Mediterráneo Podcast en Valencià

Operació corporativa d'impacte en el clúster ceràmic de la província. El Grup Pamesa va anunciar ahir que ha aconseguit un acord pel qual adquirirà el 50% del capital social de les castellonenques Argenta Ceràmica i Xifre Ceràmica, una compra que té com a objectiu «millorar productivitat i resultats». La signatura presidida per Fernando Roig continua d'aquesta manera un procés d'expansió empresarial desenvolupat durant l'última dècada, que va propiciar les compres de TAU, Keramex o Navarti. L'adquisició de totes dues signatures per part de Pamesa no inclou la compra en altres societats participades pels socis de Argenta Ceràmica i Xifre Ceràmica relacionades amb el sector ceràmic, «ni de cap altre sector», van indicar des de la pròpia empresa situada a Almassora. El muntant de l'operació, no obstant això, no ha sigut donat a conéixer. Una altra de les claus de l'acord és que la gestió de Argenta i Xifre continuarà sent realitzada pels actuals responsables. Els socis involucrats en la seua gestió mantindran el 50% del capital social de totes dues empreses.

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha obert una queixa d'ofici davant les «nombroses protestes» rebudes denunciant «demores» en l'assistència sanitària i, en particular, en els temps d'espera per a les intervencions quirúrgiques. I és que, com ve informant Mediterráneo, la llista d'espera per a operar-se segueix a l'alça, després que només s'haja reduït en dos dies en l'últim any. Al tancament del passat 2019 la demora mitjana es va situar en quasi quatre mesos (113 dies) en la Comunitat i hi havia 54.303 pacients a l'espera de ser intervinguts. El toc d'atenció del Síndic a Sanitat arriba en un moment en el qual està previst que la Conselleria present el nou pla, dotat en 35 milions d'euros, per a atallar les llistes d'espera. Una mesura que va anunciar data arrere la consellera de l'àrea, Ana Barceló, a la fi del passat any assegurant que al gener estaria en marxa, però que ja acumula cert retard. Des del seu departament van assegurar ahir que la presentació serà en breu, però no posen data concreta.

El procés de reorganització per a guanyar grandària no es deté en el sector ceràmic, bé via operacions liderades per fons amb capital estranger o bé amb moviments practicats pels diners locals. La compra anunciada ahir per Pamesa del 50% de Argenta i Xifre és només l'últim episodi d'un procés que, com va afirmar la setmana passada el soci de Deloitte Gerardo Yagüe, «no pararà», amb el lògic objectiu de redimensionar les companyies per a estar en condicions de competir amb èxit en el mitjà i llarg termini en un mercat globalitzat, en el qual les signatures més xicotetes tenen i tindran més dificultats, excepte aquelles que estan altament especialitzades i treballen amb productes d'elevat preu i molt alt valor afegit. En el que va d'any ja s'han produït quatre operacions, de les quals dues s'han conegut en l'última setmana. Una d'elles, l'esmentada de Pamesa sobre Argenta i Xifre, i la segona, la compra Myr Ceràmiques per part de Azuliber, un canvi de mans que es va difondre durant la celebració de la fira Cevisama i que s'havia signat uns dies abans. A més, dos grans processos s'havien concretat al gener: l'adquisició de Azulev per part de Rocersa i la fusió de Colorker i Saniceramic Group. És un fenomen que en tot cas ja s'havia accelerat al llarg del 2019.

L'Ajuntament de Castelló remodelarà els 1,5 quilòmetres de l'avinguda de Lledó --des de la plaça María Agustina fins a la basílica de la patrona de Castelló—amb un pressupost de quasi 3,5 milions d'euros que el consistori de la capital ha sol•licitat a Europa i que s'emmarca dins d'una partida total de 10,1 milions. Uns diners que l'Ajuntament preveu destinar, a més de la reforma d'aquest vial, a la via verda per als vianants i cicloturística en el Caminàs i adjacents, a la millora en el camí la Ratlla des del Serradal fins a la rotonda de la CV-149 i al projecte de servei de transport a demanda previst en urbanitzacions de muntanya i barris perifèrics. «La nostra aspiració és captar noves inversions per a projectes estratègics per a la ciutat, amb criteris d'innovació, eficiència energètica, sostenibilitat i accessibilitat, i en aquesta línia estem treballant», va explicar la pròpia alcaldessa, Amparo Marco.

Nova cara en la presidència d'Aena però no canvien les reivindicacions. De fet, es reforcen. El consell d'administració de l'empresa pública, celebrat ahir en l'aeroport, va confirmar el canvi en la direcció que ja va donar a conéixer Mediterrani la setmana passada, de Francesc Colomer a Arcadi España, qui va indicar que «una de les primeres coses» que farà serà reunir-se amb el president d'Aena, Maurici Lucena, per a demanar-li que assumisca la gestió del recinte i que done la seua aprovació a la consideració de la ruta aèria entre Castelló i Madrid com una Obligació de Servei Públic (OSP). «Són prioritats fonamentals. En l'anterior etapa ja es van fer aqueixes reivindicacions i continuarem treballant en elles», va manifestar el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Territori i nou president de Aerocas. «Després de la reunió ja plantejarem els diferents escenaris», va manifestar. Des de la Generalitat es va justificar el canvi de Colomer a Espanya en el fet que té més lògica que el recinte depenga del departament d'Obres Públiques que del de Turisme. «Centrarem la gestió cap a l'aeroport en tres aspectes: continuïtat, impuls i diversificació de l'activitat», va indicar Espanya.

La Policia Local d'Onda ha aconseguit donar amb el vehicle que en la matinada del dissabte es va estavellar contra un altre cotxe aparcat al carrer Argelita, va causar greus danys i es va donar a la fugida. L'accident es va registrar a la perfecció en les càmeres de seguretat d'un establiment públic, per la qual cosa el model del turisme, el seu color i matrícula van quedar al descobert. Després de rebre l'avís, agents municipals van començar a pentinar la localitat, a la recerca d'un Volkswagen que tinguera greus danys en la seua part frontal. Finalment, van donar amb ell en una zona d'aparcament en un polígon industrial, al costat de dues caravanes. Els policies li van posar un cep al vehicle, a l'espera que el responsable del mateix es personara en dependències policials per a poder moure-ho. Hores després, una dona va dir ser la conductora escapolida, una afirmació, no obstant això, que no van creure els policies. I és que diversos testimonis van identificar a qui anava al volant com «un xic jove» i, segons van confirmar fonts policials, la dona tenia un fill que es perfilava com el principal sospitós (havia tingut altres incidents viaris).

Sense terminis ni actuacions concretes per a reparar les platges després del temporal. Les alcaldesses d'Almassora i Borriana es van reunir ahir a Castelló amb el Servei Provincial de Costas per a preguntar quan arribaran les esperades «obres d'emergència» i, de pas, reivindicar més mesurades de protecció del litoral amb l'objectiu d'evitar en el futur els efectes que ha deixat Gloria. La resposta de l'organisme no varia: fins que el Ministeri de Transició Ecològica no els notifique el pressupost que disposen de les ajudes extraordinàries, no poden començar a actuar ni distribuir els recursos als municipis.

El ple de la Diputació aprovarà el dimarts 18 de febrer una declaració institucional en la qual sol•licitarà al Govern adoptar mesures, «amb la major celeritat possible», que permeten donar una solució definitiva a la regressió que pateixen molts municipis del litoral i que declare a les localitats de la província perjudicades pels efectes del temporal com a zona greument afectada per una emergència de protecció civil. Segons van informar fonts de l'ens, el document pactat pels quatre grups amb representació en la institució provincial --PSOE, PP, Compromís i Ciutadans-- exhorta a l'Executiu a la tramitació d'ajudes per a pal•liar els efectes negatius ocasionats per Gloria i l'activació d'un fons de solidaritat de la Unió Europea, que ha de servir per a atendre futures situacions originades per catàstrofes naturals greus.

Abrigallat per un equip de govern compungit i visiblement afectat, Antonio Lorenzo anunciava fa ara un any la seua dimissió com a regidor de Castelló i diputat provincial del PSPV. Va deixar els seus càrrecs en saber-se investigat policialmente --més tard ho estaria judicialment-- per la seua presumpta implicació en el cas Subdelegació durant la seua etapa al capdavant de la institució, entre 2007 i 2011. No va ser l'únic polític esguitat per l'escàndol de les factures il•legals i la trama de barrufeig destapada per la Policia Nacional. El seu successor en el càrrec, el popular David Barelles, també va acabar investigat pel Jutjat d'Instrucció 1 de Castelló com a màxim responsable d'un organisme en el qual, presumptament, diversos funcionaris --ja apartats del seu lloc, jubilats o morts-- van instal•lar el seu particular quiosquet. I és que la investigació per delictes de falsedat documental i malversació, va traure a la llum centenars de factures fantasma.

Abrigallat per un equip de govern compungit i visiblement afectat, Antonio Lorenzo anunciava fa ara un any la seua dimissió com a regidor de Castelló i diputat provincial del PSPV. Va deixar els seus càrrecs en saber-se investigat *policiamente --més tard ho estaria judicialment-- per la seua presumpta *impli-*cación en el cas *Subdelegació durant la seua etapa al capdavant de la institució, entre 2007 i 2011. No va ser l'únic polític esguitat per l'escàndol de les factures il·legals i la trama de barrufeig destapada per la Policia Nacional. El seu successor en el càrrec, el popular David *Barelles, també va acabar investigat pel Jutjat d'Instrucció 1 de Castelló com a màxim responsable d'un organisme en el qual, presumptament, diversos funcionaris --ja apartats del seu lloc, jubilats o morts-- van instal·lar el seu particular quiosquet. I és que la investigació per delictes de falsedat documental i malversació, va traure a la llum centenars de factures fantasma.

Cadascun dels 5.600 participants en la IV Marxa Contra el Càncer de Castelló va eixir ahir als carrers de la capital per a plantar cara al càncer. Un nou rècord de participació d'aquesta iniciativa promoguda des de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) a Castelló, que busca fer visible la malaltia i el necessari suport psicològic i econòmic per a potenciar la investigació que l'atalle. Amb un gran ambient, batucada, globus i una marea de samarretes verdes, l'acte solidari va arrancar al matí en la plaça Major, amb la comitiva d'autoritats i la ciutadania, que van participar en un recorregut fins a la basílica del Lledó. Durant l'itinerari, que va discórrer al llarg de tres quilòmetres, es va fer esment a la campanya de AECC per a visibilitzar la malaltia, moltes vegades silenciada, i trencar tabús, sota el lema Anomena'l càncer. «L'objectiu és que la societat normalitze la seua relació amb una paraula, el càncer, que ens provoca por; i evite referir-se a ella amb altres expressions», van indicar des de AECC.