Mediterráneo Podcast en Valencià

La seguretat és una prioritat en el Serrallo, tant per a les empreses radicades en el polígon petroquímic de Castelló, que compten amb els seus propis i exhaustius plans, com per a les institucions que vetlen per això, amb l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat valenciana al capdavant, coordinadora i redactora a la fi del passat any de l'última actualització dels protocols d'actuació exterior vigents en la zona. No ha succeït en el polígon del Serrallo un incident similar al patit a Tarragona el dimarts, que va costar la vida a tres persones després d'una explosió en una empresa química de La Canonja. I és que les cinc empreses del Serrallo --BP Oil, UBE Corporation Europe, Repsol Butà, CLH i Iberdrola-- apliquen fortes mesures de seguretat i prevenció d'accidents (53 anys sense ells). Ho explica José María Ángel, secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, que desgrana les actuals exigències de la Generalitat valenciana a les empreses.

Birbar, espai gastronòmic valencià s'ha alçat amb el premi Pasqual Batalla a la millor olleta de la desena edició de les Jornades Gastronòmiques Mengem a Vila-real... olla de la Plana, desenvolupades durant tot el mes de novembre en diferents restaurants de la ciutat. Així es va donar a conéixer en la vesprada d'ahir en l'acte de clausura d'aquestes, celebrades en el restaurant Nu. La Barra del Sedre i La Olivereta van aconseguir el segon i tercer lloc, respectivament. Els 14 restaurants que van participar en aquesta convocatòria van servir en només un mes un miler de menús, una xifra similar a l'edició del 2018. Un altre exemple de la repercussió de les jornades són les visites al blog de la campanya, que creixen fins a situar-se en les 10.600. «Les dades revelen que aquesta iniciativa, que promou l'excel•lent cuina de Vila-real, està plenament consolidada en el nostre calendari».

Compromís assumeix la política de festes del PSPV-PSOE per a resoldre la crisi de govern a l'Ajuntament de Castelló oberta el mes de novembre passat quan la coalició valencianista va votar a favor en el consell rector, i després en el ple, que es convocara l'assemblea de festes per a l'elecció d'una Junta de Festes, desmarcant-se així dels seus socis del Acord de Fadrell (Partit Socialista i Podem-EUPV), els qui van apostar per la desaparició d'aquest òrgan. Una decisió de Compromís que suposa un gir a la seua postura inicial i que propiciarà que la crisi del Acord de Fadrell arribe a la seua fi, presumiblement, en els pròxims dies, amb la signatura definitiva dels dos documents redactats pels membres de la comissió de seguiment. Ahir mateix, fonts de Compromís van manifestar al periòdic Mediterráneo que l'important ara «és el Acord de Fadrell» i que intentaran «signar prompte el pacte definitiu» que permeta reprendre la normalitat en l'acció de govern municipal.

La patronal valenciana no es va quedar ahir a confiar que Madrid complisca les seues promeses amb la Comunitat, sinó que el seu president, Salvador Navarro, va ser directe en amenaçar amb impulsar mobilitzacions massives si aquest territori no compta amb un nou i millor sistema de finançament ràpid. De fet, va avisar al nou Govern que si no estableix un model «just i igualitari per a tots» haurà de «mobilitzar a la societat civil valenciana» en una «manifestació masiva i va llançar un missatge a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a qui va advertir que si no dona solució a l'infrafinançament valencià hi haurà una mobilització «millor» que la que es va convocar al costat dels sindicats quan el seu antecessor, Cristóbal Montoro, estava en el càrrec i mantindrà aquesta reivindicació «governe qui governe, és igual Montoro que Montero». Així ho va assegurar en un desdejuni amb els mitjans de comunicació on no va ocultar la seua «preocupació» per la possibilitat que el Govern puga tindre «més sensibilitat» cap a «altres territoris». No obstant això, quant a la reforma del finançament, creu que «Catalunya ens servirà perquè s'òbriga el meló» i això afavorirà» a la Comunitat Valenciana, aportadora neta al sistema.

Els accidents de trànsit provocats per porcs senglars van a més a Castelló i semblen no tindre sostre. En l'últim any s'han incrementat un 23,5%, segons dades de la Prefectura de Trànsit de Castelló als quals ha tingut accés Mediterráneo. Durant el 2019 es van registrar un total de 200 --enfront dels 153 del 2018--, o cosa que és el mateix, va haver-hi quatre sinistres cada setmana a la província. La presència d'aquests animals va arribar a cobrar-se, fins i tot, una víctima mortal a l'octubre amb la defunció d'un motorista que circulava per la CV-21, a Onda, i va voler esquivar un exemplar. La víctima, un conegut veí de la localitat que responia a les inicials E.C.N., va canviar la direcció del seu vehicle i va ser atropellat tràgicament per un camió. Va succeir sobre les 5.40 hores, en el quilòmetre 9,500 de la via. La superpoblació d'aquests ungulats no és cap novetat i constitueix una denúncia recurrent de caçadors, agricultors i regants, els qui veuen atacades les seues collites i regs per exemplars famolencs i assedegats, que cada vegada s'acosten més a nuclis urbans. Veïns de Peníscola, Benicarló i també de Castelló els han poguts veure passejant pel municipi, rondant contenidors de fem a la recerca de restes de menjar.

Un camioner va resultar ahir ferit greu en un aparatós accident de trànsit en l'AP-7, en el terme municipal de Castelló. El conductor del vehicle pesant, que transportava palets de paper, circulava pel quilòmetre 425, sentit Barcelona, enfront de la Ciutat Esportiva de Facsa --poc abans d'arribar al Col•legi Mater Dei--, en un punt on l'autopista es troba elevada. L'home, veí de Motril (Granada) i de 65 anys va perdre el control del tràiler, es va anar cap a la mitjana, es va colar pel buit i va caure des del pont que dona al camí Boira de la capital. El vehicle va quedar totalment destrossat, convertit en una pasterada de ferros. El cap tractor podia albirar-se des de l'autopista, però la resta del camió va quedar esclafat sota el pont. Testimonis del succés, que circulaven per l'AP-7, van donar avís a les autoritats.

La primera empresa dedicada a la producció de xampinyons de tota la província obrirà les seues portes a Vila-real. Així va donar a conéixer ahir en públic aquest projecte «únic en la Comunitat» l'alcalde, José Benlloch, qui va assegurar que aquesta nova companyia començarà a operar «en breu». Aquesta nova incorporació en el teixit industrial serà possible gràcies a la inversió que ha realitzat la Fundació Brollador, entitat privada molt arrelada ja a la ciutat, que ha comprat una nau en el polígon industrial situat «als voltants de la residència Santa Ana i la cooperativa Real Export», concreta l’alcalde. Es tracta d'un local que actualment estava en desús i en el qual les obres de rehabilitació estan ja «avançades». Seguint amb la línia integradora i inclusiva dels projectes que la fundació ha impulsat a Vila-real, com la residència per a malalts mentals o el Centre de Rehabilitació i Integració Social (CRIS), inaugurat a la fi de l'any passat, la futura companyia permetrà afavorir la inserció laboral de les persones amb diversitat funcional.

Una de les assignatures pendents que s'ha marcat el Govern del Botànic II és aprovar una nova llei del joc que regule l'accés a aquesta mena d'activitats en un moment en el qual la ludopatia és un problema social a combatre, especialment, entre els joves. Les esmenes a la normativa estan damunt de la taula. Hui acaba el termini de presentacions. Una de les propostes més controvertides és la formulada per Compromís, en la qual planteja prohibir les màquines d'apostes en locals d'hostaleria, com ahir va publicar aquest diari. Castelló compta amb 596 dispositius d'aquesta índole, segons l'últim informe anual del joc de la Comunitat Valenciana.

Malgrat que encara arrossega amb la fama d'aeroport fantasma, les xifres acrediten que el de Castelló no és, ni molt menys, el que menys passatgers té d'Espanya. Ho mostren les estadístiques d'Aena del passat exercici, un període en el qual fins a 15 recintes espanyols van tindre menys viatgers que el de Benlloc. En concret, i de menys a més usuaris, Huesca-Pirineus, Albacete, Madrid Quatre Vents, Són Bonet (Palma), Sabadell, Còrdova, Burgos, Salamanca, Logronyo, Múrcia San Javier, Algesires (heliport), Lleó, Ceuta (heliport), Badajoz i La Gomera són els recintes que van registrar menys pas de persones que el de Castelló, que va tancar el 2019 amb 125.448 passatgers, un 7% més que l'exercici anterior.

Els jutges de Castelló recolzen la decisió del Col•legi d'Advocats de restringir el torn d'ofici a lletrats de la província per a millorar la justícia gratuïta i accelerar les assistències realitzades. Com va informar ahir Mediterráneo, l'entitat col•legial ha decidit moure fitxa i evitar que professionals d'altres províncies, com València, exercisquen ací per a agilitar el servei. Això ha provocat que s'hagen detectat diversos despatxos «pastera», on hi ha inscrits set o huit lletrats de València que volen seguir en el torn d'ofici provincial. «Veiem molt positiva aquesta mesura perquè el procés serà més ràpid, que l'advocat siga de la província és el més normal tant per a benefici del propi professional com del ciutadà», va assenyalar el jutge degà de Castelló, i titular del jutjat de primera instància número 7 de Castelló, el magistrat José Luis Conde-Pumpido. I és que, com va assenyalar el degà dels advocats castellonencs, Manuel Mata, han sigut els propis jutges i també la Conselleria de Justícia els que han advertit de dilacions en les atencions del torn d'ofici.