Mediterráneo Podcast en Valencià

La neu va deixar estampes idíl•liques hivernals, però va dificultar la vida dels habitants de l'interior de la província de Castelló. Entre les mesures de prevenció va destacar la suspensió de classes, que es repeteix hui. Ahir, la neu va deixar sense jornada escolar a 1.500 alumnes de l'interior de Castelló. Quant als vials, la carretera N-232 va registrar les principals afeccions en dos punts: el Port de Torre Miró i el Port de Querol, per al qual la DGT va obligar a l'ús de cadenes i sols es va permetre la circulació de vehicles, prohibint la mateixa a camions i articulats. Aquestes alteracions van obligar a cancel•lar les classes a Benafigos, Benassal, Castellfort, Montán, Montanejos, Morella (alumnat que acudeix amb transport), Olocau del Rey,la Pobla de Benifassà, Portell de Morella, Sierra Engarcerán, Vall d'Alba, Vilafranca, Vistabella del Maestrat, Viver i Xodos. Per a hui també es cancel•len les classes a Cinctorres i Forcall, i a Morella per a tot l'alumnat. A Vilafranca també es van suspendre les classes. A més, des de l'ajuntament van desaconsellar a veïns i visitants la circulació per les carreteres secundaries a causa de la gran nevada, tònica repetida en la zona. Es va registrar una mínima de -3,9 graus. A Morella es va arribar a -3,7 i a Castellfort, a -4,5. A Cinctorres es va activar un pla d'emergències amb diverses mesures com a servei d'ambulatori 24 hores, de repartiment de menjar per a aquelles persones que no puguen eixir de les seues cases, i de neteja de pistes i accessos a masies. A Castellfort es van acumular més de 40 centímetres de neu.

Gloria es va encebar ahir amb el litoral castellonenc. Des de Vinaròs fins a Almenara. Ones de quatre a sis metres --fins de huit en alta mar-- van causar estralls. Destrosses en els passejos marítims de la Plana Baixa; la platja de Nules desapareguda; inundacions a Almassora... són alguns exemples. A Almenara, la situació més delicada es va viure en la zona de Casanostra, en el litoral sud. Allí, onze veïns van haver de ser desallotjats per la Policia Local pel fet que els habitatges es troben en una cota molt baixa i es van quedar amb mig metre d'inundació per l'entrada de la mar. L'aigua va afectar gran part dels vials de la platja de Moncofa, principalment l'avinguda Mare Nostrum, que va estar tallada des de primeres hores; durant la jornada es van haver de tallar també els camins d'accés i, a la vesprada, les ones van saltar inundant-los per complet. La platja de Nules va desaparéixer pràcticament per efecte de la mar, que va inundar la primera avinguda. Situació delicada també a Almassora. El passeig marítim va quedar intransitable íntegrament. A Borriana tallada el camí la Serratella i la passarel•la del Clot va quedar trencada per complet per a passar als Terrasses. En Alcalà, la Policia Local va recomanar no circular en Alcossebre des de la platja Carregador fins a l'ermita de Sant Antoni. Les platges de Benicarló van quedar quasi ocultes sota l'aigua, emportant-se passarel•les de fusta. Tota la costa de Peníscola es veia afectada, molt en particular la platja nord, on les ones de més de cinc metres van inundar el passeig. La Policia Local de Vinaròs va tallar la circulació en diversos vials. La platja dels Cossis, en la costa nord, era totalment intransitable. També es van tallar els accessos a la carretera de la costa sud, des del carrer Santaella fins al vial Benicarló. Les ones més grans van saltar per damunt del dic de Llevant del port.

En el litoral nord i sud de la província la borrasca ‘Gloria’ va deixar temporal marítim, precipitacions i vent. Uns fenòmens que continuaran durant la jornada de hui i demà. A Almenara l'onatge va pujar d'intensitat a la vesprada. L'aigua va saltar al passeig i va danyar un bon tram del recorregut de fusta, a més de traure nombroses pedres. A Moncofa, la mar es va engolir el passeig, que va quedar inundat, amb dos pams d'aigua. La urbanització La Torre també es va veure afectada. A Vinaròs, la borrasca va deixar afeccions en la cala dels Roques, en la costa sud, que va ser barrada en el seu tram per als vianants per precaució, ja que arrossegava molt de sediment.

La borrasca Gloria va arribar ahir diumenge a la província per a descarregar la primera nevada del 2020 a l'interior de Castelló i deixar aigua, vent i onatge en el litoral. El Centre de Coordinació d'Emergències va establir la situació d'emergència zero per nevades en cinc cormarques: Els Ports, l'Alcalatén, Alt Maestrat, Alt Palància i Alt Millars. No obstant això, la previsió és que la neu i precipitacions vagen a més en la jornada d'aquest dilluns, on podrien caure fins a 50 l/m² en la costa, amb ratxes de vent de fins a 80 km/h, i registrar-se nevades copioses per damunt dels 600 metres. L'IES de Morella ha suspés hui el transport escolar i l'institut que comparteixen Jérica i Viver ha anul•lat les seues classes, igual que havien anunciat ja els centres de Montanejos, Castellfort i Benassal al tancament d'aquesta edició. Vilafranca, Ares, Culla, Benassal, Vistabella, el Toro, Barracas, Sacañet i Pina de Montalgrao, entre altres, es van tenyir de blanc en una jornada marcada pels talls en carretera, encara que sense incidents greus. 16 conductors van haver de ser auxiliats pel Consorci de Bombers després de quedar atrapats i alguns van acabar en la cuneta després de patinar

La cavalcada de les festes de maig en honor a Sant Pasqual --celebracions que es desenvoluparan del dia 15 al 24-- tindrà lloc el segon divendres de festes, el dia 22, a les 19.30 hores. Era l'opció preferida per la Comissió de Penyes, entitat organitzadora, i també va ser la proposta més recolzada, amb un 73% dels vots, pels penyistes a través d'una enquesta que van donar a conéixer en les xarxes socials. L'alternativa era celebrar aquesta acolorida desfilada el primer dia dels festejos, però va obtindre molt menys suport, el 27% restant. La presidenta de la Comissió, Susana García, indica que un dels factors pels quals van valorar millor el divendres 22 és perquè «molta gent demana vacances la setmana sencera de festejos, però no tenen lliure el primer divendres», un fet que podria restar participació a aquest esdeveniment.

La primera setmana de trànsit gratuït en l'AP-7 ha superat, ara com ara, les previsions de l'anterior Ministeri de Foment i actual Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma). «Tenim ja una experiència amb l'AP-1 a Burgos, que va acabar el peatge en 2018 i ha registrat un 30% d'increment del trànsit. El previsible en aquest cas de l'AP-7 és que siga de l'ordre d'aqueix increment, que és absorbible», assegurava el ministre José Luis Ábalos en una entrevista el passat 28 de desembre, a tan sols tres dies de l'anhelat i molt reivindicada fi del peatge en la Comunitat.

Les primeres dades provisionals que maneja Foment facilitats al grup EPI són eloqüents i revelen que la intensitat del trànsit ha augmentat més d'un 100% en l'antiga autopista una vegada s'ha convertit en gratuïta.

Castelló se situa entre les províncies on més donacions d'òrgans es registren. L'any passat a l'Hospital General de Castelló es van produir 33 i a la Plana de Vila-real una, la qual cosa suposa una taxa de 64 donants per milió de població. La mitjana estatal és de 48,9, una mica més baixa que la de la Comunitat, situada en 51,4, en haver-se registrat un increment de donants durant el 2019 fins a comptabilitzar 255. Quant a trasplantaments, van anar 552. Aquestes bones dades es produeixen a pesar que Castelló és l'única de les tres províncies valencianes on no hi ha un hospital en el qual es realitzen aquestes intervencions. Però això pot canviar perquè el General demana pas per a poder realitzar trasplantaments de renyó, un dels més habituals, per a evitar el trasllat dels pacients castellonencs fins a València.

Són un clàssic en els bars. El seu so, intencionat, i les seues llums de colors formen part del decorat de la immensa majoria dels locals d'hostaleria de Castelló. Dels de tota la vida i dels de nova obertura. Dels del centre de la ciutat i dels de la perifèria. I per a molts dels seus clients continuen tenint el seu encant. Qui no ha agafat alguna vegada les voltes del café o la canya i ha temptat la sort? El cridaner és que la seua presència va cada any a més. Les màquines recreatives tipus B, les escurabutxaques, estan resistint a l'auge imparable dels jocs en línia i de les apostes, fins al punt que a la província no han deixat de créixer en els últims dos anys. Una alça que coincideix, a més, amb l'última proposta de Unides Podem, un dels socis del Botànic, i que la setmana passada va apostar per eliminar les escurabutxaques dels bars en un termini de deu anys, limitant la seua instal•lació només en els establiments dedicats específicament a elles.

Una dona d'origen colombià i de 41 anys va ser alliberada a última hora d'aquest divendres d'un habitatge de Benicarló en la qual romania, suposadament, retinguda per una xarxa de prostitució i tràfic d'éssers humans. La Policia Nacional ha dirigit una operació al Baix Maestrat que s'ha saldat amb la detenció de tres homes de nacionalitat romanesa, acusats d'amenaçar, sotmetre i obligar la dona a mantindre relacions sexuals. La víctima va ser trobada malferida, amb intensos dolors per tot el cos, i evacuada fins a l'hospital per a ser examinada a fons. Tot sembla indicar al fet que va ser captada a Catalunya i conduïda fins a un domicili de Benicarló, on es produïen, presumptament, les trobades sexuals.

La concatedral de Castelló acollirà l'1 de febrer una cerimònia en la qual huit homes seran ordenats pel bisbe, per la qual cosa podran casar i batejar. A la seua finalització, tots ells tornaran a les seues cases, en la seua majoria amb les seues respectives dones i fills. La resposta a aquesta situació aparentment xocant es deu al fet que no seran ordenats sacerdots, sinó diaques permanents. Es tracta d'una figura contemplada per l'Església, i regulada des del Concili Vaticà II, però que en el cas de la diòcesi de Segorbe-Castelló, és poc usual. Almenys, fins el mes vinent. Guillem Farré és un dels nous. Podran administrar sagraments, però no confessar o consagrar en una missa. En el seu cas, arribar a ser diaca és fruit d'un llarg procés. «Sempre havia conegut aquesta opció, però en passar el temps vaig sentir una inclinació, vaig creure que Déu em cridava i vaig sentir que s'accentuava el meu compromís amb la comunitat», detalla.