Mediterráneo Podcast en Valencià

El mercat de treball de Castelló continua creant ocupació, però ja no ho fa al mateix ritme que abans. Es nota en el nombre de nous afiliats a la Seguretat social i es nota també en les contractacions, que en 2019 van baixar per primera vegada en 7 anys. Durant l'any passat, i segons dades del Ministeri de Treball, es van signar a la província 226.555 contractes laborals, quasi 11.000 menys que en 2018. Però el cridaner és que 2019 va trencar la tendència alcista iniciada en 2012. Des d'aqueix any, la xifra de contractacions sempre havia evolucionat a l'alça, fins a aconseguir el rècord dels 237.395 acords laborals del 2018. La dada dels contractes, que en moltes ocasions es presenten com un símptoma de vigor laboral, també són una prova d'inestabilitat i rotació en els llocs de treball. I la primera prova que així és arriba quan s'analitza el tipus de relacions laborals. En 2019, el 86,09% van ser temporals, una xifra lleugerament inferior a la del 2018, quan els contractes amb data de caducitat van representar el 86,15%.

El mercat de l'habitatge acumula a Castelló quatre anys de sòlida recuperació. Ni l'entrada en vigor, el mes de juny passat, de la nova llei hipotecària ni la desacceleració econòmica han aconseguit posar en números rojos la compravenda de pisos que, de moment, segueix costa amunt. Les dades són positives i les previsions per a l'any que acaba de començar tampoc són dolentes: hi ha pocs nuvolots a la vista encara que el sector ha de ser capaç d'atraure al comprador jove que busca el seu primer habitatge. Les últimes xifres que maneja l'Institut Nacional d'Estadística (INE) no deixen lloc per al dubte. Malgrat que a nivell nacional i durant els deu primers mesos del 2019, el nombre de transaccions ha retrocedit un 3,1%, a Castelló les compravendes segueixen en valors positius.

La nova revisió cadastral sol•licitada per l'Ajuntament de Castelló a la Gerència Territorial del Cadastre per a l'any 2020, i aprovada recentment pel Consell de Ministres, implica un descens acumulat del 18% dels valors cadastrals dels immobles urbans des del 2017. Es tracta de la tercera revisió consecutiva que demana l'alcaldessa, Amparo Marco, per a atenuar l'impacte de la contribució urbana en la ciutadania, ja que l'import del valor cadastral repercuteix en la factura final de l'Impost sobre Béns immobles (IBI). L'alcaldessa va explicar que, amb aquesta petició, el Govern municipal cerca compensar l'efecte de la ponència de valors aprovada en el 2012, en ple boom immobiliari, que va fixar uns alts preus fiscals per a l'habitatge. «Una mesura que demostra la sensibilitat d'aquesta corporació amb la realitat econòmica de les famílies castellonenques», va indicar. Així mateix, Marco va apuntar que Castelló és una de les tres úniques capitals de província on baixarà l'impost en el 2020.

El corredor mediterrani ostenta el dubtós rècord d'albergar el tram en obres més dilatat en el temps de la història del ferrocarril espanyol. Es tracta de la duplicació dels 39 quilòmetres de via única entre Vandellós-Tarragona, que a partir de hui seran substituïts pels 64,1 quilòmetres de la nova variant de Vandellós, amb diverses dates de posada en marxa incomplides durant els últims anys. La importància de la variant de Vandellós resideix en què amb l'activació del tram duplicat entre Vandellós i Tarragona, els Euromed València-Barcelona redueixen el trajecte entre totes dues capitals de les més de tres hores actuals a dues hores i mitja. Això farà que des de Castelló es tarde menys de dues hores --1 hora i 55 minuts-- a arribar fins a la capital catalana.

Amparo Marco, alcaldessa de Castelló, va realitzar ahir balanç de l'acabat d'acabar 2019 i va fixar alguns dels reptes que encara la ciutat per al 2020. Marco va reivindicar enfront del Consell soluciones per a desbloquejar projectes capitals com l'edifici de Borrull o el Pla General, així com un millor finançament. «Es tracta de veure la ciutat en global i donar solució als problemes», va dir, en referència a la reunió mantinguda recentment amb Adolf Sanmartín, director de presidència de la Generalitat valenciana a Castelló. En general, Marco va reclamar al Consell un major compromís amb les necessitats i els objectius de la capital de la Plana. A algunes d'aqueixes necessitats es va referir ahir Amparo Marco durant un desdejuni informatiu. Per exemple, a l'edifici de la plaça Borrull que albergava en el passat els jutjats, i que compartirà l'Ajuntament amb Generalitat una vegada es remodele. Un projecte que pretén «facilitar les gestions a la ciutadania» i «reduir lloguers» municipals en concentrar diferents àrees sota un mateix sostre, i que es troba encallat per «problemes tècnics i problemes de patrimoni», entre altres.

Un bon balanç. Castelló ha venut en la campanya de Nadal tota la seua collita citrícola, protagonitzada per la clemenules, la qual cosa ha portat a avançar la recol•lecció de varietats tardanes de mandarines per a no desabastir als mercats europeus i, per tant, anticipar fins a deu dies el desenvolupament de la segona part de la temporada. Dos han sigut les claus per a aconseguir aquesta situació després de la pèssima campanya 2018/2019, el minvament de la producció, molt intensa en els cultius provincials en superar el 40% en el cas de la clemenules; i la reducció també de la pressió dels diferents competidors a Europa. Fonts dels comerços citrícoles van explicar ahir que «la demanda s'ha comportat molt bé, de manera que s'ha compensat la caiguda de la collita i el volum de les exportacions s'ha mantingut». En relació amb la clemenules van afirmar que «ja no queda res, s'ha venut tot», de manera que aquesta varietat «s'ha revaloritzat» i s'ha comercialitzat a preus molt més elevats que els habituals.

És habitual en Batxillerat no saber molt bé què fer en el següent curs, una realitat que s'accentua per a aquells estudiants castellonencs que desitgen començar Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Hui dia, l'única cosa segur és la intenció de la Universitat Jaume I (UJI) i la Cardenal Herrera CEU de presentar abans del dimecres la documentació necessària, tal com marquen els terminis. A partir d'ací s'obri un ventall d'incògnites que no es resoldrà fins al mes de juny, quan es reunisca el consell d'universitats i la Conselleria d'Universitat decidisca si concedeix el permís per a implantar la titulació en les esmentades universitats, a penes setmanes abans de l'inici del procés per a la matrícula. Així les coses, l'estudiantat de Castelló encara desconeix si podrà formar-se des del curs 2020-21 en Ciències de l'Esport a la província, si el podrà fer en la pública, en la privada, en les dues o en cap. El 15 de gener finalitza el termini per a les universitats que desitgen incorporar a la seua oferta lectiva la nova titulació de Ciències de l'Esport. Tant l'UJI com el CEU van confirmar recentment a Mediterráneo la seua intenció d'enviar tota la documentació abans de la fi del termini. Una vegada remesa s'obri un procés amb diferents terminis en el qual es pot requerir una documentació addicional.

Els problemes de saturació que afecten els centres de salut de la província de Castelló semblen quasi crònics, malgrat el pla de reforços estructural posat en marxa fa quasi un any per la Conselleria de Sanitat, que preveu la contractació permanent de 34 sanitaris, entre metges, pediatres i infermeres. I és que, després de les vacances de Nadal, quan la majoria d'ambulatoris van tancar a les vesprades i els facultatius es van anar de vacances sense ser substituïts, són molts els pacients que han acudit al seu metge de capçalera, després de prop de 15 dies d'espera, omplint les consultes. A aquesta circumstància s'uneix l'arrencada de l'epidèmia de la grip, els efectes de la qual comencen a notar-se. De totes maneres, el pic màxim del virus està previst per a finals de mes i principis de febrer. Per a intentar remeiar la situació i atendre l'increment de la demanda assistencial, la Conselleria de Sanitat té previst realitzar 174 contractacions de reforç dins del pla de contingència enfront de la grip, amb un pressupost d'un milió d'euros.

Municipis de Els Ports i el Baix Maestrat en els quals hi ha projectats set nous parcs eòlics se sumen a la reivindicació de les empreses del sector de l'energia i urgeixen a la Generalitat a agilitar les tramitacions pels beneficis econòmics que aquestes infraestructures comporten, especialment, tenint en compte que es tracta de localitats xicotetes amb escasses oportunitats laborals afectades de ple pel problema de la despoblació. I és que, com va informar ahir Mediterráneo, hi ha dues empreses, Renomar, als Ports, i Green Capital Power, al Baix Maestrat, a l'espera del vistiplau definitiu de l'Executiu valencià per a dur a terme una inversió de 200 milions d'euros. La lenta burocràcia i una normativa antiga, ja que l'actual pla eòlic data de fa quasi 20 anys, són els principals esculls. Un dels municipis més beneficiats per l'ampliació dels parcs eòlics és Morella, on es preveu la instal•lació de 12 nous molins.

Quasi 6.300 denúncies, 191 detencions -16 al mes- i 21 quilos de cocaïna intervinguts, pràcticament el triple que un any abans. Són algunes de les dades de Castelló que llança l'últim balanç del Ministeri de l'Interior relatiu al tràfic de drogues durant el 2018 i fet públic recentment pel Govern central. A la província també es van confiscar, gràcies a l'acció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, un total de 25.387 pastilles d'èxtasis, 14 quilos de sulfat d'amfetamines i 524 unitats de MDA, entre altres drogues denominades de disseny, la intervenció del qual a la província es va disparar en l'últim exercici del qual existeixen registres oficials. Pel que respecta a l'haixix i a la marihuana, els agents van interceptar 85 quilos de la primera substància (un 80% menys que en 2017) i 184 de marihuana (-18%), segons la mateixa estadística. Els arrestos practicats a Castelló per presumptes delictes contra la salut pública van representar un 6,63% dels registrats en la Comunitat Valenciana i les denúncies van créixer fins a un 10% respecte a l'any anterior.