Veïns de les zones humides i costaneres de municipis de la província de Castelló, sobretot de la Plana Baixa, com Borriana, Nules o Moncofa, denuncien la lentitud en els tractaments aeris de la Diputació i els ajuntaments per a frenar el cicle vital dels mosquits, i adverteixen que des de fa ja diverses setmanes pateixen «una plaga insuportable d i insectes». A la platja de Nules, Jordi, un resident habitual, explica al diari Mediterrani que «és un problema que es repeteix tots els anys, però aquest ha començat molt abans». «Hem decidit no eixir a la terrassa a la vesprada, perquè hi ha moments en què és insuportable», comenta. Una situació que preocupa molt, ja que a partir del pròxim mes les temperatures seran més altes i la proliferació tendirà a ser major. «Només demane que els treballs siguen majors dels quals estan sent ara perquè si no, serà totalment inaguantable», vaticina preocupat.

L'Ajuntament de Vila-real aprovarà en un pròxim ple una modificació de crèdit en la qual pretenen incloure els 700.000 euros que els tècnics municipals calculen que el consistori ha d'invertir per a l'expropiació de 16.000 metres quadrats de sòl. Una superfície que completarà la parcel•la que el consistori ha de cedir a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport perquè escometa la construcció d'un quart institut per a la ciutat, que estarà situat annex al col•legi públic José Soriano.

La Generalitat valenciana no vol per res del món que es repetisquen en la Comunitat les imatges de botellons i festes multitudinàries que es van succeir a Madrid, Barcelona o Salamanca la matinada del passat diumenge amb motiu de la fi de l'estat d'alarma i el toc de queda. La preocupació és màxima i aquest cap de setmana és d'alt risc: Serà el primer complet sense tancament perimetral en molts mesos, amb el toc de queda retardat a les 00.00 hores i amb l'hostaleria oberta fins a les 23.30. I per a evitar aglomeracions, el Consell va reunir ahir una trentena d'alcaldes i alcaldesses de les localitats més turístiques per a demanar-los que convoquen com més prompte millor les juntes locals de seguretat i oferir-los «col•laboració» per a impedir qualsevol excés no permés.

Més del 40% dels castellonencs haurà rebut la vacuna contra el coronavirus durant la primera quinzena de juny, en haver inoculat llavors almenys la primera dosi a la totalitat dels més de 235.000 majors de 50 anys de la província. Aquests són els plans que remena la Conselleria de Sanitat, segons va avançar ahir dimecres el president de la Generalitat, Ximo Puig, després de participar en la reunió de seguiment del procés de vacunació al costat de la vicepresidenta i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, i la de Sanitat, Ana Barceló. L'estratègia d'immunització està centrada en aquests moments en la franja d'edat d'entre 66 i 69 anys, a més dels pacients considerats d'alt risc, mentre que a partir del pròxim dilluns s'iniciarà l'administració de dosi a les persones nascudes entre el 1962 i el 1970, és a dir, entre 59 i 51 anys, sempre seguint l'ordre descendent.

La derogació de l'estat d'alarma i les restriccions a la mobilitat entre comu nidades han buidat el camí a una escapada o unes vacances de sol i platja. I si el destí triat es mesura en funció de les banderes blaves, Castelló està molt ben posicionada. La província segueix en el top 10 del país (ocupa la sisena posició) i aquesta temporada, crucial per a la recuperació del sector turístic, 32 dels seus arenals lluiran aquest distintiu, un més que l'any passat. La platja Benafeli d'Almassora se suma al llistat de platges on onejarà una bandera que distingeix a les millors en qüestió d'accessibilitat, higiene, educació ambiental, neteja i seguretat, una cosa essencial en temps de covid.

Cinc franges superposades de colors que representen als variats paisatges de Castelló. Aquesta és la idea que centra el canvi de la marca turística de Castelló, que es va donar a conéixer ahir en el transcurs del ple del Patronat Provincial de Turisme. La diputada provincial d'aquest àrea, Virginia Martí, va afirmar que la imatge present en l'última dècada, una C de color blau, «havia tocat sostre i era necessari renovar-la», per la qual cosa es va encarregar el projecte al dissenyador Pepe Gimeno. «Es tracta d'una marca integradora, que mostra que Castelló no sols és platja, i la imatge ho evidencia».

La cautela i la responsabilitat han d'estar sempre presents, mentre l'Organització Mundial de la Salut (OMS) no deixe de declarar el coronavirus com una pandèmia. Fins llavors, gràcies a la vacunació i a les restriccions posades en marxa, el final sembla cada vegada més a prop. Les dades així ho confirmen. La unitat de vigilància intensiva (UCI) de l'Hospital General de Castelló es troba ja lliure de pacients amb diagnòstic covid-19. Sens dubte, una circumstància més que esperançadora i que, des del centre sanitari, confien que s'estabilitze. L'última vegada que aquesta unitat no va tindre hospitalitzats per coronavirus va ser a mitjan passat mes d'agost, és a dir, fa nou mesos. Afortunadament, arrere queda l'asfixiant pressió assistencial que va patir l'UCI covid durant la primera setmana de febrer, en ple assot de la tercera ona, quan va arribar a tindre 36 ingressats simultàniament, la qual cosa va obligar a habilitar diferents espais dins de l'hospital per a poder garantir una assistència en condicions a aquests malalts crítics.

El Consorci Hospitalari Provincial de Castelló ha obtingut l'acreditació de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) com a unitat referent en el tractament de la malaltia tromboembòlica venosa. Només quinze centres espanyols tenen aquest aval. Per a la seua concessió s'ha tingut en compte el compliment de diversos requisits, com l'elevat nombre de pacients atesos i els vessants docents i investigadores dels professionals que formen part de la unitat. Aquest dispositiu compta amb una consulta externa, sala d'hospitalització, hospital de dia i atenció contínua telefònica metgessa i d'infermeria. Des de la seua creació, en 2007, ha atés a més de 1.000 persones. A l'any es registren unes 600 consultes entre primeres visites i successives.

La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport emplaça a l'Ajuntament de Vila-real a aportar els terrenys necessaris per a iniciar els mecanismes encaminats a la construcció del nou centre integrat públic de Formació Professional (el tercer de la província que se sumarà als que hi ha a Benicarló i el Grau de Castelló), especialitzat en Edificació i Obres Públiques, i en Instal•lació i Manteniment, va anunciar a l'abril. Un centre amb una inversió estimada d'11 milions d'euros, que segons va manifestar l'alcalde, José Benlloh, «és fruit del treball que des del 2017 ha realitzat el consistori de la mà del clúster ceràmic, les entitats empresarials Ascer, Anffecc i Asebec, i el sector de la construcció».

Després de més d'un any ple d'incertesa, és clar que les Falles del covid no seran unes festes a l'ús. No obstant això, entre la llista d'actes irrenunciables en la programació festiva de Borriana estarà la plantà’, l'ofrena a la verge de la Misericòrdia i la cremà dels monuments del 2020. Aquesta va ser una de les qüestions tractades en la reunió celebrada anit entre l'Ajuntament, Junta Local Fallera (JLF) i els representants de les 19 comissions, on a més es van debatre les possibles alternatives després de la resolució de Generalitat valenciana de posposar la celebració de les festes falleres a l'últim quadrimestre de l'any.

Els telèfons de les recepcions dels establiments turístics i les webs dels hotels evidencien que amb la finalitat de l'estat d'alarma i de les restriccions a la mobilitat i l'avanç de la vacunació, les reserves de vacances s'animen. Hi ha ganes de viatjar i en localitats com Peníscola, Alcossebre, Orpesa o Moncofa es comença a lliurar una batalla fratricida per a atraure a quants més visitants millor. La temporada estival molt a la vora, el sector sap que se la juga i hotels i restaurants de la costa han començat ja a buscar professionals. El problema és que enguany el tindran més difícil que mai, ja que en els últims mesos desenes de cambrers, cuiners o recepcionistes han abandonat el sector i ara tenen una ocupació en la ceràmica o la construcció, per la qual cosa a hotels i restaurants els toca començar de zero.