Mediterráneo Podcast en Valencià

Castelló ha experimentat en l'últim semestre un augment potencial de desqualificació d'antics habitatges de VPO destinades al lloguer, que estan sent transferides des de les entitats financeres a fons d'inversió, provocant un augment de preus que posa en perill el lloguer social a la ciutat. A la regidoria d'Habitatge li consten «desenes de casos» on, mitjançant la finalització de contracte i la pujada de preus de fins a «el 50 o el 60%» s'han buidat «desenes d'habitatges» a Castelló. En concret, adverteixen des de la regidoria, aquesta situació s'està produint en la zona del Raval Universitari, que concentra centenars d'habitatges de lloguer VPO que estan perdent aquesta condició. Aquestes mateixes fonts expliquen que els bancs, per a complir els compromisos de ràtio de solvència derivats dels Acords de Basilea, s'estan desprenent de la propietat d'aquests habitatges, que estan caient en mans dels fons, que provoquen al seu torn «processos brutals d'expulsió de famílies treballadores i de rendes baixes». La regidoria comptabilitza «almenys huitanta immobles buidats en els últims 18 mesos, concentrats en dues grans propietats de fons d'inversió».

La Policia Local de Castelló investiga a un veí de la capital de la Plana per un presumpte delicte contra la seguretat viària després de sorprendre-ho els agents sense carnet, als comandaments d'un patinet elèctric catalogat com a ciclomotor --perquè aconsegueix una velocitat de 45 km/h-- i que, per tant, obliga a qui ho utilitza a tindre permís de circulació. L'home portava, a més, amb si a un menor de quatre anys i cap dels dos portava ni casc ni jupetí reflector, segons confirmen fonts policials a aquest periòdic. L'investigat, segons apunten les perquisicions, s'hauria saltat un cedisca el pas al carrer Bejís de Castelló quan va irrompre sobtadament en la carretera des del carril bici. En aqueix moment, va col•lidir contra un turisme --model Peugeot 206--. Per sort, ni ell ni el menor que l'acompanyava van resultar ferits en l'accident. El turisme, per part seua, va patir danys d'escassa entitat.

Condemnen a cinc joves per una renyina tumultuària en ple carrer Herrero. La sentència declara provat que, sobre les 3.00 hores del 6 d'octubre de 2018, els acusats es trobaven al costat de, almenys, una altra persona no identificada al carrer Herrero --escaira amb Ramón Llull-- i es va iniciar un enfrontament entre ells. Els sentenciats es van enfrontar amb pals de fusta amb claus, botelles i rajoles, escometent-se entre els grups de manera recíproca. En un moment donat de la renyina tumultuària, un dels condemnats va agredir a una persona que tan sols passava pel lloc i era alié a la baralla. Així, li va colpejar amb un pal d'obra al cap i en l'avantbraç dret, patint a conseqüència la víctima una ferida incís-contusa en el cuir cabellut i policontusions. Els implicats en la baralla, en advertir la presència policial, van cessar en la seua actitud i van eixir corrent. A més de considerar als cinc autors d'un delicte de participació en renyina tumultuària i imposar-los entre sis i huit mesos de presó, la sentència condemna a un dels acusats dos anys i tres mesos de presó més per un delicte de lesions.

El sector del taulell espanyol ha tancat el 2019 amb un increment de la seua facturació del 4%, un punt per damunt de les previsions més optimistes. En total, les vendes de taulell d'Espanya sumen una facturació de 3.740 milions d'euros, de les quals 2.800 corresponen a l'exportació i els 940 milions d'euros restants són del mercat domèstic. En tots dos casos, es creix: un 3% a nivell internacional i un 8% a Espanya. Aquestes dades van ser facilitades pel president de la patronal Ascer, Vicente Nomdedéu, en una trobada amb els mitjans de comunicació internacionals desplaçats a Fira València, en el qual va alertar dels reptes que té per davant la indústria ceràmica nacional a causa del «feroç proteccionisme» que fa cada vegada més difícil ser competitiva a la indústria taulellera. Per això, novament ha reclamat un pacte d'Estat per la indústria que done suport a la inversió en innovació. «I en aquest aspecte no hem avançat res des que jo vaig arribar a la presidència de la patronal (que va tindre lloc al desembre de 2017). El Govern només aporta paraules», ha dit, al mateix temps que ha demanat que es passe «de les paraules als fets».

Els operadors de drons s'han triplicat a Castelló, passant de 12 a 36 entre 2018 i 2020, segons dades de l'Agència de Seguretat Aèria (AESA). L'abaratiment i les seues aplicacions propícia la seua expansió. Però el seu ús, encara que siga recreatiu, està subjecte a normes que no tots coneixen. La pròpia AESA adverteix: «No són joguets; són aeronaus». Un exemple, no poden usar-se a menys de 8 km. d'aeroports. I no sols a Barajas, on la Guàrdia Civil manté actiu el dispositiu de cerca per a localitzar al dron i al pilot que va sobrevolar en les proximitats de les pistes el dilluns i va obligar a tancar l'espai aeri. L'aeròdrom de la Pineda o la Cambra de Comerç imparteixen cursos de pilotatge amb un certificat expedit pel primer. Ixen 4 o 5 pilots al mes. Per a poder operar professionalment, s'exigeix aquest títol. I per a ser empresa actuant s'ha de ser operador, habilitat per la AESA.

El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, considera «oportú» el traspàs de competències del servei de Rodalia davant el mal funcionament que arrossega en els últims anys. «Creiem que des de l'àmbit pròxim es poden solucionar més problemes», afirma Puig, que ja va demandar altres vegades el canvi de responsabilitats al Govern central perquè siga la Generalitat l'encarregada de la línia regional de trens. En declaracions als mitjans abans d'un acte públic ahir en el Menador de la Universitat Jaume I (UJI), el president va reafirmar la seua aposta pel servei entre municipis: «És el nostre projecte de mobilitat més important en l'actualitat, una prioritat».

La borrasca Gloria va causar al seu pas per Castelló quantiosos danys, especialment en el litoral, sent el temporal més virulent dels que es recorda als pantans de la província, obligant a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) a desembassar alguns d'ells per seguretat en estar al màxim de la seua capacitat. També hi ha bones notícies per al camp. Els regants consideren que tenen suficients recursos d'ací a un any vista. En concret, els desembalssaments han sigut necessaris en els pantans del Regajo, Sitjar i el de la Foya, perquè van aconseguir el seu màxim volum estacional. D'altra banda, el volum emmagatzemat en el d'Ulldecona, en la Tinença de Benifassà, ha passat de 0,78 hectòmetres cúbics (hm³) a 8,23, ja pròxim al llindar del sobreeixidor. Per aquest motiu també s'estiguen produint abocaments. I és que en poc menys d'un mes el cabal d'aquest pantà ha augmentat prop d'un 80% fins a situar-se ara en un 83,52%.

El pantà d'Arenós és el més important de la província de Castelló per la seua capacitat. En segon lloc se situa el de Sitjar. Augmentar el cabal d'aigua embassada és una de les principals reclamacions dels regants. Per aquest motiu en els pròxims mesos es vagen a licitar les obres per a construir un nou sobreeixidor que permetrà augmentar la capacitat de la infraestructura fins als 100 hectòmetres cúbics (hm³). Els alcaldes i portaveus de les comarques de l'Alt Millars i de l'Alcalatén van denunciar ahir que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) «no els permet netejar els llits naturals que transcorren pels seus municipis». En una reunió del Partit Popular d'aquesta zona, a la qual va assistir el president dels populars de Castelló, Miguel Barrachina, els alcaldes van alertar d'aquesta situació. «Cada vegada que plou amb intensitat hi ha zones que es queden negades d'aigua i és lamentable que la CHJ no ens de permís als ajuntaments per a poder netejar llits», va explicar l'alcalde de Villahermosa del Río, Luis Rubio.

Colp policial a les estafes a través d'internet. La Guàrdia Civil ha desarticulat a Castelló, en col•laboració d'Europol i Interpol, una organització criminal que es va fer durant quasi una dècada amb un botí superior a 1,3 milions d'euros, a través de 140 enganys a gran escala. En total, els agents han detingut a 25 persones -la majoria residents a Móstoles (Madrid)- i investigat a altres quatre per organització criminal, blanqueig, falsedat documental, estafa i usurpació d'identitat. Més de 170 comptes bancaris d'entitats espanyoles es troben sota investigació, segons va donar a conéixer ahir l'institut armat en un comunicat. A més, la Guàrdia Civil ha detectat 18 identitats falses, amb les quals la banda donava d'alta línies telefòniques i productes financers necessaris per a la comissió dels delictes.

Els recursos contenciosos administratius presentats per propietaris de terrenys en el litoral nord de la província, així com pels ajuntaments de Peníscola, Alcalà de Xivert i Orpesa, reclamen l'anul•lació total del Pla d'Actuació Territorial de la Infraestructura verda del Litoral (Pativel) que, precisament, la Generalitat vol reforçar i impulsar. En ple debat sobre com afrontar la reparació dels danys causats per la borrasca Gloria en el litoral i quines mesures preventives executar per a evitar mals majors, la Generalitat anunciava la setmana passada respecte al Pativel que s'ha acordat que els tècnics «estudien possibles millores per a adaptar-los a la nova realitat». També pretenen actuar sobre el Pla d'Actuació Territorial del Risc d'Inundació de la Comunitat Valenciana (Patricova).

Mentre el Govern autonòmic defensa una postura que s'antulla encara més proteccionista, les peticions dels afectats pel Pativel van en sentit totalment contrari i sol•liciten al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) deixar sense efecte aquest pla del litoral. «Totes demanen la nul•litat del Pativel perquè és una disposició general i persegueixen la nul•litat total», explica José Manuel Palau, advocat i soci del despatx Gómez Acebo & Pombo, on dirigeix el departament d'Urbanisme. Aquest bufet és el que s'encarrega de la defensa dels interessos de propietaris de Peníscola, Alcalà de Xivert i Vinaròs.

Abans de la liberalització de l'AP-7, en un procés que va començar al setembre del 2018 i va finalitzar a l'abril del 2019, el Govern central va aprovar bonificacions per al trànsit pesat al seu pas per la província que implicaven com a condició necessària el veto al pas de camions per la N-340. Ara, vistes les conseqüències de la gratuïtat, entre les quals està el col•lapse de les àrees de servei de l’autopi sta, els transportistes exigiran a la Direcció General de Trànsit (DGT) que redissenye les condicions d'aquest reial decret perquè els conductors puguen utilitzar les de la carretera nacional amb normalitat. Una petició que serà liderada per la Federació Nacional d'Associacions de Transport d'Espanya (Fenadismer), que ja ha fixat una reunió amb la DGT la setmana que ve per a tractar el tema. «Ja advertim que anava a passar això quan es van posar en marxa els desviaments obligatoris a l'AP-7», explica Juan José Gil, secretari general de la patronal, en referència a la falta de capacitat de les àrees de transport per a absorbir a tants camions, com va denunciar Mediterráneo.

La prohibició del trànsit pesat per la N-340 al seu pas per Castelló no implica explícitament un veto a acudir a les seues àrees de transport, però la condició que imposa és tan poc favorable als interessos dels conductors que molt pocs la segueixen.