Mediterráneo Podcast en Valencià

El CD Castelló torna al primer lloc. Ho fa en gran, sense mitjanes negres, superant una primera mitja hora en la qual va estar a la mercè d'un Andorra que, a més, es va posar per davant en el marcador. Després, els albinegres es van posar a jugar, que d'això saben una estona, per a donar la volta al resultat i regalar-la al seu mestre, a Óscar Cano, un triomf i el lideratge en vespres del seu primer any en Castalia. De l'últim lloc al primer, amb un equip que juga com els àngels i que, a més, és híper competitiu. Aquest Castelló és líder en tot: futbol, gols... i classificació. Si li faltava alguna cosa, era remuntar. Venia de patir-la set dies arrere, de manera immerescuda, enfront del Barcelona B. Ahir, ni apunte d'injustícia. Fins a l'entrenador rival, Gabri Garcia (ha jugat al Barcelona o Ajax) es va rendir davant el Castelló, després d'haver-ho fet patir, just fins al 0-1 de Javi Martos.

La Justícia també té una caixa forta. I no és una caixa qualsevol. A Castelló, els jutjats reben diàriament milers i milers d'euros que romanen bloquejats en el compte de depòsits i consignacions judicials fins que hi haja una sentència ferma. Aqueixa caixa va tancar la primera meitat d'any a la província amb la barbaritat de quasi 35 milions d'euros, la qual cosa suposa quasi un 5% més que en el mateix període del 2018. En el conjunt del país, la xifra supera els 4.400 milions, segons dades recollides pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però, d'on ix tots aqueixos diners? Quina és la seua destinació final? Cada que vegada que un ciutadà o una empresa ha de pagar una multa imposada per un jutge, una fiança per a eludir la presó o la indemnització fixada en una sentència, està obligat a abonar aqueixos diners en el compte del jutjat corresponent (cada òrgan judicial té una). A tots aqueixos comptes se'ls denomina comptes de depòsits i consignacions, el saldo de les quals a Castelló en acabar el segon trimestre d'enguany ascendia a 34,6 milions d'euros. «Les quantitats que s'abonen són molt dispars i poden anar des dels 300 euros a xifres moltíssim més altes», expliquen fonts judicials. En aqueixos quasi 35 milions d'euros també s'inclou els diners confiscats en tota mena d'operacions policials. Uns fons que romanen immobilitzats fins que hi haja una resolució ferma que determine si els diners ha de retornar-se al seu propietari original (se li reintegra la mateixa quantitat que ha depositat, però sense els interessos) o s'usen per al pagament d'indemnitzacions, multes o costes.

Una dona, veïna de Vinaròs i d'origen romanés, es va negar ahir a declarar en el judici que se celebrava en l'Audiència Provincial de Castelló contra el seu exmarit, acusat d'agredir-la sexualment i maltractar-la. La Fiscalia demana per a l'home, que està a la presó preventiva, 17 anys de presó, però ahir no va poder comptar amb el testimoniatge de l'afectada perquè aquesta es va acollir al seu dret constitucional a no parlar.

El mateix va fer el fill de la parella, de 18 anys, que va ser, precisament, qui va donar l'avís telefònic al 112 el dia dels fets, fa ara poc més d'un any. L'acusat va respondre únicament a preguntes del seu advocat i va negar que el dia dels fets hi haguera violació. «Els dos anàvem borratxos perquè havíem estat de festa. Ens peguem mútuament, però jo no volia fer-li mal. Ho sent moltíssim i demane perdó», va dir el processament, amb serioses dificultats i amb l'ajuda d'un intèrpret de romanés, a preguntes del seu lletrat. El Ministeri Fiscal va sol•licitar al tribunal, davant el silenci de la dona, que es donara lectura a la declaració que va prestar anteriorment en seu judicial, en la qual sí que inculpava al seu marit. No obstant això, l'advocat va fer referència a una doctrina del Suprem que el prohibeix des de gener del 2018, quan la víctima s'acull al seu dret a no declarar durant el judici oral, per la qual cosa el tribunal va declinar reproduir les paraules anteriors de la víctima.

En el passat ple ordinari, l'oposició va bloquejar per acció o omissió la signatura d'un préstec que hauria possibilitat el pagament dels 503.248,30 euros que l'Ajuntament de Nules deu a un total de 173 proveïdors, per serveis contractats sense consignació pressupostària en el primer semestre del 2019. Els uns i els altres tenen els seus propis arguments. El PP diu que ja va anunciar aquest desenllaç, que evidencia la «nefasta» gestió de l'anterior govern municipal, que ara, sense pacte, «segueix el mateix camí». En el PSOE addueixen que el préstec hauria de liquidar-se amb els romanents de tresoreria i no allargar-se durant tota la legislatura, com proposa Centrats a Nules (CeN), alhora que critiquen que «continuen multiplicant les despeses en comptes de retallar-los», com va denunciar el portaveu socialista, Adrián Sorribes.

L'Hospital Provincial de Castelló ha iniciat aquesta setmana la posada a punt de l'accelerador lineal adquirit amb la donació de la Fundació Amancio Ortega, ja que el personal tècnic de l'empresa subministradora s'està ocupant dels ajustos mecànics de l'equip, després d'obtindre l'autorització del Consell de Seguretat Nuclear. Està previst que dins de dues setmanes es duguen a terme les proves d'acceptació de la unitat. Està previst que siga, a partir del pròxim mes d'abril, quan comence a tractar a uns 400 pacients a l'any. El Servei de Radiofísica i Protecció Radiològica és el responsable de l'acceptació, mentre el fabricant realitza les proves i mesuraments en presència del radiofísico. Així, l'equip de radiofísica certificarà que la unitat de teràpia funciona d'acord amb les especificacions de compra.

L'optimisme que hi havia en el sector tauleller de Castelló respecte a una baixada considerable dels peatges del gas s'esfuma conforme se succeeixen els esdeveniments. Si els primers esborranys que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va sotmetre a consulta pública a l'estiu auguraven un estalvi de 25 milions a l'any, el sector constata ara no sols que el procés es dilatarà més del que es preveu, sinó que aqueixos càlculs difícilment es compliran, amb el consegüent enuig. Les onze associacions que representen a la indústria espanyola intensiva en l'ús de gas, entre les quals estan Ascer i Anffecc, van tornar ahir a la càrrega per a denunciar de manera conjunta la «incertesa» que viuen davant els últims esdeveniments. Divendres passat, la CNMC va fer marxa enrere i va decidir tornar a debatre la circular sobre distribució del gas, la qual cosa va encendre les alarmes en el taulell. Els mals presagis s'han confirmat, perquè la nova proposta de Competència «manté les sobrerretribucions» a les empreses gasistes. La indústria assegura que aqueix document contempla que en el període regulador 2021-2026 es continuaran pagant a aquestes signatures 586,4 milions d'euros anuals «per actius ja amortitzats» i que l'únic avanç passa per «actualitzar gradualment 239 milions d'euros al final del període regulador».

Era el que li faltava al malparat litoral de la província de Castelló. El temporal, amb ones de més de tres metres d'altura, ha assolat la costa des de Vinaròs a Almenara, encebant-se en la zona sud, la més problemàtica per la falta d'infraestructures i espigons que frenen la regressió de la mar. La matinada del dimecres al dijous va ser letal per a aquestes platges, que presentaven una imatge de devastació. La crida unànime dels alcaldes d'Almenara, Xilxes, Moncofa, Nules o Borriana, que ahir van tornar a reclamar accions al Govern central, com va informar Mediterráneo, és ara encara més urgent si cap. I és que les platges i passejos han desaparegut per la virulència de l'onatge. Els treballs que Costas estava realitzant en algunes d'aquestes localitats, després de l'última gota freda, no han servit de res i les aportacions d'arena i roques se les ha emportades la mar. Aquest és el cas de Nules, on l'aigua s'ha colat a les cases de primera línia, assolant tota la platja. I és que el temporal marítim ha deixat gravíssims danys també a Moncofa, concretament a la platja Belcaire, que ha desaparegut per complet, i diverses infraestructures, com una rotonda que hi havia al final de l'avinguda Mare Nostrum, ha sigut inundada per l'onatge. Hi ha punts on la mar s'ha menjat més de 20 metres de litoral i quasi han desaparegut els tres espigons existents fins a la desembocadura del riu Belcaire. Davant aquesta situació l'alcalde de Moncofa, Wenceslao Alós, va fer una nova crida al futur Govern d'Espanya «perquè no dilate més en el temps totes les actuacions que inclou el projecte de defensa del litoral sud de Castelló, perquè és fàcil que quan s'actue, siga massa tard».

115.531 euros al dia, 3,4 milions al mes i 40,8 milions a l'any. És el que, aproximadament, deixaran de pagar els camions que circulen pel tram de l'AP-7 de Castelló a partir de l'1 de gener, quan finalitze el període de concessió a Abertis i conduir per la carretera siga gratuït, després que passe a ser gestionada pel Govern central. L'autopista al seu pas per la província suporta en l'actualitat el pas de 6.583 camions al dia, tal com marca la IMD (intensitat mitjana diària) publicada pel Ministeri de Foment. Les tarifes aplicades per la concessionària indiquen que, de Moncofa a Vinaròs, aquest tipus de vehicles paguen 17,55 euros, un import que en el 2020 s'eliminarà. En aquest sentit, cal recordar, com ja ha publicat Mediterráneo, que la posada en marxa de les bonificacions al trànsit pesat des de la frontera amb Catalunya fins a Torreblanca –en dues fases, la primera en el 2018 i la segona a l'abril d'enguany-- ha fet que el trànsit de camions s'haja incrementat quasi un 20% en només dos anys.

El Consolat de Romania a Castelló va congregar ahir a càrrecs públics i representants polítics de la província amb motiu de la celebració del dia nacional d'aquest país. Va haver-hi més de 150 assistents a aquest acte, que simbolitza la connexió d'aquest país amb la nostra província, que en els últims anys va rebre a desenes de milers de persones a la recerca de treball. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en aquests moments hi ha comptabilitzats 38.231 romanesos en el conjunt de Castelló i, atesa la sèrie dels últims anys, aquesta quantitat pot donar-se per estabilitzada, després del fort descens de població experimentat en els anys de la crisi econòmica. Va ser en el 2012 quan es va donar la xifra més alta, amb 57.129 persones. Des d'aqueix moment va haver-hi un cicle de descensos, amb 54.907 en el 2013, que es va acréixer en la següent anualitat, en perdre més de 9.000 persones i quedar-se en 45.710. El minvament va seguir fins al 2017, quan es va quedar en 38.133 persones. A partir de llavors s'han produït xicotetes fluctuacions, de manera que el 2018 va pujar fins als 38.377, per a quedar-se en els 38.231 actuals.

El pont festiu de desembre suposa el colofó de l'any per a bona part de les destinacions turístiques i negocis vinculats a aquest sector. En el cas del 2019, només demà divendres està marcat en roig en el calendari, per la qual cosa les dates de la Constitució i la Immaculada Concepción es queden en un cap de setmana llarg. Malgrat la brevetat del període, les perspectives resulten positives. Segons les dades aportades pel Patronat Provincial de Turisme, els municipis d'interior seran els que tinguen un comportament més positiu, amb una ocupació mitjana del 90%, i fins i tot aconseguint alguns d'ells el complet. Una previsió que és compartida pel president del club de producte interior de la Comunitat, Joaquín Deusdad. «En punts com la comarca dels Ports preveuen que les dues nits principals d'aquest pont hi haurà un 100%, mentre que en la resta esperen superar el 85%, a l'espera de les reserves d'última hora», explica.