Mediterráneo Podcast en Valencià

Cursar part d'un cicle formatiu en les instal•lacions d'una empresa i rebre una remuneració a canvi. Sobre el paper és una gran idea, però l'oferta de la Formació Professional dual segueix sense enlairar a la província. Segons les xifres de la Conselleria, només 165 alumnes van optar per aquesta modalitat a l'hora de matricular-se el curs passat. Alguna cosa que contrasta amb els 10.034 del conjunt de la FP. La variant dual encara no compta amb dades tancades en el present període. Per a posar fi a aquesta invisibilitat, Educació té en marxa una campanya que, amb el nom de Difon FP dual, tracta d'implicar docents i sector privat. Ahir va arribar a Castelló, amb una jornada celebrada en el centre integrat de formació professional Costa Azahar, que va reunir a més de 70 professors del conjunt de la província. Entre les solucions apuntades, el secretari autonòmic d'Educació, Miquel Soler, va al•ludir a la necessitat de «millorar la comunicació entre el sector productiu i els centres, perquè resulta fonamental que aquests coneguen de primera mà els requeriments de les empreses a l'hora de contractar, i que les companyies coneguen les titulacions que ofereix actualment el catàleg de la FP», va detallar.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va instar ahir als professionals de l'Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) a «liderar» els canvis tecnològics que han d'encaminar al clúster tauleller «a la quarta revolució industrial». Ho va fer durant l'acte amb el qual es commemorava el 50 aniversari del centre, que es va celebrar en el Paranimf de l'UJI, i on també va assegurar que durant aquest mig segle de vida el ITC ha sigut «un model a seguir de transferència de tecnologia i de generació de sistemes d'intel•ligència competitiva avançada». El cap del Consell, que va assistir a l'acte al costat del conseller d'Economia Sostenible, Rafael Climent, va assegurar que «s'aveïnen reptes» per a la indústria ceràmica i va demanar als diferents actors del clúster i a les administracions unitat per a «fer-los front» i que el sector tauller «continue sent fort, innovador i altament competitiu».

Servei humanitari amb final feliç. La Policia Local de Castelló ha salvat la vida a una veïna de la capital, de 47 anys, víctima de violència de gènere i amb una greu malaltia. Davant la falta de comunicació amb ella (té un alt risc de ser agredida i compte amb vigilància policial), l'agent encarregada de la seua protecció va sospitar que una cosa dolenta haguera pogut ocórrer-li, per la qual cosa es va presentar immediatament en el seu domicili. Com ha pogut saber Mediterráneo, la policia local la va telefonar novament i va escoltar el terminal dins del pis, per la qual cosa va contactar amb els bombers, un Samu i es va prendre la decisió d'entrar a la casa. Els mitjans desplaçats van intentar forçar la porta de l'immoble, però van acabar entrant a través d'una finestra. Van trobar a la dona a l'interior, inconscient, tendida en el llit, amb una infecció que podria haver-li costat la vida en qüestió d'hores i amb les cames ja totalment rígides. Va ser portada d'urgència en ambulància fins a l'Hospital General, on va ingressar en la Unitat de Vigilància intensiva, segons han confirmat fonts solvents a aquest diari.

La infermeria escolar ja és una realitat a Onda. Després que l'Ajuntament citara la setmana passada als pares i els directors dels centres per a informar-los de la posada en marxa del servei, dues infermeres van començar ahir a treballar a les aules. Altres dues sanitàries s'incorporaran pròximament, la qual cosa permetrà donar servei als sis col•legis i dos instituts de la localitat, atenent des de xiquets d'Infantil fins a joves que cursen batxillerat o cicles formatius. En total, més de 3.000 estudiants es beneficiaran en el municipi d'aquestes prestacions. Les facultatives que estiguen a les escoles exerciran labors d'auxiliar metge per a aquells alumnes que ho precisen, a més de treballar en la prevenció i promoció sanitària enfocada a la infància. Mentrestant, en els dos centres de Secundària, les professionals impartiran xarrades centrades en l'educació sexual, la conciliació sobre el bullying, la prevenció de conductes addictives o pautes d'higiene i salut.

Investigadors del Laboratori d'Interacció i Sistemes Robòtics (IRS Lab) de la Universitat Jaume I estan treballant en el projecte TwinBot amb l'objectiu de crear robots submarins autònoms (sense cap mena de pilot o controlador humà) que siguen capaços de coordinar-se per a treballar junts i resoldre problemes complexos. Es tracta d'un projecte nacional, amb finançament del Ministeri i en el qual participen tres universitats espanyoles (Girona, Illes Balears i l'UJI). Gustavo Casañ explica «el tipus de tasques que podrien realitzar, com instal•lar fibra òptica en el fons marí, reparar oleoductes sota l'aigua, recuperar vaixells afonats». Els submarins amb els quals es treballa són els GIRONA500, que arriben a 500 metres de profunditat. En l'UJI, en el projecte coordinat pel catedràtic Pedro Sanz, «treballem amb la comunicació entre submarins (perquè l'aigua fa que els mètodes normals siguen impracticables)».

Un preacord d'última hora aconseguit en el marc d'un tribunal d'arbitratge va evitar ahir la convocatòria de cinc jornades de vaga en el metall de Castelló, que agrupa les empreses de maquinària ceràmica i les signatures de components d'automòbils, a més de mecànics, electricistes i lampistes. El pacte es va signar in extremis, ja que el primer dia d'aturada estava previst per a hui mateix, mentre que també hi havia convocades mobilitzacions el 21, 26 i 28 de novembre i el 3 de desembre. L'acord es va cimentar en l'establiment de pujades salarials per al present any i els tres següents. El 2019 i el 2020 els treballadors veuran com els seus sous s'incrementen un 2%, mentre que el 2021 aqueixa pujada serà del 1,3% i, el 2022, de l'1%, encara que en aquest últim cas s'inclou una clàusula de revisió a l'alça si l'IPC fora superior a aqueix percentatge. A més, l'exercici actual els aproximadament 10.000 empleats que treballen en el sector del metall també percebran un altre augment del 0,2% corresponent a endarreriments de l'anterior conveni, que va véncer el 2018.

Hui és un dia important per als bous al carrer. Després de mesos de treball, es presenta en l'Ateneu Mercantil de València l'estudi sobre l'impacte econòmic d'aquests festejos. Les conclusions de l'informe realitzat per la facultat d'Economia de la Universitat de València (UV), per encàrrec del Consell, posen de manifest, com ja va avançar Mediterraáneo, que els bous aporten cada any de manera directa 148,2 milions d'euros en la Comunitat, la qual cosa representa un 0,08 del PIB de l'autonomia, i comporten 3.000 ocupacions. I és que són un dels esdeveniments festius «amb major arrelament popular». La repercussió econòmica arribaria als prop de 300 milions si se sumen els impactes indirectes i induïts en la producció.

La província de Castelló es prepara per a tancar la temporada taurina fent balanç d'una campanya on el nombre de festejos ha caigut en quasi un centenar, però la qualitat dels mateixos ha sigut major, a causa de l'exhibició de més bous salvatges. I és que en la majoria de municipis de la província s'han tancat programacions de primera quant als ferros es refereix. Segons dades de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, fins al passat 31 d'octubre s'havien celebrat 4.261 festejos taurins a la província, la qual cosa suposa només un centenar menys que l'any passat per aquestes mateixes dates. Des de la Federació de Penyes de Bous al Carrer de la Comunitat asseguren que el descens és «mínim» i respon al fet que en molts municipis s'haja prevalgut la qualitat a la quantitat. «Potser s'ha optat per eliminar una vesprada de vaques de les festes per a destinar aquest import a comprar, en canvi d'un bou de rotlle, un salvatge amb bona presència», assenyala el seu president, Vicent Nogueroles, qui insisteix que els organitzadors, tant penyes, com a comissions o ajuntaments, «s'estan gastant molts diners en els bous».

Sergio García Dols truca a la porta dels campions. Als seus 16 anys (22 de març del 2003), el burrianero es va convertir ahir en el huité pilote més jove a aconseguir una victòria en el Mundial. Ho va fer amb moto3, a casa (Xest), davant quasi 90.000 espectadors (6.000 d'ells castellonencs), acompanyat en el tercer calaix del podi pel seu amic (corren junts des dels sis anys) Xavi Artigas (Sant Andreu de la Barca, 27 de maig del 2003), el xic que va descobrir el campió de Manresa Toni Elías i que va disputar la seua primera carrera mundialista després de rebre una invitació de l'organització (partia 16o i va acabar 3o). Ells representen el futur, la nova fornada de campions (entre els dos sumen 32 anys; Valentino Rossi té 40). El burrianero va guanyar una accidentada carrera convertint-se en el quart pilot valencià que puja pel cap alt alt del calaix després de 21 anys d'història del Gran Premi de la Comunitat Valenciana (anteriorment ho van fer Hector Barberá, Héctor Faubel i Nico Terol).

La Policia Nacional pentina horts de tarongers de Castelló i Vila-real i realitza controls per a detectar possibles robatoris de cítrics, en virtut de l'inici de la campanya de recollida a la província. Els agents, a més de sol•licitar els documents de traçabilitat dels vehicles per a comprovar les autoritzacions per a la recol•lecció i evitar l'acció dels lladres, col•laboren també amb la Inspecció de Treball a fi de detectar a treballadors que no tinguen els papers en regla, segons informen fonts policials. Recentment, els efectius van realitzar el primer control de la temporada, sense arribar a localitzar irregularitats. Els policies recorren camins rurals i demanen permisos als qui treballen en el camp per a evitar les sostraccions de fruita. Segons relaten les mateixes fonts, a la província es detecta cada campanya a grups de marroquins, romanesos o senegalesos que fan tasques de recol•lecció sense tindre el permís de treball en regla. Els empresaris que els porten als horts poden enfrontar-se a un delicte contra els drets dels treballadors per aquests fets, a més de sancions de tipus administratiu.