Ser jove sol ser el millor moment de l'existència. Una etapa que, sovint, s'associa a la primera ocupació, la independència econòmica, la formació d'una llar… A uns 60.000 joves de Castelló (aquells que hui tenen entre 20 i 30 anys) el virus els ha confinat aqueixes expectatives. Més del 80% de les ocupacions que ha destruït el covid a la província ho ocupava un menor de 30 anys i la taxa de desocupació per als quals encara no han complit res del passat mes de juliol, els aturats de menys de 29 anys eren 9.012, quasi 1.200 més que el mes de març. O dit d'una altra manera: la pandèmia ha deixat en la cuneta laboral a 10 joves al dia. «De nou tornem a ser un dels col•lectius més perjudicats i als qui més ens estan afectant els acomiadaments i els contractes en precari», apunta Ana Belén Montero, responsable de Polítiques Socials i Joventut de CCOO-PV, un sindicat que porta temps denunciant la mala situació laboral per la qual travessen la majoria dels joves valencians.
Castelló té un problema amb la sobrecualificación laboral. O millor dit, un problema d'incapacitat per a col•locar als seus titulats superiors en llocs concordes amb la seua formació i aptituds. Qui ho diu és el Consell de la Joventut d'Espanya, que en el seu últim informe revela que la meitat dels menors de 30 anys de Castelló graduats, diplomats, llicenciats, màsters i doctors exerceixen treballs per als quals no són necessaris estudis superiors. Amb un taxa d'atur juvenil que en el que va d'any no ha fet més que augmentar, la majoria intenta agarrar-se al que siga. I molts es troben que la seua extensa preparació acadèmica és més un mur que un avantatge per a trobar determinats tipus de treball. Per què ocorre això? Els experts asseguren que, sovint, hi ha un desfasament entre l'oferta educativa i les necessitats de les empreses.