Tots viuen del llaurador, menys el llaurador». Aquesta frase resumeix el sentir general dels qui a Castelló es dediquen al cultiu de cítrics, un sector que malgrat la sempiterna crisi que viu l'agricultura mou quasi 1.000 milions d'euros a l'any sol en exportació. Però de tota la cadena, el productor continua sent la baula més feble. Les cotitzacions en el camp porten 30 anys estancades mentre els costos no paren de pujar. I cada vegada són més i més alts. A les desorbitades despeses als quals ha de fer front l'agricultor aquesta campanya per a intentar combatre la plaga del cotonet, s'uneix la nova tarifa elèctrica, que encarirà el reg entre un 40 i un 50%.

L'Ajuntament de Castelló traçarà un dispositiu de vigilància especial per a evitar la celebració de la festivitat de Sant Joan a les platges del litoral de la capital després d'haver-se suspés pel covid19, així com l'encesa de fogueres. Així ho van confirmar ahir fonts municipals al periòdic Mediterrani després que l'alcaldessa de la ciutat, Amparo Marco, en consens amb el món de la festa, acordara el divendres que enguany tampoc se celebren aquests actes que solen ser multitudinaris a causa de la pandèmia. Per aquest motiu, i igual que va succeir l'any passat, les forces de seguretat municipals vetlaran pel compliment de la suspensió de la festa en honor a Sant Joan.

Les obres de remodelació de l'edifici dels antics jutjats situat en la plaça Borrull van arrancar ahir després de 15 anys tancat al públic des que els serveis judicials es van traslladar a la Ciutat de la Justícia, en el 2006. Durant tot el matí, diversos operaris barraven una part del carrer Bellver, en la part posterior del recinte, mentre que responsables de la UTE Condisa-Construccions Ortiz, adjudicatària de l'important projecte, organitzaven els treballs de la rehabilitació que compta amb un pressupost pròxim als 14,5 milions (IVA inclòs) a càrrec de la Generalitat valenciana, tal com va poder comprovar in situ aquest diari.

Retornar com més prompte millor a la seua posició original el Nazmiye Ana, el vaixell accidentat el divendres en el moll del Centenari de PortCastelló, és la principal opció ara sobre la taula per a aconseguir trobar a l'estibador desaparegut. Trobar a l'home, de 36 anys i nacionalitat espanyola, continua sent la màxima prioritat de l'ampli operatiu de rescat desplegat en la base castellonenca, encara que, segons ha pogut saber Mediterrani de fonts fidedignes, es treballa a posar en marxa noves accions com girar l'embarcació davant la falta de resultats de les tècniques actuals. La jornada d'ahir dimarts va transcórrer una vegada més sense novetats en el procés de cerca malgrat els esforços dels efectius que participen en el rescat, entre els quals es troba un equip de bussos, i la implicació fins i tot de robots subaquàtics especials.

Les restriccions contra el coronavirus comencen a amainar i el sector turístic de la província mira el futur amb un cert optimisme, amb la vista posada en aquest estiu, on espera rebre el suport del turisme nacional, el principal mercat de visitants que opten per Castelló per a gaudir de les seues vacances. Ara que la incidència del covid s'estabilitza, el ritme de vacunació avança a bon ritme i les limitacions són cada vegada menors, és moment de fer balanç dels danys que ha patit un dels pilars fonamentals dins de l'economia de la província de Castelló.

Les operacions empresarials, paralitzades pel covid, viuran una acceleració en poc temps. El sector supera amb nota la crisi, però adverteixen de la pujada de costos pel CO₂ i la logística. 3 Espanya i Itàlia són els dos grans referents de la ceràmica europea, encara que els preus d'exportació són molt més elevats en les empreses italianes. Dels 6,2 euros per metre quadrat d'Espanya als 15,3 del país transalpí. Així i tot, l'estudi afirma que, a igual producte i tenint en compte les distàncies d'exportació, la diferència seria menor, del 59 al 35% respecte a Itàlia. El document apunta a la necessitat de millorar la seua posició en la gamma alta

La plaga del cotonet no dona treva i continua portant de cap a desenes de llauradors de la comarca de la Plana Baixa. Si la campanya passada aquest insecte procedent de Sud-àfrica ja va causar perdudes milionàries en la citricultura de Castelló, enguany tot apunta al fet que tornarà a succeir el mateix. El Planococcus citri (nom científic de la plaga) amenaça amb causar de nou estralls en la collita i està disparat a xifres rècord el cost que suposa produir cada quilo de taronges. I el pitjor de tot és que les elevades despeses que implica combatre la plaga suposen que traure al mercat un quilo de clemenules coste quasi el doble que el que rep per elles el productor.

Un equip d'arqueòlegs trau a la llum els orígens del poblat de l'Edat del Ferro, a través d'un important jaciment en el qual han trobat la muralla i la porta que donava accés a l'enclavament. Els treballs, desenvolupats en la zona de la Muntanya Calvari, han comptat amb l'impuls de l'Ajuntament i de la Diputació, mitjançant la novena campanya d'excavacions. Les intervencions van ser executades durant el mes de maig amb un equip format per huit persones, dirigides per Amparo Barrachina, del Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló (SIAP). Les tasques han servit per a completar el traçat de la muralla en una longitud de 16 metres i localitzar la porta d'accés. El lloc és un poblat de carrer central datat a mitjan segle VII abans de Crist, i en aquesta fase han acabat d'explorar la via principal, en el punt en el qual es trobava amb la muralla.

Si treballa en una empresa del sector serveis a Castelló i és dona té més probabilitats de patir malalties associades a la seua professió, com a resultat de les tasques del dia a dia. Netejadores de pisos o encaixadores de magatzems cítrics --ocupació inclosa segons la classificació d'activitats econòmiques en comerç, i no en agricultura-- figuren, per citar dos exemples, entre les més afectades per trastorns múscul-esquelètics, atribuïts, entre altres factors, a tasques repetitives en les quals es forcen elements del cos que causen lesió. Just la setmana passada, un jutjat va reconéixer per primera vegada a Espanya el contagi de covid d'un auxiliar administratiu de Sanitat com a malaltia professional. En l'últim any, en les empreses castellonenques els comunicats comunicats per les mútues de lesions o malalties provocades pel lloc de treball van ascendir, entre abril del 2020 i març del 2021, a 331 (279 casos menys que en el mateix interval anterior), una caiguda de pràcticament a la meitat. Un efecte de l'any covid i del consegüent descens d'activitat econòmica i del temps treballat en general, especialment, en uns certs sectors.

La Generalitat ha decidit rebaixar les restriccions d'accés amb cotxe al parc natural de la Serra d’Irta i atendre algunes de les reivindicacions plantejades pels municipis i representants de col•lectius que integren la Junta Rectora del paratge. Cal assenyalar que la necessitat de regulació i ordenació se sustenta en l'impacte de la massiva afluència de vehicles a l'espai protegit. Així, el plantejament del Consell és habilitar una zona d'aparcament amb capacitat per a uns 80 o 90 vehicles i senyalitzar les àrees en les quals es pot o no estacionar, sobretot per a evitar problemes en els emplaçaments que estan en la línia de costa.