Transcorregudes només dues setmanes des de l'esclat de la guerra a Ucraïna, els negres vaticinis llançats des del sector ceràmic de Castelló es compleixen a tota velocitat. El fort increment dels costos del gas natural, que va escalar el seu preu en l'últim trimestre del passat any, va camí de mantindre's per un llarg període de temps a causa del conflicte bèl·lic, la qual cosa posa en risc el futur de la principal indústria provincial. Malgrat les peticions formulades des de la patronal de fabricants, Ascer, i des de les companyies gasintensivas de tota Espanya, el Govern segueix sense adoptar mesures que ajuden a garantir la continuïtat de les empreses i dels seus llocs de treball.

La guerra, sens dubte, mostra el pitjor de l'ésser humà, però també el millor. Una prova clara d'això últim és la família Romero-Recatalá de Nules, que ja respiren més tranquils després d'haver abraçat a Katya Chupyra, una jove de 22 anys que ha fugit amb l'únic objectiu de «poder posar a resguard de les bombes» al seu fill de només dos anys i a dos dels seus nebots d'11 i 13 anys. Aquests últims estan ja amb altres familiars d'acolliment a Castelló i un municipi valencià.

Castelló es prepara ja per a l'al·luvió de peticions d'asil per part dels refugiats ucraïnesos que estan arribant a la província fugint de la guerra. La majoria espera poder tornar prompte al seu país si el conflicte acaba, però davant la incertesa de què ocorrerà es decanten per sol·licitar asil per a disposar d'un millor accés als serveis socials i sanitaris.

El sector ceràmic de Castelló afronta un dels períodes més delicats de la seua història recent, a conseqüència del fort increment d'un dels seus costos més importants, el del gas natural. El sector tem un «col·lapse» de l'activitat, va indicar la patronal de fabricants, Ascer. Una afirmació que es pot comprovar amb números. Des de l'inici de l'intent d'invasió a Ucraïna per part de Rússia el preu d'aquesta font energètica ronda els 200 euros per megavat hora. Una xifra que multiplica per 10 l'abonada fa tan sols un any.

Una reivindicació unànime va recórrer ahir de nord a sud la província per a exigir acabar d'una vegada per sempre amb els rols de gènere i els estereotips que encara segueixen molt presents en la societat actual i que, en massa casos, impedeixen que la dona puga gaudir d'una igualtat efectiva, plena i real a tots els nivells.

Milers de persones van recórrer els carrers de Castelló aquest dimarts per a reivindicar polítiques públiques per una societat justa i igualitària. La marea habitada va partir des de les places de l'Aules i María Agustina.

S'obri una escletxa de llum en la decisió que semblava inamovible d'Adif de traslladar tots els trens d'alta velocitat d'Alacant i València des d'Atocha a Chamartín.

Si la pandèmia va frenar les ruptures matrimonials, en part per la impossibilitat de realitzar els tràmits en temps de confinament i en la primera part del 2021 es va produir un repunt en els divorcis, el conjunt de l'últim any ha portat a Castelló un descens dels divorcis del 7%, si bé es produeixen encara tres al dia, en sumar un total de 1.160 casos en el conjunt de la província.

La Generalitat i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) han presentat aquest dilluns el projecte de creació d'un pol econòmic en la Zona d'Activitats Complementàries (ZAC) de l'aeroport de Castelló. Segons han destacat, suposarà un espai d'oportunitat per a la implantació d'empreses vinculades als sectors aeronàutic i logístic, a més d'una altra mena d'activitats industrials i econòmiques.

Fins fa a penes 15 dies Svitlana, escriptora de professió, tenia una vida tranquil·la a la ciutat de Irpin, prop de Kíev, la capital d'Ucraïna. Ara compta les hores per a poder arribar a Alcalà de Xivert, on viuen des de fa 10 anys els seus pares. «El fort atac de Rússia a Ucraïna va canviar tota la meua vida. Vaig agafar al meu fill de dos anys, dos nebots i fugim. Allí van quedar el meu espòs i altres parents. Em vaig portar només als xiquets perquè estaven molt espantats. Ens traslladem amb autobús i, finalment, travessem la frontera polonesa amb tren de Lviv a Polònia, asseguts en l'últim escaló, prop de la porta, durant nou hores. A Polònia, ens van rebre molt calorosament», narra Svitlana a Mediterraneo a l'espera d'agafar un vol direcció Barcelona.