Mediterráneo Podcast en Valencià

Els missatges d'informació municipal a través de WhatsApp, habituals ja en bona part dels ajuntaments de la província de Castelló, prenen una nova dimensió a Betxí. El consistori, presidit per Alfred Remolar (Compromís), va anunciar ahir que comunicaran les defuncions que es produïsquen a la ciutat mitjançant el seu canal institucional de missatgeria instantània. La Regidoria de Noves Tecnologies, a través del seu responsable Raül Soria, va arribar a un acord amb el tanatori local per a donar a conéixer per telèfon la defunció de veïns, sempre que tinga el consentiment dels familiars implicats. «És una iniciativa que molts ciutadans ens havien demanat des de fa temps, però és ara quan hem trobat una fórmula legal per a traslladar de manera eficient i ràpida aquest tipus de notícies», va indicar l'edil.

L'Ajuntament d'Almassora reprendrà els contactes amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat per a valorar les possibilitats d'obertura de l'avinguda Mediterrània, el vial inacabat que connecta diversos vials de la platja d'Almassora en segona línia. Així ho confirmen des de l'equip de govern liderat per la socialista Merche Galí que, fins i tot, apunten que el que es pretén ara és veure la manera de readaptar a la nova normativa els sectors que queden per urbanitzar. Una iniciativa que des de l'àrea d'Urbanisme també s'ha traslladat als representants veïnals de la platja de la localitat. D'aquesta manera, des del consistori expliquen que la idea que manegen és aprofitar el treball que van dur a terme els tècnics municipals en el seu moment, «amb l'objectiu d'estudiar que eixides existeixen tenint en compte els canvis legals en vistes a facilitar la urbanització». Així, la regidora d'Urbanisme, Carmina Martinavarro, ha sol•licitat una reunió amb el director general d'Urbanisme, Vicent García Nebot, que s'ha fixat per al dilluns 4 de novembre, a fi d'exposar les possibles alternatives per a l'obertura definitiva del vial, operatiu en més del 70% del seu traçat però que acumula més d'una dècada de tràmits per a la seua conclusió.

És llei de vida. Des d'un punt de vista biològic, tots els éssers humans naixen, creixen, es reprodueixen (o no) i, finalment, moren. A Castelló cada dia ho fan 15 persones i cada enterrament té un cost mitjà d'uns 3.500 euros, segons dades de l'Organització de Consumidors d'Espanya (OCU). Amb aqueixos dos elements irromp un negoci molt estable, el de la mort, protagonista. Però si al cinema es paga per a entrar, en aquest món cal pagar per a eixir. I morir-se no és barat. Per això augmenten les persones que opten per sufragar durant molts anys de la seua vida una assegurança de decés. A Castelló, i segons les últimes estadístiques de Unespa, la patronal de les companyies asseguradores, 202.409 persones ja tenen contractada una d'aquestes pòlisses, un 2,13% més que un any abans. En el conjunt d'Espanya, amb 21,7 milions d'assegurats, el sector es va fer càrrec en any passat de l'enterrament de 275.160 persones, el 61% del total dels morts, i el de decessos ja és, després del d'automòbils, el producte assegurador amb major implantació.

L'Ajuntament de Borriana i la Colla de Gegants i Cabuts proposen als centres escolars del municipi traslladar aquesta tradició a les aules, a través de l'elaboració de cabuts, que al seu torn participarien en la cercavila del XIII Aplec, dins les festes de Sant Blai del mes de febrer. Per a això, plantegen al professorat que animen als joves a crear la seua pròpia peça, amb la finalitat de transmetre aquesta part del patrimoni local als col•legis de la ciutat i, al mateix temps, explicar, a través de la seua confecció, tant la història com la importància d'aquesta típica cultura. A més de tindre presència en la trobada, la nova idea podria servir, amb els capgrossos elaborats, per a decorar les falles que construeixen els col•legis cada any en la cita josefina. Els gegants i cabuts són figures que representen personatges populars, reals o de ficció, que acompanyen a l'acompliment festiu de Borriana des de fa molt temps. Però no va ser fins a la celebració del Ecce Homo, l'any 1887, quan hi ha documentació oficial de la seua existència, tal com indica Francisco Roca i Alcaide en la seua obra Història de Borriana.

Futur per a Santa María del Mar. Un inversor ha comprat aquesta vila, situada en una de les parcel•les més privilegiades de Benicàssim, en l'entrada de la via verda, prop del Palasiet, amb una de les millors vistes del litoral. Projecta restaurar-la per a convertir-la en un atractiu hotel de luxe. L'habitatge, que es va construir en 1930, va ser una de les últimes de la generació d'immobles que es van alçar molt a prop, en el passeig Pilar Coloma i Bernat Artola, a la fi del segle XIX i principis del XX, en primera línia de les platges Voramar, l’Almadrava i Torre Sant Vicent, en els inicis del turisme en la localitat. Durant molts anys va ser residencia de les germanors del treball. Però els últims ha romàs en estat de deterioració per la seua falta d'ús i manteniment. Malgrat que va ser comprada fa un temps per diversos empresaris castellonencs, amb la intenció també de crear un hotel amb encant, la iniciativa emprenedora mai va prosperar i van optar per posar-la en venda. El nou inversor, procedent d'Ucraïna, ha traslladat les seues intencions per al recinte, en el qual considera habilitar només huit habitacions, però totes suites, en lloc de les 12 que contemplava la proposta dels anteriors.

La Guàrdia Civil ha desarticulat un grup criminal establit a Castelló dedicat al robatori en ajuntaments, col•legis, farmàcies, poliesportius i edificis municipals. Amb aquesta intervenció, l'institut armat ha aconseguit esclarir més de 150 robatoris amb força en tretze províncies. A més de Castelló, s'han vist esguitades per l'actuació de la banda Terol, Astúries, Osca, Saragossa, Guadalajara, Conca, Lleó, València, Ciudad Real, Albacete, Burgos i Alacant. En l'operació, denominada Ziga-zaga, han sigut detingudes huit persones i dues més han quedat investigades, segons van informar fonts d'aquest cos de seguretat. El grup estava assentat a Castelló, des d'on operava. Fruit de les investigacions realitzades per la Guàrdia Civil, els membres d'aquesta organització criminal van ser arrestats quan es disposaven a realitzar un nou robatori en les localitats terolines de Visiedo i Argente.

Té 1.400 milions d'habitants i la seua economia creix al ritme d'un 6,2% anual. Dues xifres que basten per a comprendre per què la Xina s'han convertit en objecte de desig per a les empreses de Castelló. Encara que del volum total d'exportacions de la província al gegant asiàtic arriba a penes al 2% del total, els enviaments s'han disparat en tot just uns anys. I aquest 2019 també va vent en popa. Un exemple. Mentre que les exportacions de productes fabricats a la província han caigut un 2,50% (dades fins al mes d'agost), els enviaments a la Xina s'han disparat per damunt del 7% i van camí d'aconseguir un rècord històric. Les dades que maneja l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex) són incontestables. L'any passat, les empreses de Castelló van vendre a Xinesa productes per valor de 101,3 milions d'euros (tres vegades més que en el 2009) i de gener a agost d'aquest exercici la xifra va superar els 79,5 milions.

Un veí de la Vall d'Uixó, de 45 anys, ha sigut condemnat a dos anys de presó com a autor d'un delicte de tràfic de drogues després d'haver sigut sorprés amb una plantació de marihuana en el seu habitatge. El tribunal de la Secció Segona de l'Audiència Provincial el va asseure ahir en la banqueta i ell va acceptar la pena de presó pactada entre el seu defensa i la Fiscalia, a més del pagament d'una multa de 300 euros. Els agents de la Guàrdia Civil van descobrir el cultiu indoor de cànnabis a la casa del condemnat, en la carretera de Sogorb, quan van rebre l'avís per a acudir per un intent de suïcidi de la seua filla. Era octubre del 2015 i, en entrar en l'immoble, els agents de la Benemèrita es van adonar que en una de les habitacions hi havia un sistema de cultiu casolà de marihuana. Els efectius de l'institut armat es van confiscar de 40 exemplars de cànnabis, 42 jardineres de plàstic, eines manuals per a la gestió de la plantació, fertilitzants, una bàscula de precisió, una caixa de sabates plena de cabdells, llavors, borsa de plàstic per a la distribució de la droga, entre altres.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar que el Consell haurà de fer front al pagament de 4,8 milions d'euros derivats de pagaments ajornats «il•legals» de l'anterior govern del PP en l'adjudicació de contractes del TRAM de Castelló l'any 2009. Durant la sessió de control d'ahir, Puig va traure a relluir aquesta sentència quan la síndica del PP, Isabel Bonig, va insistir en el discurs dels «endolls i retallades» de l'actual executiu. Puig va lamentar que aquesta sentència obligarà al Consell a aprovar una «ampliació extraordinària de crèdit» per a fer front al pagament d'aquesta quantitat, la qual cosa des de la Generalitat van considerar com a «més ruïna en diferit per als valencians», que l'assumiran en els nous pressupost el 2020. «Un dia parlarem de qui ha estat més endollat al llarg de la història», va etzibar el màxim responsable del govern valencià a Bonig en Les Corts. Des de la Generalitat van recordar que el 2011 Bonig, sent consellera d'Infraestructures, «es va negar a modificar» la previsió de pagaments ajornats quan aquest mètode de finançament d'obres públiques ja estava en els tribunals.

De Castelló a la Vall dels Caiguts. Les restes de 1.727 persones traslladades des de les comarques castellonenques encara descansen en la Basílica de Cuelgamuros. Una dada facilitada a aquest periòdic pel socialista Ernest Blanch, a partir dels oficials del Ministeri de Justícia. Al voltant de 33.000 cossos a Espanya van ser portats al mausoleu que Francisco Franco va inaugurar en 1959. D'ells, entre 12.000 i 13.000 estan sense identificar. Així ho explica Matías Alonso, coordinador del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica. Castelló (789), Vilareal (268), l'Alcora (166), Suera (134) i Borriana (120) són els municipis principals de procedència dels cossos. Segons el Ministeri, poc més d'un miler d'ells es troben identificats amb noms i cognoms.