Mediterráneo Podcast en Valencià

Alcaldes i policies de la Comunitat Valenciana i Catalunya van protagonitzar ahir a Peníscola un cim contra el top manta en la qual van coincidir a l'hora de realitzar un diagnòstic: és necessari que el Govern endurisca la llei per a acabar amb la venda il•legal ambulant. En la jornada, celebrada en el saló de plens de l'edifici sociocultural, es va posar en relleu que l'actual legislació és «confusa». A través de ponències i una taula redona van denunciar «falta d'autoritat» en múltiples llocs i van remarcar que les sancions són «ineficaces», ja que la majoria de detinguts són «insolvents». El congrés, al qual segons va avançar l'alcalde amfitrió, Andrés Martínez, «continuaran més», ja que l'objectiu comú és «posar límit a un pràctica fraudulenta que perjudica greument el comerç local», va comptar amb la participació d'especialistes en aquesta problemàtica, els qui van aportar la seua visió i van plantejar possibles solucions. Encara que cadascun va enfocar la seua intervenció des de perspectives diferents, van coincidir que és un assumpte «molt complex i difícil de resoldre». No obstant això, van traslladar el convenciment que les claus per a derrotar al top manta són la voluntat política, unitat, coordinació de les forces de seguretat implicades i una sensibilització enfocada al consumidor.

Un home, J. D. F. C., de 46 anys i nacionalitat portuguesa va morir la matinada del diumenge després de ser atropellat en l'antiga carretera N-340 al seu pas pel centre comercial Portal del Mediterrani. Els fets van succeir cap a les 20.30, quan un vehicle que circulava en direcció Benicarló va atropellar, en el punt quilomètric 1049 del vial, a aquesta persona que, pel que sembla, anava a peu pel carril destinat a vehicles en direcció València.

El lloc de l'atropellament és un dels punts negres de l'antiga N-340 al seu pas per la capital del Baix Maestrat, i encara que la construcció de la nova variant de la carretera nacional va reduir significativament els accidents en aquesta zona, la sinistralitat continua sent elevada a l'ésser un punt d'accés al centre comercial que a més té una eixida perillosa amb gir a l'esquerra. L'Ajuntament, que fins i tot no té la cessió de la carretera per part del Ministeri de Foment, vol des de fa anys que es construïsca una rotonda en aquest punt per a entrar i eixir del centre comercial en millors condicions de seguretat per als vianants.

Ser treballador per compte propi a Castelló és tot menys un camí de roses. Jornades maratonianes, beneficis cada vegada més ajustats, despeses que no paren de créixer i, quan arriba l'hora del retir, una jubilació bastant pobra. I si un decideix establir-se per compte propi al principi de la seua etapa laboral encara resulta més complicat. Potser per això els joves de Castelló ja no volen ser autònoms. Ara prefereixen treballar com a assalariats i la bambolla emprenedora, iniciada durant els pitjors anys de la crisi, comença a donar senyals d'esgotament. Les dades del Ministeri de Treball són incontestables i demostren a les clares com els joves de Castelló cada vegada donen més l'esquena al emprendedurisme. Dels 22.579 autònoms persones físiques amb els quals compta la província (dades al tancament del 2019), tan sols 5.782 són menors de 40 anys, és a dir, el 25%. Fa cinc anys, en canvi, la proporció era molt més alta, del 31,4%, i els professionals que treballaven per compte d'altri i tenien entre 16 i 39 anys eren 7.366. La conseqüència? En tot just un lustre han desaparegut 1.584 autònoms joves, és a dir, una cinquena part del total.

La indústria ceràmica espanyola, establida en la seua major part en el clúster castellonenc, va aconseguir en l'últim any facturar 143 milions d'euros més que en el 2018, en passar de 3.597 a 3.740 milions d'euros, malgrat produir un 5% menys: 503 milions de metres quadrats (m²) enfront de 530, segons les dades provisionals facilitades per la patronal Ascer. El resultat tanca la bona notícia que els preus mitjans dels taulells s'ha elevat en 10,44%, ja que se situen ara en 7,4 euros per m², quan 12 mesos abans eren de 6,7. El costat menys positiu que aporten aquests números sorgeix en comparar-los amb els quals maneja el sector italià, tradicionalment destacat per l'alt valor afegit que aconsegueixen incorporen als seus productes en el mercat. De fet, el valor mitjà del metre quadrat de les rajoles ceràmiques del país transalpí encara doblega quasi el de les espanyoles, en col•locar-se entorn de 13 euros.

Els ajuntaments de la província de Castelló recapten en matèria de contribució municipal un 64% més del que recollien en el 2006, abans de l'arribada de la crisi econòmica, pel pagament dels impostos de béns immobles (IBI), de vehicles de tracció mecànica o d'activitats econòmiques (IAE), entre altres taxes. És el primer d'ells, l'IBI, el que més ha contribuït a aquesta pujada, ja que els altres mantenen valors similars malgrat elements que poden introduir variacions al llarg dels anys, com l'IPC, per exemple. Tal com indiquen les xifres del Ministeri d'Hisenda, els consistoris castellonencs van obtindre més de 317.000.000 euros en l'exercici 2019. Tretze anys arrere, abans que colpejara una recessió que va durar quasi una dècada, la recaptació va ser de 193.519.000 euros. L'increment de l'IBI en aquest període és notable. I és que els municipis han passat d'ingressar en les seues arques 128 milions d'euros a 240. En això, al marge de les pujades aplicades al llarg de tots aquests anys, també influeix la revisió a l'alça dels valors cadastrals, que impliquen una pujada de l'import a pagar.

Un estudi sobre les ofertes d'ocupació pública en l'administració local de la Comunitat en els tres últims anys, elaborat per la federació de serveis a la ciutadania del sindicat Comissions Obreres, conclou que prop del 90% de les propostes en aquest trienni (2017, 2018 i 2019) està pendent de convocar. En total van aprovar i van publicar 8.002 ofertes d'ocupació pública, però van convocar 1.107, un 14% de mitjana en els tres anys, encara que va haver-hi exercicis, en concret els dos últims, en els quals el percentatge va caure al 8%. Per al sindicat resulta evident que després dels pitjors anys de la crisi, que va esclatar en el 2008 i a la qual van seguir les restriccions imposades des del 2012 pels successius governs de Mariano Rajoy, es va produir una incipient recuperació econòmica que no ha acabat de concretar-se en l'augment d'ocupació pública als ajuntaments. Els autors de l'estudi posen en valor els acords signats per a millorar aquestes xifres en les administracions que buscaven rebaixar la temporalitat al 8%. El portaveu de Comissions Obreres, Julio Conesa, entén que hi ha una actitud poc favorable de l'Administració Local, perquè, encara que l'estabilització de l'ocupació pública posaria fi a la precarietat, a molts consistoris no els interessa, perquè aqueixa precarietat és un instrument en mans de les alcaldies i té molta importància «perquè prefereixen treballadors precaris abans que amb ocupació estable. El primer permet empleats més disponibles i dòcils, i els ajuntaments actuen com les empreses, que prefereixen personal temporal al fix», puntualitza.

El nombre de visitants al parc natural de les Illes Columbretes va baixar l'any passat, passant de 5.112, en el 2018, a 4.506, segons dades facilitades per la Conselleria de Medi Ambient. Aquest descens es deu, segons fonts coneixedores de la reserva natural, al fet que durant el passat estiu, especialment, durant agost que és quantes més visites es registren va fer mal temps que va impossibilitar a les embarcacions poder navegar fins a aquest entorn. La pròxima junta de protecció de Columbretes està programada per a març. Serà ací quan s'analitzaran les dades del passat exercici i com ha funcionat la reordenació en el contingent de visitants diaris, que no va suposar una retallada però sí una altra distribució entre les embarcacions turístiques. En aquesta reunió també es tractarà, entre altres propostes, la posada en marxa d'un sistema de reserva en línia de la visita a la reserva natural en particulars «de manera que quan isquen del port d'origen compten amb una autorització, dins del contingent, per a visitar l'illa», van explicar des de la Conselleria.

El Tribunal Suprem ha confirmat la pena d'11 anys i tres mesos de presó imposada a Antonia Rodríguez, un mestressa de casa de 63 anys i natural de Benassal, que al febrer del 2018 li va assestar dues punyalades per l'esquena al seu marit en el domicili conjugal del carrer Amalio Gimeno. L'alt tribunal de Madrid ha rebutjat el recurs interposat per la defensa, que va al•legar en el judici que existia un maltractament habitual, encara que l'Audiència de Castelló no ho va considerar acreditat. Els magistrats de la Secció Segona consideren provat que la condemnada i el seu marit tenien una relació «freda» i «distant» des de feia anys i que «a penes parlaven». El 26 de febrer del 2018, sense que conste que s'haguera produït cap discussió entre ells, la víctima li va demanar diners a la seua esposa --era l'administradora de l'economia familiar-- per a les seues despeses setmanals i ella va agafar un ganivet de cuina de 16,5 centímetres i el va atacar per l'esquena, assestant-li dues punyalades. El ferit va tractar de defensar-se i va fugir de l'habitatge, aconseguint arribar fins al portal de l'edifici, des d'on, auxiliat per un veí, es va donar avís a la Policia Nacional.

Presó provisional, comunicada i sense fiança per un delicte de temptativa d'homicidi. És la decisió que va prendre ahir a la vesprada la titular del Jutjat de Violència sobre la Dona número 1 de Castelló en rebre a la Ciutat de la Justícia a l'home de 46 anys que el dimecres a la vesprada va intentar apunyalar a la seua exdona enfront del CEIP Estepar de Castelló al qual acudeix el fill de tots dos. Com a mesures cautelars, però en l'àmbit civil, l'autoritat judicial va decidir suspendre el règim de visites de l'arrestat respecte al fill de la parella i li priva, així mateix, de l'exercici del dret de pàtria potestat. La jutgessa també va prendre la determinació d'imposar-li la prohibició d'acostar-se i comunicar-se amb la víctima, segons van confirmar a aquest diari des del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

La Policia Nacional va realitzar el dimecres un registre domiciliari al carrer Canalejas del Grau i es va emportar detingut a un veí de 60 anys per possessió de pornografia infantil. L'investigat, que respon a les inicials M.A.S.F. i és de nacionalitat espanyola, va ser sorprés a primera hora del matí pels agents, que ho havien localitzat a través de la IP del seu ordinador --un número que identifica de manera única a una interfície en xarxa de qualsevol dispositiu connectat a ella--. Tot sembla indicar que es tracta d'una operació a nivell nacional amb intervencions simultànies en diverses províncies espanyoles i que continua oberta. L'actuació policial en el districte marítim no va passar desapercebuda entre els veïns, ja que els efectius van demanar a l'investigat que obrira la porta del seu pis, però aquest es va negar a obeir. Llavors, els agents van forçar l'accés de la casa en tindre coneixement que a l'interior tenia lloc una activitat delictiva, provocant un soroll que va posar a alguns residents del bloc en alerta. Pel que sembla, els investigadors van identificar a l'únic ocupant de l'habitatge i van comprovar que en aqueix mateix instant estava, presumptament, descarregant arxius pedòfils d'internet. A més, havia emmagatzemat una important quantitat de material pornogràfic en el qual apareixien menors d'edat i que ara serà analitzat minuciosament per les autoritats policials i judicials competents.