Mediterráneo Podcast en Valencià

La cantera és la millor inversió i el gran fitxatge que pot fer el Villarreal CF cada temporada». Fernando Roig dixit. I de Miralcamp han anat eixint futbolistes de primer nivell que han acabat sent internacionals absoluts o sub-21, tant amb Espanya amb altres seleccions, o s'han llaurat una carrera en el futbol d'elit. La llista és extensa: Bruno, Cazorla, Rodri, Trigueros, Chukwueze, Mario... i molts més. L'últim gran diamant és Pau Francisco Torres. Aquest extret, poliment i abrillantat al cent per cent a Miralcamp ja que només ha pertangut al Submarí amb el parèntesi de la cessió al Màlaga un any. La figura de Pau s'ha revaloritzat exponencialment en tot just sis mesos des que el Villarreal va començar a treballar al juliol a Miralcamp i Àustria aquest estiu per a preparar la temporada. Per passos, van arribar la titularitat, la convocatòria per a la selecció absoluta per Robert Moreno i ara el seu nom figura en l'agenda de diversos dels clubs grans d'Europa. Però qui li segueix molt de prop i té el seu nom com a número u en la llista de futur és el FC Barcelona. El seu perfil s'adapta plenament a la genètica de jugador que agrada en Ca Barça. Pau és un defensa amb una qualitat exquisida, posseeix rapidesa, una nítida eixida de pilota i una intel•ligència tàctica i interpretació del joc col•lectiu que li converteixen als seus 22 anys en un central amb un futur important per davant en l'elit, llija's clubs del potencial del Barcelona.

Després de tres anys esperant el permís, els promotors del projecte del cámping de luxe a Moncofa han rebut llum verda per a accelerar el seu desenvolupament, després d'obtindre la declaració d'interés comunitari (DIC) per part de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. Es tracta d'un tràmit urbanístic necessari per a avançar en la construcció de la infraestructura turística, ja que els terrenys sobre els quals s'assentarà, de 80.000 m² d'extensió i situats en la partida Ratjadell, eren considerats una zona rústica i, per tant, sòl no urbanitzable. La tramitació del projecte es va iniciar l'any 2016, un camí que per a la mercantil Salas Moliner S. a. no ha sigut gens fàcil, ja que fa tres anys la falta d'aigua en la localitat va ser el principal fre perquè aquest recinte fora una realitat amb més antelació. En l'actualitat, estan redactant el planejament bàsic que reunirà totes les instal•lacions previstes. Una vegada finalitzat i presentat, els seus impulsors tramitaran la llicència d'obres i serà, a partir d'aqueix moment, quan es podrà pensar en una data per a arrancar els treballs.

La saturació que viuen alguns centres de salut de la província de Castelló amb esperes que sobrepassen els 10 dies i la sobrecàrrega en les consultes va obligar la Conselleria de Sanitat a moure fitxa i plantejar un pla de reforços, que preveia la contractació de 34 professionals sanitaris, entre metges de família, pediatres i infermeres, abans de final d'any. Però el problema, del qual ja han advertit els sindicats, es posa ara de manifest i és la pròpia consellera de Sanitat, Ana Barceló, la que reconeix que no troben pediatres per a contractar. Per tant, malgrat tindre partida pressupostària per a això, aquest pla no s'ha pogut, fins al moment, posar en marxa per complet. I és que la responsable de Sanitat, que ahir va presentar a Castelló els pressupostos del seu departament per al 2020, va insistir que no contractaran metges de família per a atendre xiquets, una pràctica que s'ha dut a terme en moments excepcionals, però que ara també resulta complicada donada l'escassetat de facultatius de Primària. Segons va alertar la Societat Valenciana de Pediatria, quasi la meitat del centenar de metges de Primària que atenen xiquets a la província no té aquesta especialitat, com va informar Mediterráneo.

Darrere de cadascuna de les xifres relacionades amb la dependència hi ha una història trista. Aquest dissabte es compleixen 13 anys de l'aprovació de la Llei de la Dependència, més d'una dècada en la qual s'ha avançat en drets, però de manera insuficient tenint en compte les dades. La província de Castelló compta, actualment, amb 10.145 persones beneficiàries però la llista d'espera no para de créixer i ja hi ha més de 3.000 castellonencs pendents d'una resolució per part de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. «Enguany han augmentat les persones beneficiàries, en un 16,7%, però també ho ha fet la llista d'espera en un 29,13%, per la qual cosa, mentre aquesta progressió no s'invertisca, la por al fet que el sistema puga arribar a col•lapsar és evident», assenyala Carmen Santamaría de la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència de Castelló. Ahir mateix des de CCOO van titllar de «alarmant» la demora a nivell de la Comunitat Valenciana, a pesar que s'ha reduït a la meitat en els últims quatre anys fins a situar-se en 27.364 persones. Des del departament de Mónica Oltra han insistit en diverses ocasions que s'estan incrementant els recursos per a resoldre l'apressant situació i defensen que el nombre de persones beneficiàries s'ha multiplicat. I és que cada vegada hi ha més sol•licituds, per aquest motiu la llista d'espera no vaja en descens.

Una normativa que aporte estabilitat a les plantilles, però que alhora tinga en compte les característiques de les localitats de Castelló que multipliquen el seu nombre de residents en els mesos d'estiu. Això és el que reclamen els responsables polítics de municipis turístics per als seus cossos de la Policia Local. L'actual llei autonòmica, en vigor des de l'any 2017, impedeix la contractació d'agents interins. Una mesura pensada per a donar major estabilitat a les plantilles, però que va tindre com a efecte col•lateral l'impediment per a comptar amb reforços en destinacions turístiques. La Conselleria de Justícia intenta modificar el text, però el dilluns es va topar amb la negativa dels grups de la dreta i també de Unides Podem. L'alcaldessa del PP a Benicàssim, Susana Marqués, va abanderar durant dos anys les queixes dels municipis vacacionals. «Continuem esperant una resposta efectiva, ja que la pretensió de qualsevol responsable d'ajuntament és tindre una estabilitat laboral, però alhora requerim un mecanisme que ens permeta tindre més gent en els mesos en què tenim majors necessitats, i que en la resta de l'any no podem assumir», explica.

La proposta de modificació de la normativa autonòmica per a les policies locals va ser tombada el dilluns en la comissió d'Economia de les Corts. El mecanisme triat era una esmena a la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2020. Els dos partits majoritaris del Botànic, PSPV i Compromís, van votar a favor, però la suma de la dreta i de Unides Podem va impedir que la modificació arribara a prosperar. En uns dies, el 18 de desembre, hi haurà una segona oportunitat en el ple de la cambra valenciana, i hi ha possibilitats que tant el Partit Popular com la formació habitada canvien el seu posicionament. La presidenta del PPCV i portaveu, Isabel Bonig, va afirmar que la negativa del seu partit es deu al fet que l'esmena «tenia parany», ja que incloïa entre les condicions la suposada obligatorietat de fer un curs en el centre de formació de seguretat pública de la Comunitat, alguna cosa que des del seu punt de vista «és bastant il•legal», en considerar que aquest pas hauria d'arribar després de l'aprovació d'una oposició a funcionari. Si es retira aquesta part, estarien disposats a donar el sí. «Estem a favor dels interins», va afegir ahir.

L'ocupació ha millorat a Castelló més que a Espanya en els últims mesos, pese al context general de desacceleració de l'economia. Es tracta d'una tendència que s'ha confirmat, com va informar Mediterráneo, el mes de novembre, quan el número d'inscrits en el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) va baixar en 676 persones, un 1,73%, la qual cosa deixa el nombre total d'aturats en 38.499. Unes cifres que contrasten amb les que marquen la mitjana nacional, d'un 0,65% d'increment d'aturats, després de sumar altres 20.525. No obstant això, les notícies estan molt lluny de ser positives si s'atén la marxa de la dona castellonenca en el mercat laboral, ja que sis de cada deu aturats són encara dones, malgrat que el col•lectiu presenta una millor evolució que els homes en aquest territori. L'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre d'enguany --última emesa per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) fins ara-- engloba en la categoria de parades a 19.800 castellonenques, 4.400 menys que les 24.200 registrades un any abans, la qual cosa representa una caiguda d'aquest negatiu indicador del 18%, enfront del descens del 11,6% que mostren els homes que busquen ocupació que, no obstant això són molts menys: 13.700.

Sense resultats. El pla de garanties de proveïment de medicaments 2019-2020, aprovat pel ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el mes de maig passat, no ha aconseguit, fins al moment, mitigar la falta de medicaments en les farmàcies, on el desproveïment afecta a fórmules farmacològiques d'ús comú entre els pacients. «Tot segueix igual, no s'ha notat res, malgrat ser un problema molt important», assenyala el president del Col•legi de Farmacèutics de Castelló, Sergio Marco, qui atribueix aquesta problemàtica a la «mala política de preus». «S'estan reduint de manera contínua els preus dels medicaments, per la qual cosa no s'està garantint als fabricants que puguen comercialitzar els seus productes amb uns preus estables. Si es pacta un import de 10 euros amb el Govern i a l'any es rebaixa a cinc, a molts fabricants això no els interessa, per la qual cosa embenen a altres països on això no ocorre o el preu és fins a tres vegades més alt», explica Marco. A més, insisteixen en la necessitat que els laboratoris mantinguen proveït el mercat.

Sebastián Mora va complir ahir el somni de tot xiquet que comença en el ciclisme. I no és un altre que el de fitxar pel Movistar. El gegant del ciclisme espanyol i actual campió per equips del Gir Itàlia, La Volta a Espanya i Tour de França, Movistar, ha apostat per l'a el ciclista de Vilareal per a reforçar la seua plantilla cara a la temporada 2020. Mora, que va militar la passada campanya en les files del Caixa Rural, troba ara la confiança del més llorejat equip espanyol en l'actualitat, que li permetrà preparar-se per a la cita olímpica de Tòquio 2020 amb els millors tècnics i companys possibles. Arribar al Japó en un bon moment físic ha sigut una de les claus per a fitxar pel Movistar, ja que Mora és una de les grans opcions de medalla d'Espanya en la modalitat de madison de ciclisme en pista. De fet, el corredor vila-realero ha aconseguit en aquest 2019, al costat del seu company Albert Torres (també fitxat pel Movistar) penjar-se la medalla de bronze en la Copa del Món de Minsk. En dita Mundial també es va emportar la medalla de plata en l'especialitat de puntuació i una altra de plata en la d'escratx. Un any plagat d'èxits que li han catapultat fins al primer escalafó del ciclisme nacional i que es veu recompensat per l'aposta del conjunt navarrés.

La Universitat Jaume I de Castelló atrau cada curs a més estudiants de fora de la Comunitat. Durant aquest any acadèmic al campus de Riu Sec hi ha un total de 2.644 estudiants inscrits en primer curs, enfront dels 2.725de l'any passat. El 9,76% procedeixen d'una altra regió, la qual cosa suposa que aquesta xifra va en augment si es té en compte que en el curs precedent aquesta dada va ser del 7,19%, enfront del 6,72% del 2017 i el 4,98 en el 2016. Per tant, en només tres anys s'ha duplicat el nombre d'estudiants que procedeixen d'una altra comunitat. Aquest increment progressiu pot explicar-se, segons fonts de la universitat, en les campanyes de promoció realitzades i a l'atractiu que presenta el campus per la seua modernitat, oferta formativa i grups docents reduïts. Encara que assenyalen que no hi ha dades concretes que confirmen que aquest augment es deu a estudiants dels graus més demandats, com és el cas dels estudis de Medicina, molts dels alumnes d'aquesta titulació arriben de fora de la província.