El llibre "Viatge a la Terra de la Lluna rosa" (Amat Editorial) explica el viatge de la Gina, des de que amb 11 anys passa de la infància a la vida fèrtil. La seva autora, la llevadora i infermera Susana Sancho Esteban, va decidir escriure'l quan a la seva filla li va arribar la menarquia, la primera menstruació. Volia compartir amb ella aquesta experiència i acompanyar-la en aquesta nova etapa amb respecte i amb alegria. És una història plena de símbols i significats, i també d'explicacions senzilles sobre fisiologia. De forma amena, les joves lectores aprendran com es va transformant el seu cos, com escoltar els senyals i a la resta de la família ens ajuda a saber què fer i què dir en moltes situacions. També quan els canvis d'humor són força evidents...

La por és una emoció biològica, ens ha dit la psicòloga Núria Casanovas, especialitzada en infància i família. És a dir, forma part de l'evolució dels infants; del seu creixement. Sobre els dos anys, comença a activar-se aquesta por a la foscor, que acostuma a durar fins als cinc anys, encara que es pot allargar en alguns casos. No es volen quedar sols a l'habitació quan arriba l'hora d'anar a dormir perquè creuen que a sota del llit o a dins de l'armari hi ha monstres amagats. Necessiten que els deixem el llum encès, però convé fer-ho? És recomanable deixar-los dormir amb nosaltres? En què ens equivoquem? Quines són les millors estratègies? La Núria Casanovas ens dona les respostes

En el conte "Com fer fora els monstres" (La Galera), trobareu idees molt enginyoses per desfer-se dels monstres que espanten a les criatures quan van a dormir. Des de construir un coet per enviar-los ben lluny a ficar-los a la rentadora per encongir-los. Algunes estratègies van sortir de la conversa que tenia la Mireia Olivé amb el seu fill per mirar de calmar-lo quan tenia por a les nits. Al final, van arribar a la conclusió de que potser l'únic que volen aquests éssers monstruosos és una mica de companyia...

En el programa d'avui ens hem proposar fer fora als monstres i fantasmes que no deixen dormir a les nits als nostres infants. La Mireia Olivé és una mare i escriptora que va decidir escriure una història de ficció veient la por que li feia al seu fill quedar-se sol a l’habitació quan anava a dormir. Havia de trobar la manera d’espantar aquells monstres perquè les paraules de consol i de calma que li deia no servien. D’aquesta experiència ha sortit el conte que acaba de publicar i que es titula Com fer fora els monstres. Hi trobem idees enginyoses per desfer-se de les pors i acabar amb un bon somriure. Però, com que amb l’humor de vegades no n’hi ha prou, i a nosaltres les pors dels nostres fills i filles també ens angoixen, li hem demanat a la psicòloga Núria Casanovas que passi pel micròfon a donar-nos més consells. Ens ha explicat quan comencen a sorgir aquestes pors, com gestionar-les i quan acudir a un expert. I ja que teníem les emocions tan a flor de pell, hem obert un nou Paraules de Nen amb la Cristina Gutiérrez per descobrir l’art de fer preguntes perquè no hi hagi malentesos i desfem els nusos emocionals.

La Cristina Gutiérrez diu que ens han venut que la felicitat és estar de vacances o poder comprar el que vols, però llavors es pregunta ¿per què hi ha gent que aconsegueix el que vol o el que havia somiat i que, en canvi, se sent malament sense tenir un motiu aparent? En aquesta nova píndola d'educació emocional, la nostra experta ens explica la diferència entre alegria i felicitat, tot indicant-nos on trobar cadascuna d'elles i com entrenar als nostres fills i filles per ser feliços sense dependre dels altres. És un nou #ParaulesDeNen

Tots estem enganxats a les xarxes socials, perquè ens alimenta amb la injecció de dopamina que acostuma a donar-nos, i els infants cada cop hi accedeixen abans a aquestes aplicacions. El seu ús afecta al nostre cervell, que sent la necessitat constant d'estar connectats amb el món virtual. Per tant, el seu ús excessiu té un impacte emocional en la nostra salut i, en el cas dels nostres fills i filles, que estan creant encara la seva identitat, pot generar problemes d'autoestima. Hem de tenir present que les xarxes sempre són l'aparador del millor somriure, mai ens ensenyen les penúries de la gent. Però, d'altra banda, tot el que ens ofereix la tecnologia i aquesta connexió amb el món extern pot contribuir a la inclusió. Amb la psicòloga Claudia Tecglen parlem de tot plegat, posant, com sempre, especial atenció en els nens i nenes amb discapacitat. ¿Existeixen diferències significatives en com afecta la tecnologia a joves amb i sense discapacitat? ¿Quines estratègies específiques poden ajudar a que l'experiència digital sigui més inclusiva i saludable per a tots? La Claudia respon a totes les preguntes

La Fiona Umbert, de 9 anys, sempre va amb un llibre sota el braç. És una súper lectora que al principi, quan començava a aprendre a llegir, ho passava malament. Tenia mal de panxa i no podia respirar bé. Ara, en canvi, ens ha dit que és una enamorada de la lectura i no para de cruspir-se històries. Per això al FLIC, el Festival de Literatura i Arts Infantil i Juvenil, l'ha triat com a membre d'un dels jurats que ha de decidir la millor novel·la per a nens i nenes de 6 a 11 anys. Aquesta és una de les activitats que té programades aquest certamen que vol acostar la literatura tant als més petits com als adolescents, d'una manera lúdica i original, i en família. El 22 i 23 de març obrirà la seva quinzena edició al Disseny Hub de la ciutat de Barcelona. N'hem parlat amb la Fiona, l'Elisenda Llansana, coordinadora del FLIC, i la mediadora literària Sara Trallero

Els infants i adolescents de vegades no són conscients de les habilitats que tenen. L'Educadora emocional Cristina Gutiérrez ens ha explicat que per aquest motiu la seva feina consisteix bàsicament en enfrontar-los a petits reptes que han de resoldre en equip. És a dir, han de solucionar problemes fent servir totes les habilitats i competències emocionals que tenen, precisament perquè s'adonin de que disposen d'elles i les entrenin. I entrenant, el Guille, de 8 anys, es va adonar de que a grans problemes, solucions petites. La Cristina ens explica la seva història...

Les famílies sabem que la millor manera de transmetre valors és amb el nostre exemple, així que si volem treballar cap a la igualtat i la corresponsabilitat, i que els nostres fills i filles tinguin l'autoestima alta i creguin en la seves capacitats, hauran de trobar aquests recursos sobretot a casa. El canvi de mirada comença dins de la família. Li hem demanat a l'Abril, d'11 anys, que reflexioni juntament amb altres infants de la seva edat sobre la realitat que veuen a casa seva i sobre quina creuen que és la situació de la dona a la societat, i les seves reflexions ens han deixat amb la boca ben oberta. Com ens ha dit la nostra jove convidada, "hem de donar veu a les nostres opinions perquè són igual d'importants que la d'un home i d'una dona adulta". I ens ha subratllat petits detalls que són importants per a ells. També ens ha acompanyat la Laura García, que ha dedicat el seu #BookLife a llibres infantils i contes que pugen l'autoestima, treballen la igualtat, la sexualitat i trenquin amb les creences limitadores, per aconseguir construir una societat justa per a tots i totes

Com podem educar en una igualtat real? Empoderant-los a elles i recolzant-los a ells, mostrant altres camins de relació? Hem estirat del fil amb l'ajuda de l'Abril, d'11 anys, que ens ha portat la reflexions de nens i nenes de la seva edat. Què en pensen ells de la situació de la dona avui? Quines diferències creuen que hi ha entre nens i nenes? Es tracten diferent? Els interessen professions diferents? També ens ha acompanyat la prescriptora literària Laura García que en el seu #BookLife ens ha proposat títols de contes i llibres infantils que ens ajudin als pares i a les mares a educar en aquells valors que ens semblen essencials. I hem seguit, després, donant veu als infants, perquè l'educadora emocional Cristina Gutiérrez ens ha presentat al Guille, de 8 anys. Un nen que ha arribat a una conclusió important: a grans problemes, solucions petites