La major part de localitats costaneres de Castelló ja tenen en marxa la seua campanya de platges per al present estiu, amb l'activació de serveis com les dutxes, passarel•les i socorrisme. El que encara no està llest és el nou protocol autonòmic anticovid per a les zones de bany i arenals, i que ha de servir de guia per a concretar les mesures a aplicar als ajuntaments de la província.

Per segon any consecutiu, la Generalitat impulsa el programa Estiu Segur, que té com a objectiu garantir que els turistes i estiuejants disposen de tot el necessari per a gaudir de les seues vacances sense riscos per a la salut, malgrat la pandèmia del coronavirus. En aquesta edició, el pressupost per a la província de Castelló és de 1,04 milions d'euros. Són 21 els municipis provincials participants, i 234 els auxiliars a contractar per als pròxims tres mesos. Enfront de les queixes recollides ahir per aquest diari d'alguns alcaldes, la Generalitat va justificar que la contractació la realitzen els ajuntaments per a poder guanyar en «proximitat».

En la zona de la Plana Baixa, la més afectada de la província, el cotonet ja és present en quasi nou de cada deu parcel•les i en el 17% d'elles, els danys causats per la plaga són fins i tot superiors al 50%. En una resposta parlamentària a una pregunta del diputat i portaveu d'Agricultura del PP en les Corts, Miguel Barrachina, la Conselleria d'Agricultura reconeix que la plaga del cotonet va afectar durant la campanya 2020-2021 al 88% de les parcel•les citrícoles de les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre.

L'Ajuntament de Castelló definirà amb els veïns de la Marjaleria l'esborrany del pla de reforma interior (per als habitatges que estan en sòl urbà) i el del text de minimització d'impacte ambiental (per a les construccions sobre sòl rústic), els dos documents que s'inclouran en el futur Pla Especial per a regularitzar la zona, amb la finalitat de consensuar la dotació de serveis en la marjal.

No entra en cap escenari l'enderrocament de Torre la Sal. Vull enviar un missatge de tranquil•litat i suport als veïns». Així de categòric es va manifestar ahir el president de la Generalitat, Ximo Puig, en la seua visita al poblat marítim de Cabanes, focus de polèmica durant les últimes setmanes per l'amenaça de Costas d'una possible demolició de prop del centenar de cases existents, amb uns 70 veïns afectats. Així mateix, aposta per buscar una figura de protecció per al nucli d'habitatges, com podria ser la declaració de bé de rellevància local que sol•licitarà de nou, l'Ajuntament per a valorar el lloc per la seua riquesa històrica, patrimonial i cultural.

La temporada estiuenca serà sensiblement millor a la del 2020, però encara quedarà lluny dels anys previs a la pandèmia. Aquestes són les primeres impressions del sector turístic de Castelló davant una campanya que ja ha començat a prendre velocitat amb la reobertura de bona part d'hotels en les últimes setmanes. En canvi, el que roman invariable és l'oferta en nombre d'establiments, i no sembla que la tendència d'estancament canvie durant els pròxims anys.

Els 14 municipis de Castelló reconeguts amb la bandera blava ja disposen dels seus distintius. Un acte celebrat en l’Oceanográfic de València presidit pel cap del Consell, Ximo Puig, va entregar les certificacions que garanteixen la qualitat de les platges i serveis a la disposició dels banyistes. La principal novetat d'aquest 2021 té com a protagonista a Almassora, que per primera vegada obté aquest reconeixement per a la platja de Benafelí. L'alcaldessa, Merche Galí, va ser l'encarregada de recollir el guardó, i va destacar que des del municipi «continuarem fent per a conservar aquesta bandera blava d'ara en avant». En total són 32 les platges castellonenques amb bandera blava en aquest any, una més que en el 2020 gràcies a la incorporació d'Almassora. A més, se sumen els distintius corresponents a senderes litorals, centres blaus i al port esportiu d'Orpesa.

La Comunitat estrena hui noves relaxacions en les restriccions contra el coronavirus, consistents principalment en l'eliminació del toc de queda i del límit de deu persones en les reunions socials, la reobertura de l'oci nocturn fins a les dues del matí i l'ampliació de l'horari de l'hostaleria fins a les 01.00 hores. D'aquesta manera, la Comunitat és l'última de totes les autonomies, després de més de set mesos, a dir adeu a la limitació de la mobilitat nocturna.

Primer pas perquè el futur refugie escola de muntanya del Penyagolosa siga una realitat en Vistabella, al costat del santuari de Sant Joan. La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha iniciat ja els tràmits per a posar en marxa aquest projecte, que permetrà que l'emblemàtic parc natural compte amb el primer recinte d'aquestes característiques en la Comunitat, a més de ser un dels pocs que hi ha a Espanya.

El skyline de Castelló torna a estar marcat per les grues. L'obra nova desperta gràcies a l'auge de les promocions de sòl residencial, ja no sols d'unifamiliars, sinó també de blocs, tant d'habitatge habitual com d'apartaments. Així ho corrobora el president de la patronal provincial de la construcció Apecc, Fernando Alfonso, i el ratifiquen les estadístiques del Ministeri de Foment del primer trimestre. Les promocions immobiliàries que es van iniciar tímidament en els últims mesos han anat a més i aquesta arrancada del 2021 a la província és el millor en una dècada.

Durant el 2020 es van denunciar 130 casos a Castelló, un 60% més que un any abans. La majoria dels habitatges afectats són propietat d'entitats financeres. Els 130 immobles que es van ocupar de manera il•legal l'any passat a Castelló suposa un rècord i més del doble de les xifres del 2016. El fenomen va a l'alça i, a més, genera molts problemes de convivència i seguretat als veïns de l'immoble que ha sigut objecte d'okupació. . Des del 2018 existeix a Espanya la llei del desallotjament exprés que possibilita al propietari d'un habitatge ocupat de manera il•legal acudir en menys temps i per menys cost a un judici civil de desnonament. A partir de la presentació d'una demanda civil, s'estableix un termini a de 30 dies en què se sol recuperar l'habitatge, encara que en la pràctica s'aconsegueix en un termini de tres a dotze mesos i en general amb desperfectes que ningú cobreix.