Lleida24

El doble crim d’Aspa no es va acabar amb la condemna del seu autor. La mort de Xavier Ribes i David Iglesias va obrir un debat profund sobre la seguretat dels Agents Rurals: armilles, patrulles de tres, armes, formació i protocols. En aquesta segona part, el periodista Josep Ramon Ribé explica què va canviar després del crim, el conflicte sobre l’armament i la llarga batalla de les famílies perquè es completés la indemnització reconeguda judicialment. Una història de protecció, responsabilitat i reparació.

Quantes vegades heu sentit —o heu dit— allò de «jo tinc el metabolisme lent»? Però darrere d’aquesta frase hi ha molt més que calories i força de voluntat. Amb el doctor Josep León parlem de gana, sacietat, múscul, emocions, dietes i d’una idea que ho canvia tot: no totes les obesitats són iguals i, per tant, tampoc no s’han d’abordar de la mateixa manera. Per què a alguns els costa tant perdre pes? I per què el cos sembla voler recuperar-lo? Un pòdcast per entendre’ns una mica millor i jutjar-nos una mica menys. Escolteu-nos.

Abans que les pantalles ho ocupessin tot, a Lleida hi va haver una veu. El 12 de gener de 1934 s’inaugurava Ràdio Lleida EAJ-42, la primera emissora de la ciutat, amb estudis al Círcol Mercantil del carrer Major. Música en directe, jazz, notícies, cultura i unes pioneres davant del micròfon van donar forma a una aventura que la Guerra Civil acabaria estroncant. En aquest segon i darrer pòdcast, Lluís Herrera ens convida a tornar als orígens de la ràdio lleidatana i a descobrir com aquelles primeres emissions van canviar per sempre la manera d’escoltar, d’informar-se i de sentir la ciutat.

Hi ha històries que no hauríem de deixar perdre. Durant gairebé seixanta anys, desenes de persones van aconseguir que Lleida escoltés grans músics, fins i tot en temps en què fer cultura era gairebé un acte de resistència. Lluís Marc Herrera ho reconstrueix a L’Associació de Música de Lleida (1942-2001). Música, músics i ciutat, un llibre que parla de concerts, sí, però sobretot de memòria, d’entusiasme i de gent que va regalar hores de la seva vida perquè la música continués sonant. En parlem amb ell. Escolteu-nos.

Hi ha novel·les històriques que reconstrueixen una època. L’escala de sorra, de David Cirici, fa una cosa més arriscada: converteix Ramon Llull en investigador d’un món de culpa, fe, violència i poder. Amb aroma medieval i pols de thriller, la novel·la ens porta al segle XIII, però parla també de nosaltres, de la veritat i de tot allò que decidim creure. A Entre Línies conversem amb David Cirici sobre literatura, memòria, Ramon Llull i una història que demostra que el passat, de vegades, ens mira de cara. Escolteu-nos.

Durant sis dies, Lleida tornarà a respirar literatura per tots els porus amb la quarta edició del Sant Miquel de les Lletres. Més de cinquanta activitats, diàlegs, poesia, narració oral, clubs de lectura i propostes per a totes les edats amb un objectiu clar: fer créixer la lectura en català i tornar a situar Lleida en el mapa cultural del país. En parlem amb Mertxe París, directora del festival, i Antoni Gelonch, president d’Horitzons 2050, sobre les novetats d’aquesta edició, els reptes d’organitzar cultura des de Ponent i aquesta voluntat, tossuda i necessària, de travessar la Panadella.

11 de gener del 2017. En un vedat de caça d’Aspa, al Segrià, una inspecció rutinària acaba amb quatre trets i dos Agents Rurals morts: Xavier Ribes i David Iglesias. Un crim recent que va sacsejar Lleida i Catalunya. En aquesta primera part, el periodista Josep Ramon Ribé reconstrueix què va passar aquell matí, com es va desenvolupar la investigació i com es va arribar al judici i a la condemna de l’autor. En el pròxim capítol, abordarem què va canviar després d’Aspa: la protecció dels Agents Rurals, el debat sobre l’armament i la reparació a les famílies.

Josep Lluís Castelló Vila debuta en la literatura als setanta-sis anys amb Quina llet! i Per un plat de nata, una bilogia de més de mil pàgines nascuda de les memòries inacabades de la seva mare i d’una promesa feta poc abans de morir. Després de vuit anys de recerca, reconstrueix una història familiar que uneix Barcelona i Ponent amb el ferrocarril, el canal d’Urgell, el pistolerisme, la Guerra Civil, l’exili i Mauthausen. Parlem amb ell dels silencis que heretem, de la polarització que converteix el veí en enemic i de la necessitat d’escriure per entendre d’on venim i potser, continuar vius en la memòria dels qui ens han estimat.

Hi ha una feina que no surt als informes, que gairebé no recordem haver fet i que, tanmateix, ens deixa esgotats: correus repetits, dades que passem d’un lloc a un altre, documents que busquem, gestions que s’eternitzen. És la feina invisible, aquell degoteig de minuts que acaba menjant-se hores senceres. En aquest primer pòdcast de la temporada parlem amb Joan de Santiago, fundador de Syncretia i del programa “Educar en temps d’IA”, sobre on se’ns escapa el temps a la feina, què podem automatitzar i què ha de continuar depenent, necessàriament, del criteri humà.

Abans que les pantalles ho ocupessin tot, a Lleida hi va haver una veu. El 12 de gener de 1934 s’inaugurava Ràdio Lleida EAJ-42, la primera emissora de la ciutat, amb estudis al Círcol Mercantil del carrer Major. Música en directe, jazz, notícies, cultura i unes pioneres davant del micròfon van donar forma a una aventura que la Guerra Civil acabaria estroncant. En aquest primer de dos pòdcasts, Lluís Herrera ens convida a tornar als orígens de la ràdio lleidatana i a descobrir com aquelles primeres emissions van canviar per sempre la manera d’escoltar, d’informar-se i de sentir la ciutat.