Mediterráneo Podcast en Valencià

Els Ports clama a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) mesures d'urgència que permeten als ajuntaments actuar en la neteja del llit del Bergants davant el risc d'una riuada en episodis d'elevades precipitacions. Els llits presenten un evident mal estat de conservació, amb l'acumulació de branques i pedres de grans dimensions que, en cas de pluges o nevades en els pròxims mesos podrien causar greus afeccions a poblacions i finques privades. El consistori que va alçar la veu d'alarma és el de Villores que, fins i tot, va publicar un comunicat. El seu alcalde, Iván Guimerà, del partit independent Viu Villores, exigeix a la CHE, organisme responsable, que autoritze intervencions al pas del riu pel poble --també afecta a Morella, Forcall, Palanques i Sorita-- . El primer edil explica que «tenim el vistiplau del forestal de la Generalitat i del propi encarregat forestal de la confederació, però aquesta entitat no ens facilita els permisos per a treballar».Una opinió molt similar és la de l'alcalde de Sorita, José Ramón Guarch, del PP. «L'actitud de l'organisme competent és vergonyosa. Si poguérem entrar i traure l'excés de vegetació, terra i pedres previndríem molts problemes de futur», remarca. A més, matisa que «som el municipi que queda en la part més baixa de la rivera al seu pas per la comarca. Si hi ha una avinguda fluvial patiríem especialment les conseqüències. No s'entén que no deixen fer res sabent com estem».

L'alerta ha tornat a saltar a la Vall d'Uixó després que en la vesprada del passat dilluns, en poc més d'hora i mitja, se succeïren quatre incendis de vegetació a molt poca distància en el tram que comunica la localitat amb Nules, ja que dues d'ells van ser en el terme municipal d'aquesta última. Els bombers del parc de la Plana Baixa van aconseguir sufocar les flames amb gran rapidesa. Segons indiquen fonts oficials coneixedores d'aquests fets, l'assumpte preocupa, i molt, perquè el patró d'actuació respon a un possible piròman com el que el passat estiu va posar en escac al municipi amb prop d'una vintena de focs registrats en tot just dues setmanes. Els incendis del dilluns van ser a escassos metres de distància, al costat de la carretera que comunica la Vall d'Uixó i Nules, per la qual cosa ràpidament s'han disparat les sospites que foren provocats per la mà de l'home. Aquests fets segueixen el mateix modus operandi que el detectat el passat estiu. Quan van succeir aquests episodis la Policia Local de la Vall va sol•licitar la col•laboració ciutadana, a través de la xarxes socials, per a poder identificar a la persona que estava darrere de nombrosos focus detectats en la localitat.

Els aspirants per a ingressar en les forces armades han augmentat en l'últim any a Castelló. Així, si l'any passat es van presentar 89, enguany han sigut 120. També s'ha incrementat la xifra d'aspirants dones, passant de 13 a 22. Això ha provocat que la proporció de dones haja augmentat, del 14,6% al 18,3%. Això significa que quasi un de cada cinc són xiques. Encara que no hi ha estudis que permeten conéixer les causes de l'augment sí s'ha vist una relació entre l'increment de l'atur i l'alça de peticions. Així va succeir per exemple en els pitjors anys de la crisi econòmica. També s'ha elevat la xifra de persones de la província de Castelló que han ingressat en les forces armades. En el 2018 van ser 29 i enguany han sigut 46. Enguany es van oferir 3.250 places de nou ingrés en tota Espanya. D'elles, 2.200 eren per a Terra; 600 per a l'Armada i 450 per a l'Aire. L'any passat es van convocar 3.000. Va haver-hi una sola convocatòria i enguany dues. Els requisits bàsics per a ingrés en l'escala de tropa són tindre 18 anys i no haver complit els 29 abans d'incorporar-se al centre de formació; tindre el graduat en Secundària Obligatòria o equivalent. Els compromisos inicials que es poden subscriure són de dos a tres anys, en funció de la plaça, tenint com a futures eixides la condició de tropa permanent des de les ocupacions de cap o cap primer.

La caiguda de la producció citrícola que registra enguany el camp de Castelló té diverses derivades i conseqüències. Una d'elles, com ja va explicar Mediterrani en la seua edició d'ahir, és que els preus de la clemenules s'han disparat i aconsegueixen cotes desconegudes des de fa deu anys. Però hi ha més, ja que aqueixa caiguda del tonatge, que el Consell va xifrar en un 40% però que diverses veus del sector afirmen que pot ser fins i tot major, també afecta de forma evident a unes contractacions que han caigut en picat. Així ho confirmen tant diverses empreses de treball temporal consultades com diverses fonts del sector, que asseguren que els comerços, per la caiguda del tonatge, estan en la seua majoria assumint la càrrega de treball amb les plantilles habituals de fixos discontinus i a penes necessiten dels serveis de les empreses de treball temporal (ETT) per a contractar a collidors o peons per als magatzems.

El preacord per a formar Govern a Espanya anunciat dimarts passat pel president en funcions, Pedro Sánchez, i el líder podemita, Pablo Iglesias, desperta expectatives, per primera vegada en molts mesos, que puga arribar a haver-hi un Executiu estable, amb molts deures pendents amb Castelló, que poden resumir-se com a mínim en els 246 milions que va habilitar per a la província el frustrat pressupost per al 2019 de Sánchez. També és substancial que s'aborde el nou sistema de finançament autonòmic --gran absent ara com ara del pacte--, que el president de la Generalitat, Ximo Puig, estima que, aquesta vegada sí, es plantejarà en aquesta legislatura. Aqueixa reivindicada agenda provincial és conseqüència de la discriminació històrica patida pel territori, però també del bloqueig que viuen les institucions públiques per la incapacitat de la classe política per a arribar a acords, que ara podria acabar si Sánchez i Iglesias aconsegueixen els suports suficients, no solament per a tirar avant una investidura, sinó els pressupostos, que ja seran per al 2020.

L'Ajuntament de Castelló ha aconseguit una nova injecció de fons europeus, per valor de 7,4 milions d'euros, que permetrà dur a terme un pla d'eficiència energètica mitjançant el canvi a tecnologia led de les lluminàries de l'enllumenat públic de la ciutat. Així ho va anunciar ahir l'alcaldessa, Amparo Marco, després que el Ministeri de Transició Ecològica, a través de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), haja concedit aquesta subvenció amb càrrec al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder). «Hem aconseguit uns diners directes de fons europeus de 7,4 milions per a un projecte valorat en 14,8 milions que ens permetrà aconseguir un estalvi energètic del 50%, com a mínim, sobre el consum d'energia elèctrica actual», va explicar Marco. «La factura de l'enllumenat públic que paga el consistori, que ascendeix a un import anual de 2,2 milions d'euros, passarà a reduir-se a la meitat, és a dir, a 1,1 milions», va remarcar la primera REGIDORA, qui va assegurar que l'estalvi que suposa aquest nou pla permetrà tindre «una major disponibilitat econòmica per a altres polítiques de millora a Castelló».

S'han obstinat a deixar completament inoperatiu el servei municipal de préstec de bicicletes, el BiciVila’t, que des de fa mesos evidencia un deficient funcionament derivat, en part, que la licitació de la gestió del servei va quedar deserta en diverses ocasions, per la falta d'interés generada per les empreses per les condicions del plec que, pel que sembla, no es traduïen en un negoci amb rendibilitat. I és que, en els últims dies, han aparegut altres dues bicicletes danyades per accions vandàliques. En concret, la situada en la base existent enfront de la capella del Crist de l'Hospital va començar el dia partida per la meitat, mentre que la que hi ha en el Centre de Congressos, Fires i Trobades es troba sense roda davantera. Aquests actes de gamberrisme se sumen als viscuts durant les últimes festes patronals de la Mare de Déu de Gràcia, al setembre, quan van resultar seriosament afectades diverses de les bases, en les quals es van forçar i van deixar inutilitzats els enganxaments. La suma de tristos esdeveniments no deixa un panorama gens falaguer per a l'actual sistema de préstec municipal de bicicletes, puix que només estan operatives dues de les huit bases repartides pel nucli urbà: les de la plaça del Llaurador i la piscina coberta Yurema Requena. I fora de línia estan les de l'estació de Renfe, Pere Gil, Crist de l'Hospital, el Termet, ajuntament i carrer Miralcamp.

Els hostalers que formen part de l’Associació Tasques de Castelló van fer ahir un pas més en la seua croada per eliminar la zona ZAS en les tavernes per a convertir-les en un espai gastronòmic i, d'aquesta forma, acabar amb les mesures restrictives de venda, horaris i consum en la via pública que suposa aquesta qualificació. Els propietaris d'aquests locals del carrer Barraques, Ernesto Bou, Dani Llaves i José Romero, acompanyat pel tècnic Arturo Pinel, van donar a conéixer el projecte d'insonorització l'execució de la qual tindria un cost de 117.696 euros i per a la qual reclamen l'ajuda municipal a l'Ajuntament de la capital de la Plana. El document, que ahir van registrar de forma oficial en el consistori, contempla una teulada amb làmines que s'obririen i tancarien en funció del nivell de soroll a cada moment, detectat per uns sensors especials. Aquest pla també recull set ventiladors que renovarien l'aire huit vegades per hora, així com tres mesuradors de decibels que, controlats per un ordinador, recollirien de forma contínua els nivells de soroll. L'objectiu és no superar els 65 dB i aconseguir, d'aquesta forma, el cessament de la zona ZAS en aquestes tasques.

El preu de la clemenules, varietat citrícola amb més presència a Castelló, se situa en aquests moments en màxims dels últims deu anys a causa d'una baixada de la producció que fins i tot genera dificultats a alguns comerços per a proveir a tots els seus clients a Europa. En aquesta situació també ha influït el fet que aquesta campanya han descendit els enviaments al Vell Continent procedents de la resta de països competidors. Segons la llotja de València, que setmanalment publica la forqueta de preus citrícoles, els tractes de clemenules oscil•len entre 26 i 42 cèntims. El secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Peris, va més enllà i afirma que hi ha hagut acords que han aconseguit els 45 cèntims. «Son unes xifres desconegudes en l'última dècada i a les quals només ens acostem fa dues campanyes», va explicar. Les dades oficials, que dobleguen amb escreix els de fa un any, no limiten la recuperació dels preus a la clemenules, perquè les varietats protegides amb royalties (tango i nadorcott) també cotitzen a l'alça i arriben als 85 cèntims.

El sector crític de Ciutadans (Cs) exigeix canvis en la direcció provincial per a evitar que el partit es dessagne definitivament a la província després del daltabaix patit en les eleccions del passat diumenge, i després de més de dos anys de progressiu abandó de la militància, a causa dels girs de posició adoptats pels líders i a l'autoritària gestió vertical practicada ací per la secretària d'Organització i exdiputada nacional, Sandra Julià. Diferents fonts de la formació van indicar ahir a aquest diari que davant les peticions de relleu que han sigut traslladades als òrgans de decisió regionals, el líder taronja, Toni Cantó, hauria demanat dues setmanes abans d'abordar la renovació. En aquest procés i en el mateix termini podria incloure's l'eixida, en aquest cas per iniciativa pròpia, del secretari d'Acció Institucional i portaveu a Benicarló, Benjamí Martí, qui ja havia expressat la seua voluntat de deixar el càrrec, especialment després de la maniobra de Julià que va portar a Alejandro Marín-Buck a liderar la llista local a Castelló, que el partit no va penalitzar en el seu moment. Creixen també les veus que apunten al fet que, si no es prenen mesures des de dalt, els qui han guardat silenci fins ara podrien posicionar-se públicament per a forçar l'acció.