L'hora clàssica

Durant molts segles, s’ha parlat del poder curatiu de la música. Molts poetes han destacat la seva capacitat de calmar els ànims i donar-nos consol en moments complicats.

Nosaltres, a L’Hora Clàssica, creiem sense cap dubte que la música ens ajuda a curar-nos de moltes malalties, tant del cor com del cos. Però no som els únics. Ara hi ha cada vegada més estudis científics que demostren que sí, que la música pot curar.

No és una creença, ni una sensació, ni una superstició, sinó que avui sabem que la música pot ajudar a reparar alguns dels nostres teixits, i ser un aliat perfecte per a d’altres tractaments, ja sigui amb fàrmacs o amb cirurgies.

Avui parlem d’un cas molt clar: el paper de la música -i de la dansa, també- en la millora de la qualitat de vida de persones amb Alzheimer. Ho fem de la mà del Festival de Peralada, que ha engegat una iniciativa molt interessant junt amb el centre ACE Alzheimer de Barcelona.

La música marca sovint grans moments de les nostres vides. Hi ha melodies que associem amb dates i fets especialment destacats per a nosaltres. Però, de vegades, també hi ha silencis que poden deixar empremta en la nostra memòria.

Aquí, a Ràdio4, hem parlat algunes vegades del silenci, perquè en realitat forma part de la música. Avui ens endinsarem encara més en el silenci, de la mà d’un pianista, Jordi Camell, que acaba de publicar un assaig dedicat íntegrament a aquest tema.

Aquesta setmana s’han clausurat oficialment els actes de commemoració del centenari de la soprano Victòria dels Àngels. Ha estat un any ple d’activitats que han anat des de concerts fins a exposicions, conferències, activitats culturals, edicions de discos, llibres...

Al llarg d’aquests mesos, a L’Hora Clàssica n’hem anat parlant tot sovint, i avui hem volgut convidar el comissari d’aquesta commemoració, per fer-ne balanç i saber què passarà a partir d’ara.

El Marc Busquets és, a més, el director artístic del festival LIFE Victoria, així que de ben segur que seguirà enfeinat encara que el Centenari s’acabi.

Amb ell parlarem de Victòria dels Àngels, però també de Maria Callas, d’altres cantants que han marcat la seva trajectòria i de les seves primeres experiències com a director d’escena.

Hi ha escenaris del món que són tot un referent per a les persones que estimen la música clàssica. Per exemple, el Musikverein de Viena, on cada dia 1 de gener es fa el concert d’any nou. O l’Scala de Milà, on han cantat i canten les grans estrelles de la lírica. El Konzerthaus de Berlín és una altra d’aquestes sales, i el nostre convidat d’avui està a punt de ser’hi present per primer cop. Ens acompanya el compositor Marc Migó, que el dia 29 de novembre estrenarà en aquell auditori la seva primera simfonia. Amb poc més de trenta anys, el nostre entrevistat ja ha fet sonar les seves composicions en escenaris com el Liceu, i ha rebut una quantitat de premis que impressionen i que de seguida repassarem.

Al final del programa, parlarem també de la nova temporada d’Òpera Catalunya, que engega motors aquesta setmana amb La Bohème de Puccini que es pot veure a Sabadell i un reguitzell de localitats catalanes més.

En aquest programa, a més de parlar de música, parlem també de la ràdio. Sabem que us estimeu aquest mitjà, perquè si no, no ens estaríeu escoltant, així que ens hem permès de convidar un company nostre. És Jon Bandrés, que fa pocs mesos va ser nomenat nou director de Ràdio Clásica, de Radio Nacional d’Espanya. És,  per tant, un company de la casa, encara que sigui de la casa del costat.

Hem aprofitat que ha vingut a visitar Barcelona per convidar-lo a parlar de la feina que fa aquesta emissora, de com es viu la ràdio des de dins, com es preparen els programes... En definitiva, que ens descobreixi una mica què és això que anomenem la màgia de la ràdio.

La cantera de directors i directores del país deu estar molt ben nodrida, perquè cada vegada són més els joves que despunten en aquest àmbit. Si vàrem començar la temporada amb la directora Belén Clemente, aquest cop tenim a l’estudi un dels finalistes del premi de direcció Eric Ericsson, un dels més destacats de tot el món, i el més notable en direcció coral. És el Marcel Ortega, que ens acompanya per parlar d’aquest certamen però també de la seva trajectòria i també, i segur que de manera destacada, que de bandes de música.

El pianista, musicòleg i pedagog  Lluís Rodríguez Salvà acaba de publicar la primera part d’un estudi de la documentació personal del compositor Isaac Albéniz, que farà que tinguem una perspectiva nova, o com a mínim renovada, de la seva figura. Nascut a Camprodon, Albéniz és un dels màxims exponents de la música espanyola de finals del segle XIX i principis del XX. És, al costat de Granados i Falla, un dels que va assolir més renom internacional.

Al final del programa, fem una avançada d’un tema que tocarem aviam amb més profunditat: parlarem dels goigs, aquestes cançons populars que expressen la devoció d’un poble pels seus patrons i patrones. Jaume Ayats ens fa l’avançament d’una novetat editorial que es preveu molt interessant.

La nova temporada de L’ Hora Clàssica arrenca mantenin el compromís amb la música clàssica i sobre tot amb les generacions més joves, que pugen amb moltíssima empenta i que ens transmeten un entusiasme que per a nosaltres és tan fonamental com l’aire que respirem.

És per això que avui tenim a l’estudi la directora Belén Clemente. Aquest estiu s’ha anunciat que ella és la primera guardonada amb la Beca Lluís Millet, que acaben de crear el Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català. La Belén estarà dos anys treballant amb els cors d’aquesta casa per créixer i fer-los créixer.

En la recta final, pensarem en veu alta sobre la relació entre el cant dels ocells i la música clàssica, de la mà de l’ornitòleg José Luís Cortés, que acaba de publicar “El sonido de los vencejos al volar”.

El programa l’acomiadarem amb el ritme de Miguel Poveda.