Mediterráneo Podcast en Valencià

El decret d'aquest dimarts precisa en el seu article 20 que cada ajuntament podrà utilitzar fins al 20% de l'excedent del 2019, després de pagar a proveïdors i amortitzar deute. Tenint en compte que el superàvit total dels ajuntaments va superar els 3.800 milions l'any 2019, el 20% disponible per als consistoris podria superar els 700 milions d'euros (més del doble que els 300 milions inicials). Però els ajuntaments acumulen un romanent en les entitats financeres pròxim als 30.000 milions d'euros, la utilització dels quals es fa impossible per imperatiu de la regla de despesa, però que no obstant això són vitals en una situació d'emergència com l'actual. Un primer pas s'ha donat en els dos últims decrets de l'executiu, obrint la mà a utilitzar part de l'excedent de l'any 2019 en qualsevol despesa social necessària per a ajudar a «persones especialment vulnerables amb motiu d'aquesta crisi».

Rescats, carrers desapareguts, camins tallats, un passeig marítim destrossat i cotxes que suraven en l'aigua. Imatge dantesca la que presentava ahir la platja d'Almassora, on el temporal va descarregar amb força durant la matinada i va deixar unes precipitacions acumulades de més de 150 l/m² en 24 hores, segons AEMET (el registre més alt des de la instal•lació del pluviòmetre, superant els 141 l/m² de l'any 1989). Un ampli desplegament de bombers, Policia Local, Guàrdia Civil i operaris municipals van actuar en la zona, totalment col•lapsada. Huit dotacions del Consorci Provincial es van ocupar a fons per a auxiliar a més de 40 persones que havien quedat atrapades a les seues cases davant les inundacions. Moltes d'elles eren veïns d'avançada edat o amb mobilitat reduïda. L'Ajuntament va oferir trasllat i allotjament al veïnat afectat per les inundacions i la residència habitual de les quals es troba a la platja Els veïns parlaven de falta de previsió. Incidien en què en els canals de desguàs que van fins els Gols hi havia terra i materials des de la borrasca Gloria i criticaven que no s'hagueren netejat a temps. L'Ajuntament va negar aquest extrem i va assegurar que les brigades i els efectius dels plans d'ocupació van condicionar els canals després del pas de Gloria.

El fort episodi de pluges registrat a Borriana durant el dimarts i la matinada del dimecres va deixar ahir una situació complicada. Les inundacions es van deixar notar, sobretot en la zona marítima, on es van arribar a acumular 130 l/m². L'aigua va causar importants inundacions en nombrosos carrers de la platja, on els cotxes van quedar bloquejats i la Policia Local va haver de tallar tots els accessos al barri dels pescadors. A més, la forta tempesta va provocar que saltara el transformador del carrer Illes Columbretes, per la qual cosa els habitatges d'aquesta zona es van quedar sense llum fins aproximadament les 9.00 del matí, quan van restablir el subministrament, segons van indicar. Les intenses precipitacions van obligar també al tancament de 18 camins i sengles rurals, a causa de la gran quantitat d'aigua acumulada en les séquies i que va provocar el seu desbordament en els horts del municipi.

Els més de 100 l/m² que van caure principalment durant la matinada del dimecres a Castelló, sobretot en la zona de la Marjaleria i el Grau, van obligar la Policia Local a desallotjar a una família del seu habitatge situat en el camí la Fileta, en la Marjal, a causa de la contínua entrada d'aigua, per la qual cosa van procedir a reallotjar-la en un establiment hoteler del districte marítim, al voltant de les 4.00 hores. Una actuació que es va sumar a la quinzena de serveis que van realitzar els bombers municipals amb motiu de les fortes precipitacions, i que es van centrar en xicotets despreniments, caiguda d'arbres, filtracions d'aigua en habitatges i assistència a persones que resideixen en la Marjaleria que van sol•licitar ajuda per a realitzar eixides necessàries.

Les pluges que van caure en Vila-real (els diferents registres oficials donaven acumulats d'entre 130 i 170 l/m² fins a les 7.00 hores d'ahir) van motivar que sobre les 6.00 de la matinada la Policia Local i els bombers hagueren d'acudir en ajuda d'un grup de treballadors de l'empresa CerMer, que està situada en el camí vell Castelló-Onda, ja que la zona estava negada

Les pluges torrencials han deixat a Orpesa fins a 248 litres per m² en tan sols 48 hores. Una quantitat d'aigua històrica que ha comportat múltiples incidències, rescats i inundacions. La situació va començar a tornar, a poc a poc, ahir a la normalitat, després de cessar les precipitacions a partir del migdia. No obstant això, els danys registrats són quantiosos. Els voltants de la platja de la Petxina són dels més castigats, perquè a més de ser una de les zones més baixes del municipi, les fortes pluges van desbordar el barranc de la Rampuda i van inundar les avingudes pròximes. Per això, l'Ajuntament va tallar al trànsit l'accés a la localitat costanera, així com el vial d'entrada a aquesta platja i als Amplàries. La situació ahir ja estava «completament estabilitzada» i van reobrir tot al trànsit, a excepció del camí Vell i la Tall, «ja que per ací passa el riu Chinchilla», segons va explicar l'alcaldessa, María Jiménez.

Benicàssim va registrar prop de 170 litres per m² en les últimes dues jornades de fortes pluges, la qual cosa va provocar incidències que van anar solucionant els operaris, la brigada municipal i la Policia Local. Diversos carrers de la localitat van quedar inundades, com Maestro Chapí, Pintor Porcar o Doctor Fleming. Especialment afectada va resultar tota la zona del Quadre de Santiago, segons va explicar la regidora de Serveis, Elena Llobell. A més, la caiguda d'un mur en el vial els Sureres va ocasionar el trencament d'una canonada que va empitjorar la situació. I van procedir al tall del pas per barrancs com el de Farja, el cabal del qual va augmentar notablement.

La província encara haurà d'esperar «tres o quatre dies» per a arribar al pic de la pandèmia del coronavirus. Així ho va afirmar ahir la consellera de Sanitat, Ana Barceló, qui va valorar el descens de nous positius en les últimes 24 hores en el conjunt de la Comunitat, passant de 750 a 326, mentre que a Castelló s'han reduït de 93 a 44. Però va aventurar que encara és ràpid per a saber si s'està donant un canvi de tendència, com si està ocorrent en algunes zones d'Espanya, segons remarquen des del Ministeri de Sanitat. Així mateix, Barceló va indicar que el confinament obligat també estaria darrere del fet que comencen a produir-se menys contagis. El divendres a la nit va morir el veí de la Llosa que havia sigut ingressat en la Mini Fe de Sagunt després de donar positiu. Ahir, també va morir un home de Nules en el seu domicili, la primera defunció per aquesta causa en aquesta localitat. Tots dos casos, més enllà de la coincidència que està unint a d'altres castellonencs que estan sent víctimes d'aquesta pandèmia, estan relacionats perquè els dos morts van participar al febrer en un viatge a Benidorm del Imserso.

Creix la preocupació per l'avanç del coronavirus en les residències de majors de la província de Castelló. Als geriàtrics en alerta es va sumar ahir dilluns un més i són set els centres amb positius, ja siga entre els usuaris o la plantilla. En total, hi ha 50 contagis de residents i 14 de treballadors, la qual cosa suma 64 casos. És a dir, l'11% del total dels registrats a la província. En la Comunitat hi ha 69 geriàtrics en alerta en haver donat positiu 399 majors i 112 empleats. El total de morts és de 73, quatre a la província. Sens dubte, tots els esforços per a contindre el brot estan posats en la residència Sant Joan Baptista de Morella, després que hagen mort tres majors i 28 d'ells estiguen contagiats, la qual cosa suposa prop de la meitat dels usuaris, igual que huit empleats. El control sanitari ja el va assumir el departament de Vinaròs, encara que en les últimes hores, segons va confirmar l'alcalde, Rhamsés Ripollés, han contractat més personal de reforç, al qual l'Ajuntament ha posat habitatges a la seua disposició.

Es veia vindre, però la indústria volia pensar que finalment no ocorreria. L'impacte de la decisió del Govern d'Espanya de parar l'activitat econòmica amb escasses excepcions --essencials per la seua vinculació directa en la lluita contra el covid-19-- és brutal en un clúster ceràmic castellonenc, que va rebutjar ahir en el fons i en la forma el decret publicat al caient de la mitjanit del diumenge, al mateix temps que va exigir mesures urgents i contundents que aporten a les empreses la liquiditat necessària per a sostindre l'expectativa de mantindre activitat i ocupacions en el dia després, quan aquesta crisi acabe, en un context de pura i dura emergència econòmica. El decret del Govern que defineix les activitats essencials que poden continuar en marxa permetria a les empreses castellonenques d'esmalts continuar en actiu, per tractar-se d'indústries químiques. La majoria «està pensant a disminuir la seua activitat, deixant només els serveis mínims requerits per al correcte manteniment de les instal•lacions». La patronal esmaltera va mostrar igualment la seua preocupació per la falta de maniobra que ha deixat la forma en la qual s'ha establit el decret amb les restriccions. Les signatures que insisteixen en la necessitat de temps per a paralitzar la seua activitat, i ho fan per raons tècniques i de seguretat que són de pes indubtable. En el cas de les signatures que produeixen paviments i revestiments, el fan utilitzant forns que aconsegueixen temperatures de 1.150 graus centígrads, de manera que han d'anar refredant-se gradualment per a evitar la fractura de les peces que componen els equips si el mercuri baixa de colp.

La construcción mana a casa a 15.500 treballadors i Apecc

demana ajudes fiscals. Lamentaven ahir dilluns diversos empresaris del sector de la construcció, que reconeixien que el bloqueig obligarà a incomplir els terminis en totes les obres i ajornarà sine die el llançament de noves promocions. Un altre dels sectors tocats pel bloqueig del sistema productiu és el transport. «Afrontem els pròxims 15 dies amb una incertesa i una confusió total», reconeixia Lara San Miguel, secretària general de la patronal provincial, una entitat que aglutina a part de les 2.200 companyies de la província. Moltes d'aqueixes empreses asseguren que l'aturada del taulell provocarà que pràcticament meitat de la flota de camions es quede sense activitat. «L'impacte serà brutal».

No tota la indústria ha parat a Castelló. Sí que ho farà el taulell, però en el polígon del Serrallo de Castelló l'activitat continua. Multinacionals com BP o UBE, totes dues del sector químic, han quedat excloses de la hibernació del sistema productiu atés que es consideren infraestructures estratègiques o empreses que presten serveis essencials per al manteniment de funcions socials bàsiques. En la planta de UBE, per exemple, fabriquen fertilitzants, solucions amoniacals i nilons, un material que s'utilitza en l'envasament de tota mena d'aliments. «Mentre la demanda de niló en el sector de l'automoció ha caigut en picat, amb la indústria alimentària ha ocorregut el contrari, és a dir, aquestes últimes setmanes s'ha disparat», expliquen fonts de la companyia amb seu en el polígon del Grau.

En la refineria de BP, el ritme de producció de la qual tampoc s'ha vist alterat pel covid-19, també han apostat pel teletreball per a bona part de les seues 480 empleats. No obstant això, i segons fonts de la companyia, hi ha un «grup de treballadors crític que ha d'anar a la refineria». A tots ells els han dividit en dos equips. «L'objectiu és garantir la seguretat de tot el personal que no pot exercir la seua funció des de casa i que ha d'acudir a la refineria», asseguren des de l'empresa amb seu en el polígon del Serrallo.

A les múltiples adaptacions a les quals ha hagut de sotmetre's la ciutadania en els últims 15 dies se sumarà, a partir de hui, la reagrupació del servei d'atenció primària de l'àrea de la Plana, la qual cosa suposarà el tancament de consultoris i la modificació dels horaris en 22 localitats. Aquesta reunificació afectarà de manera directa als usuaris de huit municipis (Vila-real, Borriana, Nules, la Vall d'Uixó, Betxí, Artana, Montanejos i Onda.

Per exemple Torrechiva, Espadilla, Argelita, Toga, Ribesalbes, Vallat, Fanzara, Torralba, Villamalur, Ayódar, Fuentes de Ayódar, Alcudia de Veo, Veo, Suera i Tales acudiran al centre de Salut d'Onda.

Moncofa, Mascarell i la Vilavella, hauran d'acudir a l'ambulatori de Nules. En el cas de Moncofa, les seues instal•lacions principals romandran obertes de 8.00 a les 11.00 hores. Els veïns d'Alfondeguilla seran atesos en el centre de salut I de la Vall d'Uixó, igual que els usuaris del situat en el barri Carbonaire; o els pacients del les Alqueries, el Port de Borriana i el CSII de Borriana, que en cas de necessitat hauran d'anar al centre de salut del poble. Mentre que a Artana prestaran consulta a pacients d'Eslida i Aín. Betxí no pateix canvis. A Vila-real, les dependències de la Bòvila i Dolores Cano Royo quedaran tancades fins a una altra ordre, i concentraran la prestació en el de Carinyena. Cada ajuntament i centre de salut ha rebut aquestes indicacions d'aplicació immediata.