Amadeu Vidal i Bonafont va cursar els estudis primaris i secundaris a l'Escola Mireia, a l'Orlandai i a l'Institut Joan Boscà.[1] Pel que fa als estudis superiors, es llicencià en enginyeria forestal a la Universitat de Lleida i treballà vint anys en la restauració de boscos cremats de la Catalunya central.[1][2] És pare de tres fills.[1]
Poèticament, va debutar amb Pou de tardor (Premi Amadeu Oller 1991 i Premi Anna Dodas 1993). D'aleshores ençà ha publicat Nits d'encens, Cor de metall, Invisibles, Forestlàndia, Les hores salvades, 120 Dracmes, Sauló, Crònica des de la banyera, A la llum de les ombres, Estevanac, Projeccions, Juny i Emboscada.[3]
Alguns dels seus llibres han estat prologats per Vicenç Llorca, Maria Mercè Marçal, Màrius Sampere, Francesc Parcerisas, Jordi Julià, Antoni Xumet, Jordi Pàmias,[4] Jana Balacciu Matei i Cèlia Sànchez-Mústich. Poemes seus han estat musicats per Celdoni Fonoll (Aigua secreta, 1992), Dídac Rocher i Roger Mas (Parnàs, 2018).