Mediterráneo Podcast en Valencià

Castelló ballarà al ritme de les cançons de Manu Tenorio en les festes del 75é aniversari. Segons ha pogut saber el periòdic Mediterrani, l'actuació del sevillà serà el concert estrela de la programació musical de la setmana gran en la qual els castellonencs i visitants podran gaudir en el recinte de Fires i Mercats. De fet, l'esdeveniment serà el divendres 20 de març i es preveu que compte amb una gran assistència de públic. El extriunfito, qui ha actuat en diverses ocasions en diverses localitats de la província de Castelló, interpretarà aqueixa jornada en la capital de la Plana els temes del seu últim treball Nosaltres en la nit que és, probablement, el disc més valent i nou de Manu Tenorio ja que recull també la cançó que li dona nom al mateix i que està interpretada exclusivament a guitarra, piano i veu.

Tragedia al Parc Esportiu Sindical i commoció en la capital de la Plana per la mort sobtada d'un castellonenc de 24 anys mentre jugava una partida de pàdel amb amics el dimarts a la vesprada. La víctima, Javier Fortanet, es va desplomar poc després de les 20.00 hores, en les instal•lacions municipals, davant l'atònita mirada dels testimonis. Malgrat la ràpida intervenció de la Policia Local, que es va desplaçar des de la pròxima caserna de Tetuan XIV (a tan sols 250 metres) i dels sanitaris, traslladats des de l'Hospital General (a tot just un quilòmetre), res va poder fer-se per la vida del jove. Segons van informar des del CICU, l'equip sanitari d'un Suport Vital Bàsic li va realitzar, en primer lloc, la reanimació cardiopulmonar bàsica i, a l'arribada del SAMU, els seus especialistes van continuar amb la reanimació avançada i altres maniobres que es van prolongar durant una hora. Malgrat tots els esforços per recuperar les constants vitals del jugador, no va haver-hi resposta. La víctima havia mort.

Una mica més de 300.000 euros. Aqueix és els diners que queda en el compte corrent que la presumpta organització criminal que el sumari del cas Erial atribueix a Eduardo Zaplana té oberta a Andorra. Segons apunta la informació a la qual ha tingut accés LevanteEMV, quan els investigadors van descobrir el depòsit a penes quedaven una mica més de 300.000 euros dels 9,1 milions d'euros que va arribar a sumar. La Justícia no podrà recuperar ni un cèntim perquè Espanya i Andorra no tenen cap conveni signat pel qual s'entregue els diners desviats amb la corrupció. La minuciosa i discreta investigació que ha dirigit des de 2015 la jutgessa Isabel Rodríguez ha permés accedir al depòsit domiciliat a Andorra i que va arribar a acumular 9,1 milions d'euros de diners que hauria sigut ingressat en metàl•lic, segons ha conclòs la Guàrdia Civil. En canvi, segons aquesta informació, quan els agents van arribar a Andorra en el compte únicament figuraven poc més de 300.000 euros. La resta dels diners s'ha esfumat i ara els investigadors centren els seus esforços a identificar a les persones que han tingut accés a ella i els projectes en els quals haurien invertit Zaplana i els seus col•laboradors amb els diners obtinguts de manera il•lícita. L'obertura de la segona part del sumari del cas Erial ha tret a la llum la xifra exacta que la trama va arribar a moure amb la seua presumpta activitat delictiva: més de 19 milions a través de 14 països en 20 anys. Únicament s'han recuperat els 6,4 milions de Suïssa. A Andorra es van depositar 9,1, prop del 50% obtingut amb mossegades, i Fernando Belhot, el testaferro de l'Uruguai que ha confessat davant les autoritats judicials, va relatar les operacions que es van finançar amb aquests diners després de ser preguntat pels diners que quedava a Andorra. «Mire, no ho sé per dos motius. Primer perquè hi ha una part que li dic, hauria de llegir els llibres de Vansley -una de les societats- que ja està dissolta des de fa temps, però una gran part… supose un 60% aquest… era inversió en un banc de Grècia que va fer fallida.

És una ironia posseir molts diners d'origen opac, però no poder malbaratar-lo per a esquivar als sabuesos de l'Agència Tributària. Era el dilema al qual s'enfrontava Juan Francisco García Gómez, el cap de gabinet d'Eduardo Zaplana durant els set anys que aquest va ser el principal inquilí del Palau de la Generalitat (1995-2002). García Gómez va ser detingut el 20 de maig de 2018 a Barcelona, poc abans que acariciara un dels seus somnis: presidir l'ACB (Associació de Clubs de Bàsquet), després de presidir l'històric club Estudiants. En els registres ordenats pel Jutjat d'Instrucció 8 de València en l'habitatge de Juan Francisco García i en un baix de Museros, els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil es van confiscar de quantiosa documentació i material informàtic. Com un disc dur Toshiba de 1TB en el qual Juan Francisco García pregunta en diversos assumptes si pot realitzar pagaments «en billetitos».

L'accés a diners constants i sonants per part de Juan Francisco García persistia quatre anys després. Al gener de 2018 preparava les noces de la seua filla i remitent un correu a la seua filla a les 12.50 hores del 16 de gener en el qual li planteja «diverses qüestions sobre el tema de les despeses de les noces». Els dubtes existencials de García Gómez tornen a girar sobre les fórmules de pagament. «La resta del teu vestit es pot pagar en ‘billetitos’?; la teua mare ha pagat una mica del seu vestit, es pot pagar també en ‘billetitos’?». I, per a acabar, s'interroga sobre si «de la resta de despeses què es pot pagar en ‘billetitos’?».

Corrupció en majúscules. L'obertura del secret de sumari de la peça separada del cas Erial que continuava secreta ha tret a la llum el sofisticat entramat societari al qual va recórrer Eduardo Zaplana per a ocultar una presumpta activitat delictiva que es va estendre durant 20 anys a l'ombra del PP. Segons les dades incloses en el sumari, als quals ha tingut accés el diari Levante-EMV, l'expresident de la Generalitat Valenciana i els seus col•laboradors van moure més de 19 milions d'euros a través de 14 països diferents per a ocultar el presumpte cobrament de comissions a canvi de la privatització del servei de les ITV i l'adjudicació dels parcs eòlics. La majoria de les societats que formen part de l'entramat estaven radicades en països de Llatinoamèrica, però en realitat els diners mai va eixir d'Europa. Els llocs triats per la presumpta organització criminal que liderava l'exministre de Treball per a depositar les comissions van ser Suïssa, Luxemburg i Andorra. Els diners li ho haurien repartit Zaplana; Joaquín Barceló, amic personal del polític i exdirectivo de Terra Mítica; Francisco Grau, artífex de l'enginyeria financera; i Juan Francisco García, excap de Gabinet de Zaplana.

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta estudiarà obrir l'entitat a la incorporació de sòcies després que els seus membres, reunits en assemblea, aprovaren per unanimitat modificar els estatuts en el que fa referència al funcionament i càrrecs dins de l'associació i sobre la base de la Llei d'Associacions Culturals de la Comunitat Valenciana 14/2018, tal com va afirmar el prohom, Luis Oria. Per aquest motiu, la Germandat ha format una comissió d'estatuts que serà l'encarregada d'analitzar aquestes modificacions que podrien donar pas a la incorporació de les dones com a sòcies -- després de quasi 70 anys com a associació i on sempre han pagat la quota els homes--. A més, afegirà les normes internes dels Bombos Desperta Ferro i de la Milícia Templera al reglament de l'entitat castellonenca.

L as llargues demores per a operar-se en la sanitat pública són, sens dubte, un dels principals maldecaps de la Conselleria de Sanitat, que presentarà hui el nou pla per a atallar les llistes d'espera. Unes mesures que van ser anunciades per la consellera Ana Barceló per al mes de gener, però que arriben amb unes setmanes de retard. Aquest problema assistencial ha portat al Síndic de Greuges a obrir una queixa d'ofici davant les nombroses reclamacions rebudes. Des de la cartera de Barceló van evitar ahir dimarts valorar les decisió del síndic, Ángel Luna, al qual faran arribar el nou pla. «Quan se'ns remeta la queixa, s'atendrà i respondrà com hem fet sempre», van apuntar. Lluna ha demanat a Sanitat tota una sèrie de dades i actuacions per a radiografiar quina és la situació. Les xifres que sí que es coneixen són les que fan referència al temps mitjà de demora, que al tancament del passat exercici es va situar en quasi quatre mesos (113 dies) en la Comunitat i hi havia fins a 54.303 pacients a l'espera de ser intervinguts.

El Grup Pamesa, creació de l'empresari Fernando Roig, entra en el top 5 del ránking mundial del sector ceràmic després de la compra del 50% de Argenta (amb José Cifre en la propietat), tant des del punt de vista del volum de producció, com de la facturació d'ambdues, sumant en aquest últim cas les vendes de la comercialitzadora Xifre Ceràmica, inclosa en l'operació, com va publicar Mediterranáneo. El resultat és, per tant, un gegant que fabricarà anualment entorn de 114 milions de metres quadrats de rajoles ceràmiques --80 per Pamesa i 34 per Argenta--, la qual cosa situa al conjunt entre el quart i el cinqué major fabricant en l'àmbit internacional, van informar ahir des de les companyies implicades. En euros, la facturació del grup que presideix Roig va aconseguir en el 2019, com va donar a conéixer la companyia en Cevisama, ascendeix a 704 milions que, sumats al valor del comercialitzat per Argenta i Xifre Ceràmica, 280 milions, defineixen un volum consolidat de 984 milions d'euros, de manera que el conjunt se situa prop del sostre dels 1.000 milions. En aquest cas, la dada implicaria un segon lloc en el podi mundial.

El dia 1 de gener de 2020 s'alliberava el peatge de l'AP-7 i aquesta passava a ser d'accés gratuït. Una fita històrica que ha suposat una reubicació dels desplaçaments per carretera i que ja pot quantificar-se. De fet, en el balanç del primer mes, s'ha observat un increment del 36% en el trànsit en el tram de València a Tarragona (el que travessa la província de Castelló), amb 24.273 vehicles al dia, segons les dades facilitades pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (*Mitma). Això, al seu torn, ha suposat un decreixement del 40% en el pas diari de turismes per les vies alternatives, de la A-7 i N-340, amb 11.738 desplaçaments. En el cas dels transports pesats, la baixada ha sigut del 47%. L'efecte de l'alliberament ha superat fins i tot les expectatives inicials dels tècnics del *Mitma. De fet, s'esperava que l'elevació fora del 30% com va succeir en l'AP-1 a Burgos. No obstant això, l'increment ha sigut superior en molts trams. Destaquen els augments en l'antic peatge de Silla (+153% i 29.174 intensitat mitjana diària) i en el de Sant Joan (+91% i 26.936 usuaris amb el gratis total). Mentrestant, el d'Almenara registra un 55% d'elevació, amb un pas de 27.438 vehicles per jornada en el tram d'Almenara a Sagunt. Mentrestant, el recorregut de València a Alacant ha experimentat una alça del 119% amb 28.055.

Agricultors i ramaders de la província de Castelló confien en una «mobilització massiva» divendres, 14 de febrero a València amb motiu de la manifestació convocada per totes les associacions agràries de la Comunitat per a denunciar la situació «asfixiant i desesperada» del sector primari i urgir a les administracions a moure fitxa pel futur del camp i l'Espanya buidada. I és que els productors han decidit eixir al carrer i han posat en marxa tota una sèrie de reivindicacions a nivell nacional perquè escolten les seues reivindicacions també a Brussel•les, que és l'encarregada de dictar les polítiques agràries europees.

16.000 professionals en l'agricultura i la ramaderia queden a la província de Castelló, la qual cosa suposa 4.000 menys que fa ara cinc anys. 12% del cost final de la cadena alimentària és el que li arriba als citricultores per la venda de les seues taronges. 9.955 euros és la quantia dels rendiments nets mitjans dels declarants de l'activitat agrària a Castelló, la qual cosa suposa un 36,5% per davall de la mesura de la base imposable en altres sectors. 42.500 hectàrees de cultius és el que ha perdut el camp castellonenc en les dues últimes dècades, passant de 184.400 hectàrees de terres de cultiu a les 141.900 actuals. L'abandó és un dels principals problemes. Sense anar més lluny, en el 2018 es van deixar perdre a la província prop de 500 hectàrees de cítrics respecte a un any abans fins a comptabilitzar 35.062 en global.

725 euros és el que percep de mitjana un agricultor quan es jubila, quasi 500 euros al mes menys que la mitjana de la resta de sectors. A Castelló, la pensió mitjana és de 990 €.