La incidència del coronavirus en els municipis de la província de Castelló continua marcada per l'evolució a la baixa després de la implantació de les diferents restriccions del Consell a l'activitat hostalera, comercial, social i la mobilitat des del 21 i 30 de gener, les quals són unes de les més estrictes del territori nacional. Des de llavors, com testifica la comparativa de les últimes dades per localitats proporcionats ahir per la Conselleria de Sanitat amb els de fa dues setmanes després de l'activació de les mesures, la transmissió del virus segueix en procés d'alentiment en la majoria de les principals poblacions del territori provincial. I ho fa en el moment previ a una possible pròrroga durant una o dues setmanes de les limitacions vigents, ja que caduquen dilluns que ve 15 de febrer a les 23.59 hores. Així ho ha manifestat en les últimes jornades el president de la Generalitat, Ximo Puig, i podria anunciar-ho en breu, ja que pese al respir, els hospitals de la província continuen suportant una pressió considerable, amb 337 persones ingressades per covid-19 en planta i altres 53 en UCI. I és que el risc de transmissió continua en el nivell extrem en les 17 localitats amb més residents del territori provincial i que abasten més del 80% de la població castellonenca, però també en algunes més xicotetes com poden ser Catí, Vallibona o Zucaina, entre moltes altres, en sobrepassar en totes elles el llindar de 250 positius per 100.000 habitants. A més, aquest fet posa de manifest la llunyania de la situació actual amb la coneguda com a nova normalitat, que Sanitat fixa quan es done una incidència inferior a 25 positius.

El Consorci Hospitalari Provincial de Castelló donarà llum verda aquest matí a l'abonament de la paga extra del covid-19 als sanitaris de primera línia del centre sense haver aconseguit un acord amb els diferents sindicats. Així està previst que ho acorde el consell de govern de la institució en una reunió que inclou l'abonament de la gratificació extraordinària com a únic punt de l'ordre del dia i que arribarà després d'una breu trobada de tot just una hora de la taula general de negociació entre representants sindicals i la gerència del Provincial, en el qual «la direcció no va acceptar cap suggeriment». I és que els professionals adscrits al Provincial, al costat dels del Consorci de l'Hospital General de València, són els únics de la xarxa pública valenciana que romanien sense cobrar l'extra, ja que per exemple els treballadors de l'Hospital General de Castelló la van rebre el mes de desembre.

L’ aposta de l'Associació Hostalera de Castelló, Ashocas, és molt alta: obrir bars i restaurants el pròxim dia 16 fins i tot encara que les restriccions del Consell, com passarà amb tota probabilitat, ho prohibisquen. Una mesura extrema, i inèdita en la geografia espanyola, que no és compartida per la patronal turística de Castelló, Ashotur, que la rebutja per «il•legal» i per «generar una conflictivitat social totalment irresponsable». Diferències de criteri que engrandeixen encara més la distància entre totes dues entitats, sobretot pel que fa a la manera de gestionar les mobilitzacions i el diàleg davant l'administració.

Continua la polèmica. A tan sols 24 dies de la data en la qual haurien de començar les festes de la Magdalena, suspeses per la pandèmia, l'alcaldessa Amparo Marco va confiar en la «sensibilitat» de la Conselleria d'Educació perquè declare lectiva la setmana gran ja que enguany tampoc se celebrarà a causa del covid-19. Uns dies que després es recuperarien com a festius en el cas que se celebren actes de la Magdalena durant la resta de l'any si la situació de crisi ho permetera. Marco, qui defensa aquesta postura amb el suport dels pares, va explicar ahir que una situació «extraordinària com la que estem travessant, requereix decisions extraordinàries i d'urgent necessitat» ja que anant els escolars a classe també «es preserva als nostres majors». No obstant això, declarar o no lectiva aqueixa setmana solament competeix a la Conselleria d'Educació, que encara no s'ha pronunciat.

Mentre el PP aviva la polèmica i denúncia que ningú «sap al que atindre's».

La Plataforma en Defensa de l'Aplicació de la Llei de Dependència a Castelló urgeix més places públiques en residències o centres de dia davant la falta de llocs, especialment apressant en el cas dels joves grans dependents encara que també els majors. En concret, el seu portaveu, Carmen Santamaría, alerta de la llista d'espera per a centres de dia (70 persones), tallers ocupacionals (17) i centres d'atenció diürna (13) a Castelló per a joves amb diversitat funcional una vegada ixen dels centres especialitzats, on no poden romandre més enllà dels 21 i 24 anys. «Atés que no hi ha previsió immediata de crear noves places, el panorama per a les famílies es presenta descoratjador, ja que, després de 20 anys escolaritzats, es veuen obligats a tornar a les seues cases, tirant per la borda tot el reeixit després d'anys d'esforç per part de molts professionals de l'educació, tant a nivell cognitiu, d'estimulació com de teràpies», assenyala Santamaría

Accelerar les infraestructures sanitàries que estan pendents per a encarar l'era poscovid amb els millors recursos. Aquest és l'objectiu del pla de xoc anunciat ahir pel president de la Generalitat, Ximo Puig, que busca agilitar els terminis a través de mesures, com la declaració d'emergència de les obres, d'aquelles actuacions que es consideren «estratègiques per a respondre a la pandèmia i a la postpandèmia».

En aquests moments, segons Presidència, s'està elaborant el llistat d'infraestructures a incloure en el pla de xoc. Tenint en compte les inversions previstes per a enguany a la província, hi ha diverses actuacions que per la seua rellevància podrien ser incloses.

Les imatges de files de centenars de persones enfront de poliesportius, carpes o estadis de futbol esperant el seu torn per a ser vacunat contra la covid hauran d'esperar. La vacunació massiva a la qual es va obrir la porta la setmana passada després de la reunió d'experts amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, no serà de manera immediata, ni tan sols per a el mes vinent. Mes d'abril «com prompte», van subratllar des del Consell. L'opinió de l'Executiu autonòmic és que ara no s'està en disposició d'una vacunació massiva perquè falten dosi. L'estimació des del Consell és que per a emprendre aquestes injeccions massives seria necessari comptar amb, almenys, mig milió de dosi. Aquesta quantitat està encara molt llunyana. De fet, des d'aquest dilluns fins al 31 de març s'espera que arriben a la Comunitat Valenciana 559.000 vacunes, unes 80.000 setmanals, insuficients per a prendre les velocitats necessàries per a una immunització multitudinària en grans espais.

Els hostalers de Castelló, a través de l'agrupació Ashocas, traslladaran hui la seua reivindicació a l'Ajuntament de la capital de la Plana d'un pla urgent d'ajudes per al sector i ajustat a les pèrdues derivades de les limitacions per la pandèmia de covid-19. Per a això, representants de Ashocas es reuniran durant la jornada amb dirigents del consistori, entre els quals està previst que es troben els regidors Pilar Escuder, Jorge Ribes i David Donate, per a fer-los partícips de l'escenari que travessen aquest tipus de negocis.

«Ara mateix ni el Govern d'Espanya, ni la Generalitat valència tenen cap base per a mantindre les restriccions; portem vint dies tancant i la Comunitat continua sent líder en nombre de contagis, la qual cosa demostra que ni abans ni ara ni mai serem els responsables de la seua incompetència», va insistir el dirigent de Ashocas, Álvaro Amores, sobre la seua oposició al tancament que es manté del sector.

A mitjan passat mes d'octubre, Ryanair va anunciar la cancel•lació de l'última ruta que operava en l'aeroport de Castelló, la que connecta amb Londres. Des d'aqueixa data, i a conseqüència del covid, no hi ha hagut vols comercials des del recinte, però la previsió és que l'activitat es reprenga entre finals de març i principis d'abril, i que a l'estiu operen el 100% de connexions. Així ho manifesten fonts de Aerocas, que puntualitzen, no obstant això, que aquesta previsió està a costa de l'evolució del coronavirus, ja que l'escenari és de «gran volatilitat i incertesa». En el cas que la situació sanitària no empitjore, l'empresa pública treballa perquè les rutes es vagen reprenent «de manera escalonada».

La crisi econòmica que dura ja quasi un any i que amenaça seriosament amb ressuscitar el fantasma del 2008, quan la falta d'ingressos suficients per a pagar les factures o fer la compra va deixar de ser un problema que afectava només una minoria de famílies. Però si fa dotze anys, moltes persones de Castelló es van refugiar en l'economia submergida, ara les restriccions dificulten aquesta opció. La conseqüència? Durant les primeres setmanes d'enguany, i coincidint amb la tercera ona, les sol•licituds d'ajuda social han tornat a disparar-se. I de nou la història es repeteix: els serveis socials dels ajuntaments tornen a estar desbordats, com també ho estan organitzacions com Creu Roja o Càritas.

El treball de les oenegé és més necessari que mai per a ajudar a les famílies que més el necessiten, però moltes d'elles s'estan quedant sense fons. És el cas de Creu Roja Castelló, que ja ha alertat que no li arriben recursos suficients per a donar resposta a una demanda que creix cada dia. «Hem rebut molt durant el pla Creu Roja Respon, però les demandes i necessitats de les persones són cada vegada majors, i el nostre finançament cada vegada menor», declara Omayra Serrano, presidenta provincial de Creu Roja.

La pobresa relativa defineix a les persones que viuen per davall de la línia mínima vital, marcada en els 24 euros al dia. Amb aqueixos diners han de menjar, pagar el lloguer, les factures de la llum i el gas, i cobrir totes despeses imprevistes. I la oenegé Oxfam Intermon acaba de posar blanc sobre negre al que era un secret a veus: la xifra de persones pobres s'ha incrementat a Castelló a conseqüència de la pandèmia i l'anomenat escut social, desplegat en els últims mesos pel Govern s'antulla insuficient per a frenar uns números esgarrifosos.