Mediterráneo Podcast en Valencià

Els tres menors implicats en la violació en grup a una xiqueta de 14 anys durant les passades festes de la Magdalena de Castelló van reconéixer ahir els fets i van ser condemnats per un delicte d'agressió sexual. Els adolescents, de 14, 15 i 16 anys, van admetre per primera vegada les acusacions que pesaven sobre ells i van acceptar la pena després d'arribar a un acord de conformitat, segons ha pogut saber aquest periòdic. La sentència els imposa a cadascun d'ells 16 mesos d'internament, tres anys de llibertat vigilada, així com el pagament conjunt de 3.000 euros en concepte d'indemnització a la víctima i la prohibició d'aproximar-se o comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà per temps de tres anys. El judici es va desenvolupar ahir entre fortes mesures de seguretat que eren visibles a la Ciutat de la Justícia de la capital, on agents uniformats de la Guàrdia Civil controlaven diverses zones de la seu. La vista es va celebrar a porta tancada en tractar-se de processats menors de 18 anys --ja va ocórrer en el cas dels dos adolescents condemnats pel crim de Miguel Navarro--. L'agressió sexual en grup va tindre lloc el mes de març passat, en plenes festes de la Magdalena de Castelló, prop de la fira.

Durant els anys de crisis i els immediatament posteriors, en els quals a Castelló va arribar a haver-hi al voltant de 20.000 aturats, qualsevol demanda d'increments salarials era considerada secundària en un context en el qual el manteniment de l'ocupació era l'obsessió. No obstant això, i a mesura que la recuperació econòmica es va consolidar, el restabliment del poder adquisitiu --que ja es va iniciar el 2018, com va publicar Mediterráneo dilluns passat-- ha anat guanyant pes en el discurs dels sindicats fins a considerar-lo una prioritat en el present 2019. Efectivament, els 16.121 castellonencs que enguany han vist com es renovaven els convenis col•lectius de les seues empreses o sectors han recuperat part d'aqueix poder adquisitiu perdut en els exercicis previs, però l'han fet per davall de la mitjana nacional. En concret, la pujada salarial mitjana dels acords laborals signats fins a octubre es va situar a la província en el 1,72%, quan la mitjana nacional es va elevar al 2,29%. De les 50 províncies espanyoles, només en onze els increments van ser inferiors als de Castelló, i entre elles també estan Alacant i València. En la mateixa llista figuren Cadis, Sevilla, Cantàbria, Burgos, Salamanca, Zamora, Badajoz, Càceres i Múrcia.

El CD Castelló encara no pot disposar del conveni de cessió de l'Estadi Castalia que ha d'acordar i signar amb l'Ajuntament de Castelló. Una situació d'estand by que va confirmar ahir el president del conjunt albinegre, Vicente Montesinos, que va participar en el programa Mediesports de Medi TV, la televisió del peródico Mediterráneo. En el programa, conduït per Toni Alegre i que va comptar amb la presència del cap d'Esports d'aquest rotatiu, José Luis Lizarraga, el màxim accionista del club orellut va desglossar com està aquesta situació: «Estem immersos en un diàleg permanent per a aconseguir un acord per al conveni de Castalia. Estic convençut que aqueix entesa arribarà». Montesinos va insistir que «necessitem que escolten les nostres necessitats i puguem prendre mesures que afavorisquen a un club que representa a tota la ciutat. Les instal•lacions han d'estar concorde al que requereixen els ciutadans i estem proposant una adequació de l'estadi amb previsió que estiga en condicions l'any del Centenari», va argumentar.

Les víctimes parlen de «ansietat», «depressió» i visites al psicòleg, i denuncien una terrassa «il•legal». La fiscal demana cinc anys de presó per al gerent, al qual acusa de desobeir precintes policials. En el judici oral es van viure alguns moments de tensió quan tant l'advocada defensora, com els familiars de l'acusat es van queixar per la traducció de la intèrpret, a qui van acusar de no reproduir fidelment la declaració de l'home. El magistrat president va fer constar les protestes, però va advertir de que era l'única intèrpret de xinés de la qual es disposava. Per la sala van desfilar un bon nombre de veïns, que van denunciar en nom de la comunitat. La fiscal va posar de manifest que només en un any (entre el 2012 i el 2013) es van posar fins a 21 queixes. L'hostaler xinés que regenta el negoci s'enfronta a una pena de cinc anys i dos mesos de presó per un presumpte delicte de contaminació acústica en un judici que pot establir un precedent a Castelló.

El ple de la corporació municipal de Vila-real va aprovar ahir, en la sessió ordinària del mes de novembre i amb 19 vots favorables --PSPV-PSOE, Compromís, Ciutadans (Cs) i Unides podem—la moció de presentada per la formació nacionalista liderada per Josep Pasqual Sancho per a reclamar al Govern central que facilite l'exhumació de les restes dels 268 vila-realeros que la dictadura franquista va traslladar a Cuelgamuros per a enterrar-los a la Vall dels Caiguts. La proposta de Compromís només va comptar amb l'abstenció dels cinc edils del PP, el vot del qual van justificar en què «el que se sol•licita en la moció ja s'estableix en la Llei de la Memòria Històrica». Mentrestant, l'única regidora de Vox, Irene Herrero, va votar en contra de facilitar a les famílies el fet que puguen recuperar als seus morts durant la guerra civil i donar-los sepultura en el cementeri de Vila-real. D'aquesta forma, la edila de la formació ultradretana torna a desmarcar-se en aquest assumpte, com ja fera amb la seua negativa a subscriure els acords de la resta de partits en temes com la igualtat de drets del col•lectiu LGTBI i la condemna de la violència contra les dones.

La crisi de preus que afecta als productors d'olives, que fa unes setmanes es van manifestar per milers a Madrid, té la seua traducció a Castelló, on aquest cultiu es dona fonamentalment a l'interior i complementa moltes rendes rurals que contribueixen a fixar població. A uns tractes que se situen en el límit de la rendibilitat o fins i tot per davall d'ella se suma la creixent competència de zones productores com Andalusia, molt beneficiades per les ajudes europees i per una productivitat de la terra molt més alta que l'autòctona, la qual cosa permet suportar millor els ajustats preus del mercat. La producció enguany a la província es preveu «bona», segons el gerent de la cooperativa oleícola Alt Palància, Luis Velázquez. El responsable d'oliva de la Unió, Hilari Jaime, complementa aquesta afirmació en assegurar que no és difícil millorar la «desfeta» de l'any passat, quan la producció es va desplomar per davall de les 4.000 tones (la mitjana sol superar les 6.000). «Però no serà excepcional», afig aquest productor, ja que a la comarca on més extensió d'oliveres hi ha, el Baix Maestrat, la falta de pluges a la primavera i estiu va provocar una floració feble i uns calibres per davall del normal.

La crisi econòmica de la dècada passada, el procés de concentració d'entitats financeres i el fenomen d'abandó de les localitats més xicotetes i a l'interior han tingut un efecte rotund a Castelló. En aquests moments, només un de cada tres municipis del conjunt provincial compten amb almenys una entitat financera als seus carrers. Segons l'estudi presentat per la Federació FINE, sindicat independent d'empleats del sector, ja són 90 dels 135 termes del territori castellonenc els que manquen d'aquest servei. En comparació amb el conjunt nacional, aquest percentatge de despoblament bancari sol és superat per Àvila, Burgos, Conca, Guadalajara, Palència, Salamanca, Sòria, Valladolid i Zamora. El mateix col•lectiu incideix en la rapidesa amb què s'ha produït aquesta incidència. L'any 2008 eren 34 els pobles sense sucursals, que van passar a ser 48 en el 2012, i 88 en el 2016, fins a aconseguir els 90 actuals.

Castelló ha posat en escena durant els últims dies la decidida aposta pel Japó, on compta amb un aliat d'excepció com Ube. L'alcaldessa Amparo Marco espera grans coses de l'agermanament concretat aquest mateix any amb la ciutat nipona, quasi alhora que el nou acord comercial entre la Unió Europea i el Japó. «L'objectiu és fer que Castelló siga la porta per al Japó a Espanya i Europa i que Ube City siga la porta per a Espanya al Japó i Àsia», va explicar Marco en el XXI Fòrum España el Japó celebrat ahir en el Auditori. «Ens hem posat uns desafiaments ambiciosos i volem obrir llits de col•laboració econòmica, industrial, educativa, turística, cultural, esportiva i social», va afegir. Marco va dir que havien sondejat l'interés d'empreses japoneses a instal•lar-se a la província i «generar noves oportunitats de desenvolupament econòmic en l'àrea logística vinculada al port» de Castelló.

En el full de ruta comercial apunten sectors clau com el ceràmic. «Castelló és líder europeu en la fabricació de paviments i revestiments ceràmics, i el segon productor a nivell mundial; i el taulell de Castelló vol tindre més presència al Japó», va explicar Marco. També va fer referència a les possibilitats del sector agroalimentari, amb el vi, la mel i l'oli.

Castelló va ser protagonista en el Fòrum España el Japó en múltiples sentits, però especialment a l'hora de servir com a exemple de diplomàcia urbana sobre la base de la seua relació, tant en qualitat com en quantitat, amb Ube. El vincle es tix d'una banda amb Ube City, amb la qual està germanada, i per una altra amb la multinacional nipona de mateix nom, que està instal•lada a Castelló des de fa més de mig segle. L'organització va reunir l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, amb el president de UBE Europa, Bruno de Bièvre, perquè explicaren les claus d'una relació que Esther Molina, la moderadora del diàleg, va qualificar de «un cas d'èxit». Molina va assenyalar que Castelló, a més de «fomentar l'arribada de fons d'inversió que puguen detectar talent innovador» a la província, alberga «una de les majors inversions japoneses a Espanya», com és el cas de la multinacional japonesa UBE.

Sobren raons per a eixir hui al carrer. I Castelló tornarà a fer-ho. Aquesta vesprada, a partir de les 19.00 hores, una manifestació recorrerà els principals carrers del centre reclamant l'eliminació de la violència contra les dones. L'acte, convocat per la Plataforma per a la igualtat efectiva de dones i homes, partirà des de la plaça María Agustina i acabarà en la plaça Major, on llegiran un manifest i recordaran a totes les dones assassinades pel masclisme. L'associació Dones en Lluita organitza a les 20.00 hores, també en la plaça Major, un acte anomenat ‘cremà del matxirulo’. L'edifici de la Diputació Provincial quedarà il•luminat en color violeta, un color que estarà actiu fins al dia 29, per a donar suport a la denúncia dels assassinats masclistes per violència de gènere, sumant-se així a una acció que també tindrà lloc en altres edificis públics del país.