Alarma. La paraula que es va convertir en tabú, la que tant va injuriar l'oposició, torna. Però no torna associada al comandament únic del Govern, sinó a les comunitats. Elles podran demanar la declaració de l'estat d'alarma en tot el seu territori o en part d'ell. Però la iniciativa serà enterament seua, no de l'Executiu, encara que aquest li garanteix els vots dels dos grups que sustenten la majoria parlamentària. Pedro Sánchez va oferir ahir aqueix gir de guió després del primer Consell de Ministres posterior a les vacances. L'essència, amb tot, és la mateixa: després de la fi de la desescalada, que va haver d'accelerar per la falta de suports i la pressió política, va decidir que la responsabilitat de la gestió del coronavirus recauria en les comunitats.
El Govern ofereix als presidents autonòmics sol•licitar l'aplicació de l'estat d'alarma en els seus territoris, la qual cosa els permetria restringir el moviment de persones i altres drets fonamentals sense que la Justícia puga tombar aqueixes mesures.
El Ministeri de Defensa posa a la disposició de les comunitats autònomes 2.000 efectius de l'Exèrcit perquè realitzen «labors de rastreig» del coronavirus.
La setmana pròxima, Sánchez iniciarà una ronda amb els líders dels partits per a demanar-los «bandejar de la baralla partidista la lluita contra la pandèmia» i desbloquejar les renovacions d'òrgans institucionals: CGPJ, RTVE i Defensor del Poble... entre altres.
L as comunitats autònomes van marcar ahir distància amb l'oferta llançada per Pedro Sánchez de sol•licitar al Govern la declaració de l'estat d'alarma a les seues regions, perquè de moment no el veuen necessari i aposten per les seues estratègies.
Només Madrid recull el guant llevat que hi haja un confinament total.