Mediterráneo Podcast en Valencià

Com a part de la necessària renovació tant de la flota com del personal de Renfe per a millorar els serveis de Rodalies que, en els últims anys, estan oferint un servei deficient, el Ministeri de Transports estima la inversió en la línia C6, la que uneix Castelló amb València, en 18,3 milions d'euros. Un muntant econòmic destinat a renovar, almenys, nou trens de la línia per «obsolescència». Són els càlculs fets per l'antic Ministeri de Foment per a emprendre un «pla de modernització de la flota», anunciat el dimecres pel titular del departament, José Luis Ábalos, qui no amaga que el servei ferroviari viu un «moment crític». I és que cal recordar que no s'ha renovat cap tren, ni de la C6 ni de cap altra línia, des del 2007, la qual cosa fa que la flota tinga constants problemes d'avaries.

Fa ara 32 anys la DGT creava el seu eslògan L'important és arribar amb l'objectiu que els conductors no excediren els límits de velocitat i aconseguir, així, un descens en la sinistralitat viària. Malgrat la gran quantitat d'accions formatives impulsades, programes per punts i campanyes de conscienciació --cada vegada més directes i crues-- sembla que el missatge no cala a la província, on l'any passat es van posar 56.544 multes (154 cada dia) per sobrepassar la velocitat estipulada. Van ser mil més que un any abans, segons dades de la Prefectura provincial de trànsit. La resposta cal buscar-la, entre altres factors, en la norma que va fixar recentment en 90 km/h la màxima permesa en carreteres convencionals. La mateixa va afectar, per exemple, a la nacional 340, així com a la 232 o la 225. L'augment d'aquesta mena de sancions es veia vindre ja des de mitjan passat any. I és que, com publicara aquest periòdic, al final del primer semestre eren pràcticament el doble que en el 2018 --van passar de 14.887 a res menys que 28.961--. Des de la DGT incideixen en què l'excés de velocitat és, juntament amb les distraccions i el consum d'alcohol i drogues, el factor de major risc. Trepitjar l'accelerador és l'element fonamental que determina la gravetat dels accidents de trànsit i l'abast de les lesions de les víctimes.

L'Audiència Provincial de Castelló ha condemnat a una xarxa de narcos colombians a penes de presó que sumen 24 anys per dedicar-se a la distribució de cocaïna a la província. Segons ha declarat provat el tribunal, l'organització es dedicava tant a la venda directa i a la menuda en domicilis, com a l'adquisició de quantitats importants per al seu posterior oferiment a tercers entre els anys 2012 i 2013. Els magistrats consideren acreditat que la principal acusada, de 43 anys, es lucrava amb la compravenda de cocaïna. Al gener del 2013, agents de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (Udyco) van sorprendre a un dels seus companyons quan amagava dos paquets de droga en un habitacle construït per a tal efecte en un vehicle Citröen Xsara. Cadascun d'ells contenia un quilo de la substància, amb una puresa del 69%, i el seu valor conjunt ascendia a 72.148 euros. A més, van trobar en possessió de l'home altres 30.000 euros en efectiu, segons la sentència.

Cada divendres a última hora de la vesprada, trenta famílies del Raval Universitari es reuneixen mogudes per una mateixa inquietud. Viuen en una de les antigues finques de VPO que han sigut desqualificades, són propietat d'un fons d'inversió, i veuen com no se'ls ofereix la renovació del contracte de lloguer sinó una invitació a marxar-se. En els últims temps, lamenten, més de setanta habitatges --d'un total de 173-- s'han buidat. Ells no volen marxar-se i plantaran batalla en defensa de les seues llars. Javier té 64 anys i va començar a viure en el bloc en el 2012. Va signar un contracte de lloguer de cinc anys més tres de pròrroga que en els pròxims mesos expira. La seua casa es troba en un dels 13 portals afectats. Explica que no ha rebut proposta del fons, que ha passat de demanar augments de «entre el 50 i el60% del lloguer», a simplement induir l'eixida dels inquilins. Critica que la qualificació VPO «havia d'haver sigut per a trenta anys inicialment», i que així li ho van indicar quan va signar el contracte, però ara els anomenats fons ‘buitre’ «volen buidar-los per a especular» amb ells.

Únicament la meitat dels gossos considerats com potencialment perillosos existents legalment a Vila-real estan inscrits en el cens obert anys arrere per l'Ajuntament. Així es desprén de les dades facilitades ahir pel consistori a aquest rotatiu, en els quals es reflecteix que en el padró municipal consten 454 d'aquests cans, una xifra que difereix considerablement de la que recull el Registre Informàtic Valencià d'Identificació Animal (Rivia), que és de 874. I és que, com va comentar a Mediterráneo la regidora de Sanitat en el consistori vila-realense, Silvia Gómez, «hi ha molta gent que desconeix que també han de censar al seu gos a nivell municipal». És per això que es planteja promoure noves campanyes, com ja es van dur a terme en altres ocasions «i que van suposar un increment de registres de mascotes», per a informar els amos d'allò que marca la legislació vigent i la pròpia Ordenança municipal de Convivència Ciutadana.

Peníscola liderarà un front comú de municipis costaners afectats per la problemàtica del top manta amb l'acolliment de la primera jornada tècnica en tota la Comunitat Valenciana contra la competència deslleial. El congrés, que tindrà lloc el dilluns 17 de febrer en el saló de plens de l'Ajuntament, comptarà amb la presència d'autoritats de dues de les localitats més afectades per aquest fenomen en la costa catalana: Roses i el Vendrell. Tots ells participaran en una taula redona, sota el títol El municipalisme davant el problema del top manta, amb l'objectiu principal d'establir les bases per a crear una futura legislació sobre aquesta activitat i analitzar les seues conseqüències directes sobre els teixits empresarials locals. Així mateix, per a narrar el conflicte des del punt de vista del xicotet comerç i les marques, comptaran amb la col•laboració de l'Associació de Comerciants de Peníscola, a través de la seua secretària, María Llorens; la tresorera, Marga Altamira, i el vocal, José Antonio Roig; així com d'un delegat de l'Entitat Espanyola per a la Defensa de les Marques, Fernando Rodríguez.

La província de Castelló és taurina pels quatre costats. Les dades així ho confirmen. La tendència era clara, però la Memòria de Bous al Carrer del 2019, elaborada per l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, ho posa blanc sobre negre. El món del bou aposta per la qualitat enfront de la quantitat i són més els salvatges que es van exhibir, sumant també un major nombre de ‘encierros’. En total, es van celebrar 4.392 festejos a la província, una vintena menys que durant el 2018, sent un any més la que tira dels bous al carrer en la Comunitat i també en tota Espanya. I és que la festa «gaudeix de molt bona salut», com sostenen afeccionats i autoritats, si es té en compte que, en el conjunt de la regió, va haver-hi una trentena d'exhibicions més fins a situar-se en 8.623, en incrementar les seues xifres la província de València. El senyal taurí és tal que 128 dels 135 municipis de la província realitzen festejos d'aquesta índole.

Tot aquell que vulga adoptar un gat el podrà fer amb total garantia sanitària de la mà de l'Ajuntament de Castelló, que estendrà als gats el programa d'esterilització gratuïta de mascotes que ja aplica amb els gossos en l'actualitat. Ho farà col•laborant a través de les protectores d'animals de la ciutat amb un objectiu en comú: aconseguir el sacrifici zero. Cal destacar que la possibilitat d'esterilitzar als gossos i als gats es limitarà a veïns de Castelló que recullen als animals en el nucli zoològic designat pel consistori, i que es facilitarà l'accés a aquest recurs també a les pròpies protectores.

El sector agrícola i ramader està en plena ebullició a nivell nacional, amb protestes per tota Espanya, una programada per a el pròxim dia 14 a València, a la qual acudiran representants del sector de Castelló. I tenen molt de què queixar-se, ja que el principal producte agrícola de la província, la mandarina, és el que menys rendibilitat ofereix per als productors. El principal motiu de denúncia del col•lectiu són les disfuncions que existeixen en la cadena alimentària, ja que la major part del benefici va per a l'intermediari i per al comerç. Segons un estudi recent realitzat per la Unió d'Unions, amb dades de l'Observatori de la Cadena Alimentària, l'agricultor o ramader rep de mitjana un 30% del producte. Un percentatge que es desploma al 16% en el cas dels productors de taronja i un 12% per als de mandarina, fruita amb les rendibilitats més baixes en aquest estudi.

La Generalitat té previst reclamar al Govern el traspàs de la gestió del servei de Rodalia el pròxim dia 14, en una reunió en la qual hi haurà representants del govern autonòmic i, per l'altra part, d'Adif, Renfe i responsables del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. El titular d'aquest departament, José Luis Ábalos, no obstant això, no creu que simplement canviant al titular de les competències es vagen a resoldre els problemes de cancel•lacions i retards que arrossega el servei, ja que creu que la clau està en el finançament, per la qual cosa ofereix com a mesura immediata un pla de xoc per a superar aquest «moment crític». Respecte al pla de xoc, va avançar que la seua idea és, com en les Rodalies de Barcelona, crear la figura del coordinador de Rodalia perquè impulse aqueix pla i que s'estudien els punts en els quals falla el servei al llarg de tota la Comunitat.