Mediterráneo Podcast en Valencià

La sanitat pública ha anat augmentant de manera progressiva la capacitat de realitzar proves de detecció del coronavirus. Un increment que també es dona en l'àmbit privat, ja que existeix un fort repunt de persones que acudeixen a laboratoris privats a fer-se una PCR pel seu propi compte. Només cal acostar-se a un punt tan cèntric de Castelló com els quatre cantons, entre els carrers Colón i Enmig, per a comprovar les cues de gent que es formen, especialment els dilluns a primera hora del matí. Les raons esgrimides per a això són diverses. «Estic pendent d'una contractació laboral i he decidit fer-la per a assegurar-me que no tinc el covid», va comentar una de les persones que esperava el seu torn. «La meua empresa m'ha manat ací perquè un familiar ha tingut contacte amb un positiu, i vol pagar per a tindre la garantia que no hi ha contagi», expressava una altra. El gerent del centre encarregat d'aquestes labors, Jesús Calderón, indica que l'augment d'activitat «està lligat a l'augment de positius que s'estan donant en les últimes setmanes». I és que la Conselleria de Sanitat facilita l'anàlisi «entre contactes directes, però hi ha qui vol eixir de dubtes perquè han pogut estar exposats i tracten de manera assídua amb majors o integrants de grups de risc», afig. Calderón esmenta que la seua situació no és excepcional, ja que això també ocorre en altres negocis d'aquestes característiques a la província. Un altre factor que influeix és «el final de les vacances i el retorn al treball en moltes empreses, per la qual cosa les companyies manen als seus empleats», amb la finalitat d'evitar propagacions, detalla.

El Hospital Provincial de Castelló va completar ahir la realització de proves PCR per a fitar el focus de contagi per coronavirus detectat en els últims dies, i que va avançar aquest periòdic en la seua edició del diumenge. Segons van explicar des del centre sanitari, han sigut 170 anàlisi, que han donat com a resultat un total de huit casos positius. Els dos primers, pertanyents a l'àrea quirúrgica, van donar l'avís el dijous i el divendres, després de comunicar que presentaven símptomes lleus, i que després de la prova van confirmar les sospites. Després de rastrejar contactes laborals i a la resta d'aquest àrea, han aparegut sis infectats més. Fonts de l'hospital van indicar que en la vesprada d'ahir es van conéixer els resultats de les últimes 20 persones, i que d'aquestes hi ha un cas dubtós, per la qual cosa tornarà a passar per la PCR, i que podria elevar a nou els positius. «Del seguiment es desprén que no hi ha cap pacient afectat» va afegir la nota de premsa.

Els hotels de Castelló de les zones més turístiques del litoral precipitaran el seu tancament a la primera setmana de setembre, o com tard fins al dia 15, en la qual ja es qualifica com «la temporada més curta de la història», tenint en compte que només ha obert una part de la planta a causa del minvament de reserves de vacances per la por al coronavirus. Benicàssim, Peníscola, Orpesa o Alcossebre han registrat dades positives en els seus allotjaments amb l'entrada en la segona quinzena d'agost, però les reserves ja s'han refredat per a aquesta última setmana de mes i cara al pròxim les perspectives no són gens falagueres. El president de AlturHosbec a la província, Alexis de Pablo, va apuntar que s'espera un tancament anticipat: «Tenim ganes de treballar però no existeix suficient demanda per a continuar oberts. Les reserves al setembre són poques». Amb tot, «segons arribe el dia i l'última hora, s'anirà veient, però els hotelers en general és la previsió que tenen: baixar la persiana abans, sobretot en la costa, on s'aniran precipitant els tancaments. En la capital sí que anirà obrint algun hotel més, la seua temporada és diferent. I potser l'interior aguant una mica més».

El capital privat de Castelló ha focalitzat les seues inversions cap als sectors més capdavanters en època del coronavirus: salut i medicina en general, robòtica especialitzada o noves tecnologies ajudades a pujar pel teletreball, entre altres; juntament amb els EUA pel seu ampli espectre d'empreses destacades en el camp digital i d'innovació. Des de Renda 4, entitat especialitzada en serveis d'inversió a Castelló, el seu director, Jesús Villegas, apunta que des del confinament iniciat al març fins a l'actualitat s'ha entrat en una nova etapa i «l'inversor de Castelló s'està adaptant a la nova realitat», en tipologia i sectors. I és que la inversió «s'està polaritzant» i «qualsevol persona que vulga una mica de rendibilitat ha d'assumir una mica de risc en accions, fons d'inversió, etc.; perquè els depòsits fixos ja no donen de si». Així, la tendència ara entre els castellonencs que busquen assessorament sobre què fer amb la seua capital és «invertir en sectors de futur, que puguen continuar funcionant i donant benefici en dos, tres, quatre o cinc anys». Valors segurs que es focalitzen en «la salut, equipaments mèdics, tractaments sanitaris, farmacèutiques per la vacuna del covid-19, robots quirúrgics,...».

Castelló activa hui el pressupost que va aprovar el passat 30 de juliol i que ascendeix a un total de 180 milions, si bé les partides més quantioses estan destinades principalment a la reactivació de la ciutat per la pandèmia del covid-19 i són les que posen l'accent en les polítiques socials, amb 14,8 milions, i les que ho fan en l'àmbit de l'ocupació, amb una mica més de 8 milions. Fins ara, el consistori ha estat treballant amb els comptes del 2019 prorrogades, a més del que ja estava compromés perquè l'eclosió de la crisi sanitària va obligar l'Ajuntament a reorientar les previsions que ja tenia a principis d'enguany, van confirmar fonts municipals a aquest diari. Per aquest motiu, l'actual programació econòmica està destinada a fer front a l'emergència sanitària i a les conseqüències econòmiques i socials que ha causat a la ciutat.

Ser jove sol ser el millor moment de l'existència. Una etapa que, sovint, s'associa a la primera ocupació, la independència econòmica, la formació d'una llar… A uns 60.000 joves de Castelló (aquells que hui tenen entre 20 i 30 anys) el virus els ha confinat aqueixes expectatives. Més del 80% de les ocupacions que ha destruït el covid a la província ho ocupava un menor de 30 anys i la taxa de desocupació per als quals encara no han complit res del passat mes de juliol, els aturats de menys de 29 anys eren 9.012, quasi 1.200 més que el mes de març. O dit d'una altra manera: la pandèmia ha deixat en la cuneta laboral a 10 joves al dia. «De nou tornem a ser un dels col•lectius més perjudicats i als qui més ens estan afectant els acomiadaments i els contractes en precari», apunta Ana Belén Montero, responsable de Polítiques Socials i Joventut de CCOO-PV, un sindicat que porta temps denunciant la mala situació laboral per la qual travessen la majoria dels joves valencians.

Castelló té un problema amb la sobrecualificación laboral. O millor dit, un problema d'incapacitat per a col•locar als seus titulats superiors en llocs concordes amb la seua formació i aptituds. Qui ho diu és el Consell de la Joventut d'Espanya, que en el seu últim informe revela que la meitat dels menors de 30 anys de Castelló graduats, diplomats, llicenciats, màsters i doctors exerceixen treballs per als quals no són necessaris estudis superiors. Amb un taxa d'atur juvenil que en el que va d'any no ha fet més que augmentar, la majoria intenta agarrar-se al que siga. I molts es troben que la seua extensa preparació acadèmica és més un mur que un avantatge per a trobar determinats tipus de treball. Per què ocorre això? Els experts asseguren que, sovint, hi ha un desfasament entre l'oferta educativa i les necessitats de les empreses.

Els rebrots de coronavirus han agreujat un problema que porta anys arrossegant-se i que fins i tot la pròpia consellera de Sanitat, Ana Barceló, va reconéixer dies arrere públicament. Falten metges per a garantir una correcta atenció sanitària i cobrir de manera correcta l'elevada càrrega assistencial, especialment, en els centres de salut, que són la porta d'accés del ciutadà al sistema sanitari i la peça angular per al diagnòstics de casos i el control de la propagació de la pandèmia. El principal sindicat mèdic, CESM-CV, quantifica aquest dèficit de professionals. A la província de Castelló exerceixen en la sanitat pública uns 1.500 facultatius, per tant, es requeririen més de 500 per a poder oferir una cobertura correcta als pacients sense llargues esperes ni demores. «Les plantilles porten prop de 20 anys sense redefinir-se, quan les tècniques eren altres i hi havia menys avanços. Ara hi ha capacitat per a resoldre més problemes i malalties, per tant, es requereix major personal», assenyala el secretari general de CESM-CV, Andrés Cánovas, qui reclama una «reforma profunda» del sistema per a millorar l'atenció al pacient, així com les condicions laborals dels metges. Això hauria de permetre poder atraure a facultatius i evitar la seua marxa a altres països després d'haver sigut formats ací, la majoria d'ells amb fons públics.

L'Hospital Provincial de Castelló confia a poder donar en les pròximes hores per fitat el brot, amb set casos confirmats fins al moment, entre el personal de quiròfan. Les proves PCR realitzades, després de conéixer aqueixos positius, el divendres i el dissabte als sanitaris que estan presents en les operacions han donat negatiu. Això suposa que prop del 80% de la plantilla que està treballant aquest mes d'agost en aquest àrea de l'hospital ja ha sigut testada i no està contagiada del covid-19. Faltaria el 20% restant del personal, que hui se sotmetrà a l'examen. En principi, en els quiròfans d'aquest centre sanitari, referent de la província en tractaments oncològics, treballarien prop de 150 persones, encara que calculen que prop de la meitat es troba de vacances en estar els quiròfans només operatius al 50% per ser agost. A més, els caps de setmana estan tancats. Per aquest motiu, fins que analitzen l'abast del brot, quan es coneguen tots els resultats, no vagen a reobrir l'àrea quirúrgica. De moment, les operacions previstes el dilluns i el dimarts han sigut ajornades.

Nou impuls per a l'oli d'oliva verge extra de Castelló, un dels productes agrícoles estrela. La Diputació ha anunciat que signarà «en breu» un conveni amb la Fundació Intercoop, valorat en 10.000 euros, per a l'edició d'un catàleg divulgatiu amb el qual pretenen posar en valor la riquesa d'aquest producte provincial i de quilòmetre zero, «la seua qualitat i la gran diversitat de varietats i beneficis que té per a la salut». «Hem d'esprémer de manera sostenible i respectuosa els nostres recursos alimentaris i aprofitar el seu potencial sensorial, nutricional, culinari i turístic per a créixer i obrir noves vies de mercat dins del sector primari, un dels grans motors econòmics de les zones de l'interior», argumenta el diputat de Desenvolupament Rural, Santiago Pérez.

Un vaixell de 40 metres de llarg que ocuparà un espai de 350 metres quadrats al costat de la nova sala Opal de Port Flor del taronger acollirà un restaurant arroceria d'alt nivell de la mà del prestigiós xef Luis Arrufat abans de finalitzar l'any, tal com va confirmar al periòdic Mediterrani Álvaro Amores, gerent de Giuliannis Grup Gastronòmic, promotor d'aquesta original iniciativa al costat de Daniel Zamorano. A aquest vaixell-restaurant, que es construirà ex profeso, se suma la completa remodelació de la sala Opal que albergarà concerts «amb artistes de primer nivell nacional», esdeveniments, congressos, assemblees, banquets o menjars i sopars d'empresa.