Mediterráneo Podcast en Valencià

La recuperació econòmica sembla que comença a arribar a les butxaques dels treballadors. I ja era hora. Després d'anys amb el sou congelat o, en el millor dels casos, amb pujades raquítiques, per fi sembla que a Castelló les retribucions alcen el vol. En el 2018, el sou mig brut va pujar a la província un 3,4%, fins als 18.576 euros a l'any, segons dades que acaba de fer públics el Ministeri d'Hisenda. I això significa que cada treballador va rebre una mitjana de 1.326 euros al mes (comptant 14 pagues), una xifra que suposa un increment de 44 euros respecte al 2017. Aqueixa accelerada s'explica per diversos factors. A principis del 2018, el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va pactar una pujada dels sous públics del 6,1% per al trienni 2018 2020 que en aqueix primer any es va traduir ja en una alça del 1,75%. La patronal i els sindicats, a més, van acordar una pujada salarial amb una part fixa del 2% més una variable de l'1% lligada a indicadors com la productivitat o els resultats i que també es va començar a notar en els salaris pactats en conveni. I, finalment, la mesura més important: el Govern del PP va elevar, també aqueix mateix any, el salari mínim un 4%, fins als 735,9 euros, una iniciativa anterior al gran increment que l'Executiu socialista va pactar amb Podemos per a pujar-lo a 900 euros i que va entrar en vigor al gener d'aquest 2019.

No totes les farmàcies estan en les principals vies urbanes amb un tràfec de persones i vendes continu. Per a quasi 40 oficines de farmàcia situades a l'interior de la província de Castelló obrir la persiana tots els matins suposa un esforç econòmic que fa perillar la seua continuïtat malgrat que, en molts casos, són el professional sanitari més pròxim que tenen els veïns. Són les denominades farmàcies de viabilitat econòmica compromesa (VEC), que s'han unit en una associació, a nivell autonòmic, per a demandar mesures i canvis legislatius que els garantisquen una continuïtat en les zones on la despoblació és un greu problema. Està previst crear l'entitat de manera oficial en les pròximes setmanes, segons ressalta Paula Mateu, farmacèutica de Lludient que porta mesos treballant per a aconseguir el suport del Consell.

Divisió d'opinions entre els municipis turístics a la decisió del Consell de permetre contractar durant dos anys a policies interins. Els dubtes sorgeixen en localitats governades pel PP, com Peníscola i Benicàssim, mentre municipis amb alcaldes socialistes, Orpesa i Benicarló, aplaudeixen aquesta iniciativa. Amb la controvertida aprovació de la Llei de Coordinació de Policies Locals, en 2017, la Generalitat es va proposar acabar amb la figura dels agents interins. Dos anys després, una sentència del Tribunal Constitucional, que avala la contractació de policies locals en règim d'interinitat ha obligat el Govern autonòmic a recular, a través d'una esmena introduïda en la normativa d'acompanyament als pressupostos del 2020. La modificació, que parteix de la Conselleria de Justícia, pretén regular un marc legal ordenat i comú per a canalitzar l'ús dels interins per part dels ajuntaments, amb una sèrie de condicions enfront dels abusos. Estableix que podran utilitzar aquest mètode «excepcionalment», quan «concórreguen motius d'urgència i necessitat». La contractació no superarà els dos anys.

Els incendis forestals tenen el seu epicentre mundial des de fa dies a Austràlia, on miren tots els ulls davant els més de 150 focus incontrolables que han calcinat ja un milió d'hectàrees. Quatre persones han perdut la vida, més de 300 cases han desaparegut per les flames i 350 coales (espècie en perill d'extinció) han mort en una tragèdia de dimensions colossals. La província de Castelló segueix el succés d'Oceania amb preocupació, igual que la resta del món, i encreua els dits perquè els focs forestals no trenquen la treva que des de fa dos anys viu l'interior. En el 2018 es van cremar a penes cinc hectàrees de bosc i en el que va d'any són poc més de 20, segons dades del Consorci Provincial. Les últimes xifres queden molt lluny de les registrades en el 2012, quan 10.658 hectàrees van ser devastades en l'Alt Palància durant el pitjor desastre natural des de l'any 1994, que va afectar els termes d'Altura, Teresa, Sacanyet, Xèrica, Viver i Begís.

Dos cotxes aparcats van patir danys ahir en caure's, a causa de les fortes ratxes de vent, la vidriera d'un balcó d'un habitatge al carrer Boters de Benicarló. Els cotxes afectats van registrar el trencament complet de la lluna i importants desperfectes en la carrosseria. Per fortuna, no va caldre lamentar ferits. També a Benicarló els bombers van retirar una persiana amb el risc de caiguda al carrer Francisco Pizarro i van assegurar un fanal que s'havia despenjat. A més, en Artesa efectius del Consorci de la Diputació van actuar després de la caiguda de dos arbres. La província de Castelló va marcar durant la jornada d'ahir les ratxes de vent més forts d'Espanya. En concret, va ser Fredes la localitat amb la màxima nacional, que es va situar en 103 km/ h, segons dades oficials de Aemet. Atzeneta va registrar 88 km/h i Montanejos 87 km/h. Tots dos municipis van entrar en el top ten nacional amb el sisé i seté lloc, respectivament. El vent es va deixar sentir, així mateix, a Vilafranca (78 km/h) i Torreblanca (71 km/h), mentre que en la capital de la Plana a penes va superar els 30 km/h.

Les confraries elegeixen hui al nou president provincial que represente a les entitats. L'elecció es dirimeix entre José F. Martínez, del Grau, i Sergio Albiol, de Vinaròs. Quatre representants de cada confraria de la província són els que emeten el seu vot. Manuel Peña afronta des d'el mes de setembre passat la seua segona legislatura com a patró major de Castelló, després de ser triat en el 2015. A bord del Nona Gaya, coneix molt bé quins són els reptes als quals s'enfronta la pesca a la província. El sector sí que està en perill, assegura. Com s'incremente la desaparició d'embarcacions, el seu actual sistema organitzatiu no podrà subsistir. A més, la nova reglamentació que s'està gestant sembla que va encaminada a una gradual desaparició. Diu que «Barallarem per la quota de tonyina roja, és un dret històric dels nostres vaixells».

La nova comissió del 75 aniversari de les festes de la Magdalena creada pel Patronat després de la dissolució de la Junta de Festes estarà formada per trenta festers d'onze col•lectius diferents del món de la festa de Castelló. El pròxim 27 de novembre es confirmarà el cessament dels membres d'aquest ens que ha treballat per les festes des de fa més de 30 anys ja que el consistori no ha volgut convocar l'assemblea per a una elecció de la nova Junta, la qual cosa ha provocat la creació d'aquesta comissió per a fer front a l'organització dels actes de les noces de diamant de les festes fundacionals per a les quals queden menys de quatre mesos. El Patronat va oferir als membres de l'actual Junta la possibilitat d'integrar-se en aquest grup de festers --encara no està tancat, per la qual cosa podrien incorporar-se més membres—que s'encarregaran de l'organització dels festejos, sota la presidència de Pili Escuder, edil de Festes. L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, va afirmar que des de «el punt de vista tècnic i sota el criteri de la prudència, és millor abordar les festes des d'una comissió i no des d'una Junta de Festes, en estar immersos en un procés de remodelació dels estatuts».

Castelló està de dol per la defunció d'un home que va ser un dels majors exemples de caritat cristiana, consol dels desfavorits i amb tota una vida dedicada als més necessitats. El pare Ricardo va morir ahir als 89 anys a l'Hospital General de Castelló deixant orfe a un dels seus llegats més importants, l'Obra Social d'Integració al Marginat (OSIM), així com al seu conegut menjador social, al costat de les antigues dependències de Tetuan XIV. Ajudar els altres amb sacrifici de lluita va ser el leit motiv de la seua tasca diària, sempre a la disposició de qui més el poguera necessitar i abrigallat en tot moment per la seua família --especialment per la seua germana María Ángeles-- i per les desenes de voluntaris que col•laboraven amb ell en la seua obra dia a dia. Va desenvolupar tota la seua intensa tasca pastoral en la capital de la Plana des de l'any 1979. De fet, la bandera de Castelló oneja --des d'ahir a la vesprada-- a mitja asta i s'han suspés els actes oficials de l'Ajuntament de la capital durant 24 hores. Hui a la vesprada, els castellonencs acomiadaran al que serà, per sempre, el pare Ricardo, benefactor dels desemparats.

La regidora de Festes d'Almassora, Isladis Falcó, i les penyes implicades han confirmat la celebració del ‘encierro’ de salvatges en la setmana gran de Santa Quitèria del pròxim 2020. D'aquesta forma, finançaran els exemplars el consistori i les penyes El Caragol, Aficionades Taurines d’Almassora, Aficionats al Bou i el grup format pel Racó, T’Espenten, Barrilet i Penjats. Falcó va agrair a les agrupacions «la disposició i la bona voluntat de totes les parts a treballar per l'afició i que en les festes patronals de maig tinguem un esdeveniment tan multitudinari com és sempre el tancament». La edila de l'àrea va apuntar que la popular carrera per la Vila tindrà lloc el primer dissabte de la setmana gran, el dia 16, gràcies a l'acord entre les formacions implicades i el consistori.

La setmana vinent els veïns de Peníscola decidiran si volen o no que els homes entren a formar part de la cort d'honor en les festes patronals. El regidor de l'àrea, Ramón Simó, va fer ahir una crida a la participació ciutadana, a través d'una consulta pública que començarà el dia 25 de novembre i culminarà dissabte que ve 30. Les persones interessades a formar part d'aquesta proposta vinculant hauran d'acudir, en el termini establit, a les oficines del Servei d'Atenció Ciutadana (SAC), al carrer dels Llandells, en horari de 9.00 a 14.00 hores. Allí s'instal•larà una urna per a depositar les paperetes, en les quals els votants expressaran el seu suport o la seua oposició a la incorporació de les figures del Cavaller i Rei de les Festes. Admetran un sufragi per persona i només exigeixen estar empadronat a Peníscola i ser major de 18 anys.