Després que fa uns dies es fera viral la denúncia d'una veïna de Vinaròs contra un guàrdia civil, al qual va demandar per un suposat abús de l'autoritat i discriminació lingüística després d'obligar-la a parlar en castellà en un control de trànsit diumenge passat 25 d'abril, ara ha transcendit a l'opinió pública un altre episodi relacionat amb l'ús del valencià i els cossos i forces de seguretat de l'Estat. Segons exposa la Plataforma per la Llengua, un ciutadà, que respon a les inicials de G. A., va telefonar el dia 19 a la comissaria de la Policia Nacional, situada a Castelló, per a realitzar una gestió. Es va expressar en valencià. Fins ací tot normal. No obstant això, tal com critiquen des del col•lectiu, en sentir que conversava en aqueixa llengua, el funcionari policial li va instar que canviara. «Parle'm en castellà», recriminen que li va dir. Com el ciutadà va continuar en valencià, el policia va penjar de sobte el telèfon i li va denegar l'atenció.

La polèmica sobre el bloqueig per part del Consell a la venda de diversos pisos d'un edifici del Carmaday, a la Vall d'Uixó, per a exercir el seu dret de compra preferent, encara que està en vies de solució, ha evidenciat un problema que afecta l'aplicació del decret llei de juny del 2020 per a l'ampliació d'habitatge públic. I és que, com ha pogut comprovar Mediterrani, la Generalitat va autoritzar el passat 8 de març la venda a una parella del mateix habitatge que setmanes després ha bloquejat —just quan els afectats anaven a escripturar— per a exercir així l'opció de tanteig i retracte, perquè la construcció procedia d'una execució hipotecària.

El conseller d'Educació, Vicent Marzà, ha anunciat que el pròxim curs s'oferiran 900 places més de Formació Professional (FP) a les comarques de Castelló amb la implantació de 28 cicles formatius nous i tres cursos d'especialització. «Es tracta --va dir-- de l'ampliació de l'oferta formativa més gran dels últims anys». Les comarques castellonenques compten aquest curs amb 11.424 alumnes d'FP, una xifra rècord, a causa de l'augment de l'oferta (un 25% més en cinc anys) i a la crisi del covid, que ha despertat un major interés per aquesta formació. Davant el nou procés d'admissió, que comença el 21 de maig, la Conselleria ha reforçat la 'FP Superior que s'imparteix en l'IES Caminàs de Castelló, que se suma al de Ciberseguretat, ja autoritzat aquest curs, així com Fleca i Brioixeria (centres integrats de Benicarló i Grau). Cadascun oferirà vint places.

Encara que l'opció majoritària és accedir a la Universitat via Selectivitat després de cursar el Batxillerat, aquesta no és l'única. Quasi un de cada deu alumnes que entren en la Jaume I ho fan a través d'un cicle formatiu de grau superior. Aquest curs el van fer 273 estudiants, és a dir, el 9,9% del total, segons informa la pròpia UJI. Els qui compten amb una FP superior tenen accés directe als graus universitaris. Ara bé, aquests últims tenen una nota de tall. Per això, si la puntuació que s'usa per a entrar (l'obtinguda en el cicle) és inferior a la del tall, el tindran complicat. Però compten amb la possibilitat d'examinar-se de les assignatures específiques de la Selectivitat que li ponderen en el grau al qual vol accedir i d'aquesta manera pujar la nota que li servirà per a entrar en la universitat.

La cinquena ha de ser la vençuda per al Villarreal. Aquesta nit, a les 21.00 hores (Movistar+), l'Estadi de la Ceràmica s'engalanarà per a acollir el primer dels dos assalts que determinaran quin equip jugarà la final de la present edició de l'Europa League a Gdansk (Polònia). El Submarí i l'Arsenal són els protagonistes d'un duel que ja s'està convertint en un clàssic europeu, en el qual els groguets afronten el seu cinqué intent d'aconseguir la que seria la primera final continental de la seua història.

Un total de 28 actes, entre presentacions, tertúlies i xarrades en diversos centres educatius de la província de Castelló, són els que ja s'han dut a terme en la present edició del festival Castelló Negre, que el pròxim cap de setmana arriba a la seua conclusió. El colofó d'aquesta XII edició del Castelló Negre serà el lliurament del Premi CSN 2021 per tota la seua trajectòria literària a Rosa Montero, qui xarrarà amb Pedro Tejada en el mateix escenari a partir de les 19.45 hores en el pati del Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputación provincial.

Una de les raons que expliquen l'auge de les reformes a Castelló està directament relacionada amb la paraula estalvie. Mai abans les famílies i empreses de Castelló havien tingut tants diners en el banc fins al punt que els depòsits aconsegueixen la barbaritat de 15.199, 7 milions d'euros (dades al tancament del 2020), segons l'última estadística de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic. Són 1.500 milions més que el mes de març del mateix any, quan va començar la pandèmia i es va decretar l'estat d'alarma.

Dels quasi 16.000 professionals que a Castelló treballen en el sector de la construcció, una mica més de 5.000 ho fan per compte propi. La ‘rajola’ aguanta el tipus i crea 433 ocupacions en un any.

Després de culminar les obres al febrer, l'Alcora va prometre que, si el covid ho permetia, obririen al maig la nau dels forns àrabs, i així ho faran. L'Ajuntament inaugurarà el dissabte el que serà el primer espai rehabilitat de la històrica Real Fàbrica del Comte d'Aranda, el nou gran baluard turístic de la localitat, en el qual la ceràmica i la història s'entremesclen. Amb més de dos segles a la seua esquena, el remodelat edifici serà un punt d'acolliment i informació per als visitants que reba l'emblemàtica manufactura alcorina. I per a això, el primer objectiu és ensenyar-la als veïns.

Isabel Bonig podria estar guanyant temps fins als comicis madrilenys per si una eventual derrota de Pablo Casado (perdre la plaça de la capital d'Espanya) li dona opcions de jugar la seua basa en el pròxim congrés regional. Hi ha satèl•lits de Gènova interessats en què la presidenta regional del PPCV faça pública la seua renúncia per a aplanar el camí a Carlos Mazón seguint els designis de Gènova? La resposta a aquestes preguntes depenen molt de qui amb veu en el partit se li pregunte, però el que sí que salta a la vista és que el impás de Bonig a l'hora de buidar la incògnita sobre el seu futur genera tensió i nerviosisme en el partit. Fa ja onze dies que Gènova va fer saber a Isabel Bonig que no era la beneïda per a continuar al capdavant del partit, un encàrrec que ha posat a tot el partit en una delicada situació.

A excepció de dos projectes, el d'Almenara i Almassora, la resta pendent no avança a penes en un any.

La burocràcia està convertint-se en el principal obstacle per a avançar en les llargament reivindicades obres de protecció del litoral sud de Castelló. Aqueixa és la principal conclusió a la qual van arribar la major part dels alcaldes que es van reunir ahir amb la direcció general de Costas, en una trobada telemàtica convocada per a informar sobre el punt en el qual està la tramitació dels projectes pendents d'execució i en el qual va tornar a quedar patent la deixadesa i la tardança d'aquesta entitat dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica a l'hora de fer realitat les demandades intervencions a les platges.