Avui parlem amb Miquel Solé, corredor d'ultrafons lleidatà, que s'ha proposat un repte solidari per al 2025: córrer cada dia de l'any per donar visibilitat a les malalties mentals. Amb una estimació de recórrer entre 6.000 i 7.000 quilòmetres, en Miquel dedicarà cada mes a una malaltia mental diferent, amb l'objectiu de conscienciar la societat sobre aquesta problemàtica. El seu objectiu no és lucratiu, és de conscienciació cap aquest tipus de malalties. I si us quedeu fins al final, sabreu que el mou una raó encara més íntima...

Parlem amb Martí Gironell, que ens presenta la seva nova novel·la, 'La muntanya del tresor', una història que combina ficció i realitat històrica amb Montserrat com a epicentre.

Com a periodista, Gironell sempre ha tingut una gran habilitat comunicativa, que trasllada tant a la seva narrativa com a la promoció de les seves obres. “Un llibre no es ven sol; cal acompanyar-lo i donar-lo a conèixer”, afirma. I això és el que fa en aquest pòdcast... després de sentir-lo estem segurs que us vindran ganes de llegir el llibre...

Juntament amb el cucut comú, són els únics ocells de la península Ibèrica que empren la reproducció parasitària. En el cas del reial, parasita els còrvids, principalment les garses. A diferència del comú, no tira fora del niu els ous o polls de l’hoste, però les seves cries fan que aquestes morin de fam.

En aquest pòdcast parlem del llibre 'Reixos, la tradició dels Reis Mags a Lleida' (Pagès Editors) i ho fem amb tres dels seus autors: Josep Ramon Ribé, Iolanda Enjuanes i Felip Gallart, tot i que també hi participen Jaume Barrull i Jordi Mestre. Un llibre coral, rigorós i ple de document gràfic, que recull la història dels nostres Reixos (l'origen de la qual es remunta al segle XIX) fins a l'actualitat, amb anècdotes, testimonis i fets inèdits que el fan únic. Los Reixos de Lleida que, afortunadament, gaudeixen, actualment, de molt bona salut...

Aquesta nova espècie de peix descrita el 2007, és un dels peixos autòctons més depredadors. S’alimenta de tota classe de macroinvertebrats. Els exemplars més grans, cada cop menys habituals, poden també consumir a més granotes i altres peixos.

'Trufa' és el setè títol de la col·lecció de novel·la gràfica 'Doble tinta', publicada per Pagès Editors. Francesc Gabarrell ens descobreix les seves interioritats en una conversa amb la seva autora, Glàfira Smith, i Jaume Barrull, director de la col·lecció.

Lleida, entre 1920 i 1922, viu un període de creixement i transformació amb una forta oposició a la pena de mort. Tot i els esforços de ciutadans, d'autoritats i d'entitats per aconseguir indults, els crims de Santa Linya, la Fuliola i altres culminen amb execucions a garrot, destacant l'impacte social i cultural de les condemnes. Aquest moviment contra la pena de mort reflecteix una societat mobilitzada, conscienciada i en plena evolució, marcant un punt d'inflexió històric per a la ciutat. Ho ha estudiat i ens ho explica Felip Gallart.

El doctor Àlex Puertas Viñes és el coordinador de la Unitat de Traumatologia i Medicina Esportiva del Hospital Vithas Lleida, un equip multidisciplinari que atén tant esportistes d'elit com amateurs, oferint un tractament personalitzat i innovador.També ens acompanya Mari Àngels Palau, gestora d'accidents esportius i escolars, peça clau en la coordinació de casos i la relació amb clubs i entitats. La seva tasca assegura que els pacients rebin una atenció fluida i eficaç. Amb ells parlem sobre l'impacte de l'esport en la salut.

Parlem amb Miquel Gibert, un enginyer originari de la Granadella, que després d’una llarga experiència treballant a Alemanya en empreses punteres, ha retornat a Lleida. Miquel ha format part de projectes pioners dins del sector de l'automoció, i actualment treballa com a delegat a Leitat, un centre tecnològic amb una gran projecció. Ens parlarà de la seva trajectòria, les dificultats i reptes del retorn, i la seva visió sobre el talent a la nostra terra i si Lleida està preparada per aprofitar el talent que genera...

Aquesta au d’ulls espectacularment grocs, tot i estar classificada com a camallarga, prefereix els hàbitats secs i oberts amb sòl descobert. És predominantment nocturn, especialment quan canta. Aquest cant, semblen gemecs i se’ls escolta de ben lluny.