Mediterráneo Podcast en Valencià

La Conselleria de Sanitat busca remeiar l'enorme llista d'espera que acumulen les operacions de cataractes, encara que la solució s'antulla complicada. El departament d'Ana Barceló ha creat una borsa de treball específica per a oftalmòlegs amb l'objectiu que la fundació pública Fisabio, amb seu a València, puga intervindre a més pacients a l'any, en concret, 10.500 de tota la Comunitat. Està previst que aquest encàrrec de serveis doble el seu pressupost fins als huit milions d'euros a l'any, sent 556.000 euros per a sufragar derivacions procedents de l'Hospital General de Castelló, ja que l'Hospital Provincial no cap remitent pacient a Fisabio. Aquesta mesura és un intent de Sanitat de mitigar l'elevada demora que acumulen aquestes intervencions, per exemple, de més d'un any en el Provincial de Castelló. Actualment, un de cada cinc valencians que està en llista per a entrar a quiròfan és per un problema de cataractes. L'última xifra que es té, 10.598 pacients en espera, que data del juny passat, és la més alta des que l'administració ofereix registres cada tres mesos.

L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, va formalitzar ahir la denúncia davant la Policia Nacional per les amenaces de mort i insults rebuts a través del compte oficial de Twitter de la Universitat Jaume I (UJI), que va ser hackejada dilluns passat. Així mateix, la primera regidora va lamentar que s'haja utilitzat «una institució tan volguda com l'UJI» per a realitzar aquests atacs que, va considerar, «són d'una covardia total i absoluta». La socialista va agrair les mostres de suport rebudes per representants de diferents grups polítics i institucions que, públicament o en privat, li han traslladat el seu suport en les últimes hores. La Secretaria General de l'UJI també ha posat els fets en coneixement de la policia perquè s'investigue el cas i es determinen les responsabilitats legals oportunes. El compte piratejat ha sigut tancada i, paral•lelament, a les 22.30 hores del dilluns, van activar un nou compte oficial amb el nom original a través del Centre Nacional de Ciberseguretat.

Després de diversos anys de recessió en l'arribada de turistes a conseqüència de la seua inestabilitat política, Turquia torna a ser una destinació forta i amenaça amb recuperar part del mercat que altres llocs, com Castelló, li van robar durant aqueixa època. I és que està atraient de nou molts visitants, especialment francesos, just el turista internacional que més viatja a la província. Així ho han advertit durant els últims mesos en el sector turístic provincial i així ho van confirmar ahir des de la patronal hotelera Exceltur. En el seu informe de conjuntura sobre el balanç del tercer trimestre i de perspectives per al quart, donat a conéixer ahir, avisen que les destinacions del Mediterrani oriental «continuen recuperant substancialment els seus fluxos turístics, frenant el creixement de les destinacions espanyoles de sol i platja».

Les empreses han sigut, i encara són, un dels actors socials que més incomoditat han mostrat amb el procés independentista català. I encara ho mostren, doncs la fugida d'empreses que es van de Catalunya amb direcció a Castelló i a la resta de la Comunitat ha seguit en els mesos previs a la sentència contra els líders del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. En concret, des d'aquell dia el nombre d'empreses que han traslladat la seua seu a la província ascendeix a 107. Així ho van confirmar a Mediterráneo fonts del Deganat Autonòmic de Registradors de la Propietat i Mercantils, que van informar que el total d’empreses que han traslladat a la Comunitat Valenciana la seua seu ascendeix a 412 en els últims dos anys. El degoteig es va iniciar abans del referèndum, però es va fer evident dies després, quan CaixaBank va anunciar el seu trasllat a València.

Giuseppe Rossi podria convertir-se en el nou Cazorla. El Villarrreal CF, igual que succeïra amb l'asturià quan estava en l'ostracisme més absolut, brinda novament l'oportunitat al futbolista italià de 32 anys d'intentar reenganxar-se a l'elit. Davant sorpresa general, ahir, el club de la Plana Baixa va anunciar la incorporació, a prova, de il Bambino, que torna a l'entitat a la qual va pertànyer durant cinc temporades i mitja set anys després. A petició del propi futbolista, el Submarí ha accedit al fet que Rossi tinga un estatus similar al de Santi Cazorla, és a dir, que s'exercite als ordes de Javi Calleja amb l'objectiu que vaja adquirint la forma i, en estar sense equip, en cas que convencera al cos tècnic es podria plantejar la possibilitat de fitxar-lo i inscriure-ho en La Lliga.

L'actualització de l'ordenança fiscal de l'Impost de Béns immobles (IBI) que planteja l'equip de govern de l'Ajuntament de Vila-real inclourà la possibilitat de fraccionament fins a cinc terminis, sense interessos, amb la finalitat de facilitar el pagament de la contribució que, per al 2020, s'incrementarà en un 10%, passant el tipus de gravamen del 0,62% d'enguany al 0,68% per al pròxim. L'alcalde, José Benlloch, ultima la proposta abans d'elevar-la a la comissió informativa i al ple, amb els canvis anunciats «per a facilitar que veïns i empreses abonen aquest impost necessari perquè l'Ajuntament puga continuar prestant serveis als ciutadans». Així, a més de les bonificacions anunciades pel primer edil per a incentivar l'activitat econòmica i la creació d'ocupació, també s'incorpora que els contribuents puguen triar pagar l'IBI en una sola quota o fraccionar-ho fins a cinc terminis, que es faran efectius des de juny en mensualitats consecutives fins a octubre.

El compte Twitter de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló va ser hacketzat ahir per a amenaçar de mort a l'alcaldessa de la capital de la Plana, la socialista Amparo Marco. A les 19.27 hores es llançava el primer tuit en el qual, acompanyant per una foto de Marco, es podia llegir: «Mort a aquesta». Minuts després, un nou missatge amenaçador apareixia en el compte: «Camina't amb cura, tinc totes les teues dades. Si segueixes així de corrupta, els publicaré». Els textos van començar a ser més explícits com, per exemple: «ET M-A-T-A-R-E-M- A MATXETADES » i «des de la Universitat de Jaume I oferim una recompensa per l'A-SS-A-SS-I-N-A-T de @AmparoMarcoGual». En un altre tuit, al qual de nou adjuntaven una imatge de Marco, es deia: «Si algú es troba aquesta espècie pel carrer animem que la mateu, ha causat molt de mal i amb un simple tret es pot solucionar. La Universitat es farà càrrec del judici». Alguns d'aquests missatges presentaven caràcters codificats, la qual cosa evidenciava que es tractava del piratege del compte. La pròpia universitat va confirmar els fets i va informar que ja s'havia avisat a Twitter de la incidència.

Un Imserso de rècord. Això és almenys el que es planteja veient les xifres que pot moure el programa de viatges de la tercera edat a Castelló, que ahir dilluns va iniciar la seua venda de bitllets. I és que tant per nombre de places, 55.000, com per rendibilitat, després que s'augmentara la quantitat a pagar als hotelers, la campanya 2019-2020 registrarà previsiblement unes xifres més positives per al sector que les d'exercicis precedents. De moment, Castelló suma dues noves destinacions a la seua oferta més enllà dels habituals, Vinaròs i Peníscola. Benicàssim, a través de l'històric hotel Orange, s'incorpora al programa, encara que el principal increment de places es produeix arran de la suma de dos hotels de Marina d’Or, que faran d'Orpesa un nou lloc d'acolliment de majors. Es tracta de la primera vegada que el complex vacacional s'ofereix com a destinació per al Imserso.

El terratrémol causat per la sentència del procés va deixar múltiples reaccions també en la Comunitat Valenciana. El president de la Generalitat, el socialista Ximo Puig, responsable de tractar de recuperar la normalitat de les relacions institucionals amb Catalunya, va apel•lar ahir de nou a obrir una via de diàleg, sense perdre de vista que la fallada del Tribunal Suprem ha d'acatar-se. Quant als seus socis del Botànic, Compromís i Podem, van valorar la resolució judicial com a desproporcionada i dura, mentre que l'oposició, PPCV, Ciutadans (Cs) i Vox van reclamar al Consell que retire totes les ajudes que concedeix a entitats afins al soberanisme català com és el cas de Acció Cultural.

El Tribunal Suprem ha condemnat a penes de 10 mesos i 13 anys als 12 líders independentistes jutjats durant quatre mesos per la seua participació en el 'procés'. La major pena, de 13 anys de presó, ha recaigut en el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, per ser el més alt representant del Govern del fugit Carles Puigdemont a la disposició de la justícia espanyola.

Junqueras ha sigut condemnat a 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació absoluta; a Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa a les penes de 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta, en els quatre casos per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat en raó de la seua quantia.

Així mateix, condemna pel delicte de sedició a Carme Forcadell a les penes d'11 anys i 6 mesos de presó i igual temps d'inhabilitació absoluta; a Joaquim Forn i Josep Rull a les penes de 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta; i a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a les penes de 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.

Quant a Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, són condemnats cadascun d'ells com a autors d'un delicte de desobediència a les penes de 10 mesos de multa, amb una quota diària de 200 euros, i un 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.

La sentència absol als acusats Joaquim Forn, Josep Rull, Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó del delicte de malversació.

Els quatre mesos que va durar el judici no van servir ni perquè la fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat modificaren el seu criteri. Totes dues acusacions van elevar a definitives la seua petició inicial de penes, la primera, en entendre que el comés a Catalunya havia sigut un delicte de rebel•lió, mentre que la segona ho considerava de sedició. La diferència entre totes dues acusacions estava en la violència viscuda als carrers catalans per a celebrar el referèndum il•legal del 1-O i a l'hora d'impedir els registres acordats per un jutjat de Barcelona en l'operació Anubis. L'acusar per l'un o l'altre delicte suposava en el cas de Junqueras que la fiscalia demanara per a ell 25 anys de presó, mentre que els Serveis Jurídics de l'Estat limitaven la seua petició a 12 anys. En canvi, l'acusació no variava per als 'exconsellers' Meritxell Borrás, Carles Mundó i Santi Vila, per als qui tant el ministeri públic com l'Advocacia sol•licitaven 7 anys de presó per malversació.