Lleida24

Les auditories són una eina imprescindible per conèixer l'estat d'una empresa o entitat. Per saber exactament què són i com es fan, el Jordi Sebastià conversa amb Albert Farré, CEO de Kontor.

La Fundació ASPROS es va constituir l’any 1962 com a associació i al gener de 2005 va passar a ser Fundació. L’entitat sempre ha apostat per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i la de les seues famílies. La seua tasca en pro de la discapacitat intel•lectual ha estat ampliada en el decurs d’aquests anys a altres discapacitats com són la discapacitat física, sensorial i malalties mentals i orgàniques.

ASPROS és un referent i sobretot, una entitat pionera en la realització de programes adreçats a afavorir la inserció social i laboral d’aquest col•lectiu. Enric Herrera, el seu director, ens n'ha parlat en aquesta entrevista plena d'humanitat...

L'any 1858 Lleida va viure terroritzada. Es van produir tres crims, amb el resultat de quatre morts. Set persones van ser executades per aquells fets. I tot va passar en plena llum del dia i en cases cèntriques i habitades. La crònica dels fets, la captura dels assassins, el judici i la seua execució van omplir els diaris d'arreu de Catalunya i van esdevenir veritables espectacles que van congregar multituds que mai fins aleshores s'havien vist. Aquí teniu la segona part de la trilogia que forma 'Lleida 1858, ciutat de la por'. La primera, la teniu disponible en aquesta mateixa web...

El gat salvatge no és un gat assilvestrat. Aprendrem a diferenciar-los i com es comporta aquest esquiu mamífer.

A Lleida hi ha persones amb molt talent cultural i artístic i que el volen atansar a la ciutadania i fer-lo créixer. Un exemple d’això és Promethea. Darrera d’aquest nom hi ha un col•lectiu d’artistes de diferents disciplines que tenen moltes coses a dir. Promethea va néixer el 2018, format per sis exalumnes de l’escola d’Art. Actualment en son més de 40. Per parlar-nos d’aquest projecte hem parlat amb dos dels seus integrants: Joan Giralt, també conegut com 'Joon', i Luis Garcia Vesperinas, `'Vespe'. Aquí teniu l'entrevista completa:

A mesura que anem fent anys -també en funció del nostre dia a dia i de com ens hem anat alimentant durant la nostra vida- el nostre cos necessitarà que l'aportació de nutrients s'adeqüi a les necessitats del moment i més si patim algun tipus de malaltia crònica, cosa freqüent a partir de certa edat. La nutricionista Aida Fernàndez explica que, quan era nena, va tenir molt contacte amb persones grans i des d'aleshores s'ha interessat per aquest tema. Cal escoltar-la, tinguis l'edat que tinguis. D'interès per residències i centres de dia, també... Menjar bé és salut i qualitat de vida.

Aquest plantígrad és un dels protagonistes dels Pirineus. Aquest espai vol anar més enllà dels conflictes amb els ramaders i conèixer les peculiaritats de l'espècie.

Torrons i Mel Alemany és una empresa familiar de cinc generacions, ubicada al peu del Montsec, al petit poble d’Os de Balaguer (La Noguera). Es dedica a l’elaboració de torrons de forma artesanal i a la selecció de mels en origen arreu de l’estat espanyol. És l’empresa de mel més premiada en l'àmbit estatal als premis Great Taste Awards, considerats els Oscar de l’alimentació 'delicatessen'. A més, acaben de rebre la Placa al Treball President Francesc Macià, en la categoria de Responsabilitat Social Corporativa. I és que la marca treballa cada dia amb 60 persones del tercer sector.

Torrons i Mel Alemany va presentar al saló Alimentària un projecte innovador. Es tracta del

projecte 'Del Rusc a Casa', basat en la sostenibilitat i el producte de proximitat. El seu gerent, Ferran Alemany, ens l'explica en aquesta entrevista:

L'any 1858 Lleida va viure terroritzada. Es van produir tres crims, amb el resultat de quatre morts. Set persones van ser executades per aquells fets. I tot va passar en plena llum del dia i en cases cèntriques i habitades, que de ben segur coneixereu. La crònica dels fets, la captura dels assassins, el judici i la seua execució van omplir els diaris d'arreu de Catalunya i van esdevenir veritables espectacles que van congregar multituds que mai fins aleshores s'havien vist. Aquí teniu la primera part de la trilogia que forma 'Lleida 1858, ciutat de la por'.

El bell plomatge no és l'únic que sorprèn d'aquest nou tresor mediambiental de Lleida.