Mediterráneo Podcast en Valencià

Deprés un «any rècord» en turisme per a la Comunitat, i també a Castelló, toca mirar al futur per a no perdre competitivitat, i serà la utilització de les noves tecnologies, la sostenibilitat i la qualitat el que determinarà en els pròxims anys si una destinació continua sent reeixit o no. Aquestes són algunes de les claus del Pla Estratègic de Turisme de la Comunitat Valenciana 2020-2015, que van presentar ahir el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el secretari autonòmic d'aquest departament, Francesc Colomer. El document, de moment, s'ha obert a la participació i a les noves opinions que puguen aportar tant ajuntaments com professionals, empreses privades, patronals, universitats o sindicats. L'objectiu és aprovar-lo abans de l'estiu. La seua presentació es va celebrar en el Palau de la Generalitat i a la mateixa van acudir des de la província el president de la Diputació de Castelló, José Martí; la diputada de l'àrea, Virginia Martí; les regidores de Turisme de Castelló i Peníscola, Pilar Escuder i Raquel París; la presidenta de la Cambra, Dolores Guillamón; i el director general de Aerocas, Joan Serafí Bernat, entre altres

El coronavirus detectat a la Xina ja aconsegueix Itàlia, la qual cosa obliga a redoblar la precaució a les nostres fronteres. La confirmació de sis morts com a conseqüència del covid-19 causa impacte en un país amb el qual hi ha una forta relació econòmica des de Castelló. Només cal comprovar les estadístiques de comerç exterior, que al país transalpí com a principal font de les importacions cap a la província, per un valor total de 554,8 milions d'euros en l'any passat, mentre ocupa el quart lloc en el ránking d'exportacions, després de França, el Regne Unit i els Estats Units, amb una xifra de 554 milions. A diferència del gegant asiàtic, amb el qual no existeixen rutes directes des de PortCastelló, sí que hi ha un elevat volum de negoci amb Itàlia per via marítima. Des de l'autoritat portuària van detallar que en l'any passat «el moviment de mercaderies d'importació va ser de 316.419 tones, sobre el total d'una mica més de 21 milions». Les matèries principals van ser biodiesel.

L a direcció general de Salut Pública de la Generalitat insisteix que el risc de propagació del coronavirus en la Comunitat continua sent baix hui dia. La subdirectora general d'Epidemiologia, Hermelinda Vanaclocha, va comentar que la població «no ha d'alarmar-se i s'està treballant estretament en col•laboració amb la direcció general d'Assistència Sanitària, tots els departaments de salut i la resta de comunitats autònomes, coordinats pel Ministeri». Per part seua, el president Ximo Puig, va mostrar ahir la seua «preocupació» per l'expansió del coronavirus en el nord d'Itàlia, encara que «sense que es genere un alarmisme innecessari». «Cal ser extraordinàriament prudents, tenim moltes persones que venen d'Itàlia i no cal tindre en aquests moments gens de por afegida, hi ha un control en frontera en els aeroports», va afegir el cap del Consell. Durant el cap de setmana les conselleries de Sanitat i d'Interior van estar en permanent contacte, a més d'amb el Govern,

La discriminació laboral de la dona existeix, però la Inspecció de Treball la detecta poc: a penes 148 infraccions descobertes cada any a Espanya i unes multes de 1,5 milions d'euros. Una situació que enguany podria començar a canviar, almenys a Castelló. El Pla d'Actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de la Comunitat València, que preveu 7.536 actuacions a la província, farà aquest any especial recalcament en la lluita contra la desigualtat per raó de gènere. O dit d'una manera més senzilla: vigilarà la bretxa salarial i que les empreses complisquen amb els plans per a evitar la discriminació laboral. Si en la recta final del 2019, els inspectors ja van posar el focus a controlar el grau de compliment de la Llei d'Igualtat per part de les empreses Castelló, València i Alacant (es van realitzar 537 visites), enguany la labor s'intensificarà encara més. De fet, des de la direcció territorial de la Inspecció en la Comunitat ja han avançat que les mesures aniran encaminades «a combatre la discriminació per raó de gènere i vetlar pel compliment de la igualtat efectiva entre dones i homes en l'ocupació i l'ocupació amb actuacions dirigides a controlar les ofertes de treball, la relació laboral, l'assetjament sexual, els plans d'igualtat, la conciliació i la discriminació en els convenis col•lectius».

La discriminació encara perviu en l'àmbit laboral. Encara que en els últims anys s'ha avançat, són molts els indicadors que proven que queda camí per recórrer. Un d'ells és la taxa d'atur femenina, que a Castelló se situa en el 18,5% i supera en una mica més de set punts a la masculina (10,9%). Un altre és la bretxa salarial: elles cobren, de mitjana, 6.287 euros bruts a l'any menys que els seus col•legues masculins. I encara que totes les empreses estan obligades per llei a respectar la igualtat i evitar la discriminació per raó de sexe, l'elaboració i implantació d'un pla d'igualtat és una de les eines per a abordar la bretxa salarial. El problema és que la seua implantació ha sigut més aviat tímida, però a partir d'ara les coses començaran a canviar. I ho faran des de ja. En menys de quinze dies totes les empreses de més de 150 treballadors estan obligades a desenvolupar un pla d'igualtat i les que no el facen s'exposen a una infracció molt greu sancionada amb multes d'entre 6.251 i 187.515 euros. Fins ara, eren les companyies i administracions públiques amb més de 250 treballadors les que estaven obligades a desenvolupar i implementar plans d'igualtat, una mesura que a Castelló afecta a 80 companyies. Així ho va dictaminar l'aprovació en el 2007 de la Llei d'Igualtat per part de l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. El nou decret que va veure la llum el 7 de març del 2019 (un dia abans de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora), va ampliar aquesta obligació a totes les empreses amb més de 50 assalariats, encara que es va establir un període transitori de tres anys per al seu total compliment.

Si vosté és pacient de l'hospital de Vinaròs o el Provincial de Castelló i està esperant per a operar-se i rebre una pròtesi de genoll o maluc sàpia que la demora, de mitjana, supera els 200 dies, fins i tot quasi un any sencer, terminis que polvoritzen els límits legalment establits pel Ministeri de Sanitat (180 dies) per a ser atesos dins del termini i en la forma escaient. Així s'extrau de les dades detallades per especialitats, patologies i departaments de salut de les llistes d'espera quirúrgica que la Conselleria de Sanitat ha fet públics a data del gener passat. I és que dels 8.353 castellonencs que esperen passar per quiròfan, 2.919 porten esperant més de 180 dies. De totes maneres, la normativa estatal, que data de fa nou anys, estipula aquest termini per a entrar a quiròfan en les cirurgies cardíaques (valvular i coronària), les cataractes i les pròtesis de maluc i genoll. Ara, la Conselleria vol redactar un decret per a fer el propi en la Comunitat i que els pacients tinguen una referència normativa per a saber quant temps és acceptable esperar i donar-los eines per a poder reclamar a l'administració si se supera. Ara com ara, les persones que suporten el col•lapse de les llistes d'espera s'han de conformar amb presentar queixes en els serveis d'atenció al pacient dels hospitals, encara que cada dia són més els que estan recorrent al defensor del poble valencià, el Síndic de Greuges, que va obrir una queixa d'ofici per a investigar la situació.

Al Castelló li ix tot de cara aquesta temporada. Si en el passat exercici al conjunt albinegre li creixien els nans en cada partit en forma de resultats negatius, en la present campanya els d'Óscar Mano estan en estat de gràcia, com ahir va quedar demostrat amb la seua agònica i èpica victòria davant el Nàstic de Tarragona (3-2), un rival que va donar la cara i pot ser que meresquera l'empat, però després d'una gran segona meitat els de la capital de la Plana es van fer creditors d'un triomf que els situa, després del seu empat a Olot (1-1), a un sol punt del líder, el Sabadell. Un gol en l'últim minut del temps de descompte, el 94, del central nouvingut Adrián Lapeña a l'eixida d'un córner va donar la victòria a un equip que mai baixa els braços, ho dona tot sobre el rectangle de joc i que es va emportar una sonora ovació, de molts minuts, de la seua exigent afició després del xiulet final. Tot feia olor de partit gran. Vesprada assolellada, l'hora dels bous i del futbol de tota la vida, el coliseu albinegre quasi ple —malgrat la xifra oficial de 9.040 assistents— i fins i tot la zona per a visitants estava abarrotada amb aqueix color grana que tant ressalta i contrasta amb el albinegre que lluïen les graderies de Castalia. Un derbi de la categoria, duel entre províncies limítrofes, dos equips que han lliurat moltes batalles i que semblen condemnats a retrobar-se.

El Vilarreal no va poder donar el sorpasso a un Atlètic molt lluny de l'equip puixant i temible d'altres temporades. Es va perdre una ocasió única per a aconseguir la primera victòria en el Wanda Metropolità després d'una bona primera part, enfosquida per la falta de convicció i l'excessiu respecte que els grocs li van dispensar a un rival amb més pedigrí que altres qualitats i que va haver de fer molt poc per a emportar-se els tres punts. A l'equip de Calleja li va faltar aqueix punt de maldat necessari per a imposar la superioritat que va exhibir durant moltes fases de la trobada i va cometre algun error d'Embalum, com el de Samu Chukwueze que va acabar sent la punta per a l'equip groguet. Un Submarí molt inofensiu i que va deixar una bona línia defensiva gargotejada amb un parell d'errors d'Embalum. Calleja va alinear per primera vegada el seu onze de gala. Tàcticament el Vilarreal es va plantar davant l'Atlètic amb una sensació de superioritat i de portar el control del partit des del principi davant un rival que arribava en un moment després de la victòria en la Champions davant el Liverpool. L'ordre dels de Calleja se li va ennuegar als colchoneros, els qui es troben més a gust defensant que atacant. El golàs de Paco Alcàsser al quart d'hora, amb una volea col•locada al pal llarg de Oblak des de la frontal de l'àrea, obligava l'Atlètic a prendre la iniciativa en el joc. El Vilarreal es replegava amb ordre i pressionava perfectament al seu rival quan tenia la pilota, però el control del partit estava en mans dels grocs, que movien la pilota amb solvència i apuntaven perill quan es presentaven en l'àrea colchonera, encara que si una virtut té el conjunt de Simeone és la seua fiabilitat defensiva.

La desacceleració de l'economia en no pocs països i les creixents traves al lliure comerç en territoris clau per a la província no han pogut amb l'empenyiment de les empreses castellonenques, que han aconseguit minimitzar danys i exportar en el 2019 per valor de 7.864 milions d'euros, a penes dues dècimes per davall del màxim obtingut al tancament de l'exercici del 2018, durant el qual el creixement de les vendes en l'exterior va ser encara de dos dígits. Les bones xifres de desembre passat, fetes públiques ahir per l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex), amb un augment de les vendes del 15% sobre les dades de novembre, han ajudat a compensar pèrdues ja esperades. En aquest sentit, el director d'Internacionalització de Cambra Castelló, Joaquín Andrés, va apuntar: «Desembre ha arreglat les xifres de l'any, que pensàvem que podien ser pitjors tenint en compte el tancament del mercat algerià al taulell i els problemes de traves, que augmenten en la zona del Golf, sumat tot això a un context d'incertesa generalitzada en l'economia internacional».

Les reunions bilaterals entre responsables d'administracions per a compartir necessitats comunes és un fet habitual. Sense anar més lluny, la setmana passada el president de la Diputació de Castelló, José Martí, va rebre al seu homòleg de Terol, Manuel Rando. El que no és tan freqüent és que s'unisquen els màxims dirigents de sis províncies. Així va ocórrer ahir a Tarragona, amb la reivindicació del corredor mediterrani com a assumpte principal. El cim va congregar als presidents de Castelló, València (Toni Gaspar), Tarragona (Noemí Llauradó), Barcelona (Núria Marín), Lleida (Joan Talarn) i Girona (Miquel Noguer), en una primera presa de contacte que pretén sumar nous socis, i que va incidir en la «necessitat urgent d'impulsar aquesta infraestructura ferroviària, vital per a l'activació econòmica i social» de les localitats, per la qual cosa van remarcar el «paper actiu» que volen assumir les administracions provincials en aquest assumpte.

Els integrants de les sis administracions van coincidir en la necessitat de finalitzar les obres previstes del Corredor, tal com reclamen els agents socials i econòmics de cada província.

Els presidents congregats a Tarragona van parlar d'augmentar el pas de les reivindicacions, aprofitant la pertinença a col•lectius d'ens regionals com a Arc Llatí i Partenalia.

Un dels aspectes posats de manifest és la necessitat de flexibilitzar normes que facen més àgil la gestió de les localitats i les diputacions en camps com l'economia i l'urbanisme.