Un total de 8.390 castellonencs està a l'espera de passar per quiròfan per a sotmetre's a una intervenció programada. Es tracta de quasi 1.100 més que el mes de desembre passat. Aquests són clarament els efectes col•laterals de la tercera ona del coronavirus després de decretar el passat 8 de gener una nova suspensió de tota l'activitat quirúrgica i proves diagnòstiques no urgents davant la saturació hospitalària generada per la pandèmia del covid-19.

Sanitat encara no té data per a obrir els quiròfans malgrat la baixada d'ingressos.

La Comunitat està aconseguint a poc a poc doblegar aquesta tercera ona del coronavirus, que ha assestat un dur revés a la província de Castelló quant a número de morts i contagis es refereix. Així, va aconseguir ahir, per primera vegada des del 16 de desembre, baixar al nivell de risc 3 marcat pel Ministeri de Sanitat en reduir la incidència acumulada en els últims 14 dies a 224 casos per cada 100.000 habitants

La implantació del grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a Castelló serà una realitat el pròxim curs 2021-22 a la Universitat Jaume I i el CEU Cardenal Herrera amb la tramitació a pocs passos de completar-se. I és que ahir la Conselleria d'Universitats va informar el Consell Valencià de Formació Superior del trasllat de la proposta d'impartir aqueixa titulació en tots dos centres al ple del Consell, sent un dels últims processos a realitzar. La intenció passa per atorgar l'autorització definitiva abans de maig.

La vacunació blinda els centres de majors de Castelló i la majoria ja no té cap positiu. El covid provoca un mal econòmic i d'imatge al sector i retarda l'obertura de nous geriàtrics. La totalitat d'usuaris i treballadors dels centres de majors ha rebut la primera vacuna i més del 70%, estan totalment immunitzats. Els morts en residències suposen a Castelló el 30% del total, encara que durant la primera ona de la pandèmia el percentatge va arribar a superar el 50%. La quantitat de contagis i morts en residències registrats en els últims mesos a la província ha disparat la demanda de cures en el domicili.

Les persones majors s'han convertit en una font d'oportunitats i també en un pròsper negoci. Almenys, fins que va aparéixer el covid. La riuada de contagiats i morts ha posat en dubte un negoci que a nivell nacional mou més de 5.000 milions d'euros a l'any i que a Castelló està copat per empreses privades. De les 38 residències de majors amb les quals compta la província, 12 són de titularitat pública: 7 depenen directament de la Generalitat valenciana, encara que només dues d'elles són de gestió pública, i altres 5 són municipals, la majoria també de gestió privada.

Millors notícies per a la província quant a la crisi sanitària motivada pel covid-19 es refereix. Castelló aplana la corba de nous positius i baixa la pressió hospitalària en les dues últimes setmanes, segons reflecteixen les dades oficials que comunica de manera diària la Conselleria de Sanitat. Si bé fa dos diumenges el nombre de persones hospitalitzades en els centres sanitaris de la província era de 355, ahir aquesta xifra va baixar fins als 158 --tres menys que el dissabte i 23 des de divendres passat--, el que representa un 45% de castellonencs contagiats pel covid-19 que van requerir l'ingrés urgent.

La xarxa quirúrgica hospitalària de Castelló es consolida amb la tercera ona del coronavirus i ha realitzat 69 intervencions oncològiques. Segons van explicar ahir fonts sanitàries, els hospitals General i Provincial de Castelló, la Plana de Vila-real i el Comarcal de Vinaròs, han enfortit i afermat aquesta xarxa amb la realització d'una operació a 69 pacients amb patologies oncològiques que precisaven una resposta urgent i no demorable durant aquesta tercera onada de coronavirus. Una necessària actuació que Sanitat ha dut a terme amb la finalitat de continuar progressant en aquesta mena d'atenció.

Castelló perd «a la gent dels pobles» i els que es ‘escapoleixen’ el divendres a Benicàssim. Vila-real ni tan sols munta el mercat ambulant dels dissabtes en faltar els visitants forans.

La presidenta de Castelló Espai Comercial-Confecomerç, Rosario Brocal, explica que «el divendres ja es nota la menor afluència de clients, perquè molts castellonencs abandonen la capital el divendres abans de les 15.00 hores -- quan comença el confinament-- per a passar el cap de setmana a Benicàssim. I a això se suma la gent dels pobles que venia molt el dissabte al matí i ja no pot accedir». Els únics que poden comprar en xicotet comerç i grans superfícies, són els veïns de la capital. I a Vila-real, el mateix.

L'arrancada de la futura urbanització Golf Sant Gregori ha donat ja els seus fruits. Els primers treballs en l'important jaciment emplaçat dins del futur projecte residencial han revelat noves estades ara com ara desconegudes de la vila romana, a més de divers material de pesca, unes troballes per als quals es dedicarà una sala en exclusiva del Museu Arqueològic Municipal.

CD Castelló, que no alça cap malgrat l'arribada de Juan Carlos Garrido a la banqueta, i que va caure 2-1 davant un Girona que es va trobar amb dos gols sense tot just fer res i va navegar a pler davant un rival estèril que només va inquietar al meta local al principi i al final del partit. Un bagatge molt pobre.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va assegurar ahir que el Consell flexibilitzarà les restriccions a partir de l'1 de març si continua la millora en l'evolució de la pandèmia, però ho farà «sense perdre l'horitzó i no fer passos arrere» en una desescalada «vinculada a la protecció de la salut». La setmana vinent analitzaran les dades epidemiològiques i adoptaran una decisió respecte a flexibilitzar alguna restricció a partir de la següent, va assegurar ahir Puig a Morella durant una visita al costat del ministre de Transports, José Luis Ábalos, de les obres de condicionament de la nacional 232 en el port de Querol.

Les conseqüències del covid-19 van tindre una incidència notable en l'activitat i l'atenció prestada per la Regidoria de Serveis Socials de Vila-real en el 2020. La memòria de l'últim any presentada pel departament que dirigeix l'edil Álvaro Escorihuela revela un increment substancial tant en atencions directes, amb un 25% més d'usuaris, com en la gestió d'ajudes d'emergència, que pràcticament es van triplicar respecte a l'exercici precedent.

L'any passat van concedir 660 subvencions, 440 més que en el 2019, per valor de 340.785 €.

La major part dels diners va destinat a cobrir necessitats bàsiques de les famílies perceptores.