Una mostra de la sessió clàssica de la primera època de la discoteca Hilarios-Salou (1976-1979).

01. Peter Frampton “Can You Feel Like We Do”

02. J.J. Cale “Cocaine”

03. Steve Miller Band “The Joker”

04. Tom Petty & The Heartbreakers ”Breakdown”

05. Pink Floyd “Money”

06. Nazareth “Hair Of The Dog”

07. Ian_Hunter "Once Bitten Twice Shy"

08. Ian Dury “Wake Up And Make Love With Me”

09. Ian Dury & The Blockheads “Hit Me With Your Rhythm Stick”

10. Tom Robinson Band “2-4-6-8 Motorway”

11. Dr. Feelgood “Stupidity” Live

12. Dr. Feelgood “Down At the Doctors”

13. George Thorogood “One Bourbon, one Scotch, one Beer”

A principis dels vuitanta es va produir en la Costa Daurada una moguda musical, anomenada la Trempera, que no tenia res a envejar a les de Madrid, Barcelona, Vigo i Andalusia, que es van dur tota la fama. No en sabem gaire cosa per manca de mitjans de difusió juvenils, malgrat els esforços de Jordi Cervera Nogués que feia premsa i ràdio i d’en Robert Amill i Albert Arnavat que editaven fanzins. Escoltem en aquesta sessió els grups sorgits d’aquell moviment espontani que va aglutinar músics des de Miami fins a Tarragona amb hibridacions que, en alguns casos, no permeten adjudicar-los a un lloc concret però bàsicament Seis Disparos i Sistema Nervioso eren de Cambrils, El Silencio eren de Vilaseca-Salou (llavors un sol municipi) Playa del Milagro eren de Tarragona, la Too Much Band, eren músics de Reus i Cambrils i El Hombre de Pekín, de Barcelona, Reus i Salou.

Flamenkito és el nom d'un corpus d'estils aflamencats de caire molt divers, des dels gèneres més lleugers del repertori tradicional, com ara Tangos i Bulerías, que formen part del repertori de les festeres fins a un seguit d'aproximacions: Copla aflamencada, fusions flamenques de tota mena i cançons amb característiques que es poden identificar amb el Flamenc per la forma melismàtica de cantar-les o bé d'acompanyar-les utilitzant guitarra, palmes, calaix peruà, etc. sempre que tinguin trets diferenciats amb el repertori establert. La Rosalía, a més de ser una interpret excepcional dels pals més exigents del flamenc també era una meravella quan feia Flamenkito, d'aquest vesant conserva al seu darrer disc només unes buleríes, mentre que el cante jondo l'abandonat completament. Només li queda el posat, "en jarras", una actitud molt flamenca que consisteix en posar-se les mans a la cintura semblant les nanses d'una gerra. Aquest costum neix de les convencions pictòriques, ja que es representava a l'alta aristocràcia amb una mà a la cadera.

Un recull del vessant més urbà de Rosalía, influïda per la Tokischa, arran de la seva col·laboració conjunta a ritme Dembow, pare del reggaeton, dancehall, trap i tota aquesta mena de ballables bàsics. També escoltarem a aquesta rapera dominicana per tenir una visió de conjunt de les seves "problemàtiques" elementals.

La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu.

“Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.

01. Fleetwood Mac “Go Your Own Way”

02. Sniff & the Tears “Travel seat”

03. Flash & the Pan “Hey Saint Peter”

04. Status Quo “Whatever You Want”

05. AC/DC “You Shook Me All Night Long”

06. Robert Palmer “Bad Case Of Loving You”

07. Joe Jackson “I’m a man”

08. Dr. Feelgood “Roxette”

09. Fleetwood Mac “Not that funny”

10. Steppenwolf “Born to be wild”

11. Boston “Smoking”

12. Led Zeppellin “Rock and Roll”

13. Tom Robinson Band “Sing if you’re glad to be gay”

14. AlexHarvey “Just a Gigolo”

Un recull de les gravacions 100% flamenques de Rasalía, acompanyada pels tocaors Marc López, Alfredo Lagos i Juan Ramón Caro ens permet apreciar la seva evolució des del 2015, quan era estudiant del Taller de Músics de Barcelona, fins a la publicació de la seva obra mestre, El Mal Querer, el 2018per tal d'apreciar el seu vessant experimental amb el guitarrista Refree i el músic electrònic El Guincho.

El Cante va viure la seva primera Edat d'Or en el segle XIX quan es va configurar en els Cafès Cantant, la segona arran la celebració del Concurso de Cante Jondo de Granada de 1922, impulsat per Manuel de Falla a petició de la Sociedad Nacional de Música. En el que portem de mil·lenni estem vivint la III Edat d'Or per la qualitat dels seus intèrprets, la indisciplina d'alguns aficionats que saben apreciar la seva vàlua i la popularitat mundial que li ha donat Rosalía.

Una mostra de la sessió clàssica de la primera època de la discoteca Hilarios-Salou (1976-1979).

Seria magnífic que Rosalía i el productor de so Lido es coneguessin algun dia, no és fàcil, espanyola ella i ell noruec però tenen punts en comú que farien saltar espurnes en les seves col·laboracions. Aquí ho avancem.