Mediterráneo Podcast en Valencià

Renfe va cancel•lar l'any passat 356 circulacions de trens programades en la línia de Rodalia C6, la que uneix Castelló amb València. És una xifra que significa el 1,5% del total de 22.856, però que crida l'atenció per ser un 278% major que en el 2018, quan va haver-hi 128, segons les dades proporcionades ahir per l'empresa pública a Mediterráneo. Un tema, el del mal funcionament d'aquest servei, que torna a l'actualitat després que el Govern xifrara ahir en 7.593 la cancel•lació de trens de Rodalia i Mitjana distància en la Comunitat Valenciana durant el 2019, com a resposta a una pregunta de Compromís al Senat. Dos factors són els que expliquen aquesta tendència, segons l'Executiu. D'una banda, «certs desequilibris producte de les disfuncions administratives que es generen durant els processos d'incorporació i de desvinculació o jubilació dels treballadors», que pretenen pal•liar amb «el major nombre d'incorporacions de nous treballadors dels últims 30 anys». Per un altre, la falta de disponibilitat de material, que és la raó que justifica gran part de les cancel•lacions anunciades a través de les xarxes socials de Renfe. El Govern destaca que està «fent un important esforç» per a donar solució a aquest dèficit.

La Unió de Llauradors i la Federació de Caça de Castelló urgeixen al Consell agilitzar els permisos per a poder reduir la superpoblació de porcs senglars en el litoral de la província de Castelló. I és que cada vegada s'aproximen més a la costa. Han sigut vistos en punts com el camí la Plana de Castelló, però també en la CV-149 entre Benicàssim i Castelló. Aquesta situació, segons Francis Ferreres, tècnic de ramaderia de la Unió es dona també en altres punts, com les marjals, Vila-real, Alqueries, Borriana, Orpesa, la Ribera de Cabanes, el Prat o Peníscola. Per al delegat de la Federació de Caça a la província de Castelló, Pablo Molina, «acudeixen a la Plana per la seua proximitat al Desert, on s'estan fent batudes per la superpoblació». A més, afig, «hi ha molta finca abandonada en la zona. Ells busquen tranquil•litat, recer i menjar i allí ho troben». Al no ser una zona fitada, no poden fer-se batudes, però sí que es podrien fer esperes per a reduir la quantitat, la qual cosa va reivindicar. Des de la Unió de Llauradors es va exposar que la superpoblació de porcs senglars també suposa un risc sanitari. Així, com va indicar el tècnic Francis Ferreres, en altres països els porcs salvatges han sigut focus de transmissió de l'anomenada pesta porcina.

Els problemes per a conciliar la vida laboral i familiar estan a l'ordre del dia i afecten una infinitat de professions. La Guàrdia Civil no està exempta d'ells i una dels seus integrants a la província batalla en els tribunals per combinar el seu treball en la Benemèrita amb la criança dels seus bessons. L'agent i el seu marit, també guàrdia civil i exercent a la província, són d'origen gallec i no compten a la província amb més família que puga ajudar-los a cuidar als seus dos fills. Segons informa l'Associació unificada de Guàrdies Civils a Castelló (AUGC) --a la qual pertany la mare-- l'afectada va demanar, després de la seua baixa per maternitat, una reducció de la jornada laboral del 20%, sent-li concedida amb la consegüent disminució salarial. L'agent es va interessar, així mateix, per la possibilitat de comptar amb un horari fix, a fi de poder conciliar, atés que el sistema de torns existent en el Cos --amb el qual també compta el seu marit-- el fa «pràcticament impossible». Aquesta concreció horària se li va denegar en base, diu l'associació, al fet que seria «un greuge comparatiu amb la resta de components de la seua unitat, que pogueren trobara en una situació similar». No obstant això, incideixen des de AUGC, en què la resta de components no havien sol•licitat aquesta mesura concreta.

L'Ajuntament de Moncofa activarà, després de 14 anys sense ús, les plaques solars que es van col•locar en una paret lateral del poliesportiu municipal durant la seua construcció però que, fins al moment, no s'han posat en funcionament, amb la finalitat d'autoproveir en la mesura del possible el recinte. L'alcalde, Wenceslao Alós informa que la inversió no superarà els 11.000 euros, per cuant a pesar del temps transcorregut sense donar-los ús, les planxes fotovoltaiques «es troben en perfecte estat», de manera que el cost dels treballs es vincula a la instal•lació del transformador al qual es connectaran perquè l'electricitat generada puga utilitzar-se en el pavelló. Des del consistori assenyalen que la inversió que en el seu moment es va realitzar per a la col•locar les plaques «no consta en el projecte inicial, atés que va ser una millora de l'empresa constructora, i en entrar com a tal no es va especificar el valor econòmic d'aquesta.

La XXI Volta a Peu als Ermites va comptar ahir amb prop de 750 inscrits que no van voler fallar a la tradició de realitzar el trajecte que separa els temples dispersos pel terme municipal i gaudir de l'entorn natural que els envolta. La jornada estava prevista per a la setmana passada, però el mal estat dels camins després de la borrasca Gloria va motivar el seu ajornament. Com recompensa, els assistents van gaudir ahir d'un temps esplèndid. La convocatòria va arrancar d'hora, amb desdejuni de xocolate i fartons per als qui esperaven a les portes del casal de la Falla Don Bosco al fet que sonara la botzina que donava el tret d'eixida.

Els veïns i responsables municipals de les zones afectades pel temporal Gloria esperen a conéixer la concreció de les actuacions que pensa emprendre el Govern per a recuperar la normalitat. Mentrestant, l'Executiu estatal ja té un full de ruta per al futur del litoral, que inclou l'elaboració d'un nou estudi que analitze la qüestió. La iniciativa és anterior a aquest últim fenomen meteorològic, que segons el propi Ministeri de Transició Ecològica va registrar dades de rècord, però cobra especial interés quan bona part de les platges segueixen pendents de recuperació. També ho és pel cas específic de Castelló, que porta més d'una década reclamant inversions que re primeres línies de mar. La clau es troba en la declaració d'emergència climàtica i ambiental aprobada per el Consell de Ministres el 21 de gener. En els 30 punts d'iniciatives prioritàries marcades per l'equip de Pedro Sánchez està la de «presentar abans de l'any 2021 una estratègia per a la protecció de la costa espanyola». Afig que el document ha d'emmarcar «els plans de protecció de cada tram de costa, prioritzant aquells més afectats pel procés erosiu, que contemplaran les mesures de gestió i les inversions necessàries».

Van ser els últims a perdre l'ocupació i ara són també els últims a recuperar-lo. Quan a la fi del 2007 la crisi va començar a assotar a les empreses i aquestes van decidir alleugerir plantilles, els primers a ser expulsats del mercat laboral van ser els treballadors temporals. Els van seguir els empleats més joves, amb menys antiguitat, i els veterans van ser els últims a eixir. El problema és que l'edat no perdona i el col•lectiu dels majors de 45 anys és el que menys està notant la recuperació. I els experts avisen: la majoria d'aqueixos aturats majors té molt difícil tornar a treballar, per la qual cosa no els queda una altra que empalmar ajudes públiques fins a l'hora de la jubilació. Malgrat que la situació pinta millor que fa uns anys, dels 40.500 aturats que hi ha a Castelló 18.000 tenen més de 45 anys, segons dades de l'última Enquesta de Població Activa (EPA), corresponent a l’ultim trimestre del 2019. O cosa que és el mateix: el 44% dels desempleats de la província supera els 45 anys. Fa tan sols un any el percentatge era més baix, del 36,4%.

La superfície certificada creix un 21% en 2019, fins a les 15.000 hectàrees. Uns volen evitar qualsevol escletxa d'herbicides i fertilitzants en el seu rebost. Uns altres busquen tomaques i encisams que facen gust de tomaques i encisams de debò. També els cal desitgen posar el seu granet d'arena a la lluita contra el canvi climàtic... darrere de cada decisió hi ha un motiu diferent però la veritat és que paraules com a biològic, orgànic o ecològic estan cada vegada més de moda a Castelló. I totes es refereixen al mateix: a una mena d'aliments que s'elaboren sense substàncies químiques, amb normes exigents sobre benestar animal i cuidant els recursos naturals perquè afecten el mínim al medi ambient. Conseqüència? L'agricultura, ramaderia i agroindústria eco s'ha convertit en un dels sectors més rendibles del camp provincial. I cada vegada més. El que en la dècada dels noranta va arrancar amb un xicotet grup d'agricultors que cultivaven hortalisses sense pesticides, hui s'ha convertit en un potent sector que en la Comunitat Valenciana ja factura 452 milions d'euros a l'any. A Castelló la tendència és la mateixa i de gener a octubre del 2019 els números han tornat a disparar-se. En nou mesos, la superfície certificada ha passat de 15.514 hectàrees a 18.845 (21,4%) mentre que la xifra d'operadors ha augmentat un altre 6%, des dels 284 als 300, segons dades del Comité d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV).

L'alcaldessa de Borriana, Maria José Safont, va assenyalar ahir a una sola banda de menors com a presumptes autors dels robatoris esdevinguts des de fa mesos en establiments de la localitat i que se sumen a l'increment d'assalts a habitatges durant l'últim any, com ja va apuntar Mediterráneo. La primera regidora va informar que els efectius de seguretat es troben treballant activament a desarticular al grup, ja que s'estan exercint tasques de vigilància per a aconseguir la detenció de les persones que s'han pogut identificar. «Estem treballant per a millorar tant la prevenció com les mesures de seguretat», va indicar Safont, que va recordar que «la xifra de robatoris no s'ix de la mitjana habitual». Aquesta explicació arriba després de mantindre una reunió amb un grup de comerciants que van transmetre a l'Ajuntament la seua preocupació pels atacs als seus negocis patits últimament i «la inseguretat que pateixen». Per a ells, s'organitzaran uns cursos d'autoprotecció que permeten dotar-los d'eines i claus per a reduir els riscos mitjançant la prevenció. Les sessions seran impartides per la Policia Local i està previst que s'anuncien les dates «en breu». L’alcaldessa va aprofitar per a llançar un missatge de tranquil•litat a la població «Continuarem treballant per millorar aquesta situació. A més, tal com van demostrar els veïns de Borriana, la col•laboració ciutadana va resultar fonamental per a evitar accions dels delinqüents i realitzar algunes detencions».

El lladre de l'embornal va caure, a la fi, en la matinada del dijous al divendres, després de sis assalts a botigues d'electrònica de Castelló. Deslligada l'alarma entre els comerciants pels seus colps en diferents establiments de la capital, amb una reixeta de ferro com a arma, la Policia Local va aconseguir arrestar ahir al buscat delinqüent, que respon a les inicials I.N.M., té 30 anys i és de nacionalitat espanyola. Segons ha pogut saber el diari Mediterráneo de fonts policials, el saquejador compta ja en el seu historial res menys que 55 detencions per delictes similars. La sala del 092 va rebre un avís a les 23.30 hores en el qual un veí alertava que el delinqüent havia tornat a actuar en l'avinguda Casalduch. El testimoni va afirmar que, mentre veia la televisió, va escoltar un fort impacte contra un cristall i va traure el cap a la finestra. Enfront de la botiga PC BOX, va poder veure a un home que vestia roba negra i caputxa. L'individu va agafar, pel que sembla, diverses tauletes i telèfons i va fugir. Una patrulla de la Unitat de Comeses Especials (UCE) es va desplaçar a la zona i va comprovar que el caco havia tirat la tapa d'embornal amb la qual va rebentar l'aparador en un contenidor groc. Els agents van començar a pentinar el lloc, van seguir l'avinguda Borriana i es van detindre en la plaça Constitució en veure a un grup de joves. Entre ells es trobava el presumpte autor dels robatoris, que presentava una ferida sagnant en els artells, segons van confirmar fonts policials a aquest periòdic.