Lleida24

Joan Folguera tenia clar, gairebé abans de començar la carrera, que volia crear una empresa. Una dècada després, aquell projecte nascut a Lleida s’ha convertit en un grup tecnològic amb projecció internacional, especialitzat en realitat estesa, intel·ligència artificial, ciberseguretat i robòtica. Però darrere les màquines, els algoritmes i els robots humanoides, Folguera insisteix en una idea: la tecnologia només té sentit si està al servei de les persones. A Emplaçat repassem la seva trajectòria i parlem d’empresa, lideratge, futur i humanisme.

Després de Fer diners, Teodor de Mas torna amb Gastar diners, el segon volum d’una trilogia que parla d’economia, sí, però sobretot de nosaltres. De què comprem, què estalviem, què ens permetem i què expliquen totes aquestes decisions sobre la vida que portem. A través de les ciutats on ha viscut, de la família, la feina, els errors i algun luxe, l’autor converteix els diners en una peculiar autobiografia. En aquest pòdcast parlem de gastar bé, de culpa, de classe mitjana, de felicitat i d’una pregunta gens menor: quin és el millor diner gastat de la nostra vida?

Durant segles, la justícia també va buscar la veritat en el dolor. Els Llibres de Crims de Lleida conserven processos dels segles XIV i XV en què el turment no era una excepció, sinó una pràctica reglada per obtenir confessions. La roda, el foc, el guant o l’aigua salada formen part d’uns relats que avui esgarrifen, però que també ens permeten entrar en una Lleida medieval plena de conflictes, desigualtats i pors. En aquest pòdcast ens endinsem en alguns d’aquests casos i en una pregunta inquietant: quina mena de veritat es pot obtenir quan és el cos qui acaba parlant?

Instagram o… Instagzam? Després de deu anys, Instagram ha canviat la manera com escriu el seu nom i internet no ha trigat gens a reaccionar. Alguns hi veuen una imatge més moderna; d’altres, una tipografia menys llegible. Però, per què una marca tan reconeixible decideix tocar allò que funciona? En aquest pòdcast parlem amb Vanessa de rebranding, identitat visual, tipografies i de com una petita modificació pot generar una gran conversa. Perquè, quan una marca forma part del nostre dia a dia, fins i tot una lletra pot semblar que ens ha mogut els mobles de casa.

Què hi ha darrere la nostra fascinació pel cel? En parlem amb Antoni Mòdol, president de la Societat Astronòmica de Lleida, que ens acosta la feina de l’entitat i la quarta Trobada Astronòmica de Lleida, prevista per al 19 de setembre. Cometes, asteroides i eclipsis protagonitzaran un matí de xerrades i sessions de planetari a l’IEI. A la tarda i a la nit, Aspa prendrà el relleu amb tallers i observacions del Sol, la Lluna i els planetes. Una invitació a descobrir l’univers de la mà de qui fa anys que l’observa i comparteix aquesta passió. Prepareu la curiositat: els telescopis ja us hi esperen.

Una molèstia digestiva pot ser passatgera, però també el senyal que alguna cosa no va bé. Quan hem de consultar? Quins símptomes no hauríem de normalitzar? En parlem amb el doctor Arnulfo Fernández Zulueta, especialista en cirurgia general, endoscòpia digestiva i aparell digestiu, amb més de trenta anys d’experiència. Repassem problemes tan habituals com el reflux, la inflor o els canvis en el ritme intestinal, i descobrim per què proves com l’endoscòpia i la colonoscòpia són decisives per detectar lesions, prevenir el càncer de còlon i actuar abans que els problemes es compliquin.

El text reivindica Agnès Gregori, figura emblemàtica de l’atletisme femení lleidatà durant la Segona República, i recorda també Emília Trepat. Aquella etapa de progrés es va truncar amb la Guerra Civil i el franquisme, que van relegar les dones a la maternitat i la llar. La Sección Femenina va sotmetre l’esport a estrictes criteris morals, estètics i religiosos, fins a prohibir l’atletisme femení. L’absència d’atletes espanyoles en una competició internacional, el 1962, va precipitar l’aixecament del veto. L’any següent es va celebrar el primer campionat estatal femení després de gairebé tres dècades.

La pell de la Terra és el sòl, una capa fina i invisible de la qual depèn tot. En parlem amb Rosa M. Poch, catedràtica d’Edafologia de la Universitat de Lleida, Medalla Kubiëna i presidenta electa de la Unió Internacional de les Ciències del Sòl. Amb ella descobrim què hi ha sota els nostres peus i abordem l’erosió, els incendis, el reg, les renovables i la salut dels sòls de la plana de Lleida. També viatgem al passat a través dels paleosols i als museus per comprovar que art i ciència comparteixen paisatge. Una conversa sobre la terra que ens sosté i que massa sovint només mirem quan trontolla.

La Granja d’Escarp, 1935. La mort de cinc membres d’una mateixa família, enverinats amb arsènic, converteix Dolors Coit en protagonista d’un dels casos criminals més esfereïdors i mediàtics de Ponent. Però darrere el relat de «l’enverinadora» hi ha també una societat marcada pels matrimonis convinguts, les tensions familiars i els prejudicis contra el món rural i les dones. Anna Sàez, autora del llibre L’enverinadora, i Xus Llavero reconstrueixen els fets, el judici i les ombres d’una història que encara commociona la Granja d’Escarp. Aquest és el tercer i últim pòdcast dedicat al cas.

El text reconstrueix els orígens de l’atletisme femení a les terres de Lleida, des de les antigues curses de càntirs d’Àger, Golmés i els Camps Elisis fins a l’esclat esportiu de la Segona República. En un context que considerava l’atletisme poc femení i fins i tot masculinitzant, la lluita d’Alice Milliat i la fundació del Club Femení i d’Esports de Barcelona van obrir camí. El 1931, la creació del Grup de Cultura i Esport Femení de Lleida i una multitudinària exhibició d’atletes barcelonines van encetar l’època daurada d’aquesta disciplina a la ciutat i una intensa campanya a favor dels seus beneficis.