L'hora clàssica

Ara que sembla que ja ha arribat el temps de la calor, ve de gust capbussar-se en propostes culturals que vagin més enllà dels teatres i els auditoris que podem gaudir durant tota la resta de l’any. Hi ha molts festivals que s’allunyen de les grans ciutats per oferir-nos propostes refrescants, tot sovint arriscades i innovadores, que ens poden fer gaudir de la música d’una manera especial.

Avui ens fixen en un d’aquests certamens, perquè la primera setmana de juliol Alella es converteix en l'escenari de Músics en Residència, el festival de música de cambra que cada estiu reuneix músics consolidats i joves promeses en aquest poble del Maresme que possiblement fins ara us sona sobre tot pels seus excel·lents vins. En aquest programa parlem, doncs, amb una de les seves impulsores, l’Helena Satué.

Darrere el so d’un violí s’hi poden amagar moltes coses. El que sembla una melodia senzilla pot ser en realitat una obra mestra d’un geni de la polifonia com Bach. Aquest so ens pot portar al setè cel amb una pau immensa o pot evocar melodies populars i fer que ens agafin ganes de ballar. Molt sovint veiem violinistes que formen part de la plantilla d’una orquestra. D’alguna manera, s’hi casen per a tota la vida. Avui, però, parlem amb un violinista d’una altra classe. L’Ignacio Ramal va venir a estudiar a Barcelona i va aprofundir especialment en la interpretació de música antiga amb criteris històrics. El seu talent li ha permès establir-se una reputació com a músic freelance, que té un vincle estret amb alguns grups, però al mateix temps col·labora amb un llista impressionant de formacions de primer nivell. Avui és amb nosaltres per parlar de música, del violí, del barroc i de la seva manera de treballar.

Cada setmana parlem amb els protagonistes de l’actualitat de la música clàssica a casa nostra. Un dia parlem amb un pianista, un altre amb un compositor, amb un gestor cultural... Però avui, malgrat que només tenim un convidat, parlem d’alguna manera amb un grup de compositors i compositores de casa nostra. Ho fem perquè l’entitat que els aplega, l’Associació Catalana de Compositors, compleix cinquanta anys, mig segle d’existència.

Aquesta entitat es va crear amb el propòsit de protegir els interessos professionals dels compositors i compositores de Catalunya i de divulgar la seva producció. Cinquanta anys després, segueixen treballant en aquesta línia però segurament se’ls han anat obrint altres fronts. En parlarem de tot plegat amb el president de l’Associació Catalana de Compositors, Domènec González de la Rubia.

En aquest programa ens preguntem en què consisteix exactament la feina d’un director d’orquestra, i per tenir les millors respostes, hem convidat un dels joves valors de la direcció orquestral a casa nostra, el Miquel Massana. Acaba d’estar immers en les funcions de La Cenerentola al Liceu, on ha estat assistent de direcció del mestre Giacomo Sagripanti, que ens va visitar fa ben poc.

Actualment és el director artístic i musical de l’Orquestra Simfònica de la Universitat "Rovira i Virgili" i director titular de la Jove Orquestra de Ponent. Aviat el veurem a Tarragona dirigint els cors de 'La Traviata' i tornant al Liceu, on dirigirà l’estrena d’una òpera de nova creació al mes de juliol. Ell ens explicarà la feina que hi ha darrere de cada funció i com és el procés de preparació d’un director d’orquesta.

Diu la tradició que Sant Magí va néixer a Tarragona el segle tercer després de Crist, però que va fer vida d’ermità fins que la persecució dels cristians va fer que l’empresonessin. El dimoni, però, va posseir la filla del prefecte Dacià de Tarragona. La intercessió de Sant Magí va fer que el dimoni sortís del cos de la noia, però tot i així el prefecte el va mantenir a la presó fins que van venir uns àngels, el van alliberar i ell va poder tornar a la seva cova d’ermità. Per què us expliquem tot això? Doncs perquè la cova de Sant Magí era a la Brufaganya, i ara per aquelles terres hi ha un santuari en honor del patró de Tarragona on cada estiu se celebra un estival de música molt i molt especial. D’aquest festival, Les Nits Musicals de la Brufaganya, en parlarem avui amb els seus organitzadors.

El director del festival Bachcelona, Daniel Tarrida, ens explica la seva devoció bachiana, que ha connectat amb el gust del públic de Barcelona proposant concerts de primer nivell i formats innovadors o, com a mínim, ben curiosos.

Programen concerts al Palau de la Música, però també han estat presents al Festival de Peralada. Presenten joves talents del país, però també conviden grans figures de nivell internacional. I de vegades proposen concerts en formats habituals, però altres cops fan propostes innovadores.

Entre les últimes, hi ha la primera edició d’un format que proposa anar voltant en bicicleta per La Vall d’en Bas i, al mateix temps, assistir a concerts amb música de Bach i tastar productes de la zona.