La campanya de vacunació ha patit nombrosos contratemps, com la falta de dosi, els canvis de criteri o la paralització d'algunes vacunes. Ara, l'escull a resoldre com més prompte millor per a poder agilitar la immunització és, de nou, el referit a la vacuna de AstraZeneca. La Comunitat té centenars d'aquests injectables emmagatzemats com a reserva per si són necessaris per a administrar la segona dosi a totes les persones que van ser inoculades amb aquests vials, els primers d'ells van ser policies, bombers i personal d'emergències. Un col•lectiu que haurà de completar la pauta en les pròximes setmanes, encara que, com ocorre també, per exemple, amb el personal docent està a l'espera de saber si rebrà de nou AstraZeneca o una altra vacuna, com la de Pfizer, després de la decisió de no inocular el fàrmac d'Oxford només als majors de 60 anys.

El procés d'admissió per al curs escolar 2021/22 en els ensenyaments no universitaris a Castelló ja ha començat. La Conselleria d'Educació va activar ahir dilluns la web telematricula.es per a realitzar tots els passos necessaris d'un procediment que, com l'any passat, serà en línia i especialment important per a les famílies amb fills nascuts en el 2018 i el 2019 que els matriculen per primera vegada en aules d'Infantil per a xiquets de dos i tres anys. La clau d'admissió per a iniciar els tràmits es podrà obtindre a partir del dia en què s'inicia el procés en cada etapa educativa. És per això que les primeres a obtindre la contrasenya seran les persones que vulguen accedir el curs que ve a estudis de Formació Professional. En aquest cas, el període per a sol•licitar l'admissió arrancarà el 21 de maig i es podrà realitzar fins a l'1 de juny.

El rei Felip VI va realitzar ahir la seua segona visita oficial com a monarca a Castelló amb motiu de la celebració de l'assemblea general de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (*CEV). Un acte que va comptar amb l'assistència de més de 300 persones, amb les restriccions d'aforament vigents pel coronavirus, i que es va desenvolupar en el Paranimf de l'UJI. El cap d'Estat va posar de manifest la importància del teixit empresarial del territori autonòmic, amb una referència especial a la principal indústria de la província de Castelló, la ceràmica.

El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, va aprofitar ahir el seu discurs en la clausura de l'assemblea de la CEV per a reivindicar una Espanya política, econòmica i mediàtica que reflectisca la diversitat, una «Espanya d'Espanyes inclusiva, integrada i cohesionada» i va assegurar que «hi ha vida més enllà de Madrid i Catalunya, fins i tot hi ha vida intel•ligent». Enfront del «soroll i la fúria» que estan caracteritzant el moment actual, el cap del Consell va defensar la via valenciana, amb la seua aposta per «els acords, la serenitat i les solucions». «La vida pública s'ha convertit en una corda en la qual cada extrem estira i tibant la corda i la Comunitat ha decidit apartar-se d'aqueix camí», va explicar.

Les dificultats patides pel conjunt de la societat espanyola a conseqüència de la pandèmia van centrar les primeres paraules de la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, durant la seua intervenció en l'assemblea de la Confederació d'Empresaris de la Comunitat Valenciana (CEV), celebrada ahir a Castelló. Un discurs en el qual també va haver-hi referència als plans per a reactivar sectors puntals de l'economia, però sense fer cap esment a la indústria ceràmica.

Marxa amb un regust amarg per no haver gaudit d'una segona oportunitat per a tractar de desbancar a l'esquerra del govern. Molt al seu pesar, per pura obediència deguda al partit que li va fer créixer i per a evitar una guerra interna («em vaig perquè no compte amb la confiança de l'actual direcció nacional de Partit Popular», va deixar clar des d'un principi), però sense doblegar el genoll davant Gènova i els seus satèl•lits i visiblement dolguda amb els qui han propiciat la seua caiguda. Una dècada després d'aterrar com a consellera en les últimes raneres del Consell de Francisco Camps, Isabel Bonig es va acomiadar de la política valenciana.

Les festes patronals tornaran a partir de l'estiu a la província. Encara que els alcaldes són conscients que la imprevisible evolució de la pandèmia no deixa marge per a planificar a mitjà termini, confien que el decaïment gradual de les restriccions i l'avanç de la vacunació massiva els permetrà tindre un ventall d'opcions més ampli a l'hora de dissenyar el retorn d'aqueixos festejos.

Una de les moltes localitats que està esperant a la fi de l'estat d'alarma per a començar a asseure's amb la Junta de Festes i la comissió de penyes per a concretar què fer és Vila-real.

El que ja ha anunciat l'exhibició de nou bous en una plaça portàtil com a gran reclam de les festes del Crist és l'Alcora.

Orpesa, en honor a Sant Jaume (del 21 al 25 de juliol) , si Sanitat ho permet, preveuen organitzar bous.

A Borriana, les celebracions de la Misericòrdia (del 3 al 12 de setembre), «a costa de conéixer les restriccions que calga complir» i sospesen tres escenaris per a reprendre les exhibicions taurines en la localitat.

A Benicàssim, el regidor de Festes, Arturo Martí, destaca que ara com ara plantegen actes «fraccionats per rang d'edat per a evitar massificacions».

La Fira d’Onda seria l'última a entrar en escena a l'octubre, la celebració de la qual «marcarà l'evolució de la pandèmia», diuen des de l'Ajuntament. Abans, del 31 de juliol al 8 d'agost, la Pasqua Taurina ja va confirmar el seu retorn.

La malson de la pandèmia continua estrenyent al mercat laboral de Castelló. Ni la Setmana Santa, ni l'avanç de la vacunació, ni l'alçament en les últimes setmanes d'algunes restriccions han sigut motius d'alleujament i la província ha tancat el mes d'abril amb 633 aturats més, fins a situar la xifra total en 45.568. És més, Castelló lidera al costat d'Almeria i Jaén, l'increment de la desocupació i va a contra corrent del conjunt nacional, on l'atur va baixar en l'últim mes en 39.012 persones. L'afiliació a la Seguretat Social també és dolenta i ha registrat una disminució de 288 cotitzadors respecte a març.

Nou i important pas en la desescalada, a partir de l'alçament de l'estat d'alarma diumenge que ve. El Consell té previst cara a la fi de setmana anunciar les noves mesures anticovid, on es preveu que flexibilitze algunes de les existents, especialment, aquelles les relacionades amb l'hostaleria i mantinga unes altres, com el toc de queda, encara que allargue l'horari, fixat ara a les 22.00 hores. Quant a la flexibilització de les restriccions, l'Associació Provincial d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de Castelló (Ashotur) ha demanat que s'amplie l'aforament interior dels establiments d'hostaleria i restauració als dos terços i l'horari de tancament dels locals hostalers fins a la mitjanit. Així mateix, reclama que els salons de banquets i esdeveniments puguen ampliar aquest mes el seu aforament interior al 50%, dins d'un pla de fases, i que després de més d'un any de tancament es reòbriga l'oci nocturn, sobretot les discoteques.

Una desena de vegades va ressonar ahir en la tribuna de les Corts el lema «comunisme o llibertat». Tan simple com efectiva ha resultat la consigna amb la qual la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha agranat als seus rivals en les eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid que la dreta valenciana en bloc va tractar ahir de fer-la seua per a aprofitar l'ona madrilenya. La jornada no convidava a l'eufòria en el bloc de la dreta ni tampoc en l'esquerra. Isabel Bonig entonava un discurs amb sabor de comiat cap a un destí encara desconegut, però lluny de la presidència del PP valencià