Mediterráneo Podcast en Valencià

Als assistents a l'acte de lliurament dels premis als millors bous de la temporada 2019 de la Vall d'Uixó, organitzada per la Penya Taurina El Natural de la localitat, els esperava una sorpresa: la presència en l'acte dels cinc ramaders que participaran enguany en el XXXV Concurs Nacional de Ramaderies dels Penyes en Festes, els noms de les quals es van donar a conéixer ahir, constatant que el d'agost del 2020 serà un certamen històric, en entrar en competència els millors ferros d'aquesta especialitat. En la seua pròxima edició, com va anunciar el president dels Penyes, Vicente Pitarch, el concurs comptarà amb la intervenció --com és costum-- dels tres primers classificats del 2019: Germans Navarré (Mora de Rubielos), Miguel Parejo (Cabanes) i Fernando Machancoses (Xest), que hauran de mesurar-se amb tres pesos pesants que ja saben el que és pujar pel cap alt alt del podi en la Vall: Vicent Benavent (Quatretonda, València), Germans Ozcoz (Fuentes d'Ebre, Saragossa) i El Colom (Xaló, Alacant).

Els nous pressupostos de la Diputació de Castelló comptaran amb una partida «important» de 4,9 milions d'euros per a la conservació i modernització de la xarxa viària dependent de la institució provincial. El diputat de Carreteres, Santi Pérez, ha assegurat que aquesta dotació «beneficiarà de forma important a les poblacions de l'interior provincial perquè són les que hui dia compten amb carreteres en pitjor estat i perquè creiem que connectant millor a les persones i serveis tindrem millors armes per a combatre el problema de la despoblació». En aquest sentit, ha avançat que traslladarà personalment el departament tècnic «totes les propostes que s'han recollit en el cicle de reunions» del president procincial, José Martí, amb els alcaldes de la província en matèria de comunicació viària com van prometre. A partir d'aqueix moment, s'estudiarà «cas per cas» i «calendizarán les actuacions per prioritat i des d'un criteri tècnic i objectiu».

La profunditat de la crisi de la campanya anterior i l'encariment del segur citrícola han provocat que en la campanya actual el número de polizas contractades per agricultors de Castelló haja caigut en picat. Més de 400 agricultors han decidit no renovar-les i la situació podria empitjorar perquè la previsió és que l'Agrupació Espanyola d'Entitats Asseguradores d'Assegurances Agràries Combinades (Agroseguros) torne a pujar el cost d'aquests productes cara a la temporada 2020-2021. En l'actualitat, tenen assegurades les seues collites 2.673 citricultores de Castelló, la qual cosa representa un descens del 13,4% respecte a l'any anterior. La tècnica de la Unió de Llauradors, Laura Palacios, va reconéixer que molts productors de la província no han renovat les seues pòlisses després de la desastrosa campanya anterior, en la qual els preus es van esfondrar a mínims. La meitat de les 35.000 hectàrees de cítrics de Castelló ja no està assegurada.

L'absentisme laboral és un bon indicador de la salut de l'economia de qualsevol província. I sembla lògic. Quan hi ha ocupació, puja però quan les xifres d'atur es disparen i el treballador té por a l'acomiadament, baixa. L'ocorregut durant els últims anys a Castelló és un exemple perfecte: les baixes per malaltia comuna van començar a reduir-se en el 2008 i van tocar fons en el 2013. En el 2014 van començar tímidament a repuntar i en els últims quatre anys no han parat d'augmentar. També ho han fet aquest 2019, que va camí de convertir-se l'any amb més baixes de l'última dècada. Les dades que maneja el Ministeri de Treball no deixen lloc per als dubtes. En 2013, el número mig mensual de processos de baixes era a Castelló de 1.894 (la xifra no inclou les baixes dels professionals autònoms) i aquest 2019 s'han aconseguit ja les 3.370 per contingències comunes, és a dir, un 78% més. I si s'analitzen les dades de baixes per accidents de treball o malalties professionals, la tendència és la mateixa: una mitjana de 410 parts al mes en 2013 enfront dels 754 d'ara. El cost supera a la província els 82 milions d'euros i els sindicats distingeixen entre absentisme i absència justificada.

Unanimitat dels alcaldes de la ribera del Bergants, de variat color polític, en les seues crítiques per la lentitud de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per a autoritzar els treballs de neteja en el riu que passa pels seus municipis, concretament Morella, Forcall, Villores, Palanques i Sorita. Tal com va donar a conéixer ahir Mediterráneo, el llit presenta una acumulació evident de pedres, terra i vegetació que podria causar greus problemes en cas de produir-se una riuada. Els ajuntaments estan en peus de guerra i demanden revertir aquesta situació amb la major urgència per a impedir una possible catàstrofe natural. La suma de veus dels alcaldes per a exigir solucions ja ha tingut resposta per part de la Mancomunitat dels Ports. El seu president i edil de la Mata, del PSOE, assegura: «És un tema important que posarem damunt de la taula per a aconseguir un desbloqueig. Les conseqüències d'una riuada serien dramàtiques per a la comarca. Anirem tots els pobles a una».

Va arribar per fi el fred i amb ell les primeres neus a l'interior de la província, que podrien tindre continuïtat durant la jornada de hui, ja que està prevista una baixada de les temperatures generalitzada. Els veïns dels Ports, la Tinença de Benifassà i l'Alt Palància van veure els flocs caure a primera hora del matí, encara que la pujada del mercuri els va fer desaparéixer amb rapidesa. Les prediccions de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) estableixen per a hui temperatures en descens i cel nuvolós amb probabilitat de precipitacions a l'interior, la qual cosa fa que la cota de neu descendisca fins als 500/700 metres. Les nevades, per tant, podrien ser de major importància, ja que la cota estava més alta ahir. Malgrat que el caigut només va formar una capa d'uns dos centímetres, el Consorci Provincial de Bombers de Castelló va posar a treballar a tres màquines llevaneu, que van repartir sal en carreteres de forma preventiva. En concret es va actuar en diverses rutes com en la Tinença de Benifassà, des de Fredes a Morella, en la zona de Vallibona i en la de Cinctorres i La Mata de Morella. També va nevar en municipis com El Toro i Barraques.

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, va visitar ahir l'Hospital General de Castelló per a reunir-se amb el nou equip directiu d'aquest departament amb l'objectiu d'abordar les obres d'ampliació del servei d'Urgències del centre hospitalari, que, com ja va anunciar Mediterráneo, està previst que arranquen a principis del pròxim any. «Des de la Conselleria ja s'ha iniciat l'expedient de contractació i, en aquests moments, està pendent de licitar el projecte del bloc d'urgències per a donar resposta a les necessitats assistencials que té la ciutat de Castelló i tot el departament de salut en general», va assenyalar la titular de l'àrea. En aquest sentit, està previst que el mes de desembre es publique la licitació de les obres en la plataforma de contractació perquè, en breu, es puga dur a terme l'adjudicació. A més d'aquesta ampliació, es desenvoluparà una remodelació del servei de farmàcia, en les zones de dispensació de medicaments i recepció de comandes.

L'actual campanya citrícola es desenvolupa amb preus anormalment alts --els més elevats en una dècada-- a causa de la baixa producció. No obstant això, aqueixa caiguda del tonatge és, segons diferents fonts del sector, més acusat del que va predir la Conselleria d'Agricultura, que va xifrar en un 40% el minvament en la clemenules, varietat estrela a Castelló. La importància d'aquest descens, que en algunes zones podria superar el 60% segons les mateixes fonts, ha fet saltar les alarmes en el sector i algunes veus adverteixen que podria no haver-se de només a la vecería pròpia de tots els vegetals sinó també a altres elements, com un progressiu envelliment de les finques que s'explicaria per la dificultat dels agricultors per a invertir en plançons joves. Així ho reconeix en públic el secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Peris, encara que són diverses veus del sector citrícola que adverteixen d'aquesta situació des de fa mesos. «Són molts els horts que en l'actualitat presenten signes de desgast en portar al voltant de 20 anys plantats i que es ressenten més de l'habitual després de les campanyes amb producció elevada».

La venda de vehicles elèctrics, híbrids o que funcionen a gas creix a Castelló però a penes suposen encara al voltant d'un 10% de les matriculacions a Castelló. El canvi d'actitud que els concessionaris perceben en els últims mesos, i que els fa més proclius a optar per aquest tipus de cotxes, encara no és suficient per a equiparar les compres dels vehicles poc contaminants amb els dels quals consumeixen gasolina i dièsel, encara que en aquest últim cas la distància és cada vegada menor. Segons l'estadística mensual de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (*Anfac), a la província es van vendre a l'octubre 977 vehicles, dels quals 673 consumeixen gasolina. Els dièsel, en altre temps comparables en importància als primers, pràcticament cauen al mateix nivell (190 matriculacions) que la resta (115), en el qual es troben els híbrids, els elèctrics i en menor mesurada- els de gas.

Els pressupostos de la Diputació de Castelló per al 2020, dotats amb 148,9 milions d'euros, 5,7 més que els d'enguany, estan d'estrena per diverses raons. Són els primers amb un president socialista, en aquest cas José Martí, en 24 exercicis, durant els quals la gestió ha correspost a governs populars. Són també els que inauguren la legislatura que es va posar en marxa a partir de les eleccions del 26 de maig i mai abans va haver-hi un executiu de coalició en la Diputació, dirigida ara per dos partits, PSPV i Compromís.

A més de créixer i ser les més elevades des del 2011, com va explicar ahir en la seua presentació el diputat d'Hisenda, Santiago Agustí, aquests comptes revelen ara com ara poques novetats pel que fa a grans projectes excepte l'assignació, també pionera, de 5,6 milions al Fons de Cooperació Municipal, als quals la Generalitat valenciana sumarà una quantitat idèntica, amb el que el total addicional que arribarà als municipis de Castelló serà de 11, 2 milions d'euros.