Lletra lligada

La periodista científica Elena Sanz acaba de publicar un llibre perquè els infants entenguin com pensen, senten i es relacionen amb el món. És un viatge al cervell a través d'un diàleg entre una mare i els seus dos fills, que són molt curiosos. I és que aprendre neurociència parlant de bassals, de lleons, de fer pessigolles, de plastilina, d’abraçades... és molt més divertit! Ens ho ha explicat mentre llegíem "Mamá, ¿qué pasa dentro de mi cabeza?" (Editorial Crítica)

És la primera vegada que la Inés, que té dos anys i mig, va a l'escola. Cada dia corre contenta cap a la classe, lluny de les intenses teràpies i tractaments que ha viscut des de que encara era més petita. Té una malaltia neurodegenerativa ultrarara que es diu BPAN. La seva mare, la Cèlia, ens ha explicat que tant ella com el seu marit estan vivint aquest començament de curs amb nervis i angoixa perquè és la primera vegada, també, que se separen d'ella tantes hores. També hem conversat amb la periodista científica Elena Sanz, que ha publicat un llibre perquè els nens i les nenes entenguin com funciona el seu cervell. Es titula Mamá, ¿qué pasa dentro de mi cabeza? I l’ha publicat l’editorial Crítica. Però abans de parlar amb elles, el Carlos Fontclara ens ha presentat un telèfon mòbil que permet als adolescents i als adults tenir una interacció amb la tecnologia més sana.

El diagnòstic de la Inés va arribar quan tenia 17 mesos, després de les primeres crisis epilèptiques que va patir. Així és com acostuma a mostrar els seus primers símptomes el BPAN, una malaltia neurodegenerativa molt minoritària, causada per una alteració genètica, que de moment no té cura. El començament de curs per a ella i per a la seva família ha estat ben diferent al de la majoria d'infants. Ens ho explica la seva mare, la Celia Davó

Un dia, el Carlos Fontclara i l'Albert Beltran es van adonar de que passaven massa temps davant d’una pantalla consumint contingut que no els aportava res i que, a més a més, els privava de fer altres activitats. I van decidir canviar la seva relació amb la tecnologia i la dependència envers el mòbil. Volien recuperar la sensació de control, però es van trobar amb que l'smartphone que buscaven no existia i fa dos anys van llençar al mercat un telèfon sense accés a contingut addictiu. Filtren les xarxes socials, la pornografia, els jocs... però mantenen el que ja és imprescindible per a grans i petits: la càmera, el maps, el xat, la música. La idea podria ser la solució a molts conflictes que hi ha a casa per l'ús que fan els fills del mòbil.

La psicòloga Claudia Tecglen ens dona consells per recuperar la rutina amb un somriure, i ho fa, com sempre, aportant la seva particular visió de la vida familiar i de la discapacitat. Per a algunes criatures, setembre és també el mes de recuperar la intensitat de les teràpies i les visites als especialistes.

En aquest primer programa de la nova temporada, hem agafat una brúixola per mirar de trobar el Nord com a mares i pares, però... Com sabem que anem en la bona direcció? Segons Alba Castellví, sociòloga, educadora i assessora de famílies, el truc estar en dotar als nostres fills i filles de les capacitats que necessitaran per tenir una bona vida. I ens ha explicat que això té a veure amb posar els límits adequats i no cedir, acceptar les seves frustracions, perdonar-se més a un mateix com a mare i pare i recordar que en sabem més del que pensem. També hem conversat amb la psicòloga Claudia Tecglen que a la seva secció ens ha donat una altra mirada sobre aquesta tornada a l'escola i a les rutines, sobretot quan impliquen la tornada a las teràpies, una variable que no es té en compte

Li hem demanat a la nostra primera convidada de la temporada que ens assenya-li el nord en la brúxiola de la criança. És possible educar bé i equivocar-se molt? Per què és tan difícil criar avui? Hi ha una paraula molt curta que provoca autèntics terratrèmols a les cases: “No”. Per què ens costa tant suportar que els nostres fills s’enfadin amb nosaltres? Com se sosté un límit sense cridar, amenaçar o acabar cedint per esgotament? Si posem massa límits, es pot trencar el nostre vincle amb les criatures? Ens ha respost amb molta paciència la sociòloga, educadora i assessora familiar Alba Castellví, que, a més, ha afegit un nou llibre a la seva biblioteca: "Quan em dius que no" (Estrella Polar)

Obrim consulta amb els pediatres Pepe Serrano i Marta Arroyo per parlar de la pell infantil a l'estiu. Després l'educadora emocional Cristina Gutiérrez ens ha parlat de l'autoconeixement, i l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància i logopeda, ens dona consells per combinar un bon alletament amb les altes temperatures

Tots som molt conscients de que hem de protegir amb Factor 50 la pell dels infants, però hem obert consulta amb la Societat Catalana de Pediatria per anar més enllà. Sabíeu que les cèl·lules dels infants produeixen menys melanina que les dels adults? I això vol dir menys escut per protegir-se.... Què ens diu la pell envermellida d'una criatura quan ha estat exposada als raigs solars? Com podem evitar que es danyi la dels més petits? I sabríeu que fer si us pica una medusa? Aigua de mar, no! Ens responen el Dr. Pepe Serrano i la Dra. Marta Arroyo, especialista en dermatologia.

El joc té una funció essencial en la vida, però el seu valor encara és més alt quan parlem de discapacitat. La psicòloga Claudia Tecglen ens explica per què en aquesta secció.