Mediterráneo Podcast en Valencià

Una dona d'uns seixanta anys d'edat va morir en la jornada d'ahir, ofegada a la platja de Cabanes-Torre la Sal. Els serveis d'emergència van aconseguir rescatar el cos del mar, però els intents de reanimació no van poder evitar la mort de la víctima, de la qual es coneix que era de nacionalitat estrangera. Precisament en Torre la Sal es va produir l'última defunció de l'estiu a les platges de la província, i també va ser d'un ciutadà no espanyol d'uns seixanta anys. En aquella ocasió va ser al setembre, quan un ciutadà francés de 62 anys va perdre la vida en la popular platja de Torre la Sal, en el terme de Cabanes. En aquell tràgic succés, l'home va començar a ofegar-se enfront del passeig marítim i, encara que una socorrista ho va albirar immediatament i ho va traure de l'aigua, res va poder fer per la seua vida. Ahir també la víctima va ser rescatada de l'aigua, però malgrat aplicar-li les tècniques de reanimació, no es va poder evitar la defunció.

L'Ajuntament de Vinaròs estudia les fórmules per a regularitzar l'ús dels patinets elèctrics a la ciutat, davant l'increment d'aquest tipus de vehicles que poden veure's circulant per vies públiques en les quals, en principi, no se'ls està permés. El regidor de Govern Obert i Innovació Digital, Hugo Romero, va explicar que aquesta regularització es realitzarà l'any vinent amb la redacció d'una normativa específica per a aquest tipus de mitjà de transport. Per a això, segons va assenyalar Romero, la Policia Local ja està valorant les diferents normatives que s'estan elaborant en diverses grans ciutats espanyoles, encara que va reconéixer que, en principi, «encara és un tema complicat, degut al buit legal existent en l'ús d'aquesta classe de vehicles».

Ampliar l'educació sexual que els joves castellonencs reben a les aules, quatre hores en 2o de l'ESO i el mateix en 3o, no entra en els plans del Consell, a pesar que cada vegada són més els experts que reclamen major formació entre els adolescents des de Primària. I és que consideren que aquesta és la millor eina per a fer front a diferents problemes que s'estan detectant en els últims temps, com el repunt de les malalties de transmissió sexual entre els joves de la província, que en sol cinc anys s'han duplicat per la relajació en l'ús del preservatiu.

L'idil•li dels estrangers amb l'habitatge de la costa de Castelló comença a córrer perill. Si la xifra de turistes d'altres països que opten per passar les vacances continua sent molt pobra en comparació a altres províncies espanyoles, amb la compravenda d'habitatges ocorre una cosa molt similar. I, a més, les dades van clarament a la baixa. Aquest 2019 la demanda s'ha refredat i durant la primera meitat de l'any les transaccions han caigut un 8%. Els motius? La fi de les gangues a la platja i el brexit, que ara sí, sembla que comença a passar factura al mercat de l'habitatge. Després de tancar un 2018 amb 2.021 operacions de compravenda de cases per part d'estrangers (el doble que en el 2013, quan a penes es van tancar 1.031), aquest 2019 les coses ja no són tan positives. El ‘brexit’ ja comença a notar-se i les compres per part de turistes britànics cauen enguany un 16%. Francesos i alemanys també adquireixen menys i la baixada afecta a Alcossebre, Peníscola i Vinaròs. La venda de cases a estrangers es refreda a Castelló després de 5 anys a l'alça.

Les famílies albiren de nou les orelles del llop. Convalescents encara de la crisi que des del 2008 va canviar la manera de consumir, ara tornen a prendre precaucions. Fa dotze anys no ho van fer, però en aquests moments sembla que la desacceleració econòmica que apunta per l'horitzó no els enxamparà desprevingudes. Moltes llars i empreses de la província ja han posat en marxa un pla B, que bàsicament consisteix a gastar menys i estalviar més pel que puga vindre. Ajornar el canvi de cotxe, limitar les eixides fora de casa i, sobretot, engrandir la quantitat de diners guardats en el banc. I això que tindre els diners en un depòsit a termini o en compte corrent pràcticament rendeix el mateix que tindre-ho davall de matalàs. És a dir, res. El fenomen apareix descrit amb tots els pèls i senyals en l'estadística que maneja el Banc d'Espanya. Al tancament del primer semestre d'enguany, les famílies i empreses de la província guardaven en els bancs 13.259 milions d'euros, 150 milions més que a la fi del 2018, quan eren 13.109.

L'empresa RVO Reciclats i Valoritzacions S.L., en el polígon Molí d’en Llop de Betxí, va ser ahir pastura de les flames en el transcurs d'un despietat foc industrial. Un incendi va devorar per complet les instal•lacions de l'empresa dedicada a la gestió de residus i va posar en alerta a bona part de la comarca de la Plana Baixa. I és que la densa columna de fum negre era visible no solament des de Betxí, sinó des de localitats pròximes com Nules, Borriana, Almassora, Vila-real o Castelló. L'origen va estar, pel que sembla, en les acumulacions de plàstics premsats i palets de l'exterior, que es van convertir en una bola de foc a les 18.00 hores. Bombers del parc de Nules es van desplaçar immediatament a la zona, igual que la Guàrdia Civil, Policia Autonòmica i la Policia Local. Així mateix, el Centre de Coordinació d'Emergències va recomanar als veïns de Betxí, donada la possibilitat que es produïra un canvi de vent, que tancaren les portes i finestres de les seues cases fins a la total extinció.

La polèmica sobre la presència de les autocaravanes a Castelló va camí de tranquil•litzar-se . La junta de govern de l'Ajuntament va aprovar ahir el projecte d'ordenança que regularà l'estacionament d'aquest tipus de vehicle en tot el terme municipal. L'esmentat projecte, que s'elevarà al ple ordinari d'aquest mes per a ser aprovat, endureix les condicions d'ús amb noves regles de convivència. L'ordenança, que afecta també a les zones especials del Planetari i l'Aeròdrom, prohibeix expressament traure tendals, taules, cadires o qualsevol tipus de mobiliari a l'exterior. També es prohibeix fer barbacoes, traure estenedors de roba a l'exterior, abocar líquids o fems, llavar vehicles, roba o estris domèstics i circular per les zones d'estacionament a una velocitat superior als 20 km/h.

Els hostalers de les tasques de Castelló no es donen per vençuts i ja articulen noves mesures que puguen salvar del tancament a aquesta zona d'oci tradicional en el centre de la ciutat. Des que el passat 26 de setembre el ple municipal aprovara acatar la sentència del TSJCV per la qual solament es permet beure alcohol en l'exterior de les tasques fins a les 22.30 hores en vetlladors i terrasses, les accions dels hostalers s'han intensificat. Així, a les propostes d'aprofitar l'estructura actual dels tendals per a insonoritzar la zona que contribuiria a l'eliminació de la zona ZAS i a la declaració de les tasques com a espai de tradició gastronòmic, se suma ara l'opció que les tasques siguen declarades bulevard per als vianants (així li ho proposaran a l'Ajuntament) que permetria ensostrar el carrer --però no tancar-les a nivell de pas per als vianants-- per a aconseguir també aqueixa disminució del soroll amb uns tancaments.

La tesi que s'imposa en el Consell cara als comptes del pròxim any 2020 és la pròrroga del pressupost del 2019. És l'opció que creu més factible el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, i la que comparteixen també fonts de Compromís. Això, a pesar que el Govern ha alliberat en els últims dies els 365 milions del FLA extraordinari i 450 dels lliuraments a compte del finançament ordinari. No obstant això, l'absència de Govern a Madrid, la incertesa sobre dades clau per a elaborar els comptes, com el sostre de despesa o els lliuraments a compte, o que la compareixença dels consellers en Les Corts per a explicar el pressupost coincidisca enguany amb la setmana de campanya electoral per a les eleccions generals del 10 de novembre semblen massa obstacles per a presentar uns comptes nous.

L'estratègia de la gota malaia comença a donar resultats. Alts càrrecs del Consell han definit d'aquesta manera les accions desenvolupades perquè la qüestió del finançament autonòmic (distant del carrer en aparença) cale en la ciutadania i es consolide en l'agenda política espanyola. Alguna cosa es comença a aconseguir amb aquesta pluja fina, a la vista dels resultats del sondeig de tardor de Invest Group per a les capçaleres de Premsa Ibèrica en la Comunitat Valenciana: el periodic Mediterráneo, Levante-EMV i Información d'Alacant. Les xifres, tant a nivell provincial com autonòmic, són aclaparadores. Amb tot, el finançament no és la primera de les preocupacions dels valencians, ni la segona (ho són l'atur i la sanitat), però sí inquieta a un de cada quatre, que la inclou entre els problemes principals.