Mediterráneo Podcast en Valencià

Dades menys dolentes a Castelló que en la Comunitat Valenciana o a Espanya, però encara així, els pitjors de la història també per a la província des del punt de vista de l'ocupació. La crisi del coronavirus deixa arrere un mes en què 3.176 castellonencs s'han sumat al llistat dels qui busquen un treball, i això a l'espera de s'incorporen a les estadístiques tots aquells afectats pels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERTE), que fins dimecres passat sumen ja un total de 26.024 persones incloses en 5.752 processos. Les xifres publicades ahir dijous pel Servei Estatal d'Ocupació, SEPE, revelen que l'atur s'ha incrementat al març en tots els sectors, amb especial protagonisme per a serveis i construcció, el més afectats per l'aturada de l'activitat decretat per la greu crisi sanitària, amb una alça relativa del 8%, fins a aconseguir les 42.608 persones.

Ni la intensa pluja caiguda aquests dos últims dies ha sigut impediment perquè els treballs de muntatge de l'hospital de campanya hagen començat a l'esplanada habilitada davant de l'Hospital General de Castelló. Aquest espai comptarà amb fins a 200 llits i serà una «extensió» del centre hospitalari de referència de la província, és a dir, utilitzarà tots els recursos allí existents. Aquest aspecte resulta clau per a assegurar una correcta atenció als malalts i evitar cert descontrol com el generat, per exemple, a l'hospital habilitat jornades arrere en el recinte firal de Ifema a Madrid. L'objectiu de Sanitat és que puga estar llest sobre el dia 10, és a dir, del Divendres Sant. De totes maneres, la data de la seua posada en marxa es desconeix perquè dependrà de les necessitats i del número d'infectats que requerisquen una atenció hospitalària. Els mitjans estaran, però si l'epidèmia remet no serà necessari emprar-los.

Els municipis de la província de Castelló rebran en els pròxims dies 5,6 milions d'euros de la Diputació de Castelló a través del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana. Aquesta aportació oscil•la entre els 600.947 euros que rebrà Castelló de la Plana i els 3.756 de Palanques. La Junta de Govern, celebrada ahir per primera vegada de manera telemàtica, va aprovar una mesura que «permetrà als nostres ajuntaments disposar en els pròxims dies d'una important ajuda per a fer front a les repercussions socials i econòmiques que provoca l'actual emergència sanitària pel coronavirus», segons va assenyalar el president de la Diputació, José Martí. La proposta es va adoptar a penes l'endemà passat que la Generalitat Valenciana publicara en el DOGV la resolució d'adjudicació del citat fons, que sumant les aportacions de totes dues administracions suposarà més de 11,2 milions d'euros per a la província de Castelló.

Des d'aquesta setmana i al llarg dels pròxims dies, Mercadona entregarà 4.500 quilos d'aliments de primera necessitat a diverses entitats socials de Castelló per a respondre a les demandes dels més necessitats davant la situació de crisi provocada pel coronavirus. Part d'aquest lliurament, composta en la seua majoria per productes de xarcuteria, com a pollastre, pernil i formatge, es dona al menjador municipal i a l'alberg de transeünts de Castelló, amb el qual la companyia col•labora habitualment i els llaços de la qual es van reactivar la setmana passada. També entrega aliments als centres de Cáritad diocesana de Segorbe-Castelló situats a Castelló, Almassora i la Vall d'Uixó; i al Banc d'Aliments de Castelló, amb el qual treballa de manera constant.

Tots els embassaments de la província de Castelló han augmentat la seua capacitat arribant, com és el cas del de María Cristina (l'Alcora), a quasi triplicar el seu embalsament d'aigua després de les fortes pluges que han caigut a la província i que han batut el rècord de quantitat en un sol dia. Segons les dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), que va fer públics ahir mateix, el pantà de María Cristina està al 122,61% --fins i tot s'ha desbordat--, quan dilluns passat ho estava al 51,63%, tal com reflecteix la taula oficial de la CHJ.

Castelló ja ha començat a realitzar les primeres gestions pertinents per a poder cobrar de les assegurances els sinistres que han ocasionat les últimes pluges caigudes sobre la província i que han aconseguit un rècord històric en precipitar-se prop de 200 l/m² en només 24 hores. Durant el dia d'ahir –principalment al matí-- més de cent castellonencs van presentar ja el comunicat de sinistre en les seues respectives companyies o a través dels seus mediadors per l'entrada d'aigua en els seus habitatges o comunitats de veïns, tal com va confirmar el president del Col•legi Professional de Mediadors d'Assegurances de Castelló, Antonio Fabregat, al periòdic Mediterrani. «En molts despatxos ja hem rebut la documentació necessària per a reclamar el pagament del segur», va afirmar Fabregat, qui també va assegurar que, pel fet que les fortes pluges van causar «bastants danys, esperem que els sinistres poden arribar al miler».

Recollidors, poals, tines... qualsevol objecte era ahir bo per a recollir aigua en les més de 200 habitatges afectats per les inundacions a la platja d'Almassora. La localitat baralla per recobrar la normalitat després d'un històric aiguat, que va deixar el dimecres més de 150 l/m² en tan sols 24 hores i va obligar a desallotjar a més de 40 veïns. L'alcaldessa, Merche Galí, ha elevat una consulta a la Subdelegació del Govern per a una possible flexibilització del confinament per la pandèmia perquè els afectats per les inundacions puguen recollir aigua dels seus habitatges i valorar els danys. I és que, en aquests moments, la resposta de Policia Local i Guàrdia Civil al veïnat que sol•licita traslladar-se fins a la costa per a conéixer l'abast de la tempesta és que l'estat d'alarma obliga al confinament. Segons la norma, només les persones que tenen la seua residència habitual a la platja poden tornar a ella. En cas que l'Estat autoritze l'accés de vehicles a la platja, l'Ajuntament el notificarà als veïns.

Són hores frenètiques per a tots els veïns afectats per les inundacions a Borriana, així com per als serveis d'emergència que van treballar ahir amb la vista posada a restablir la normalitat. Encara que encara no hi ha una valoració dels danys, l'alcaldessa de la població, Maria Josep Safont, va anunciar ahir que els tècnics municipals treballen en això i que han parlat amb la Subdelegació del Govern «per a sol•licitar la zona catastròfica, a l'espera de la publicació del reial decret per a reclamar ajudes», va puntualitzar. L'Ajuntament ha arribat a un acord amb Fobesa perquè l'empresa reculla a la porta dels habitatges tots els estris danyats per l'aigua i, així, ajudar als damnificats. A més, la alcaldessa va informar que tot aquell que necessite l'ajuda dels bombers per a traure l'aigua acumulada en els seus habitatges pot donar avís a la Policia Local per a demanar la col•laboració en aqueixes tasques i a Fobesa per recollir els mobles danyats.

Castelló ha començat a reprendre la normalitat després de les fortes pluges que van caure sobre la capital i que, amb més de 100 l/m², van afectar principalment la zona de la Marjaleria i al Grau. Si bé durant el dia d'ahir el camí Fondo i el camí La*Ratlla van estar tallats a causa del treball de les cubes per a traure aigua de la zona de la marjal on havia quedat acumulada després de les precipitacions, l'absència de serveis i actuacions destacables per part de la Policia Local i els bombers municipals va ser la nota predominant. No obstant això, alguns veïns encara maldaven per acovardir l'aigua que els havia entrat en els seus habitatges.

A través d'un decret d'alcaldia, l'Ajuntament de Nules ha aprovat aquesta setmana la liquidació del pressupost del 2019, que llança un romanent de tresoreria negatiu de 948.353,67 euros. Una xifra que constata la delicada situació econòmica per la qual travessa el consistori i que el seu màxim responsable, David García, continua atribuint als impagaments de la Generalitat. El consistori va avançar l'any passat diverses quantitats de programes subvencionats i/o finançats pel govern autonòmic fins a acumular una arracada superior als 2 milions d'euros que, a pesar que ha anat rebaixant-se, «continua sent superior al romanent negatiu».