Mediterráneo Podcast en Valencià

És el somni de qualsevol treballador. Arribar als 65 anys i huit mesos amb una bona pensió que li permeta gaudir de la seua jubilació, poder viatjar, passar temps amb la família i, sobretot, descansar. Però mentre la majoria dels treballadors ja compta el temps que li queda per a retirar-se, uns altres continuen al peu del canó més enllà de l'edat legal de jubilació. I la novetat és que cada any són més. A Castelló, els treballadors amb més de 65 anys donats d'alta en la Seguretat Social s'han disparat un 53% en els últims quatre anys. Els motius? Uns requisits cada vegada més estrictes per a tindre dret a la pensió completa i l'anomenada jubilació activa, una iniciativa que permet compatibilitzar treball i pensió i a la qual des del 2018 poden acollir-se també els professionals autònoms. Però, quantes persones treballen a la província més enllà dels 65 anys? A Castelló, i segons les últimes dades del Ministeri de Treball, són 2.539 els professionals de 65 o més anys que continuen cotitzant, quasi 900 més que fa quatre anys, quan eren 1.690. I en el conjunt del país la tendència és exactament la mateixa: de les 98.900 persones del 2015 a les 156.000 del segon trimestre d'aquest exercici.

La Generalitat valenciana va posar en marxa en 2018 l'Agenda Valenciana contra la Despoblació (Avant), una proposta que s'ha materialitzat a mitjan enguany amb la creació de la direcció general. Adjunt a aquesta direcció va ser designat l'alcalde de Rossell, Evaristo Martí, en una clara aposta per visibilitzar la situació als pobles xicotets i proporcionar les eines amb les quals intentar revertir la situació. A més, Martí considera que també cal posar en valor la vida de l'interior i veure els aspectes positius d'aquest fenomen. De moment, ja s'ha remés als ajuntaments una missiva perquè facen arribar les manques i possibles solucions. I el primer repte que s'ha marcat és que en 2020 no hi haja cap poble sense caixer automàtic, acabant així amb la discriminació bancària en la zona de l'interior de la província.

Va ocórrer el 28 de març d'aquest mateix any, en plenes festes de la Magdalena. Sis joves, tots menors d'edat, presumptament van agredir sexualment a una adolescent de 14 anys en els voltants del recinte firal. La víctima va comptar a la Policia Nacional que el grup la va abordar, la va portar per la força fins a la rampa d'un pàrquing pròxim i la va agredir sexualment. Tres d'ells van ingressar en un internat en règim tancat. El que va succeir en l'última Magdalena és un cas extrem d'unes dades que en el còmput general no deixen de créixer. I qui ho diu és la Fiscalia, que només en el 2018 va comptabilitzar a Castelló 22 delictes sexuals comeses per menors d'edat, un 46% més que en el 2014. A nivell nacional, la tendència és exactament la mateixa: l'any passat es van registrar 1.833 procediments per delictes sexuals, enfront dels 1.041 de fa quatre anys.

L'«històric militant» de Compromís, recent premi 20 de Febrer i impulsor de la Unió de Llauradors Leandre Adsuara va morir dissabte passat als 79 anys d'edat en un accident de trànsit en l'avinguda França de Vila-real. L'accident en el qual va perdre la vida es va produir a les 10.05 hores en l'avinguda de França, quan el cotxe que conduïa va xocar amb cinc vehicles estacionats i un ciclomotor, abans de col•lidir frontalment amb un altre vehicle. En el sinistre, una altra persona va resultar ferida lleu. Es tracta d'una dona de 43 anys amb esquinç cervical i contusions, i va ser traslladada a l'Hospital La Plana de Vila-real. José Benlloch, va mostrar les seues condolences en nom de la corporació municipal i la ciutat als familiars i amics de Leandre Adsuara, que va ser premi 20 de Febrer del 2019, i també va rebre la medalla de la Comissió de Festes.

Menys abrigallat per militants i simpatitzants socialistes que a l'abril, quan cinc-centes persones es van quedar fora del Palau de la Festa, el president de l'Executiu en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, va reiterar ahir a Castelló «alt i clar» que aprovarà en la pròxima legislatura un nou sistema de finançament «que beneficiarà a la Comunitat valenciana», encara que per a això necessitarà abans estar en condicions de formar govern, per al que va demanar el vot cara als comicis d'aquest diumenge, 10 de novembre (10-N). Va ironitzar sobre les insistents preguntes entorn d'aquesta qüestió que rep en les seues moltes visites a Castelló i la Comunitat, i va arrancar els aplaudiments dels assistents, així com crits de «president, president» en repetir la promesa que ja va fer amb semblant contundència en la capital de la Plana en l'obertura de campanya dels comicis del 28-A. En una intervenció davant més de 1.200 persones en la Pèrgola de Castelló i en vespres del final de la campanya electoral, Sánchez va mantindre present al llarg de bona part del seu discurs el missatge de la necessitat de «parar a la dreta», amb al•lusions especialment crítiques amb Vox, però també a PP i Ciutadans per la seua connivència amb la formació de Santiago Abascal.

Un educador d'un centre d'acolliment de menors de València, dependent de la Conselleria de Polítiques Inclusives, s'enfronta a una pena de cinc anys de presó acusat d'un delicte continuat d'abusos sexuals a una xica de catorze anys tutelada per la Generalitat que estava interna en aquest. L'acusat, exmarit de la responsable de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va negar ahir els fets en el judici celebrat en la Secció Segona de l'Audiència Provincial de València. La víctima, encara menor (té ara 17) va ser traslladada des del centre en el que es troba interna i va romandre emmanillada en un corredor fins que va declarar. Aquest tracte --per a assegurar-se que compareguera en el judici, ja que en altres dues ocasions la vista oral s'havia hagut de suspendre per no presentar-se la principal testimoni-- va ser criticat per la magistrada, qui es va disculpar davant l'adolescent per la forma en la qual va ser portada a declarar, contrària als principis que marca l'Estatut de la Víctima.

Castelló, Benicàssim, Sogorb i Onda --a partir del dia 18-- són els únics quatre municipis en tota la província que compten amb infermers escolars. El motiu pel qual aquesta figura sanitària té tan poca implantació a les aules ve marcat pel seu finançament, segons apunta el Col•legi Oficial d'Infermeria de Castelló, ja que són els ajuntaments els que es fan càrrec de la seua contractació i no el Consell, sobretot quan és un assumpte de competència autonòmica, critiquen. «Les Conselleries de Sanitat i Educació haurien de cobrir els costos, però són els municipis els qui han de sufragar aquesta despesa», explica el president de l'associació, Francisco Javier Pareja.

Al llarg del pròxim mes de gener completaran la construcció del nou poliesportiu Campió Llorens de Vila-real. Aquesta és la previsió que maneja l'empresa encarregada d'alçar el pavelló que suplirà al que va ser derrocat a mitjan 2016, amb el propòsit que l'Estadi de la Ceràmica guanyara visibilitat i, al seu torn, crear una de les places que més utilitza el propi Ajuntament per a dur a terme esdeveniments multitudinaris. En aquests moments, i després d'haver finalitzat els treballs en l'estructura i el tancament, les tasques se centren en la col•locació de les grans vidrieres que aportaran gran quantitat de llum natural, així com en la instal•lació del cablejat elèctric i altres detalls necessaris per al funcionament de la nova infraestructura esportiva. El recinte que edifica l’empresa de Vila-real DFC Alviben ocupa una parcel•la de 3.000 m2 de superfície, que l'Ajuntament va aconseguir amb la signatura d'un acord amb els pares Carmelites, que finalment van donar el solar a canvi d'una compensació en hores d'ús de la instal•lació per part dels alumnes del col•legi concertat que gestionen els religiosos. El Villarreal CF és l'entitat que assumeix el finançament dels 1,4 milions d'euros d'inversió en aquest poliesportiu, fruit del conveni signat pel consistori amb el club que va culminar amb l'enderrocament de l'antic pavelló i la creació de la plaça enfront del camp de futbol.

La Junta Local de Govern de l'Ajuntament de Castelló va donar ahir llum verda a l'aprovació del projecte bàsic de l'obra del nou CEIP Vicent Marçà dins del projecte Edificant i que se suma a l'adjudicació dels treballs de reforma del CEIP Herrero, el mes d'octubre passat, per más de 183.000 euros, també per part del consistori. El regidor d'Educació, Francesc Mezquita, explica que després de l'ampliació de la superfície del solar on es construirà la nova dotació educativa de 7.572,33 metres quadrats, el col•legi quedarà situat entre els carrers José María Mulet, Botànic Cabanilles, José Prades i Terra, enfront de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i al costat del futur Arxiu Històric Provincial, en el Raval Universitari de Castelló. Mezquita mostra la seua satisfacció per aquest nou pas perquè el CEIP siga una realitat aquest mandat i ahir mateix va rebre també el projecte base del mateix de mans de l'empresa encarrega de la seua redacció.

Ho porten dient molt temps els productors de Castelló: les importacions de cítrics de tercers països sense les adequades garanties fitosanitàries estan disparant-se. No obstant això, aquesta afirmació havia sigut posada en dubte des del Ministeri d'Agricultura i fins i tot des de la Conselleria, per considerar-la exagerada. Finalment, l'aval a aquesta reivindicació arriba des de la Comissió Europea (CE), ja que les estadístiques de l'acabat de crear Observatori de Mercat de Fruites i Verdures mostren a les clares que la importació de taronja sud-africana i, sobretot, egípcia s'ha disparat al llarg dels últims anys. En aquest informe s'observa que les importacions de taronja procedent de Sud-àfrica han passat de menys de 350.000 tones anuals fa ara deu anys a les quasi 450.000 actuals. Més preocupant fins i tot per als interessos castellonencs és la tendència d'Egipte. En el 2010, aquest país a penes introduïa 100.000 tones d'aquest producte als països europeus. Ara, quasi arriba a les 350.000. el Marroc, un altre dels països productors citrícoles, manté una trajectòria més erràtica i va a la baixa sense superar un total les 100.000 tones de taronja.