La província de Castelló compta ja amb un total de 19 caixers instal·lats en municipis en risc de despoblació dels 53 que tenia previst instal·lar l'Agenda Avant contra l'exclusió financera. D'ells, una dotzena es troben ja operatius. A la fi d'abril han d'estar ja tots instal·lats i operatius.

Tots els grups de la totalitat de centres educatius de la província de Castelló imparteixen, hui dia, classes presencials amb plena normalitat i no estan afectats per confinaments derivats dels contagis de coronavirus.

El degoteig d'estudiants ucraïnesos cap als centres educatius de Castelló ja ha començat. Segons ha pogut saber aquest rotatiu, fins divendres passat eren prop de 25 els xiquets que havien sigut escolaritzats, encara que la xifra augmenta jornada rere jornada.

Atur total de la flota pesquera de Castelló. Les 164 embarcacions d'arrossegament, cércol i tresmall de la província es van quedar ahir en terra i ho van fer en protesta per l'alça sense fre del preu del gasoil. El litre d'aquest combustible frega l'euro i això està provocant que al sector els números ja no isquen. «Eixir a pescar amb aquests costos no és viable i ix més rendible parar que treballar», va explicar ahir Manuel Albiol, secretari de la confraria de Pescadors Sant Pere del Grau.

L'increment dels costos energètics, agreujat per la invasió russa a Ucraïna, mostra cada dia el seu efecte en el sector ceràmic de Castelló, amb una llista d'empreses i treballadors afectats per un expedient de suspensió temporal d'ocupació (ERTO) que no para de créixer. L'última actualització de dades reflecteix que són dues signatures més les que han optat per aquesta opció en les últimes dates. Una d'elles és una companyia amb seu a l'Alcora, amb 104 assalariats inicialment afectats, i que va cursar els tràmits divendres passat. L'altra empresa, situada a Betxí, ho va fer ahir mateix, amb 74 empleats inclosos.

La guerra d'Ucraïna ha relegat a un segon pla altre assumptes, com el de la crisi del coronavirus, gràcies, en part, al fet que la pandèmia comença a estar baix control. Un clar exemple de la reculada en la transmissió del virus s'observa a Castelló, que ja està a punt de donar per conclosa la sisena ona, just en portes de les Falles i la Magdalena. Segons l'informe setmanal que elabora el Ministeri de Sanitat per províncies sobre l'evolució del covid-19, Castelló es cola entre les quatre províncies espanyoles que estan en alerta 1, és a dir, de baix risc de propagació.

Les imatges dels ucraïnesos corrent a la recerca d'un lloc segur mentre sonen les sirenes avisant d'un possible atac rus s'han colat en les llars castellonenques. Soterranis particulars, baixos d'edificis públics o estacions de metro s'han convertit en búnquers per a fugir de la destrucció de les bombes. Algunes famílies s'han instal·lat de manera permanent allí davant l'amenaça constant. Sens dubte, la guerra que assota Ucraïna ha portat a la memòria records quasi oblidats d'una època passada, la de la Guerra Civil espanyola, com el dels refugis antiaeris.

Un nou whatever it takes, un altre «el que faça falta». Com en 2012 en plena crisi de l'euro, com en 2020 amb la crisi pandèmica, però ara amb els costos de l'energia que no cessen en la seua escalada. Ximo Puig va eixir a la roda de premsa després de la Conferència de Presidents parafrasejant la frase per la qual Mario Draghi ha passat a la història al capdavant del Banc Central Europeu. «És l'hora d'intervindre l'economia», va dir en una frase allunyada dels cànons ja trencats del neoliberalisme.

Castelló ha recuperat en els últims dos anys el sky line de les grues amb l'impuls de l'obra nova però, en poc temps, les promocions s'han vist ofegades pels costos a l'alça dels materials. La crisi de subministraments, primer, i la inflació desbordada que ha anat a més en deslligar-se la guerra a Ucraïna, ha obligat els constructors a estar cada dia pendents dels preus que els marquen els seus proveïdors.

Els experts recolzen retirar ja la màscara dels interiors perquè el covid-19 s'ha convertit, majoritàriament, en una malaltia lleu. "És adequat fer-ho però amb precisions: és prioritari llevar-les en col·legis, on les infeccions són lleus o asimptomàtiques, i en interiors on hi haja adults sans. Però és imprescindible mantindre-les en persones vulnerables", apunta José Manuel Cisneros, el president de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (Seimc).