festival Life Victoria, que ens prepara un cap de setmana intens, amb algunes de les millors veus del lied de l'actualitat: Louise Alder, Sarah Connolly i Kate Royal visiten aquests dies Barcelona per oferir-nos recitals inoblidables.

Felip Pedrell va ser un compositor, pedagog i, sobre tot, musicòleg que va deixar una empremta decisiva en la manera com mirem el nostre patrimoni musical. Gràcies a ell, coneixem millor músics antics de la talla de Tomás Luís de Victoria, i entre els seus deixebles, directes o indirectes, s'hi compten figures com Albéniz, Granados i Falla. Ara es compleixen cent anys de la seva mort, i és per això que el Museu de la Música l'homenatja dedicant-li una exposició en què es repassa la seva vida i el seu llegat, que arriba fins als nostres dies. A L'Hora Clàssica, Marga Lluch i Pep Gorgori ens proposen repassar aquest llegat i escoltar algunes de les músiques que li devem a qui està considerat com a pare de la musicologia espanyola.

A la Sofía Martínez no li agrada gens que algú digui allò de "ui, a mi m'agrada la música, però no tinc oïda". És professora d'entrenament auditiu a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i divulgadora. Resumint molt, podríem dir que ajuda persones amb nivells molt diferents de coneixements musicals a escoltar millor: des del públic que va a un concert fins a intèrprets d'alt nivell. Com es fa, això? Ella mateixa ens ho explica en una entrevista que us sorprendrà.

El baríton Carles Pachón té vint-i-set anys i en la seva curtíssima trajectòria ha obtingut guardons en certamens internacionals tan destacats com el concurs Viñas del Liceu i el Neue Stimmen. Era cantaire de la Polifònica de Puig-Reig, i com que tenia bona veu va començar a fer classes de cant. A partir de llavors, ha fet una carrera fulgurant, que ens explica en conversa amb Marga Lluch i Pep Gorgori. Al final del programa, per no deixar l'òpera, parlem de "Il trovatore" de Verdi que podeu veure aquestes properes setmanes al Liceu de Barcelona.

Sira Hernández és una de les pianistes catalanes amb una veu més personals. Més enllà del repertori habitual dels pianistes, explora aspectes com la improvisació i la composició (sovint, lligant-les). Recentment, ha presentat el seu disc Tre impressioni sulla Divina Commedia, en què evoca l'Infern, el Purgatori i el Paradís descrits per Dant. Va ser concebut durant la pandèmia i, en el marc del VII Centenari del poeta, va estrenar una obra profunda, evocativa i emocionant en què la música estableix un diàleg subtil i sublim amb el text. Al final del programa, encara una mica més de piano: parlem de Martín García García, que fa poc es va presentar a Barcelona amb l'OBC i acaba de treure un disc en què combina Bach i Chopin. L'escoltarem parlar del Romanticisme, una època que el fascina.

El Pablo Larraz va néixer a Jaca, però fa anys que viu i treballa a Catalunya. Ha dirigit diversos cors, però els darrers dotze anys ha estat especialment vinculat a l'Orfeó Català. Ha estat l'assistent de Simon Halsey, que ha aconseguit revifar una formació que, després de la gestió de Fèlix Millet al capdavant del Palau de la Música, estava en hores baixes. Ara li ha arribat el moment de posar-se al capdavant de l'Orfeó, amb l'objectiu de millorar encara més el rendiment de tot un emblema del país. I és que, tot i que l'Orfeó Català ha estat sempre i segueix sent un cor amateur, el seu potencial és enorme. De tot plegat, en parlem a L'Hora Clàssica.

Associem l'òpera a glamour, grans estrelles, melòmans saberuts i preus molt, molt, molt cars. Els nostres oients ja sabeu que això no és ben bé així, però en aquest programa anem un pas més enllà i analitzem com l'òpera pot tenir un enorme retorn social. Parlem amb el director dels departaments Musical, Educatiu i Projecte Social del Gran Teatre del Liceu, Antoni Pallés. Arran de la producció de l'òpera comunitària 'La gata perduda', Pallés ens explica com, durant tres anys, el Liceu ha treballat colze a colze amb entitats del seu propi barri, El Raval, dinamitzant un projecte que ha engrescat 350 veïns d'entre 3 i (uf, molts!) anys. Amb ell repassem també tots els projectes socials i educatius, una part de la tasca del teatre d'òpera que sovint queda amagada entre els grans títols i les grans veus de la temporada, però que avui volem que llueixin amb l'esplendor que mereixen.