L'hora clàssica

Obrim una finestra a l’univers creatiu d’un artista que entén la dansa com una forma de pensament i d’arxiu viu. Ens acompanya Aimar Pérez Galí, ballarí, coreògraf, escriptor i pedagog, que concep el moviment com a llenguatge crític i sensible.

Parlem amb ell d’Alba, el seu darrer espectacle vist al Mercat de les Flors, però també de peces com The Touching Community o Épica, del projecte Dit-dit amb persones amb Alzheimer que impulsa el Festival de Peralada junt amb ACE Alzheimer Barcelona; de la memòria de l’epidèmia del VIH; i del seu compromís amb una pedagogia que connecta cos, paraula i relació. Un viatge que inclou dansa, fragilitat i escolta.

Amb motiu de l’estrena de Rusalka al Gran Teatre del Liceu, dediquem el programa a aquesta obra màgica i commovedora d’Antonín Dvořák. L’òpera, basada en els contes de nimfes i esperits de l’aigua, ens parla de l’amor, el desig, el rebuig i el silenci.

Aprofitarem per conèixer millor la figura de Dvořák, un dels grans compositors del tombant de segle, que va saber fusionar les arrels populars txeques amb un llenguatge orquestral refinat i universal. I, sobretot, escoltarem la veu de Rusalka, amb la seva ària més cèlebre i d’altres moments memorables de la producció del compositor.

Ens sumem a la celebració de la Diada Pau Casals, una iniciativa impulsada per la Fundació Pau Casals i la ciutat de Barcelona per commemorar la figura del mestre. Parlem amb Jordi Pardo, director general de la Fundació, sobre els actes programats i sobre el concert central d’aquest any, que tindrà lloc l’11 de juny al Palau de la Música Catalana amb Truls Mørk i Håvard Gimse.

Una conversa sobre música, compromís social i memòria viva d’un dels grans humanistes del segle XX.

Conversem amb una cantant que ha desenvolupat una llarga i sòlida trajectòria tant als escenaris com a l’aula. Parlem d'Ofèlia Sala, soprano valenciana formada a Espanya i Alemanya, que ha cantat en alguns dels principals teatres europeus i que, al llarg dels anys, ha destacat per un repertori ampli, amb una atenció especial al patrimoni vocal nacional.

A més de la seva carrera com a intèrpret, Ofèlia Sala ha dedicat una part molt significativa del seu temps a la docència, formant noves generacions de cantants i contribuint així a mantenir viva la transmissió de l’ofici líric. Avui ens acompanya per parlar de música, de repertori i també de pedagogia.

Aquest 2025 es commemora el centenari del naixement de Josep Cercós, compositor, pianista i pensador musical d’una sensibilitat única. A L’Hora Clàssica volem sumar-nos a l’Any Josep Cercós amb un programa especial dedicat a la seva figura i a la seva obra.

En parlem amb el musicòleg Bernat Cabré, que n’és el comissari. Recorrem les diferents etapes estilístiques del compositor i repassem les activitats programades per donar-lo a conèixer. Un homenatge a una de les veus més personals de la música catalana del segle XX.

Aquest 2025 commemorem l’Any Conxita Badia, dedicat a una de les grans figures del nostre patrimoni musical. Va ser una intèrpret delicada, una transmissora del lied i de la cançó catalana, i una veu que va sonar a escenaris d’arreu del món, fins i tot en temps difícils.

A més, va tenir un paper clau en la difusió de compositors com Granados, Toldrà, Falla o Montsalvatge, amb qui va col·laborar estretament. Per parlar-ne, ens visita Mireia Domènech Bonet, comissària de l’Any Conxita Badia i besnéta de la soprano. Una conversa que ens acosta a la música i a la memòria.

Us proposem un recorregut sonor pel Vaticà a través de la seva música. Com ha influït la figura del Papa en la creació musical? Com ha sonat el poder religiós al llarg dels segles? Des del Renaixement fins avui, escoltem obres que han marcat època: des de Palestrina i Victoria fins a Morricone i Arvo Pärt, passant per Mahler, Penderecki o James MacMillan.

També descobrim curiositats com la tasca del bibliotecari papal Leone Allacci o les preferències musicals de Joan Pau II.

ens endinsem en la nova producció de "La sonnambula" de Vincenzo Bellini, que aquests dies es representa al Gran Teatre del Liceu. Amb la participació de la soprano nord-americana Nadine Sierra i el tenor basc Xabier Anduaga, sota la direcció escènica de Bárbara Lluch i musical de Lorenzo Passerini, aquesta versió ofereix una lectura contemporània i profunda d’un clàssic del bel canto.

Durant el programa, escoltarem les reflexions dels principals protagonistes sobre els desafiaments vocals, la posada en escena i la vigència temàtica d’aquesta òpera.

Parlem amb Jordi Torrents, nou director artístic de la Fundació Òpera a Catalunya, una institució que ha estat clau per fer arribar l’òpera més enllà dels grans teatres.

Després de 42 anys de direcció per part de Mirna Lacambra, comença una nova etapa amb una aposta per combinar els grans títols del repertori amb obres menys habituals. Una conversa sobre descentralització cultural, divulgació musical i els reptes de fer l’òpera més accessible, arrelada i oberta.

Aquest dissabte, a L’Hora Clàssica, ens endinsem en la música de Setmana Santa a través de dues veus separades per quatre segles però unides per una mateixa espiritualitat: Tomás Luis de Victoria i Bernat Vivancos.

El primer, mestre indiscutible del Renaixement ibèric, ens ofereix la intensitat dramàtica dels Responsoria de Tenebres.

El segon, un dels compositors catalans més reconeguts d’avui, acaba d’estrenar la seva pròpia versió d’aquests textos a Peralada. Una selecció d’obres per a la contemplació, la bellesa i el silenci.