Mediterráneo Podcast en Valencià

Herbes, portes i capons oberts, motos pel sòl, cotxes als quals els falten rodes... és la descripció visual i des de l'exterior d'un dels dos depòsits municipals de vehicles de Borriana. Alguna cosa que coneixen els amics de l'alié i que aprofiten per a acudir a aquest solar a meitat camine entre els nuclis urbans de la localitat i Nules per a agafar les peces que necessiten. L'estat en el qual es troba aquest recinte que depén del consistori ha portat al fet que, fins i tot, un cotxe oficial de la Policia Local haja patit robatoris. La majoria dels automòbils estan en aquest espai després de retirar-se de la via pública en quedar abandonats en aquesta, per haver patit un accident o estar afectats per un procediment judicial. Així mateix, la parcel•la manca d'il•luminació i de sistema de videovigilància, a pesar que l'alcaldessa, Maria Josep Safont, va assegurar en un ple, fa ja uns anys, que s'anaven a instal•lar.

El restaurant El Molí, situat al costat del llit del riu Millars i en ple paratge natural del Termet, ha tancat novament les seues portes després que l'actual concessionari hi haja decidit no acollir-se a la pròrroga del contracte d'explotació que l'Ajuntament li va adjudicar fa ara quatre anys, en el 2015. La decisió de l'hostaler obri diversos escenaris per a un dels recintes més emblemàtics de la ciutat, tant pel seu emplaçament com per les possibilitats que ofereixen les seues instal•lacions. Uns escenaris que estudiaran pròximament els tècnics municipals, juntament amb l'executiu local, mentre es realitza l'inventari dels elements existents en el seu interior, abans que el 8 de novembre quede definitivament lliure aquest espai per a l'oci i la restauració.

Dotze dies per a ser visitat pel metge de capçalera. Aquesta és l'espera que s'acumula en el centre de salut d'Almassora quan se sol•licita una consulta, situació semblant es viu a Nules o Borriana, on la demora arriba, en el cas d'alguns facultatius, als deu i huit dies respectivament. La llista d'espera en atenció primària és un problema ja quasi crònic en el sistema sanitari valencià que està lluny de resoldre's, malgrat el pla de reforços anunciat a principis d'enguany per la Conselleria de Sanitat davant el malestar dels metges i pacients. Les noves contractacions de personal sanitari estan arribant a comptagotes sense que el departament d'Ana Barceló aclarisca quantes places s'han cobert fins al moment de les més de 300 que van plantejar a l'inici de l'any en el conjunt de la Comunitat. Sense anar més lluny, divendres passat la consellera va avançar que es posarà en marxa la tercera fase d'aquest programa, encara que des de Sanitat guarden silenci referent al nombre de professionals que s'han incorporat a les plantilles de Primària a la província.

La gota freda que va agranar ahir la província de Castelló deixant més de 50 l/m2 va ser, en general, més beneficiosa que perjudicial, ja que es va saldar sense incidents greus i serà positiva per a l'agricultura, les vendes del comerç i els embassaments. Quant a la primera qüestió, es van centrar sobretot en el nord, on va haver-hi suspensió de classes, corts de camins i algun que un altre accident. La pluja també va afectar la circulació de trens entre Barcelona i Alacant, acumulant retards importants a causa de les precipitacions a Catalunya que van obligar a interrompre el servei. Les màximes quantitats recollides van ser, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), els 53,2 l/m2 de Vinaròs i a Morella 49,6. A Traiguera els pluviòmetres de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van captar 43. En canvi, a Castelló només va deixar 17,6 l/m2, segons Aemet. A més de precipitacions, que van anar pujant de sud a nord, va haver-hi també fortes ratxes de més de 70 km/h en Alcossebre, tempestes elèctriques i mar brau amb ones de dos metres.

Mà dura davant els assalts en la muntanya. És el que reclamen els propietaris dels vedats micològics dels Ports per a evitar els capítols incívics que es registren regularment, principalment en les campanyes amb major eclosió de bolets. De fet, davant els conflictes que pateixen, els amos es van veure obligats a reforçar la seguretat dels seus terrenys contractant vigilància privada, amb l'objectiu de complementar les patrulles del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona). El conflicte d'interessos no és nou i els problemes entre cercadors que no respecten les normes i les persones que posseeixen terrenys privats i masies amb proliferació de fongs es repeteix en el temps. Fruit d'això, van sorgir les zones fitades, on està prohibida la recol•lecció, amb l'excepció de tindre permís dels responsables de les parcel•les.

El centre de Castelló es queda sense xiquets

No és per a xiquets el centre de Castelló. Cada vegada menys, com a poc: és l'únic districte de la ciutat que pateix un descens significatiu i continuat de població de menors de cinc anys, segons les dades més actualitzades de l'Ajuntament de Castelló, relatius a l'any 2016. Els números reflecteixen que la ciutat havia passat dels 6.834 menors de cinc anys del 2000, als 7.892 del 2016. La dinàmica en el centre és l'oposada (de 936 a 773) a la de la resta de la capital, un fet que, adverteixen els experts, pot tindre conseqüències de diferent índole en el cor de la ciutat. En la comparativa, a un costat està el districte Centre i enfronte l'Oest i també el Grau. Javier Soriano, doctor en Geografia i professor de la Universitat Jaume I, adverteix que el centre de Castelló «a poc a poc va despoblant-se i té les xifres més baixes de població de 0-4 anys». Els motius, o alguns d'ells: «La falta de dotacions com a centres comercials o botigues de barri, el difícil aparcament i accés en automòbil i el fet de ser habitatges vells». En general, el centre és territori hostil per als xiquets.

El PP, en la Comunitat i a Castelló, viu un crescendo de tensions internes que no s'ha detingut des del daltabaix electoral patit l'any 2015 i que s'accentua ara amb la nova cita electoral del 10 de novembre (10-N), la que podria ser l'última oportunitat de sostindre's al capdavant del PPCV per a la seua presidenta, la valldeuxense Isabel Bonig . Molts donen per fet en el partit que, llevat que obtinguen resultats excepcionalment positius en el 10-N --no es preveu una remuntada potent--, el líder nacional, Pablo Casado, abordaria el relleu de Bonig com primer pas per a una reconstrucció del partit en la Comunitat, una vegada passats els comicis i sense descartar tractar de propiciar el canvi fins i tot abans del congrés ordinari, previst per al 2021. Aquests moviments, que tenen un dels seus eixos fonamentals a Alacant, on el PP conserva la Diputació i l'alcaldia de la capital, amb Carlos Mazón com a protagonista i aspirant a prendre les regnes del PPCV, repercuteixen a la província de Castelló, on diferents dirigents comencen a deixar veure aspiracions i potencial per a fer un salt cap amunt en l'escalafó intern del Partit Popular.

L'AP-7 al seu pas per la província no para de guanyar volum de trànsit. Si del 2017 al 2018 les bonificacions a camions ja van contribuir a augmentar la intensitat mitjana de vehicles diaris (IMD) en aquest vial, des de l'any passat a l'actual s'ha produït un increment encara més significatiu, que ha fet que en el termini de sol dos anys haja pujat el trànsit fins a un 18%. Un aperitiu del que viurà a partir del pròxim 1 de gener del 2020, quan la liberalització d'aquest tram de l'autopista faça que circular per la mateixa siga gratuït. És l'evolució que mostren les dades recopilades pel Ministeri de Foment. En el 2017, la IMD en aquesta carretera en el tram que passa per la província era 19.248 vehicles. Al setembre del 2018 es van posar en marxa les bonificacions al trànsit pesat, que van fer que en poc més d'un trimestre hi haguera un substancial increment de vehicles reflectit en el IMD de tancament de l'any: 20.057. Per si no fos prou, el descompte als camions es va ampliar a l'abril d'enguany de Peníscola a Torreblanca, la qual cosa ha provocat que --amb dades fins a agost-- passen una mitjana de 23.469 vehicles cada dia per l'AP-7.

Els ajuntaments de la província han dut a terme els preparatius per a encarar una nova gota freda però tant alcaldes com a col•lectius veïnals recriminen a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) no haver fet els deures. Així, troben a faltar actuacions clau com les previstes en el Pla d'Acció Territorial (Patricova) o treballs en barrancs. Just fa un any, les pluges van deixar 300 l/m2, sent el litoral nord el més castigat. El mes passat, la calamitat es va encebar en el sud-est peninsular i Castelló es va deslliurar de greus danys amb 70 l/m2. Hui, una altra Depressió Aïllada de Nivells Alts (DANA) pot deixar 100 l/m2. Entre les actuacions pendents està la canalització de la Rambla de Cervera, com reivindica l'Ajuntament de Santa Magdalena. L'actuació va eixir a exposició pública al juliol del 2011 i no s'ha fet realitat. La intervenció, que afecta a Alcalà, Benicarló i la pròpia Santa Magdalena, contemplava una quantiosa inversió. Només en aquesta última localitat, un milió d'euros.

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va decidir ahir incrementar a taronja el nivell d'alerta a Castelló per la Depressió Aïllada en Nivells Alts (DANA) en previsió de pluges que demà podrien deixar acumulats de 100 litres per metre quadrat en sol dotze hores en el litoral de la província. A l'interior, el nivell d'alerta segueix en groc. El pas de les hores permet que els models meteorològics afinen més la previsió del que ocorrerà a partir de hui. Les primeres pluges arribaran a Castelló durant la vesprada i la seua intensitat s'incrementarà a mesura que avancen les hores, especialment a partir de la matinada del dimarts i durant tota la jornada. A més de les fortes precipitacions, Aemet també ha decretat alerta groga per fenòmens costaners, perquè el vent serà molt fort i provocarà ones de dues a tres metres en el litoral nord entre les 6.00 hores del dimarts i les 13.00 hores del dimecres.