Mediterráneo Podcast en Valencià

Abdelkader acaba d'aconseguir la nacionalitat espanyola. Com ell, més de 90.000 estrangers la van obtindre en tot el país l'any passat. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística fets públics aquesta última setmana, en el 2018 es van registrar 847 concessions a estrangers residents a la província de Castelló, mentre que l'any 2013 van ser 1.684. Això suposa que la xifra va caure a la meitat en sis anys. Similar situació es dona en la resta del país. En el 2013 van ser 225.793 enfront dels 90.774 del 2018. Per a poder accedir al DNI espanyol es requereix superar uns requisits. Segons expliquen des de l'àrea d'Estrangeria de CCOO, entre taxes i drets d'examen, cal desemborsar més de 300 euros, sense comptar costos de documentació amb el país d'origen. Els aspirants, en general, han de superar dos exàmens. Un és de castellà, que equival a l'A-2. Els hispanoparlants estan exempts d'aquest últim. Per a les persones que no tenen l'espanyol com a llengua materna, la prova escrita pot ser una barrera, assenyalen des de CCOO. El cost ascendeix a 130 euros. Més barata és la que versa sobre la realitat socioeconòmica. Fer-la costa 85 euros. Des d'Àudio Gil, únic centre en Castelló que acull els exàmens per a la seua realització, indiquen que el volum d'aspirants ha augmentat durant el present any en un 22,34%.

El taulell tancarà l'actual exercici amb un creixement major de l'esperat, d'al voltant d'un 3%, però la previsió per a l'any pròxim és menys falaguera. «No hi ha cap indicador que ens permeta pensar que el 2020 serà millor», va assegurar el president de l'Associació Espanyola de Productors de Taulells i Paviments Ceràmics (Ascer), Vicente Nomdedéu, que va manifestar que el sector preveu creixements més moderats a causa d'una desacceleració que «és una realitat». El Tile of Spain creixerà enguany en facturació fins a aconseguir els 900 milions d'euros en el mercat nacional, la qual cosa suposa un creixement del 8%. Amb tot, el gruix de les vendes continuen estant en l'exterior, amb uns 2.700 milions i un augment del 3% basat fonamentalment en el bon comportament dels «mercats tradicionals», això és, Europa i els Estats Units. Nomdedéu va explicar que les dades d'enguany també es deuen a la progressiva concentració del sector, un canvi estructural iniciat fa ja alguns anys i els resultats dels quals comencen a consolidar-se. «Amb majors dimensions, som capaces de fer economies d'escala més grans i ser més productius», va assegurar el dirigent patronal.

El Festival Internacional de Benicàssim, FIB, que se celebrarà del 16 al 19 de juliol per primera vegada baix la direcció de The Music Republic (promotora de l'Arenal Sound), ha afegit al cartell de la seua vintena sisena edició al britànic Liam Gallagher, ex líder de la banda Oasi, que portarà el seu últim treball *Why em, why not? Segons van indicar fonts de l'organització, la confirmació de l'artista és un «regal sorpresa» per als seguidors més fidels abans de les festes nadalenques. Liam Gallagher se suma a la cita al costat d'artistes internacionals ja segurs com Khalid, Vampire Weekend, Armin Van Buuren, The Kooks, Rita Ora, Martin Garrix, Crystal Fighters, The Libertines, Don Diable, Foals, The Lumineers, Steve Aoki, Kaiser Chiefs, The Hives o Digitalism. El nou fitxatge repeteix com a plat fort en el recinte de concerts de Benicàssim per tercera ocasió com a solista, encara que va triomfar en el 2009 amb la seua banda Oasi --al costat del seu germà, Noel Gallagher--, amb els quals va brindar un xou espectacular davant un públic massiu que va tancar el primer dijous oficial de la història del FIB.

L'Audiència Provincial de Castelló celebrarà el dia 21 de gener el primer judici del 2020 per abusos sexuals a menors. Un pare s'enfrontarà a huit anys de presó per presumptes tocaments a la seua filla de tan sols sis anys a la casa dels avis paterns a Nules. Els fets pels quals s'asseurà en la banqueta de la Secció Primera van tindre lloc, suposadament, al març del 2015. Segons resa l'escrit d'acusació provisional de la Fiscalia, l'home «va imposar a la xiqueta la pràctica de diverses conductes de naturalesa sexual, sense el consentiment de la menor i abusant de la seua curta edat». El Ministeri Públic incideix en què la xicoteta «volia dir que no li agradava, però no podia». L'acusació manté que la xiqueta va patir tocaments per part del progenitor i que va narrar aquestes conductes incestuoses a la seua mare tan prompte com va poder. Ho va fer per telèfon i, més tard, li ho va comunicar també a la seua àvia materna i a la psicòloga de la causa. El Jutjat d'Instrucció número 6 de Castelló va dictar aqueix mateix mes de març acte d'allunyament contra el pare.

Cisma en les files socialistes de la Vall d'Alba en considerar-se «abandonats» per part de la direcció provincial, amb Ernest Blanch al capdavant. Fernando Grande, secretari general local, portaveu del PSPV a l'Ajuntament i assot judicial i polític, des de fa pràcticament una dècada, del exnúmero dos de Carlos Fabra, el popular Francisco Martínez, abandona tots els seus càrrecs. «No tenia una altra eixida. Ara buscaré un treball per a poder viure», diu l'encara edil, que deixarà la seua acta en el ple que se celebrarà el pròxim 23 de desembre. En declaracions a Mediterráneo, Grande, qui també ocupava la secretaria d'Indústria, maninifesta que «hi ha malestar, estem desemparats i, en el meu cas, molt deixat de la mà després d'haver-me trencat la cara. Porte 12 anys com a regidor i malgrat denunciar la corrupció, amb el que m'ha suposat en la meua vida laboral, mai m'han oferit un lloc d'eixida. Només José Benlloch –a qui va recolzar en el procés de primàries dels socialistes de Castelló en el 2017-- em va fer coordinador de grup en la Diputació. Van comptar amb uns altres que segur que ho faran bé. Aqueixa va ser la seua decisió. Tindran els seus motius».

Les màquines van tornar a entrar ahir al castell de Morella per a arrancar unes actuacions d'emergència en les deteriorades torres de la Pardala i Sant Francesc, així com un tram de muralla aspillerada, al costat de la part que es va reformar per a edificar el túnel del futur parador de turisme. El Ministeri de Cultura i Esport va donar llum verda a aquesta intervenció urgent, a través d'una inversió d'1.584.518 euros, promoguda per l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE). Els treballs pretenen revertir, «com més prompte millor», segons fonts del Govern, el mal estat de part del recinte, després dels últims temporals que van assotar la zona. Els danys en la fortalesa es van concentrar en murs i el massís rocós sobre la qual s'assentisca. Sobre aquest tema, la filtració d'aigua per les coronacions, clivelles i falles rocoses, al costat dels empenyiments dels farciments existents en l'àrea d'intramurs, van contribuir a afeblir l'estructura.

L'hivern demogràfic amenaça l'interior castellonenc, que afronta el fantasma de la despoblació com un perill real. Sense anar més lluny, en el 2018 va haver-hi 41 municipis de la província en els quals no es va produir cap naixement. És més, en 85 poblacions no es va superar la xifra de cinc naixements, la qual cosa suposa sis de cada deu localitats. En canvi, només nou d'elles no van registrar cap defunció i les que no van superar els cinc van ascendir a 56. I la situació s'ha agreujat enguany, ja que en el primer semestre, la natalitat s'ha desplomat al nivell de fa 25 anys, amb una baixada del 6,2%, com ahir va publicar Mediterráneo. Per a incentivar la natalitat en els municipis més xicotets, els de menys de mil habitants, la Diputació disposa d'una línia d'ajudes que aporta fins a 600 euros per naixement o adopció. En concret, en el 2018 es van concedir 67 ajudes en tres resolucions per valor de 41.400 euros. Aquest exercici 2019 s'han atorgat 150 valorades en 91.800 euros. De cara al 2020, aquestes ajudes s'inclouran dins de les línies de subvenció dels ajuntaments, a les quals podran accedir aquests per concurrència competitiva.

El clam de les confraries de pescadors, clubs nàutics i altres ens relacionats amb la mar ha portat a Salvament Marítim (Sasemar) a recular i fer marxa enrere en les retallades en l'operatiu que, a partir del dia 1 de gener, es durien a terme en la base de l'helicòpter de Manises i que anaven a suposar que el mitjà aeri tardaria una hora a acudir als rescats a la província de Castelló en passar la base de Manises de tindre la seua tripulació amb guàrdies permanents a localitzades, en favor de Balears. Això va portar a confraries de pescadors i clubs nàutics a remetre cartes al Ministeri de Foment demanant que reconsiderara aquesta decisió. El delegat del Govern en la Comunitat, Juan Carlos Fulgencio, va anunciar ahir que el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha donat instruccions perquè tant la base de Balears com de València tinguen els mateixos temps de resposta. Això implica que no es traslladarà al personal de la seu valenciana a la de Palma, com estava previst al principi. Al mateix temps, es farà un esforç pressupostari perquè ambdues tinguen guàrdies permanents.

En els primers sis mesos del 2019 van nàixer a Castelló 2.058 bebés, aproximadament 11 al dia. Aquesta xifra significa un apreciable descens, del 6,2%, respecte a la registrada en el mateix període de l'any passat (2.193), quan, al seu torn, també va haver-hi menys naixements que en el 2017. I és que, de fet, és la xifra més baixa en el primer semestre d'un any des de fa 25, quan van nàixer 2.022 en 1994. Castelló no és una excepció en el context espanyol, ja que el percentatge mitjà de caiguda de la natalitat a nivell nacional és exactament el mateix, 6,2%. Sí que és negatiu respecte a la Comunitat Valenciana, on des de gener a juny d'enguany va haver-hi un descens de solo el 3,5%. Així ho acrediten les Estadístiques del Moviment Natural de la Població (MNP), donades a conéixer ahir per l'INE, que sí que marquen un canvi de tendència pel que fa a les defuncions. Després d'un 2018 en el qual es van incrementar a la província, de gener a juny van descendir fins a un 8%. Per descomptat, el saldo vegetatiu de Castelló continua sent negatiu, ja que es registren més morts que naixements.

Nou servei humanitari a Castelló amb final feliç. Una trucada al telèfon d'emergències 112 va resultar determinant i va aconseguir salvar la vida a un veí de la capital, de 42 anys i nacionalitat italiana, que estava patint un atac de tipus neurològic, segons ha pogut saber aquest periòdic de fonts del cas. Va ser una amiga de la víctima qui va donar l'avís immediat en notar que l'home, amb qui estava mantenint una conversa telefònica, començava a dir coses sense sentit i a balbucejar. De sobte, va escoltar un colp sec, perquè la víctima s'havia desplomat i havia començat a convulsionar. La dona va contactar amb els serveis sanitaris i va comunicar l'adreça del domicili del seu amic, tement que una cosa greu li haguera passat. Els efectius desplaçats al lloc van aconseguir obrir la porta sense necessitat de tirar-la a baix i, en endinsar-se en el pis, van trobar a l'home, inconscient i tirat en el sòl. Mitjans sanitanis dels Serveis d'Atenció Mèdica d'Urgència (SAMU) ho van reconéixer i van estabilitzar en l'habitatge. En home era incapaç de recordar res del que havia succeït i presentava una falta absoluta de memòria. Adonant-se de la gravetat del seu estat, el van evacuar en ambulància fins a l'Hospital General de Castelló, on va quedar ingressat per a una revisió mèdica en profunditat.