L'hora clàssica

En aquest programa, entrevistem la pianista Maria Canyigueral. Amb ella parlarem sobre el seu instrument, el piano, i sobre la seva relació amb compositors com Beethoven, Shostakovitx i Mompou.

A més, ens explicarà tots els detalls d’una aventura que des de fa uns anys la porta a programar un cicle de música de cambra que s’està fent un espai propi a Barcelona, el Cicle de Cambra del Teatre de Sarrià.

En aquest programa, aprenem i pensem sobre la música al costat de la musicòloga Ilaria Sartori, que promet uns viatges sonors que de ben segur us sorprendran. Parlarem de música clàssica europea, però també anirem a Etiòpia, escoltarem ocells i ens passejarem pels sons de la Barceloneta, un indret que ens resulta més proper que Etiòpia, però que pot ser igual de desconegut en alguns aspectes.

Amb ella parlarem també de Gender Sounds, unes jornades que s’organitzen a l’Escola Superior de Música de Catalunya, l’ESMUC, en què es promou l’estudi del món sonor, inclosa la música clàssica, amb una perspectiva de gènere.

Avui ens endinsarem en la fascinant història de l’Orquestra Pau Casals, que porta el nom del seu creador i que va ser una veritable fita en la història de la música i DELS MÚSICS a casa nostra durant el segle XX. Ho farem de la mà de Pepe Reche, músic, musicòleg i autor del llibre 'Entre les Illes Medes i Ariel: L’Orquestra Pau Casals i la música moderna'.

Aquest llibre no només ressegueix la trajectòria d’aquesta formació emblemàtica, sinó que també explora el seu impacte en la renovació del panorama musical de l’època. Un viatge apassionant que connecta la història, el territori i la música amb una mirada profunda i rigorosa.

Amb el Pepe Reche parlarem d’aquesta orquestra però també de la professió de músic a través de la història i, ja posats, li demanarem també que ens parli del seu instrument, la trompa.

Hi ha òperes poc conegudes, hi ha òperes molt conegudes i després està La Traviata, de Verdi, que és un món apart. És una d’aquelles típiques històries d’una estrena desastrosa que va precedir un èxit apoteòsic que dura fins als nostres dies.

La Traviata és l’òpera més representada del món, i les seves àries i cors es compten entre els més cèlebres. El 2025, el Gran Teatre del Liceu el comença amb aquesta obra de Verdi que té tots els ingredients per atrapar el públic: una protagonista impressionant, un drama tràgic, uns personatges secundaris potentíssims i, per damunt de tot, una música que ha estat capaç d’incrustar-se com cap altra en l’imaginari col·lectiu.

En el programa d’avui repassarem els millors moments de La Traviata però, sobre tot, ens centrarem en mirar d’esbrinar com s’ho fa Verdi per fer que aquestes melodies se’ns enganxin i ens facin sentir tanta empatia amb els seus personatges.

Aquest any 2025 es commemora el centenari del naixement de Pierre Boulez, un dels grans músics del segle XX. Nascut a França, Boulez va mostrar des de petit un gran interès per la música i les matemàtiques.

A L’Hora Clàssica, volem aprofitar aquesta commemoració per explorar les seves dues principals facetes: la de compositor i la de director.

Tot i que potser no és tan conegut com altres directors com Karajan o Leonard Bernstein, la seva empremta en el món de la música és innegable. En aquest programa, repassarem el seu llegat i la seva influència en la música contemporània.

El 2025 arriba amb una sèrie d'aniversaris musicals que L’Hora Clàssica vol ressaltar en començar l'any. Destaca la commemoració dels compositors Johann Strauss fill, Pierre Boulez i Maurice Ravel, una figura clau en la música del segle XX, recordat per obres que han esdevingut referents.

A més, aquest any posa en relleu els aniversaris rodons d'autors de l'edat mitjana i el renaixement (Perotin, Palestrina...), períodes que han deixat un llegat musical de gran valor històric i artístic.

En l'àmbit nacional, es celebra el cinquantè aniversari de la mort de la soprano Conxita Badia, una veu emblemàtica que va tenir una influència significativa en la música catalana i internacional.

En aquest episodi de "L’Hora Clàssica", celebrem el seixantè aniversari d'un dels luthiers més prestigiosos de casa nostra, David Bagué.

Bagué ens parla de la seva passió per crear violins, violes i violoncels que emocionen als escenaris internacionals.

A través d'una conversa íntima, descobrim els secrets de la seva artesania, els materials que utilitza i la seva dedicació a ajudar joves intèrprets. I tot plegat ho fa des del seu estudi a Gràcia, Barcelona.

Aquest Nadal, us convidem a gaudir d'un episodi especial dedicat a la música de Bach. En aquest programa, explorarem una selecció d'obres del mestre de Leipzig que capturen l'essència del Nadal amb la seva justa proporció d'ambient nadalenc, reflexió, danses, introspecció i alegria.

Descobrirem com l'escena del Naixement està present en moltes de les seves partitures, i també en una que durant molt de temps es va pensar que era seva i resulta que no ho és.

El Gran Teatre del Liceu torna a programar una de les grans, grans òperes de tots els temps: Madama Butterfly, de Puccini. És una ocasió per tornar a gaudir d’algunes melodies precioses, ben conegudes, segurament, pels nostres oients. També per tornar-nos a emocionar per la història de Cio-cio San, aquesta jove que queda embarassada i és abandonada per un militar nordamericà.

Però precisament perquè és una història força coneguda, a L’Hora Clàssica us convidem a visitar-la amb una mirada una mica diferent. Madama Butterfly és també la història de les relacions entre orient i occident, i sobre tot entre les metròpolis i els territoris colonitzats.

Un tema que, passat un segle des de l’estrena de l’òpera, és ara més vigent que mai, en un moment en què les institucions culturals treballen per oferir una mirada crítica a aquest període. Avui, per tant, una història de la relació musical entre Japó i Europa, de la mà de la immortal Madama Butterfly!

En aquest programa fem les maletes per anar a la Barcelona dels volts dels anys 20 del segle passat. Una època apassionant, en què la ciutat acaba de viure el boom econòmic que porta a l’esclat del Modernisme, i que al mateix temps està mirant ja cap a les avantguardes. És una època plena d’avenços socials, culturals i científics que visitarem de la mà d’una dona: Isabel Llorach.

El seu nom probablement no us sonarà de res, però esperem que a partir d’ara us feu amics. Se l’ha definit com la dona que va dedicar la seva fortuna a fer que Barcelona arribés a ser com Londres i París.

Per casa seva van passar algunes de les principals personalitats artístiques i intel·lectuals del moment. I també, és clar, grans figures de la música i la dansa. Benvinguts, doncs, a la Barcelona de fa un segle.