Mediterráneo Podcast en Valencià

Coincidint amb la setmana del cim climàtic a Madrid, a Castelló són diversos els actes que posen l'accent en els escenaris de futur en l'àmbit més pròxim. Un d'ells va ser la conferència que ahir va oferir el catedràtic d'Anàlisi Geogràfica i director del Laboratori del Clima i Teledetecció de la Universitat Jaume I , José Quereda, a l'Aula Isabel Ferrer de la capital de la Plana. Aquest expert va explicar als assistents l'evolució de les temperatures i les precipitacions en les últimes dècades a la província, que a la seua entendre confirmen el canvi climàtic. No obstant això, es va mostrar convençut que «som a temps». Quereda va assegurar que en l'últim segle el mercuri s'ha incrementat aproximadament un grau a la província i va afegir que la hipòtesi més probable per al 2080 és que les temperatures pugen almenys un altre mig grau.

La problemàtica històrica que té el litoral sud de Castelló amb la degradació de la seua costa podria agreujar-se en el futur més immediat a causa de les conseqüències del canvi climàtic. Un informe presentat recentment pel Ministeri de Transició Ecològica i l'Institut d'Hidràulica Ambiental de Cantàbria conclou que la costa mediterrània és una de les més exposades de tota Espanya a efectes vinculats al calfament global com l'augment del nivell de la mar, l'onatge o la temperatura marítima, i adverteix de les repercussions per a la província. L'estudi preveu que fins al 2028, la costa pujarà entre 17 i 35 centímetres en el litoral autonòmic, mentre que les projeccions cara a la fi de segle hi ha diversos escenaris que preveuen un increment del nivell de la mar de mig metre o fins i tot més. Les zones litorals són un dels espais més sensibles al calfament global perquè, tal com va explicar el coordinador de l'estudi, Iñigo Losada, «afectarà béns, ecosistemes i infraestructures».

Dos conceptes, la innovació i la sostenibilitat, que han d'anar unides, van ser els més repetits en la X Jornada Empresarial organitzada per PortCastelló i Mediterráneo, amb la col•laboració de Bankia, a la sala Opal del Grau, davant unes 250 persones. L'objectiu de la trobada era reflexionar sobre els nous reptes que tant les empreses com les administracions han d'afrontar en un entorn cada vegada més digitalitzat; i en aquest sentit destaca la labor feta des de PortCastelló, que camina per a fer realitat l'objectiu de ser 100% sostenible en el 2030. Aqueix és el compromís que el recinte, igual que la resta de ports valencians, ha adquirit amb la Generalitat. El seu president, Ximo Puig, en la seua intervenció en la jornada, va destacar que la infraestructura que presideix Francisco Toledo és rellevant no sols en la Comunitat --és el segon port més important--, sinó «en el conjunt d'Espanya». «La seua fortalesa és fonamental per a l'horitzó de futur», va dir.

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a cinc anys de presó per un delicte continuat d'abusos sexuals a l'educador d'un centre d'acolliment de València jutjat per abusar d'una menor tutelada per la Generalitat que estava interna en el centre en el que prestava els seus serveis en el torn de nit. La Sala considera provat que l'acusat, exmarido de la responsable de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va realitzar tocaments a la xiqueta de catorze anys després d'entrar a la seua habitació.

Luis Eduardo R. I. va defensar en el judici la seua innocència i va argumentar que només li havia realitzat massatges en el cuir cabellut per a tranquil•litzar-la a les nits. Per part seua, la víctima, que va ser traslladada al judici emmanillada com si es tractara d'una delinqüent --segons la policia davant el risc de fugida--, va confirmar amb el seu testimoniatge els abusos sexuals patits en dates anteriors a gener de 2017.

El president de l'Autoritat Portuària, Francisco Toledo, va destacar durant la seua ponència en la jornada d'ahir que Castelló té una capacitat innovadora que està «per damunt de la mitjana espanyola», un missatge amb el qual busca animar a les empreses situades a la província a seguir el camí emprés ja per sectors com el ceràmic. Sota el títol Innovem o fracassem?, el màxim responsable de PortCastelló creu que «cal anar més enllà» en matèria d'innovació, ja que hi ha potencial per a això. «Tenim cos d'innovació que conformen les companyies taulelleres, entitats com Xarxatec, Anfecc i la Universitat Jaume I o empreses com Simetria», entre altres», va detallar. En aquest sentit, Toledo va posar en valor la implicació que han de tindre els ajuntaments per a fomentar aquests avanços, i va posar com a exemples als de Castelló, Vila-real i Onda, que han aconseguit el reconeixement com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. En definitiva, a Castelló «comptem amb elements que ens posen en una bona posició».

Una castellonenca nominada als Premis Goya 2020. Es tracta de Carmen Arrufat --17 anys--, una jove promesa del cinema que reuneix les condicions per a emportar-se el Goya en la categoria de Millor Actriu Revelació pel seu paper en La innocència, de Lucía Alemany. Pel•lícula que vertebra una segona nominació amb Allí en l'arena, composta per Toni M. Mir, a Millor Cançó Original. L'acadèmia del cinema va revelar ahir les candidatures als Premis Goya 2020, que s'entregaran a Màlaga el pròxim 25 de gener. Dolor i Gloria i Mentre dure la guerra lideren la llista al costat de la Trinxera infinita. Carmen Arrufat comparteix nominació al costat de Pilar Gómez (adeu) Benedicta Sánchez (El que crema) i Ainhoa Santamaría (Mentre dure la guerra). Dos de les pel•lícules predilectes per a convertir-se en les grans triomfadores de la nit del cinema espanyol compten amb la participació castellonenca. En el cas de Mentre dure la guerra, el productor de la pel•lícula d'Amenábar és el valldeuxense Fernando Bovaira. Es posiciona com un dels projectes amb més paperetes de resultar vencedor de la gala, perquè s'emporta la medalla d'or en el lideratge de les nominacions, amb un total de dèsset.

El més jove dels dos menors condemnats pel crim de Miguel Navarro Fernández --Maikel--, assassinat al gener del 2017 en una casa del camí d’En Riera de Castelló, ha sol•licitat ja la llibertat vigilada, segons han confirmat fonts del cas a aquest diari. L'adolescent, que tenia 14 anys quan va acabar amb la vida de la víctima, va ser sentenciat a cinc anys d'internament en un centre i a altres tres de llibertat vigilada al setembre del 2017, quan es va celebrar el judici oral en el Jutjat de Menors. El condemnat ja hauria gaudit de diversos permisos, gràcies als quals ha pogut realitzar eixides del centre on es troba internat des del seu arrest. Falta poc menys d'un mes perquè es complisca el tercer aniversari d'un assassinat que va commocionar a la província de Castelló per la joventut dels seus autors i la crueltat dels fets. Cal recordar que la víctima, de 24 anys i amb dos fills xicotets, va ser assassinada a destralades per un deute de tot just 100 euros. Després d'acabar amb la seua vida d'una forma macabra, ho van lligar i van enterrar en una parcel•la on va ser oposat set dies després. La mort de Maikel es va jutjar en dos procediments, un que va asseure en la banqueta als dos menors i un altre, en l'Audiència, que va enfrontar a l'altre implicat --de 19 anys-- a una pena de presó. El primer dels judicis es va celebrar, a porta tancada, al setembre del 2017. Fa ara un any, al novembre del 2018, el segon judici va arrancar amb més tensió si cap. El pare del mort, la seua dona, un germà i el cunyat van ser detinguts després de protagonitzar un greu altercat durant la vista en llançar-se sobre el processat.

És la pedra angular de la dieta mediterrània, però la seua salut econòmica i social està en risc. Els diners que els productors de la província perceben per un quilo d'oli d'oliva verge ha baixat de manera dràstica, des dels 3,60 euros per quilo als 2 euros en tot just dos anys i, sense moure un dit, s'han trobat amb la sorpresa que aqueixos preus no basten per a cobrir els costos de producció. I Castelló és terra d'oli: quasi 33.000 hectàrees d'olivar repartides sobretot al Baix Maestrat i l'Alt Palància i dels arbres del qual ixen cada any unes 1.600 tones d'oli, segons dades de la Conselleria. Un cultiu del qual, a més, depén el futur de 50 almàsseres i d'una mica més de 10.000 xicotets productors per als quals l'or verd ja no brilla. Els oleïcultors de Castelló ingressen un 40% menys que en els últims 4 anys. El sector advoca per promocionar l'oli local i redistribuir les ajudes de la PAC.

La prolongada i costosa planificació de les línies d'alta velocitat a Espanya es va iniciar el 9 de desembre de 1988, quan el consell de ministres, a instàncies del titular d'Obres Públiques, José Barrionuevo, va aprovar «introduir l'ample de via internacional (1.435 mm) en les línies de nova construcció per a alta velocitat. En aquests 30 anys de planificació ferroviària pot dir-se que ha existit un tram «maleït», sempre oblidat en les previsions del ferrocarril. Es tracta del trajecte Castelló-Tarragona, situat en la part central del corredor mediterrani i la ròtula entre Catalunya i la Comunitat Valenciana, les autonomies amb més múscul econòmic d'aquest corredor. El principi d'aquest «malditisme» del Castelló-Tarragona es va gestar quan el Govern central va aprovar els traçats definitius i estudis informatius de la línia Madrid-Zaragoza-Barcelona-Frontera Francesa, en els 90 i va posar en servei la línia fins a Lleida (octubre d2003), Barcelona (12 de febrer de 2008), Tarragona (20 de febrer de 2008) fins a Girona i Figueres (8 de gener de 2013).

La capital de la Plana va haver d'esperar al 2018 al fet que arribara un succedani. Foment només va arribar a adjudicar un estudi informatiu en trenta anys de planificación. El tram de la província de Castelló a la de Tarragona ha sigut maleït en aquests 30 anys de planificació, ja que sempre ha sigut oblidat de les previsions del ferrocarril.

Els advertiments d'il•legalitat dels òrgans fiscalitzadors dels ajuntaments no constitueixen en alguns casos argumente suficient perquè l'alcaldia o el govern local de torn desistisca de prendre una decisió. És més, adoptar un acord malgrat les objeccions de la Intervenció és més comuna del que podria semblar en l'Administració Local. Així ho revela l'últim informe del Tribunal de Comptes relatiu al sector públic local i referit a l'exercici del 2017 que assenyala a la Comunitat Valenciana com una de les autonomies que més acords i diners va gastar amb els informes tècnics en contra, i en el qual també sobreïxen les objeccions d'intervenció a la despesa en 118 municipis de la província de Castelló. La supervisió feta pel Tribunal de Comptes xifra en 328 milions l'import dels acords aconseguits pels ajuntaments de la Comunitat Valenciana malgrat l'existència d'objeccions tècniques. Per volum de diners gastats, la valenciana se situa com la tercera autonomia. Al capdavant se situa Andalusia, amb 627 milions d'euros, seguida de Canàries amb 410 milions. No obstant això, la Comunitat Valenciana escala posicions i se situa en el segon lloc si el que s'analitza és el nombre d'acords contraris a objeccions: 6.336 acords. Només li supera Andalusia amb 923 decisions sense aval tècnic. Aquesta xifra suposa que el 14% de tots els acords amb objecció han sigut presos en territori valencià.