La crisi econòmica que dura ja quasi un any i que amenaça seriosament amb ressuscitar el fantasma del 2008, quan la falta d'ingressos suficients per a pagar les factures o fer la compra va deixar de ser un problema que afectava només una minoria de famílies. Però si fa dotze anys, moltes persones de Castelló es van refugiar en l'economia submergida, ara les restriccions dificulten aquesta opció. La conseqüència? Durant les primeres setmanes d'enguany, i coincidint amb la tercera ona, les sol•licituds d'ajuda social han tornat a disparar-se. I de nou la història es repeteix: els serveis socials dels ajuntaments tornen a estar desbordats, com també ho estan organitzacions com Creu Roja o Càritas.
El treball de les oenegé és més necessari que mai per a ajudar a les famílies que més el necessiten, però moltes d'elles s'estan quedant sense fons. És el cas de Creu Roja Castelló, que ja ha alertat que no li arriben recursos suficients per a donar resposta a una demanda que creix cada dia. «Hem rebut molt durant el pla Creu Roja Respon, però les demandes i necessitats de les persones són cada vegada majors, i el nostre finançament cada vegada menor», declara Omayra Serrano, presidenta provincial de Creu Roja.
La pobresa relativa defineix a les persones que viuen per davall de la línia mínima vital, marcada en els 24 euros al dia. Amb aqueixos diners han de menjar, pagar el lloguer, les factures de la llum i el gas, i cobrir totes despeses imprevistes. I la oenegé Oxfam Intermon acaba de posar blanc sobre negre al que era un secret a veus: la xifra de persones pobres s'ha incrementat a Castelló a conseqüència de la pandèmia i l'anomenat escut social, desplegat en els últims mesos pel Govern s'antulla insuficient per a frenar uns números esgarrifosos.