Mediterráneo Podcast en Valencià

Els tres ‘merenderos’ que se situen a primera línia de platja de Borriana, van tancar les seues portes a la fi del mes d'agost. Dos mesos després, les estructures desmuntables ja no estan, però queden les restes i les evidències d'una mala praxi amb conseqüències per al medi ambient. Dues grans taques de greix i olis de cuina ocupen diversos metres quadrats. Ni les pluges caigudes al setembre i octubre han aconseguit esborrar aquests elements que estan en el sòl, sobre graveta i, per tant, amb perill de filtrat cap als aqüífers. Però hi ha més. Qualsevol vianant que camine pel que era la part posterior dels berenadors ha d'anar amb compte i els ulls ben oberts. I és que, a més d'un ferm del tot irregular, hi ha diversos forats. Tres d'ells corresponen a fosses sèptiques obertes.

El PSOE tornaria ser la primera força de la Comunitat Valenciana en unes eleccions generals, amb entre deu i dotze diputats (a l'abril va aconseguir deu), i el PP repetiria com a segona, amb entre set i huit escons (va tindre set), mentre que la tercera posició li la disputarien Podemos-EU i Ciutadans. Segons el baròmetre preelectoral del CIS d'octubre donat a conéixer ahir dimarts, la formació habitada aconseguiria entre quatre i sis escons (a l'abril va obtindre cinc i va ser la quarta força) i Ciutadans aconseguiria quatre, dos menys que fa cinc mesos, quan van ser tercers. A continuació, se situaria Vox, amb entre dos i tres escons (va tindre tres), mentre que Compromís aconseguiria entre un i dos. En els passats comicis va aconseguir un en solitari, encara que el 10 de novembre concorrerà amb el partit d'Íñigo Errejón sota la denominació Més Compromís.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar ahir a Castelló, després de reunir-se amb el president del consell d'administració de Cornisa de la Flor del taronger, José María Ferrer Vicente, que el castell de Montornés i 178 hectàrees del seu entorn al Desert de les Palmes passaran a ser públics. Aquest canvi es produirà a partir de l'acord que va tancar Puig amb Ferrer, representant de la signatura i família que ostenten la propietat fins ara, pel qual el Consell abonarà 1,8 milions d'euros perquè quatre finques, en les quals se situa aquest enclavament històric, passen a «pertànyer a tots els valencians». El líder del Consell va assenyalar que aquesta iniciativa se situa en la línia d'altres com l'adquisició de part del pic del Penyagolosa, amb l'objectiu de visibilitzar el territori, i rendibilitzar sinergies en els plans cultural i turístic, així com va valorar la compra de 178 hectàrees «en el cor» del parc natural del Desert de les Palmes pel seu interés paisatgístic i el seu «atractiu turístic».

Els problemes constants que afecten els centres de salut, amb llargues esperes de pacients per a ser visitats per la falta de professionals, són encara majors quan es tracta de pediatria. I és que si contractar a un metge de família resulta complicat per la falta de facultatius ho és encara més quan es tracta de cobrir vacants de pediatres en els ambulatoris. I és que, segons alerta la Societat Valenciana de Pediatria, la meitat dels metges que assisteixen a xiquets en atenció primària no compta amb aquesta especialitat a la província de Castelló. En concret, la pediatra de Borriana i vicepresidenta de l'entitat a la província de Castelló, Eva Suárez, assenyala que en un recent informe realitzat van constatar que, en el departament de salut de Vinaròs, de les 15 places de pediatria en els centres de salut, només cinc tenien el títol com a tal. En el cas de l'àrea de salut del General, 32 tenien l'especialitat, però 28 mancaven d'ella, mentre que, en el departament de la Plana, 19 disposaven del MIR corresponent i 14 no.

Després de tres anys amb un saldo de mobilitat negatiu en el mercat laboral, Castelló, una província històricament importadora de mà d'obra torna a rebre en un inici d'any a més empleats dels quals es van a treballar a altres llocs d'Espanya. L'últim informe referent al Servei d'Ús del Ministeri de Treball (Sepe) assenyala que en el primer trimestre del 2019 s'ha trencat una tendència vigent des del 2016, de manera que, entre gener i març, han eixit a treballar a altres províncies 9.515 castellonenques, mentre que s'han incorporat al mercat laboral d'aquest territori 10.217, amb el que són 702 més els que venen que els que es van. Les empreses de Castelló han contractat, per tant, a una mitjana de 3.500 treballadors d'altres punts del país cada mes, en un context en el qual la mobilitat creix, amb una taxa que ja és del 21% (19% al tancament de l'últim any), la qual cosa representa que un de cada quatre contractes realitzats en el primer trimestre han exigit un canvi de província.

Els passatgers que ahir anaven a agafar el Rodalia entre Castelló i València de les 6.05 hores no van poder fer-ho a causa de la cancel•lació del tren. Tampoc els que van voler prendre el de les 7.45 --van haver d'esperar a les 8.10—ni els que havien previst pujar al de les 9.20, els qui van haver de demorar-se altres 25 minuts per a realitzar el viatge. Són sol tres exemples d'un problema que en els últims mesos comença a ser massa habitual, la constant anul•lació de freqüències i els retards en l'horari previst, que han provocat així mateix un pronunciat descens en el nombre d'usuaris de la C-6. En la majoria de casos, les cancel•lacions es donen a primera hora i des de Renfe les justifiquen al•ludint a «dificultats de disposició de material». Durant l'últim mes, denuncien els usuaris --a través de plataformes com Trens Dignes o Indignats amb Renfe--, s'han aguditzat els problemes que pateix la línia. I és que no cal anar-se molt lluny per a trobar una nova incidència seriosa. El divendres passat, una avaria elèctrica entre les estacions de Moncofa i Almenara va afectar un total de 15 trens.

El CD Castelló ha decidit presentar un recurs davant el Comité de Competició per la presumpta alineació indeguda del Villarrreal B, segons han confirmat fonts del club albinegre a Mediterráneo. La hipotètica irregularitat que es reclama es va produir en els instants finals del partit que es va disputar en Castalia, que va concloure amb victòria visitant per 1-2. Després de l'expulsió de Diego Fuoli, el Castelló estima que el filial del Villarreal C.F. va poder quedar-se amb sol sis jugadors amb llicència de l'equip de Segona B sobre el camp, circumstància sobre la qual versa la seua reclamació. El recurs es basa en el possible incompliment de l'article 223 (Nombre mínim de futbolistes) de la secció 1a del capítol II (L'alineació de futbolistes en els partits): «Una vegada iniciat el partit, els equips hauran d'estar integrats, durant tot el desenvolupament d'aquest, per set futbolistes, almenys, dels que conformen la plantilla de la categoria en què militen. El fet que per qualsevol causa, inclosa l'expulsió d'un futbolista o la substitució per lesió, l'equip quedara integrat per menys de set futbolistes dels quals es refereix el paràgraf anterior, podrà ser considerat com a infracció d'alineació indeguda per l'òrgan disciplinari».

El cooperativisme agrari gaudeix d'una forta implantació a la província de Castelló amb un total de 106 entitats d'aquesta naturalesa, la qual cosa el converteix en un element central de la vertebració socieconómica del territori. No obstant això, aqueixa potència emmalalteix de punts febles com la falta de grandària econòmica i una certa feblesa en el capítol corresponent a vendes i comercialització. Per aquest motiu des de la Conselleria d'Agricultura es llançara ahir una crida a les cooperatives perquè aposten per la integració per a ser més competitives en el mercat. La majoria de les 365 cooperatives agroalimentaris de la Comunitat, concretament el 64,3% facturen menys de dos milions d'euros, mentre que únicament quatre entitats, és a dir el 1,1% del total, superen els 50 milions en la referida variable. Ací se situa la cooperativa Sant Alfons de Betxí, que va tancar el 2017 amb uns comptes de 58,21 milions d'euros, per darrere estaria, per exemple, Benihort, a Benicarló, amb 39,86 milions d'euros.

Dia clau per a les tasques de Castelló. Els hostalers d'aquesta zona de la ciutat es reuniran aquest matí amb membres de l'equip de govern i tècnics municipals amb la finalitat de treballar en una solució per a la supervivència de les tasques conjugant l'oci amb el descans dels veí, així com el compliment i l'acatament de la sentència de la TSJCV, tal com han explicat fonts d'aquesta associació. Els propietaris dels locals arribaran a la trobada amb tres temes fonamentals davall del braç: els mesuraments acústics realitzats fins a aquest moment, el nou projecte d'insonorització del carrer Barraques per al qual buscaran el suport municipal i les denúncies als hostalers. Respecte a aquest tercer punt, des de l'associació afirmen que el consistori ha interposat «cinc o sis multes per tindre aforament en els vetlladors». «Hi haurà un abans i un després d'aquesta trobada amb les autoritats i dependrà de la voluntat política la supervivència de les tasques, obertes des de fa 50 anys».

El jutge ha manat a presó a quatre dels huit detinguts en el marc de l'Operació Ziga-zaga de la Guàrdia Civil per un total de 150 robatoris en ajuntaments, col•legis i negocis de tota Espanya. Segons han confirmat al periòdic Mediterráneo fonts de l'institut armat, set dels colps que se li atribueixen a la banda criminal es van produir a la província de Castelló. Es tracta, concretament d'un robatori al saló cultural de Toràs el gener passat, un altre a l'Ajuntament de Viver a l'agost, un tercer al consistori de la Pobla de Benifassà i fins a quatre casos a Espadella -- a la casa consistorial i tres farmàcies-- el mes d'abril passat. Efectius de la Benemèrita van seguir la pista a la xarxa organitzada, d'origen estranger, i li imputen, a més dels fets a la província, altres 143 més. Els investigadors van aconseguir localitzar-los en la capital de la Plana, que era la seua base d'operacions. Fins a tres domicilis de Castelló van ser objecte d'entrades i registres i els guàrdies civils es van confiscar en els pisos de televisors, ordinadors, eines vàries, botelles d'alcohol etc..